Logo UAB
2021/2022

Història de l'òpera

Codi: 100655 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500240 Musicologia OB 3 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc D Assi Cortes Mir
Correu electrònic:
Francesc.Cortes@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

castellà, anglès, francès, italià

Prerequisits

Són aconsellables coneixements musicals adequats, equivalents al Grau mitjà de conservatori, i assolits a les assignatures de Llenguatge Musical

Objectius

L’objectiu de l’assignatura consisteix en fer conèixer l’òpera al decurs de la història com un fenomen complex, en el que intervenen diferents tipus de llenguatges a més a més del musical: el literari, recursos i tècniques teatrals, o les arts plàstiques. Damunt d’ells actuen unes funcions socials que són canviants segons el context històric, i que es desenvolupen tot generant formes d'usos i de consum canviants. Caldrà situar correctament aspectes com la representativitat social, els sistemes de producció d’espectacles, o els canvis conceptuals tant al teatre com al tractament de la veu humana, i també als models literaris dominants.

Competències

  • Conèixer i comprendre l'evolució històrica de la música i les seves característiques tècniques, estilístiques, estètiques i interpretatives des d'una perspectiva diacrònica.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Reconèixer el paper de la música a la societat actual, la seva funció en les arts de l'espectacle, la relació amb la cultura audiovisual i amb la tecnologia i la informàtica, i també amb les empreses d'oci i de cultura.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  2. Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  3. Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  4. Assenyalar els elements que configuren la dramatúrgia operística, des d'una doble perspectiva: sincrònica i diacrònica.
  5. Comunicar per escrit, amb correcció, precisió i claredat argumentals i terminològiques, els coneixements adquirits, tant en l'àmbit de l'especialització com de la divulgació musicals.
  6. Definir els processos de periodització i de classificació estilística i tipologia usuals en la conceptualització històrica del fet musical.
  7. Definir històricament els diferents períodes de l'òpera com a gènere musical.
  8. Distingir els models principals en la composició operística, en la seva doble faceta literària i musical, en cada una de les èpoques històriques.
  9. Distingir els principis teòrics de la direcció d'escena, no només en els nostres dies
  10. Distingir i classificar els diferents tipus de veu i el tractament vocal.
  11. Establir els vincles existents entre els diferents gèneres lírics en cada un dels moments històrics i comprendre els mecanismes de trànsits i influències entre aquests gèneres i subgèneres.
  12. Exposar els coneixements sobre la història, l'art o altres moviments culturals.
  13. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  14. Integrar els coneixements adquirits en l'elaboració de textos sintètics i expositius adequats a l'àmbit comunicatiu acadèmic i d'especialització.
  15. Interpretar correctament els vincles existents entre text i música, des del punt de vista literari, estructural i semàntic.
  16. Reconèixer els diferents models escenogràfics al llarg de l'etapa històrica del gènere líric.
  17. Relacionar el procés de creació del repertori amb els diferents agents que participen en el consum líric, tant en l'actualitat com en altres moments històrics.
  18. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
  19. Relacionar la confecció dels llibrets operístics amb els principals corrents literaris del moment històric.
  20. Resoldre problemes d'índole metodològica en l'àmbit de la musicologia.
  21. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  22. Utilitzar el vocabulari específic relatiu al repertori líric.
  23. Utilitzar el vocabulari propi de la ciència musicològica relacionat amb cada època històrica.
  24. Valorar i conèixer la influència de les innovacions tècniques en la concepció de l'òpera com un espectacle, més enllà del fet musical.
  25. Valorar la creació lírica com un resultat de les manifestacions socials de cada època, i distingir els diferents tipus de funcions socials que exerceix.

Continguts

1. Elements constitutius del gènere dramàtic: Veus i vocalitat. Canvis al voltant del concepte “òpera”: espais socials i culturals; Acció teatral, acció escènica i musical; Formes i convencionalismes: un llenguatge pel món líric; El consum: del seny fins a la rauxa operística. Entre el divisme i els hooligans.

2. Els antecedents: des dels intermezzi florentins i festes humanístiques de cort, a les primeres representacions operístiques de Claudio Monteverdi, dramatúriga, "preceptística" i teatre.

