Fotografia i Cinema: Classicisme i Postmodernitat
Codi: 100564 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500239 Història de l'Art | OT | 3 | 0 |
| 2500239 Història de l'Art | OT | 4 | 0 |
| 2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Nuria Llorens Moreno
- Correu electrònic:
- Nuria.Llorens@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Bons hàbits de lectura. Coneixement de l'anglès a nivell lector
Objectius
El programa d’aquesta assignatura consta de dues parts. En la primera farem un recorregut al llarg de la història de la fotografia, des dels orígens fins els nostres dies, a partir d’una acurada selecció de temes. L’objectiu d’aquesta part del programa consisteix a familiaritzar l’estudiant amb l’ampli panorama de la història de la fotografia i també amb les eines conceptuals necessàries per analitzar críticament el fenomen fotogràfic i comprendre’l des de múltiples perspectives.
La segona part del programa, més breu, estarà dedicada al cinema de les avantguardes i la seva herència en el cinema d’art i documental contemporanis. Les classes d’aquesta part del programa complementaran les de la primera part, amb l’objecte d’aprofundir en el coneixement de la cultura artística de les avantguardes i d’acostar-nos a un dels camps més rellevants i actius de la cinematografia actual.
Competències
- Història de l'Art
- Analitzar amb esperit crític, a partir dels coneixements adquirits, l'obra d'art en les seves diferents facetes: valors formals, significat iconogràfic, tècniques i procediments artístics, procés d'elaboració i mecanismes de recepció.
- Interpretar l'obra d'art en el context en el qual es va gestar i relacionar-la amb altres formes d'expressió cultural
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer l'evolució de la imatge artística des de l'antiguitat fins a la cultura visual contemporània.
- Reconèixer la problemàtica, el vocabulari i els conceptes fonamentals de la teoria de l'art i del cinema.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament conceptes bàsics de teoria artística i cinematogràfica i la seva evolució al llarg de la història.
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar una imatge artística i situar-la en el seu context cultural.
- Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
- Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
- Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
- Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
Continguts
Programa
FOTOGRAFIA
1. Pensar, llegir i estudiar fotografies. Introducció a l’estudi de la fotografia. Museus, Arxius i Biblioteques: col·leccions i fons.
Modernitat
2. Què és la fotografia? La invenció de la fotografia. L’exploració del mitjà i la tècnica: els/les pioners/es. Els debats sobre la naturalesa i les utilitats de la fotografia: el progressiu reconeixement d’un nou art.
La visió fotogràfica: itineraris
3. Viatges i fotografia, el relleu del pintoresquisme i la mirada colonial. Campanyes i expedicions fotogràfiques.
4. La ciutat moderna fotografiada. Lluny de la ciutat, el cas mexicà, fotografia, pintura i literatura: Edward Weston, Tina Modotti, Paul Strand, Juan Rulfo, Manuel i Lola Álvarez Bravo.
5. Fotografia i avantguarda: experimentació i creació.
6. La fotografia com a document social: les lectures de Gisèle Freund i Susan Sontag.
Postmodernitat. El «capitalisme de les imatges» i el fenomen de la postfotografia
7. Interrogants a l’entorn de la fotografia avui.
CINEMATÒGRAF
8. Les avantguardes i el cinema. El cinema soviètic: experimentació i teories del muntatge. Expressionisme i surrealisme.
9. El cinema documental: característiques i possibilitats. Cinema assaig i cinema poètic.
Metodologia
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Classes expositives i dialògiques
Comentari dels texts i d’obres seleccionats per la professora.
Cerca de documentació i realització d'exercicis escrits.
Treball individual: redacció d'un assaig crític
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes en forma de seminari | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerques bibliogràfiques i documentals | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12 |
| Elaboració de treballs: recensions, comentaris de text, etc. | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 12 |
Avaluació
L'avaluació consistriá en la realització de tres comentaris d'obres i de lectures. Les proves no serán presencials.
En cas que les classes no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas de plagi:
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació
significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte
d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es
produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la
qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Recuperació:
L'estudiant podrà presentar-se a la recuperació dels exercicis puntuats amb una nota inferior a 5.
