Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500239 Història de l'Art | OT | 3 | 0 |
2500239 Història de l'Art | OT | 4 | 0 |
Es recomana tenir comprensió lectora en diverses llengües modernes, a part del català i l'espanyol.
L' objectiu d'aquesta assignatura és proporcionar uns coneixements bàsics sobre l' art precolombí de la Zona Andina i acabat el curs, l'estudiant haurà de ser capaç de:
1. INTRODUCCIÓ
1.1 Poblament d' Amèrica.
Teories antigues i modernes sobre el poblament d' Amèrica. Àrees culturals. Els estudis americanistes.
1.2 Prehistòria
Principals troballes. L' art rupestre (gravats i pintures).
2. ZONA ANDINA
2.1 Concepte de Zona Andina.
Etapes i cultures. Característiques generals del seu art. Religió. Societat. Economia. El medi ambient: els tres espais, Sierra, Costa i Selva.
2.2 Preceràmic final o Arcaic tardà.
El sorgiment de la civilització. Definició del concepte, models de subsistència i de societat. Tipus d'arquitectura (superposició de plataformes, places enfonsades...).
Caral. Cerro Sechin. Huaca Prieta. Kotosh.
2.3 Període Inicial o Formatiu Primerenc.
El pas de l'Arcaic al Formatiu: canvi en els models de subsistència, major complexitat politica, aparició de la ceràmica i gran importància de l'art en l' arquitectura.
Costa Nord: Moxeque, Caballo Muerto, Huaca de los Reyes y Ventarrón.
Temples en U (Williams) Garagay, Cardal, Mina Perdida y La Florida.
2.4 Període Arcaic Mig o Horitzó Inicial.
Cultura CHAVIN. Situació i caractertístiques. Chavín de Huántar. Aspectes essencials de l'estructura social, econòmica i cosmovisió.
Arquitectura: el centre cerimonial i principals edificis. L' escultura arquitectònica i la seva iconografia. Ceràmica i teixits.
2.5 Periode Intermedi Inicial o Formatiu Final.
Cultura PARACAS. Arquitectura funerària. Els teixits i la seva simbología.
Cultura NAZCA. Arquitectura: centres religiosos, aqüeductes subterranis. La seva ceràmica: formes i iconografia. Els geoglifs del desert de Nazca.
Cultura MOCHE. Arquitectura (les grans "huaques" de maó), els enterraments reials (Senyor de Sipán). Ceràmica, relleus pintats, tèxtils i orfebrería.
2.6 Període Horitzó Mitjà.
Cultura TIAHUANACO. Arquitectura monumental. Escultura en pedra. Ceràmica. Teixits i la seva simbología.
La seva projecció en la cultura HUARI.
2.7 Període Intermedi Tardà.
Cultura CHIMÚ. ChanChan: arquitectura en maó. Escultura en fusta, ceràmica, orfebreria i teixits.
2.8 Període Horitzó Tardà.
Cultura INCA.
A. . Geografia. Societat. Govern i administració. Religió. Mites més importants (dels origens, de Vichama, de les Quatre Edats i de Manco Capac)
B. Arquitectura: característiques. Cuzco: temples, carrers, fortalesa de Sacsahuamán i fonts. Machu Picchu. Ceràmica. Teixits. Art dels metalls.
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 40 | 1,6 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball escrit i presentació a classe | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 5, 8, 9, 10, 11, 12 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura obligatòria i crítica/ Estudi personal | 32 | 1,28 |
L’avaluació de l’assignatura constarà de tres parts:
Prova escrita final (50 %)
Resum i crítica d'un seminari, conferència: (20%) constarà en el lliurament d'una ressenya d’ una conferència impartida a classe (o en modalitat online) i i altres exercicis breus (test, lectures) (10%)
Treball de curs (30%): exposició oral a classe (o online) d’un dels temes que s’hauran d’ escollir en grup d’una llista de propostes que es penjarà al CV.
La recuperació és una prova de suficiència destinada exclusivament per a aquells/es alumnes que tinguin suspesa alguna o algunes de les proves anteriors. Per tant, no es podran presentar els/les que no les hagin fet al llarg del curs ni tampoc els /les que les tinguin aprovades. La recuperació només possibilita aprovar les proves suspeses. El calendari de Gestió Acadèmica de la Facultat determinarà el dia i hora d'aquesta prova de suficiència.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
IMPORTANT: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova escrita | 50% | 3 | 0,12 | 8, 12 |
Resum i critica d'un text, seminari o conferència | 20% | 10 | 0,4 | 3, 5, 8 |
Treball de curs | 30% | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Obres generals
Adams, Richard.E.W. (2000): Las antiguas civilizaciones del Nuevo Mundo, Barcelona:Crítica.
Braun, Barbara. (2000), Pre-Columbian Art and the Post-Columbian world: ancient american sources of modern art. New York ; London : Harry N. Abrams.
Girard, Raphael. (1976): Historia de las civilizaciones antiguas de América, 3 vols.,Madrid: Alhambra.