3. L’òpera barroca a les terres italianes: Diversificacions estilístiques i usos socials; Difusió de l’òpera a Europa: de les adaptacions al refús del model. La dona a l'òpera barroca.

4. L’Òpera a la Il·lustració francesa. Querelles i espais de poders estètics i ideològics.

5. Opera buffa versus Opera seria: préstecs argumentals i vocals, reformes contra convencionalismes; Glòries i misèries de l'òpera italiana a Anglaterra. Des de Händel a la Beggar's opera; Metastasio i el convencionalisme dels llibrets, més enllà dels tòpics.

6. Mozart i els precedents operístics: Piccini, Paisiello, Galuppi i Cimarosa; La Revolució francesa: nous teatres, nous públics, i propaganda política.          

7. Una musa anomenada G. Rossini.

8. El teatre i la ciutat burgesa al s. XIX: El melodrama romàntic, nous públics, noves sonoritats i nous arguments més enllà del bel canto. El divisme i el tractament del gènere.         

9. El Risorgimento de Verdi: llegit des d’Itàlia i des de l’exterior.        

10. A la recerca d'identitats: la persecució de les òperes nacionals a l’Europa romàntica; La idea d'una música alemanya des de l'òpera: Carl Ma. von Weber i els teatres alemanys; Les òperes a Bohèmia; Una inutile precauzione, l'òpera nacional a Espanya.

11. Models romàntics francesos: Grande Opéra, operette, opéra lyrique. Models musicals i espais socials d'influència.           

12. L'obra d’Art per al Futur: Wagner. Espai escènic, espai al·legòric, espai sonor. El símbol.                          

13. Itàlia al fin de siècle: de la crisi al triomf del verisme. 

14. El descobriment de les òperes russes i eslaves.          

15. Simbolisme operístic: itineraris des de Strauss fins a Korngold, passant per  Debussy; El llibret, les veus, l’orquestra i l’escenografia en el postwagnerisme.

16. Noves formes d’expressió operística: Berg, Schönberg, Schrecker, Stravinsky; L'òpera en crisi? 

17. Un critper a la llibertat a l’òpera de la postguerra: òpera dodecafònica, òpera experimental.

18. Llenguatges per a un públic contemporani “informat”: Britten, Henze, Menotti, Poulenc.

19. Reflexions al voltant de la crisi dels anys setanta: nous espais, noves companyies i nous conceptes. 

20.El nou segle i l’òpera contemporània: després de Messiaen i Zimmermann.

21. El fenòmen del régisseur de scène i del regietheater. Paradigmes actuals: visualitat, acció escènica, actualització, els media, les noves veus.

Metodologia

L’assignatura s’articularà a través de lliçons magistrals, Seminaris amb ressolució de problemes (ABP) al voltant d'un títol operístic, i comentaris al voltant de visionats/audicions de fragments d'òperes. Les activitats es podran seguir des del Campus Virtual i/o des de la docència. presencial. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes presencials 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25
Seminaris sobre audicions i visualitzacions d'òperes 19 0,76 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25
Sessions pràctiques sobre fons històrics i arxius de teatres d'òpera 10 0,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25
Tipus: Supervisades      
Tutories 11 0,44 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25
Tipus: Autònomes      
Cerca d'informació i estudi 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25
Lectura i anàlisi de partitures 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25
Visualització d'òperes 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25

Avaluació

Es proposa un sistema d'avaluació continuada a partir de les activitats avaluables realitzades als Seminaris. Les activitats dels Seminaris consistiran en anàlisis pràctics, a partir de partitures, llibrets i posades en escena. Es realitzaran dos exàmens parcials, cadascun dels quals inclourà la meitat de la matèria. S'indicarà al Campus Virtual el seu contingut i tipologia.

Per a poder ser avaluat s'han de completar totes les evidències d'avaluació. L'estudiant que no hagi realitzat totes les evidències d'avaluació es considerarà "No avaluable". En el moment de realització de cada activitat avaluativa el professor informarà l'alumnat (via Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

Per a poder accedir a la recuperació cal haver participat a totes les activitats d'avaluació, llevat d'una causa justificada, i certificada si fos el cas. Els Seminaris no es podran recuperar. Per a recuperar caldrà presentar-se a la recuperació de les proves d'avaluació que s'hagin suspès. L'estudiant que suspengui a causa d'una nota per sota de 5 als Seminaris s'haura de presentar a l'examen de recuperació global.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir.

