Logo UAB
2021/2022

Gestió cultural I

Codi: 100652 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500240 Musicologia OB 2 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Erika Dominguez Antillano
Correu electrònic:
Erika.Dominguez@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Erika Dominguez Antillano

Prerequisits

No hi ha cap prerequisit per a cursar l'assignatura

Objectius

 

  • Conèixer i aproximar-se a la realitat de la gestió cultural a Catalunya.
  • Construir una visió de la gestió cultural com a instrument per a la transformació i cohesió social.
  • Adquirir coneixements pel disseny, implementació i avaluació d’un projecte en l’àmbit de la gestió cultural.
  • Incorporar i aplicar des d’una visió crítica i reflexiva elements relacionats amb la gestió cultural en un context de complexitat.

Competències

  • Aplicar estratègies de gestió relacionades amb la programació, la producció i la difusió d'espectacles musicals.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Integrar-se en projectes comuns de caràcter interdisciplinari.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Relacionar conceptes i informacions de diferents disciplines humanístiques, científiques i socials, especialment les interaccions que s'estableixen entre la música i la filosofia, la història, l'art, la literatura i l'antropologia.

Resultats d'aprenentatge

  1. Assumir un rol participatiu en els projectes propis de les pràctiques i en altres iniciatives de recerca o gestió.
  2. Demostrar habilitats creatives i innovadores en l'àmbit de l'aplicació professional i laboral de la formació musicològica.
  3. Desenvolupar habilitats per a la transferència de la formació musicològica a l'àmbit de la gestió cultural i de lleure.
  4. Detectar els camps possibles d'innovació i millora de les propostes de gestió cultural i de lleure.
  5. Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria.
  6. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  7. Integrar a la praxi laboral el coneixement del paper de la música en la societat de mercat.
  8. Interpretar els esdeveniments del món actual a partir de la diversitat física, econòmica, social i cultural.
  9. Participar en projectes col·lectius de gestió cultural.
  10. Relacionar conceptes i innovacions metodològiques propis de la música i de les ciències humanes amb el conjunt de les disciplines humanístiques en activitats de gestió musical i cultural.
  11. Resoldre problemes de manera autònoma.
  12. Transferir d'una manera personal i crítica els coneixements adquirits en el camp de la musicologia als àmbits professionals i laborals pertinents.

Continguts

PRESENTACIÓ

Aquesta matèria parteix del convenciment que la gestió cultural és un instrument idoni i privilegiat per a la transformació i cohesió social a la nostra societat. Els seus continguts giren entorn a aquest principi i el professorat d’aquesta matèria desenvolupa la seva acció professional fora l’UAB, en contextos de diversitat i des de la gestió de projectes de naturalesa sociocultural i educativa. Les sessions es desenvolupen en tot moment combinant aspectes bàsics de naturalesa teòrica amb experiències i projectes reals i de base aplicada. D’aquesta forma, els processos d’aprenentatge es realitzen en paral·lel i combinant processos inductius i deductius. Tanmateix i al llarg de les sessions, es té previst convidar a professionals de la gestió cultural per tal d’aprofundir o ampliar els continguts de la matèria.

 

TEMARI

BLOC 1: Contextualització de la gestió cultural en un context de complexitat

    1. Contextualització de la gestió cultural: origen i actualitat.

    2. Aproximació a l’organització.

    3. Aproximació a la gestió

    4. La gestió cultural a un context multicultural.

    5. La gestió cultural al servei de la transformació social.

      BLOC 2: La planificació com a element clau i transversal en la gestió cultural

      2.1. Aproximació a la planificació: definicions, justificació, naturalesa i principis.

      2.2. Desenvolupament de la planificació: tipus, funcions i nivells.

      2.3. Aprofundiment en la planificació: dificultats i propostes.

      BLOC 3: Algunes variables pel diagnòstic de les organitzacions en el marc de la gestió cultural

