Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500240 Musicologia | FB | 1 | 1 |
És aconsellable (però en cap cas indispensable) disposar de coneixements musicals equivalents al grau mitjà.
L’objectiu de l’assignatura és fer conèixer als estudiants la vinculació de les músiques amb el context de la cultura on es manifesten. Aquesta vinculació fa evident la diferència d’entorns culturals i de lògiques d’organització de la societat, en correspondència amb les diverses lògiques d’estructuració musical i els diversos entorns d’activitat on es produeix cada música.
El resultat formatiu ha de ser un panorama prou ampli de músiques situades y explicades des del corresponent entorn humà. D’altra banda, això permetrà percebre les grans àrees culturals pel que fa a la música i mostrar els elements bàsics de l’aproximació culturalista en l’estudi de les músiques.
La música com a procés comunicatiu. Implicacions en el pensament sobre l’activitat musical.
Les lògiques de l’ordre sonor. El xoc entre paradigmes culturals.
Recorregut per les polifonies cantades i orals d’Europa.
Europa de l’Est: de l’Isopolifonia albanesa als models aksak.
Músiques a l’Àsia central: cants de gola i multifònics.
La música dels aborígens a la regió de l’Arnthem: didjeridoo, songlines i dreamtime.
Les lògiques culturals de la música balinesa.
Sud-àfrica i l’apartheid: música i política; música i resistència.
Les dicotomíes culte / popular; oralitat / escritura; anònim / d’autor.
Les qüestions de gènere en la música.
La base cultural i el fonament biològic de la música en els treballs de John Blacking.
Els conceptes bàsics de l’etnomusicologia: èmic / ètic; finalitat / funció; etnicitari; enculturació / aculturació; apropiació; gènere; rellevància social; etnicitat; patrons de rebuig, narrativitat; sincrònic / diacrònic.
Introducció a la tecnologia aplicada a la recerca en musicologia.
L'assignatura té un perfil que combina el caràcter teòric i el pràctic. Així, s’alternaran sessions expositives de formació general teòrica amb d’altres on els conceptes teòrics són debatuts col·lectivament. Aquests debats podran portar-se a terme tant a classe com telemàticament si s'escau.
S’avaluarà l’assoliment dels conceptes relatius a l’etnomusicologia i al culturalisme dins del context de les ciències socials i de les humanitats així com la capacitat de situar les grans àrees musicals i culturals estudiades.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe expositiva | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 6, 8, 10, 11, 12 |
Estudi i lectura de materials | 70 | 2,8 | 1, 2, 4, 6, 10, 13 |
Seminaris de debat sobre lectures | 15 | 0,6 | 2, 5, 6, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 2 | 0,08 | 2, 3, 13 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca d'informació | 30 | 1,2 | 1, 3, 6, 8, 12, 13 |
L'avaluació de l'assignatura es basa en:
Dues proves escrites que tindran com a objectiu mostrar l’assimilació dels conceptes teòrics bàsics adquirits mitjançant les classes expositives. Aquests dos exàmens, distribuïts a meitat i final del curs, tindran cadascun una valoració d’un 50%. Serà obligatori per al còmput global de la nota haver superat separadament cada prova amb més d’un 5 sobre 10.
Es considerarà "no avaluablet" aquell alumne que no s’hagi presentat a qualsevol de les dues proves de coneixement. Es preveu una reavaluació per a aquells alumnes que no arribin al mínim de qualificació.
Les proves podran ser revisades en una data i lloc publicitats pel professor al Campus Virtual.
Es farà una avaluació inicial que no computarà en cap cas en la nota final de l’assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació a classe en debats i exercicis col·lectius | 10% de la nota | 1 | 0,04 | 9 |
Prova final | 45% de la nota | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Prova parcial | 45% de la nota | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
DE LECTURA OBLIGADA:
COOK, Nicholas (2001). De Madonna al canto gregoriano. Una muy breve introducción a la música, Madrid: Alianza editorial.
MARTÍ, Josep (2000). Más allá del arte. La música como generadora de realidades sociales. Sant Cugat del Vallès: Deriva editorial.
DE LECTURA RECOMANADA O CONSULTA:
BEARD, David; GLOAG, Kenneth (2005): Musicology, the key concepts. New York: Routledge.
BUCCIARELI, M. i JONCUS, B. (ed) (2007). Music as social and cultural practice. New York: The Boodle Press.
CÁMARA DE LANDA, Enrique (2003): Etnomusicología, Madrid: ICCM
FRITH, Simon (1986): Performing Rites. On the value of popular music. Harvard University Press.
NETTL, Bruno; STONE Ruth; PORTER James; RICE, Timothy (eds), (1999): The Garland Encyclopedia of World Music, en 10 volums.
NETTL, Bruno (1996). Música folklórica y tradicional de los continentes occidentales. Madrid: Alianza Ed.
MALM, W. P., 1985, Culturas musicales del Pacífico, el Cercano Oriente y Asia, Madrid, Alianza editorial.
MERRIAM, Alan (1964): The Anthropology of Music. Evaston (Illinois): Northwestern University Press.
SCARNECCHIA, Paolo (1998). Música popular y música culta. Barcelona: Icaria Ed.
SMALL, Christopher, 1980: Música. Sociedad. Educación. Madrid, Alianza editorial.
Col·lecció Akal de llibres i CD sobre diferents cultures musicals. En aquest moment, han estat publicats 11 volums.
AUDACITY Programari d'àudio gratuït, de codi obert i multiplataforma
https://www.audacityteam.org
REAPER Digital Audio Workstation. Programari d'àudio gratuït, de codi obert i multiplataforma
https://www.reaper.fm