En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
1a Prova d'avaluació 30 % 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25
2a prova d'avaluació 30 % 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25
Avaluació de les activitats dels Seminaris 40 % 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25

Bibliografia

  

Obres de consulta bàsica

 

Abbate, Carolyn; Parker, Roger. A History of Opera. The last 400 years. Allen Lane, 2012.

Alier, Roger.  Guía universal de la ópera. Teià-Barcelona, Ma non Troppo, 2007, 1040 p.

Annunziata, Filipo; Colombo, Giorgio Fabio. Law and Opera. Springer, 2018 (consultable on-line: http://link.springer.com/openurl?genre=book&isbn=978-3-319-68649-3)

Baker, Evan. From the score to the stage: an illustrated history of continental opera production and staging. Chicago, Chicago University Press, 2013.

Basso, Alberto. Musica in scena. 6 vols Torí, UTET, 1995-97.

Bianconi, Lorenzo; Pestelli, Giorgio. Opera on Stage (The History of Italian Opera. Part II). University of Chicago Press, 2002.

Bianconi, Lorenzo; Pestelli, Giorgio. Opera Production and Its Resources. University of Chicago Press, 1998 (ed original en italià: Sotria dell’opera italiana, vol 4, 5, 6. Torino, EDT, 1987-1988).

Casares Rodicio, Emilio. La ópera en España. Procesos de recepción y modelos de creación, vols I-II. Madrid, ICCMU, 2018.

Cortès, Francesc. Història de la música a Catalunya. Barcelona, ed Base- col·lecció Base Històrica n. 73, 2011.

Davidson Reid, Jane (ed.). The Oxford Guide to Classical Mithology in the Arts (1300-1990). Oxford, Oxford University Press,1993.

Gänzl, Kurt. (ed) The Encyclopedia of the Musical Theatre. New York, Schirmer Books, 2001.

Grout, Donald Jay. A Short History of Opera. 3ª ed. New York, Columbia University Press, 1988.

Kerman, Joseph. Opera and the morbidity of Music. New York Review Books, 2008.

Kimbell, David. Italian Opera. Cambridge, Cambridge University Press, 1991.

Lacombe, Hervé (ed). Histoire de l'opéra français. Du Consulat aux débuts de la IIIème République. Paris, Fayard, 2000.

Leibowitz, René. Historia de la ópera. Madrid, Taurus Humanidades, 1990.

Loewnberg, A. Annals of Opéra 1597-1950. Génova, 1955 (2ª edición).

Pahlen, Kurth. Diccionario de la ópera. Barcelona, Emecé, 1995.

Parker, Roger. Historia ilustrada de la ópera. Barcelona Paidós, 1998.

Pedrell, Felip. Por Nuestra Música. Barcelona, ed Henrich, 1891 (reed. Bellaterra, Servei de Publicacions de la UAB, 1991).

Radigales, Jaume. L’Òpera: música, teatre i espectacle. Barcelona, Pòrtic, 1999.

Sadie, S.; Jacobs, A. El libro de la ópera. Madrid, Rialp, 1998.

Smith, Patrick. The Tenth Muse: A historical Study of the opera libretto. New York. Knopf, 1970.

Snowman, Daniel. La ópera. Una historia social. Madrid, Siruela, 2016 (2ª ed)

Suárez García, José Ignacio; Sobrino, Ramón; Cortizo, María Encina (eds). Música lírica y prensa en España (1868-1936): ópera, drama lírico y zarzuela. Oviedo, Ediciones de la Universidad de Oviedo, Hispanic Music Series, 2018.

Warrack, John; West, E. The Oxford dictionary of Opera. Oxford, Oxford  University Press, 1992.

 

Tema 1

 

Barthes, Roland. Image, musique, texte. London, Fontana Press, 1977.

Beauvert, Thierry. Opera Houses of the World. London, Thames and Hudson, 1996.

Bianconi, Lorenzo (ed). La drammaturgia musicale. Bologna, Il Mulino, 1994.