      3.1. La finalitat de l’organització

      3.2. Dinàmica territorial i sectorial

      3.3. Enquadrament en el context d’altres polítiques

      3.4. Factors tècnics, infraestructurals, jurídics i econòmics

      3.5. L’estructura organitzativa i les funcions i treball en equip

      3.6. La cultura organitzativa i les ideologies de l’organització

      3.7. La comunicació amb el territori: visió comunitària i coordinació

      BLOC 4: El disseny, implementació i avaluació d’accions socioculturals en el marc de la gestió cultural

      4.1. La missió

      4.2. El Pla estratègic, el programa i el projecte

      4.3. Aproximació al disseny d’un projecte en la gestió cultural

      3.3.1. El projecte com a element per a la consolidació professional de la gestió cultural

      3.3.2. Objectius, estratègies, activitats i indicadors

      4.4. Definició, nivells, justificació, dimensions i destinataris de l’avaluació

      4.5. Tipus, fases, mètodes, criteris i instruments per l’avaluació d’un projecte en l’àmbit de la gestió cultural

       

Metodologia

 

La metodologia combina els següents elements i espais:

 

  • Espais de classe magistral

  • Activitats pràctiques dirigides

  • Espais de treball supervisats per a la realització del treball en grup

  • Intervencions de professionals de la gestió cultural

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Supervisades      
Activitats supervisades (suport treball en equip, tutories) 50 2 3, 4, 5, 7, 9, 10
Tipus: Autònomes      
Activitats autònomes (estudi, lectura i preparació dels treballs) 25 1 1, 2, 8, 11, 12

Avaluació

PROPOSTA:

"Hi haurà com a mínim tres ítems d'avaluació, d'almenys dues tipologies diferents, cap dels quals no suposarà més del 50% de la nota final. Els detalls es publicaran a la pàgina Moodle de l'assignatura a començament de semestre”.

Cal entregar totes les evidències per tal de superar l'assignatura, en el cas de que s'hagi de recuperar, caldrà entregar les evidències per recuperar l'assignatura.

Plagi
D’acord amb la normativa vigent, s’ha d’incloure a totes les guies docents el redactat següent:
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats no seran recuperables.
 
 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
PROVA INDIVIDUAL 40% 22 0,88 1, 8, 11, 12
TREBALL EN GRUP (disseny i tutories) 25% 40 1,6 3, 4, 5, 7, 9, 10
TREBALL EN GRUP (preparació, defensa) 25% 10 0,4 2, 3, 6, 9, 11
TUTORIES I PARTICIPACIÓ CLASSE 10% 3 0,12 5, 6, 11

Bibliografia

AJUNTAMENT DE BARCELONA (1999). Manual de gestió de les organitzacions no lucratives. Barcelona: Staff Empresarial.

APPADURAI, A. (2007). El rechazo de las minorías: ensayo sobre la geografía de la furia. Barcelona: Tusquets.

ARIÑO, A. (2008). Estilos de aculturación y conciencia intercultural. A: García, j. i Lacomba, j. (eds.) La inmigración en la sociedad española. Una radiografia multidisciplinar, p. 245-266. Barcelona: Edicions Bellaterra.

ARAMENDI, J. (2004). Organizaciones socioeducativas y competencias profesionales. Universidad del País Vasco.

 ALBERICH, T. (1998): Guía fácil de asociaciones. Manual de gestión parabla creación, desarrollo y dinamización de entidades sin ánimo de lucro. Madrid: Dykinson.

BAUMAN, Z. (2005). Vidas desperdiciadas: la modernidad y sus parias. Barcelona: Paidós.

BECK, U. (2007). Cómo los vecinos se convierten en judíos : la construcción política del extraño en una era de modernidad reflexiva. [en línia]. Papers : revista de sociologia.  núm. 84. 2007. p. 47-66 http://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n84p47.pdf

BENHABIB, Seyla (2006). Las Reivindicaciones de la cultura: igualdad y diversidad en la era global. Buenos Aires : Katz.

BOIX, T. (1990). Animación y gestión cultural. València: Grup dissabte.