Procediment de revisió d'exàmens:
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, la professora
informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Condicions per a la qualificació de ‘No avaluable’:
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30%
de les activitats d’avaluació
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentari d'obres i de lectures 1 | 35 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Comentari d'obres i de lectures 2 | 35 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Comentari d'obres i de lectures 3 | 30 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA
FOTOGRAFIA
BARTHES, Roland, La càmera lúcida. Nota sobre la fotografia, Barcelona, Paidós, 2009.
BATCHEN, Gofrey, Arder en deseos. La concepción de la fotografia, Barcelona,GG, 2004.
BENJAMIN, Walter, Breve historia de la fotografía, Madrid, Casimiro, 2011.
Burgin, Victor. Ensayos. Barcelona, GG, 2004.
CLARKE, Graham. The Photograph. Oxoford University Press, 1997.
FONTCUBERTA, Joan (ed.), estètica fotogràfica, GG, Barcelona, 2012.
FONTCUBERTA, Joan, La cámara de Pandora: La fotografí@ después de la fotografia, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2010.
FONTCUBERTA, Joan, La fúria de las imágenes, Galaxia Gutemberg, Barcelona, 2020.
Freund, Gisèle, La fotografia como documento social, GG, Barcelona, 2017.
FREUND, Gisèle, La fotografia como documento social, GG, Barcelona, 2017.
FRIED, Michael. Why Photography Matters as Art as Never before / Michael Fried. New Haven: Yale University Press, 2008.
HENISCH, Heinz K., The Photographic experience, 1839-1914 : images and attitudes, University Park, Pennsylvania State University Press, 1994.
KRACAUER Siegfried, and Laura S. CARUGATI. La Fotografía y otros ensayos : el ornamento de la masa 1, Barcelona: Gedisa, 2008.
MARIEN, Mary Warner, Photography and its critics : a cultural history, 1839-1900, Cambridge, Cambridge Univ. Press, 1997.
NEWHALL, Nancy Wynne, and Beaumont Newhall. From Adams to Stieglitz : Pioneers of Modern Photography , New York: Aperture, 1989.
NEWHALL, Beaumont, Historia de la fotografía,Barcelona, Gustavo Gili, 2002.
SHARF, Aaron, Arte y fotografía, Madrid : Alianza, 1994.
SONTAG, Susan, Sobre la fotografia, Barcelona, Arcàdia, 2019.
SOUGEZ, Marie-Loup (Coord.), Historia general de la fotografia, Madrid, Cátedra, 2007.
CINEMA
BRESCHAND, J., El documental. La otra cara del cine, Barcelona, 2004.
BRESSON, Robert, Notas sobre el cinematógrafo, Árdora, Madrid, 1999.
CATALÀ, Josep Maria, Estética del ensayo. La forma ensayo de Montaigne a Godard, Publicacions de la Universitat de València, València, 2014.
EISENSTEIN, Sergei M., Teoría y técnica cinematogràfica, Rialp, Madrid, 1989.
DULAC, Germaine, Ecrits sur le cinema 1919-1937, París, 1994
DURAS, Marguerite. Les yeux verts / Marguerite Duras. Paris?: Cahiers du Cinema, 1987.
EIZYKMAN, Claudine. La Jouissance : cinéma. Paris: Union Générale d’Éditions, 1976
KRACAUER, Siegfried. Teoría del cine, Barcelona, Paidós, 2001.
KRACAUER, Siegfried. De Caligari a Hitler : historia psicológica del cine alemán. Barcelona, Paidós, 1985
KAHANA, Jonathan, The Documentary film reader: History, Theory, Criticism, Oxford, Oxford University Press, 2016.
MICHAUD, P. A., Sur le film, Macula, París, 2016.
RAGGHIANTI, Carlo Ludovico. Cinema arte figurativa. 3a ed. Torino: Giulio Einaudi ed., 1964.
SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente. Cine y vanguardias artísticas, Barcelona, Paidós, 2004.
TORREIRO, Casimiro i CERDÁN, Josetxo (eds.), Documental y vanguardia, Madrid, Cátedra, 2005.
VERTOV, Dziga, Cine-ojo: [textos y manifiestos], Funsamentos, Madrid, 1974.
Programari
Si calgués un programari específic s’indicaria oportunament.