Donington. Robert. Opera and Its Symbols: The Unity of Words, Music and Staging. Yale University Press, 1990.

Duncan, David Allen. Birth of Opera.Salem Press Encyclopedia, 2013.

Miscevic, Pierre. Divas: la force d’un destin. Paris, Hachette, 2006.

Rosselli, John. Singers of Italian Opera. Cambridge University Press, 1995.

  

Tema 2: els precedents

Cotticelli, Francesco; Maione, Paologiovanni. Storia della musica e dello spettacolo a Napoli: Il Settecento. Napoli, Centro di Musica Antica Pietà dei Turchini, 2020.

Palisca, Claude Victor. The Florentine Camerata. Documentary Studies and Translations. Yale University Press, 1989.

 

Tema 3: Òpera italiana. inicis

 

Baldacci, Luigi. La Musica in italiano: libretti d’opera dell’Ottocento. Rizzoli, 1997.

Bruni, Francesco. La maschera e il volto: il teatro in Italia. Venezia, Fondazione Giorgio Cini, 2002.

Cotticelli, Francesco; Maione, Paologiovanni. Storia della musica e dello spettacolo a Napoli: Il Settecento. Napoli, Centro di Musica Antic Pietà dei Turchini, 2009.

Fabris, Dinko. La circolazione dell’opera veneziana del seicento nel IV centenario della nascita di Francesco Cavalli. Napoli, Turchini Edizioni, 2055.

Glixon, Beth Lise. Studies in Seventeenth-Century Opera. Oxon, Routledge, 2016.

Rosand, Ellen. Opera in Sevententh-Century. Venice. The Creaion of a Genre. Berkelye, University of California Press, 1991.

Wilbourne, Emily. Seventeenth-Century Opera and the Sound of the Commedia dell’Arte. Chicago, Chicago University Press, 2016.

  

Tema 4: L’òpera a la Il·lustració francesa

 

Bauman,Thomas; Petzolt McClymonds, Marita (eds). Opera and the Enlightenment. Cambridge University Press, 2006.

Fabiano, Andrea. Histoire de l'opéra italien en France (1725-1815) : Héros et Héroïnes d'un roman théâtral. « Sciences de la musique - Séries Études », CNRS Éditions, Paris 2006.

Wood, Caroline; Sadler, Graham. French Baroque Opera: A reader. eBook, 2017. 

 

Tema 5: Operaseria, opera bufa. Anglaterra

 

Farrell, Joseph (ed). Carlo Goldoni and Eighteenth-century theatre. Lewiston, Mellen, 1998.

Kimbell, David. Handel on the Stage. Cambridge University Press, 2016.

Laterza, Guido. Metastasio e il teatro del primo settecento. Laterza, 1974.

 

 

Tema 6: l’òpera al Classicisme

 

Del Donna, Anthony R. Opera, Theatrical Culture and Society in Late Eighteenth-Century Naples. Oxon, Ashgate, 2012.

di Profio, Alessandro. La Révolution des bouffons. Paris, Fayard, 2003.

Emery, Ted. Goldoni as librettist: theatrical reform and the drammi giocosi per musica. Peter Lang, 1991.

Landon, H. C. Robbins. Mozart, the golden years, 1781-1791. Nueva York, Schirmer Books, 1989. [Traducción castellana: Barcelona, Destino, 1990].

Landon, H. C. Robbins; Mitchell, Donald (eds).The Mozart Companion. Nueva York, Norton, 1969.

Paumgartner, Bernhard. Mozart. Madrid, Alianza Música, 1990.

Rice, John A. Essays on Opera, 1750-1800. London, Routledge, 2016.

Stricker, Rémy. Mozart et ses opéras. Fiction et verité. París, Gallimard, 1980. [Traducció castellana. Madrid, Aguilar, 1991].

Waldoff, Jessica. Recognition in Mozart’s Operas. Oxford University Press, 2006.

Woodfield, Ian. Performing opera for Mozart: impresarios, singers and troupes. Cambridge, Cambridge University Press, 2012.

 

 

 Tema 7: una musa anomenada Rossini

 

Osborne, Richard. Rossini: his life and works. Oxford, Oxford university Press, 2007.