Grieder, Terence. (1987): Orígenes del Arte Precolombino, México DF: F.C.E.
Kubler, George. (1986): Arte y arquitectura en la América precolonial, Madrid: Cátedra.
Lynne Costin, Cathy (2016): Making value, making meaning. Techné in Pre-Columbian world. Dumbarton Oaks Symposia. Washington: Dumbarton Oaks.
Ocampo, Estela (1999), Cómo reconocer el arte precolombino de América del Sur (I). Barcelona: Edunsa.
Pasztory, Esther. (1998): Pre-Columbian Art. London: The Everyman Art Library.
Pasztory, Esther (2005): Thinking with things. Toward a new vision of art. Austin: University of Texas Press.
Zona Andina
Alva, Walter. (1994) Sipán. Colección Cultura y Artes del Perú. Lima.
Alva, Walter; Donnan, Christopher B. (1993) Royal tombs of Sipán. University of California: Fowler Museum of Cultural History.
Berberian, Eduardo – Raffino, Rodolfo (1991): Culturas indígenas de los Andes meridionales, Madrid: Alhambra.
Berenguer, José (2000) Tiwanaku:señores del lago sagrado. Museo Chileno de Arte Precolombino – Banco Santiago, Santiago de Chile.
Burger, R.(1995): Chavín and the Origins of Andean Civilization, London:Thames & Hudson.
Cieza de León, Pedro (1984): La crónica del Perú, Madrid: Crónicas de América.
Cieza de León, Pedro (1985): Señorío de los Incas, Madrid: Crónicas de América.
Cuesta Domingo, Mariano (1980): Arqueología andina: Perú, Madrid, Ministerio de Cultura.
Davies, Nigel (1999): Los antiguos reinos del Perú, Barcelona: Crítica-Arqueología.
Donnan, Christopher. (1976): Moche Art and Iconography. Los Angeles: University of California Press.
Donnan, Christopher (1978): Moche art of Peru. Los Angeles: Museum of Cultural History.
Donnan, Christopher ed. (1985): Early Ceremonial Architecture in the Andes. Washington: Dumbarton Oaks.
Guamán Poma de Ayala, Felipe (1987): Nueva crónica y buen gobierno, Madrid: Crónicas de América.
Kauffman, Federico. (1978): Manual de arqueología peruana, Lima.
Kolata, Alan L. (1993): The Tiwanaku: Portrait of an Andean Civilization. Cambridge, Massachusets: Blackwell.
Lavalle, José Antonio de la – Lang, Werner (1990): Culturas precolombinas: Chimú, Lima: Banco de Crédito del Perú.
Lavalle, José Antonio de la – Lang, Werner (1990): Culturas precolombinas: Paracas, Lima: Banco de Crédito del Perú.
Lechtmann, Heather – Soldi, Ana María Soldi (1985): La tecnología en el mundo andino, México DF: UNAM.
Lumbreras, Luis G. (1974): The Peoples and Cultures of Ancient Peru, Washington DC: Smithsonian Institution.
Lumbreras, Luis G. (1981): Arqueología de la América Andina, Lima.
Lumbreras, Luis G. (1992): Cultures preincaiques dels Andes septentrionals i centrals: la cultura Chavín, Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Mason, John Alden (1978): Las antiguas culturas del Perú, México DF: F.C.E.
Moseley, Michael E. (2001): The incas and their ancestors. The Archaeology of Peru. London: Thames & Hudson. 2a ed.
Moseley, Michael E. Day, Kent C. (1982) Chan Chan, Andean desert city. Santa Fe: School of American Research.
Paternosto, C (1996) The Stone and the Thread: Andean Roots of Abstract Art. Austin: University of Texas Press.
Paul, Anne. (1991): Paracas. Art and Architecture, Iowa City: University of Iowa.
Pillsbury, Joanne (2001): Moche Art and archaeology in ancient Peru. Washington: National Gallery of Art; Studies in the history of art, n.63.
Porras, Raúl (1986): Los cronistas del Perú (1528-1650), Lima: Banco de Crédito del Perú.
Protzen, Jean-Pierre (1993): Inca architecture at Ollantaytambo. Oxford: Oxford University Press, 1993.
Rovira, Salvador (1990): La metalurgia americana: análisis tecnológico de materiales prehispánicos y coloniales, Madrid: Universidad Complutense.
Rowe, John Howland (1967) Form and Meaning in Chavin Art. En: Peruvian Archaeology - Selected Readings, eds. J. H.Rowe y D.Menzel, págs. 72-103.
Silverman, Helaine(2004): Andean Archaeology. Malden, MA: Blackwell Publishing.
Stone-Miller, Rebecca (2012) Art from the Andes: from Chavín to Incas. Londres: Thames & Hudson, World of Art collection. 3a ed.
Tello, Julio – Mejía, Toribio (1979): Paracas: cavernas y necrópolis, Lima: UNMSM.
.