CONNORS, T.D. (Ed.) (1998). Manual de les organitzacions no lucratives (Volum I). Barcelona: Edicions Pleniluni

DASSETTO, F. (2004). “Más allá de lo intercultural: los retos de la co-inclusión” [en línia]. Revista CIDOB d'afers internacionals. núm. 66-67.p. 99-111 <http://www.cidob.org/es/content/download/3156/33090/file/dassetto_cast.pdf> [Consulta: octubre 2008]

DELGADO, M. (2008). La identidad en acción. La cultura como factor discursivo de exclusión y de lucha [en línia]. Eikasia: revista de filosofía. núm. 17. p. 261-274 < http://www.revistadefilosofia.com/17-08.pdf >

DiMAGGIO, P. (1987). Managers of the Arts: Careers and Opinions of Senior Administrators of U.S. Art Museums, Symphony Orchestras. Redident Theatres, and Local Arts Agencies.Washington: Seven Locks Press.

DRUCKER, P. (2000). Organitzacions sense ànim de lucre. Gestió: teoria i pràctica. Barcelona: Edicions UOC-ECSA.

FANTOVA, F. (2001). La gestión de organizaciones no lucrativas. Madrid: Editorial CCS.

FERRANDEZ, A. (1987). “Cultura, Educación y Municipios”, a Gairín, J,; Antúnez, S. y Pérez Guede, A.: Temas actuales en educación. Barcelona: PPU.

FERRANDEZ, A. y Puente, J.M. (1990). Materiales AFFA. Madrid: Fondo de Promoción de Empleo.

FRANCH, J. Y MARTINELL, A. (1986). La animación de grupos de tiempo libre y vacaciones. Barcelona: Laia.

FROUFE, S. (1994). Construir la animación sociocultural. Salamanca: Amarú.

GAIRÍN, Joaquín (1994)."Dinámica organizativa". En GAIRÍN, Joaquín; DARDER, Pere. (coord.): Organización y gestión de centros educativos. Barcelona: Praxis.

IBAR, M. (1992). Cómo organizar y gestionar una entidad de animación sociocultural. Madrid: Narcea.

LAAKSONEN, A. (2006). La cultura comprometida: los derechos y deberes culturales. Periférica: Revista para el análisis de la cultura y el territorio. núm. 7. 2006. p. 105- 119

MARTINELL, A. (1999). Los agentes culturales ante los nuevos retos de la gestión cultural. Revista Iberoamericana de Educación. 20, 201-215.

MARTUCCELLI, D. (2004). “Lo intercultural ante la prueba de la dinámica entre exclusión e integración social” [en línia]. Revista CIDOB d'afers internacionals. núm. 66-67. p. 53-68 http://www.cidob.org/es/content/download/3148/33066/file/martucelli_cast.pdf

MUNILLA, G. (Coord) (2000). Introducció a la gestió d’organitzacions culturals. Barcelona: UOC.

NUTT, P. i BACKOFF, R.W. (1992). Strategic management of public ans third sector organizations. San Francisco: Jossey-Bass Publishers.

PAREKH, B. (2005). Repensando el multiculturalismo: diversidad cultural y teoría política. Tres Cantos: Istmo.

POSE PORTO, H. (2007). La cultura en las cuidades. Barcelona: Graó.

ROSELLÓ, D. (2004). Diseño y evaluación de proyectos culturales. Barcelona: Ariel.

TONO, J. (2007). Conceptos y experiencias de la Gestión Cultural. Secretaría General Técnica. Ministerio de Cultura.

ÚCAR, X. (1992). El teatro en la animación sociocultural. Madrid: Diagrama.

UNESCO (2009). Informe Mundial de la UNESCO. Invertir en la diversidad cultural y en el diálogo intercultural. Informe Executiu, París.

UNESCO (2007). Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. UNESCOCAT – Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO. Barcelona: Angle Editorial. 

VECIANA, J.Mª (1995). Función directiva. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.

VERNIS, A. et al. (1997). La gestió de les organitzacions no lucratives. Treballant per las millora de les associacions. Barcelona: Proa-Columna.

Programari

No s'utilitza programari específic.