Vitoux, Frédéric. Rossini. París, Ed. du Seuil, 1986[Trad. castellana: Madrid, Alianza Música, 1989].

 

 

Tema 8: el teatre i la ciutat burgesa al s. XIX

Abbate, Carolyn. Unsung voices: opera and musical narrative in the nineteenth century. Princeton, Princeton University Press, 1991.

Arblaster, Anthony. Viva la liberta! Politics on Opera. London, Verso, 1997.

Ashbrook, William/Budden, J./Gossett, Ph.Maestros de la ópera italiana. Rossini, Donizetti. Tomo 1. Barcelona, Muchnik, 1988.

Castelvecchi, Stefano. Sentimental Opera. Questions of Genre in the Age of Bourgeois Drama. Cambridge University Press, 2013.

Celleti, Rodolfo. A History of Bel Canto.  Clarendon press, 1991 (reed 1996).

Dahlhaus, Carl. Drammaturgia dell’opera italiana. Torino, EDT, 2005.

Dent, Edward, Joseph. The rise of romantic opera. Cambridge, Cambridge University Press, 1979.

Gosset, Philippe. The Operas of Romanticism: Problems of Textual Criticism in 19th Century Opera. Princeton, 1979.

Kimbell, David R. B. Italian opera. Cambridge, Cambridge University Press, 1991.

Lippmann, Friedrich. Versificazione italiana e ritmo musicale: i rapporti tra verso e musica nell’opera italiana dell’Ottocento. Liguori, 1986.

Mioli, Piero. Manuale del Melodramma. Milano, Biblioteca Universale Rizzoli, 1993.

Sánchez Sánchez, Vïctor (ed). Intercambios musicales entre España e Italia en los siglos XVIII y XIX. Bologna, Ut Orpheus, 2019.

 

 

Tema 9: El Risorgimento i Verdi

 

Budden, Julian. Verdi. Londres, Dent & Sons, 1985 (reed 2008).

Conati, Marcello.  Piegare la nota. Contrappunto e dramma in Verdi. Historiae Musicae Cultores, vol. 127. Firenze, Olschki, 2014.

Günther,Ursula.“La genèse de Don Carlos, opère en cinq actes de Giuseppe Verdi, representé pour le première fois à Paris leII mars 1867 ”. Revue de Musicologie, nº 1, 1972, pp. 16-64; nº 1-2, 1974, pp. 87-158.

Parakilas, James. “Political representation and the Chorus in Nineteenth-Century Opera”. 19th Century Music, vol. XVI, nº 2, 1992, pp. 181-202.

Willis, Garry. Verdi’s Shakespeare: men of the theater. New York, Viking, 2011.

 

Tema 10: A la recerca d’identitats

 

Alier i Aixalà, Roger. L’òpera a Barcelona. Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans-Societat Catalana de Musicologia, 1990.

Banoun, Bernard; Candoni, Jean-François. Le Monde germanique et l’opéra: le livret en question. Paris, Klincksieck, 2005.

Bauman, Thomas. North German Opera in the Age of Goethe. Cambridge, Cambridge University Press, 1985.

Casares, Emilio (ed), La Ópera en España e Hispanoamérica. Madrid, ICCMU, 2001.

Casares, Emilio (ed). Diccionario de la Zarzuela. Madrid, ICCMU, 2005.

Cortès i Mir, Francesc.“Ópera española: las obras de Pedrell”, Cuadernos de Música Iberonamericana. I, 1996, pp. 187-216.

Cortès i Mir, Francesc. “La zarzuelaen Cataluña y la zarzuela en catalán ”, Cuadernos de Música Iberonamericana. II-III, 1996-97, pp. 289-318.

Cortizo, Mª Encina. Emilio Arrieta. De la ópera a la zarzuela. ICCMU, 1998.

Espín Templado, Ma. Pilar; de Vega Martínez, Pilar; Lagos, Manuel. Teatro lírico español. Ópera, drama lírico y zarzuela grande entre 1868 y 1925. Madid, UNED, 2016.

Iberni, Luis. Ruperto Chapí. Madrid, ICCMU, 1995.

Sánchez, Víctor. Tomás Bretón, música de la Restauración. Madrid, ICCMU.

Torres Clemente, Helena. Las ópera de Manuel de Falla. Madrid, SedeM, 2007.

 

  

Tema 11: models romàntics francesos

 

Anger, Violaine. Giacomo Meyerbeer. Paris, Bleu nui éditeur, 2017, p. 176.

Branger, Jean-Christophe; Giroud (dir). Massenet aujourd'hui. Héritage et postérité. Saint-Étienne, Publications de l'Université, 2014.

Lacombe, Hervé. (ed) L’opéra en France et en Italie (1791-1925).  Paris, Actes du colloque franco-italien tenu à l’Academie musicale de Villecroze

Legrand, Raphaëlle; Wild, Nicole. Regardssur l'opéra-comique. Paris, CNRS, 2002.

Loisel, Gaëlle.  La Musique au défi du drame. Berlioz et Shakespeare. Paris, Classiques Garnier, 2016, p. 457.

Pitou, S. The Paris Opera: an encyclopedia of operas, ballets, composers and performer: growth and gradeur, 1815-1914 .NewYork, Greenwood Press, 1990.

Pourvoyeur, Robert. Offenbach. Paris, ed du Seuil, 1994.

Prévost, Paul (ed.). Le Theatre Lyrique en France au XIXe siècle. Metz, Ed. Serpenoise, 1995.

Walsh, T. J. Second Empire Opera. The Théâtre Lyrique Paris (1851-1870). Londres, John Calder, 1981. 

 

Tema 12: Wagner

 

Adorno, Theodor W.  Essai sur Wagner. Paris, Gallimard, 1966 (trad. original del 1962).

Bauer, Hans-Joachim. Guía de Wagner (vols. I y II). Madrid, Alianza Música, 1996.

Donington, Robert. Wagner’s Ring, and its Symbols. London, Faber & Faber, 1979 (reed)

Gray, Howard. Wagner (trad. de Imma Guàrdia). Barcelona, Ma Non Proppo, 2002.

Gregor Dellin, Martin. Richard Wagner. Sa vie, son ouvre, son siècle. París, Fayard, 1981. [Traducción: Madrid,Alianza Música, 1983].

Grey, Thomas S. The Cambridge Companio to Wagner. Cambridge, Cambridge University Press, 2008. 

Jameux,Dominique. “Analyser Tristan”. L'Avant-Scène Opéra, 34/35, 1981, reed. 1990.

Jeongwon, Joe; Gilman, Sander L. Wagner & cinema. Bloomington, Indiana University Press, 2010.

Lewin, David. “Some notes on Analyzing Wagner: The Ring and Parsifal”. 19th Century Music, vol. XVI, nº 1, 1992, pp. 49-58.

Lussato, Bruno (ed). Voyage au coeur du Ring: Richard Wagner, L’anneau du Nibelung, poème comenté. Paris, Fayard, 2005.

Matabosch, Joan; Janés, Alfonsina; Pujol, X. Wagner al Liceu. Barcelona, L’Avenç, 2004.

Spotts, Frederic. Bayreuth: a history of the Wagner festival. Yale, yale University Press, 1994.

  

 

Tema 13: Itàlia al fin de siècle

 

Baldacci, Luigi. “Ilibretti di Mascagni”. NRMI, nº 3, 1985.

Budden, Julian. Puccini. His Life and Works. OUP, 2002.

Campana, Alessandra. Opera and Modern Spectatorship in Late Nineteenth-Century Italy. Cambridge University Press, 2015.

Clausse, Eleonore. Giacomo Puccini. Madrid, Espasa Calpe, 1980.

Krause, Ernst. Puccini: la historia de un éxito mundial. Madrid, Alianza, 1991.

Mallach, Alan. The Autumn of Italian opera: from verismo to modernism, 1890-1915. Northeastern University Press, 2007.

Wilson, Alexandra. The Puccini problem: opera, nationalism and modernity. Cambridge, Cambridge University Press, 2007.

  

Tema 14. El descobrimentde les òperes russes i eslaves

 

Campbell, Stuart. Russians on Russian Music (1830-1880). An Anthology. Cambridge, CambridgeUniversity Press, 1994.

Clapham, John. Dvorak. London, Newton Abbot, 1979.

Clapham, John. Smetana. Londres, Faber & Faber, 1972.

Chisolm, E. The Operas of Leos Janácek. Londres, Faber, 1971.

Frolova-Walker, Marina. Russia: Music anNation: From Glinka to Stalin. Yale University Press, 2007.

Maximovith, Michel. L'opéra russe, 1731-1935. Lausanne, Age d'homme, 1987.

Taruskin, Richard. Defining Russia Musically: Historical and Hermeneutical Essays. Princenton University Press, 1997.

Tyrrell, J. Czech Opera. Cambridge, Cambridge University Press, 1988.

  

Tema 15: Simbolisme operístic

Kelkel, Manfred. Naturalisme, vérisme et réalisme dans l'opera de 1890 a 1930. París, Librairie philosophique J. Vrin, 1984.

Lecler, Éric. L’opéra symboliste. Paris, L’Harmattan, 2006.

Panofsky, Walter. Richard Strauss. Madrid, Alianza Editorial, 1988.

Segal, Naomi; Lee, Hyunseon. Opera, Exotism and Visual Culture. Oxford, Peter Lang, 2015, eBook.

  

Tema 16: Noves formesd’expressió al s. XX

Babcock, Renée Elizabeth. The operas of Hindemith, Krenek, and Weill: Cultural trends in the WeimarRepublic, 1918-1933. University of Texas, Austin, PhD dissertation, 1996.

Chew, Geoffrey. “Pastoral and Neoclassicism: A Reinterpretation of Auden’s and Stravinsky’s Rake’s Progress “, Cambridge Opera Journal, 5, 1993.

Ivashkin, Alexander; Kirkman, Andrew. Contemplating Shostakovich: Life, Music and Film. Oxon. Ashgate, 2012.

Klipatrick, Emily. The Operas of Maurice Ravel. Cambridge, Cambridge University Press,  eBook, 2015.

Lacombe, Hervé. Les voix de l’Opéra française au XIXème siècle. Paris, Librairie Arthème Fayard, 1997.

Lacombe, Hervé. Géographie de l’opéra au XXe siècle. Paris, Fayard, 2007.

Maehder, Jürgen. “Drammaturgia musicale e strutture narrative nel teatro musicale italiano della generazione dell’Ottanta”, Alfredo Casella e l’Europa. Atti del Convegno internazionale di sutudi, 2001. (ed. Mila de Santis). Firenze, Leo S. Olschki editore, 2003.

Morris, Christopher. Reading Opera between the Lines. Orchestral Interludes and cultural Meaning from Wagner to Berg. CUP, 2002.

Nice, David. Prokofiev. A Biography. From Russia to the West. 1891-1935. Yale University Press, 2003.

Perle,George.The Operas of Alban Berg. 2 vols. Berkeley, Univ. of California Press, 1980-1985.

  

Tema 17: Òpera a la postguerra

 

Ameille, Aude. Aventures et nouvelles aventures de l'opéra. Pour une poétique du livret depuis 1945. Paris, Classiques Garnier,2016, p. 679.

Fearn, R. Italian opera since 1945. Routledge, 1995.

Griffiths, Paul. “Opera, Music Theater”. Modern Music: The Avant Garde Since 1945. Londres, Dent, 1981.

  

Tema 18:. Llenguatges per a un públic contemporani informat

 

Lacombe, Hervé; Southon, Nicolas. Fortune de Francis Poulenc. Diffusion, Interprétation, Réception. Rennes, Presses UniversitairesdeRennes, 2016.

White, Eric Walter. Benjamin Britten, his life and operas. London: Faber & Faber, 1983.

 

Tema 19: crisi a l’òpera

Pleasants, Henry. Opera in Crisis: Tradition, Present, Future. London, Thames and Hudson, 1989.

Popper, Frank. Art-Action et participation, l’artiste et la créativité aujourd’hui. Paris, Klinsieck, 1980.

Ross, Alex. The Rest is Noise: Listening to the Twentieth Century. Fourth Estate, 2008.

 

 

Tema 20: el nou segle i l’òpera contemporània

Barbulescu, Cristina. Les opéras européens aujourd’hui: comment promouvoir un spectacle?. Paris, L’Harmattan, 2012.

Belina-Johnson, Anastasia; Scott, Derek B. The Business of Opera. Surrey, Routledge, 2015.

Citron, Marcia J. Opera on Screen. Yale University Press, 2000.

Cohen-Lévinas, Danielle. Le Present de l’Opéra au siècle XX: cheminversles nouvels utopies. Paris, Editions Kimé, 2001.

Levin, David J. Unsettling opera: staging Mozart, Verdi, Wagner and Zemlinsky. Chicago, University of Chicago Press, 2007.

Moodley, Roy;So, Joseph K.; Ingraham, Mary I. Opera in a Multicultural World. New York, routledge, 2016.

Picard, Timothée. Opéra et mise en scène. 2 vols. Paris, ASO Opéra, Premières Loges, 107-2015.

Ribera, Jordi. "L'escenografia de l'òpera: tradició i traïció",a Revista de Catalunya, nº 163, 2001, p. 63-80.

Sutcliffe, Tom. Believing in opera. Princeton, Princeton University Press, 1996.

 

 

Fonts de lectura recomanada

 

Berg, Alban. “The problem of opera”, Classic essays on twentieth-century music: A continuing symposium. New York, Schirmer, 1996.

Brecht, Bertold. El compromiso en literatura y arte. Edicióacura de Werner Hecht. Barcelona, editorial Panínsula, 1984. (títol original Schriften zur Literatur und Kunst. Frankfurt auf Main, Suhrkamp Verlag, 1967)

Burney, Charles. The Present State of Music in Germany, the Netherlands and the United Provinces, 2 vols. Londons, 1773 (trad. a l’italià de E. Fubini, Torí, 1986).

Da Ponte, Lorenzo. Mémoires de Lonrezo Da Ponte. Libretiste de Mozart. Paris, Mercure de France, 1988.

Galilei, Vicenzo. Dialogue on Ancient and Modern Music (trad. De Victo Palisca). Yale Univeristy Press, 2003.

[també a: http://imslp.org/wiki/Dialogo_della_musica_(Galilei,_Vincenzo)]

Goldoni, Carlo. Memòries. (trad en català de Joan Casas). Barcelona, Institut del Teatre, 1993.

Henze, Hans Werner. Canti di viaggio. Una vita (ed italiana de lidia Bramani). Milano, il Saggiatore, 2005.

Mann, Thomas. Richard Wagner y la música. Barcelona, Plaza 6 Janés, 1986.

Marcello, Benedetto. Teatro a la moda. Madrid, Aliana,2001(trad. i reed)

Nietzsche, Friedrich W. El Caso Wagner. Madrid, Siruela, 2005 (reed).

Shaw, George Bernard. El perfecte wagnerista. Un comentari sobre L’Anell del Nibelung. (ed en català. Barcelona, Amics del Liceu, 2004).

Wagner, Richard.  Mi vida. Madrid, Turner Publicaciones, 2000 (reed).

Wagner, Richard. Òpera i drama. Barcelona, 1995 (reed).

  

Recursos Web i Llibres electrònics

 

-“Opera glass”, pàgina amb llibrets i resums d’algunes òperes de repertori. http://opera.stanford.edu/

- “Drammaturgia”. http://www.drammaturgia.it/index.php

- International Musical ScoreLibrary Project. http://ww.imslp.org

- Llibrets d’òpera italians a partir d’edicions d’època. http://www.librettidopera.it/

- Arxiu de la Societat del G. T. del Liceu: http://www.bib.uab.cat/human/arxiusocietatliceu/publiques/indexcat.php

- Monteverdi: 400 aniversari del naixement de l'òpera: https://ddd.uab.cat/record/24772

- Facos, Michele. A Companion to Nineteenth-Century Art. John Wiley, 2019. Accés: https://onlinelibrary-wiley-com.are.uab.cat/doi/book/10.1002/9781118856321

- Davies, David. A Philosophy of the Performing Arts. John Wiley, 2011. Accés: https://onlinelibrary-wiley-com.are.uab.cat/doi/book/10.1002/9781444343458

Programari

No aplicable.