Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500257 Criminologia | FB | 1 | 2 |
Sense prerequisits.
Els objectius generals a assolir dins l’assignatura de Pedagogia venen formulats en els següents termes:
L’alumnat del grau de criminologia serà capaç de:
En aquest context, l’assignatura de Pedagogia té com a objectius específics els següents:
D'altra banda, cal tenir present que aquesta matèria serveix de base per a l'aprofundiment i consecució d'objectius establerts en les matèries de prevenció de la delinqüència i d'avaluació de programes i polítiques púbiques.
La caracterització metodològica de l’assignatura segueix el principi de la mutivarietat metòdica, flexibilitat i interrelació, i es caracteritzarà per:
a) Progressiu deslliçament de la intervenció explicativa del docent a l'alumnat.
b) Activitats en grup i individuals per part de l’alumnat.
c) Aprenentatge basat en la lectura, autodescobriment, intercanvi d'experiències i reflexió sobre la pràctica.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge:
Cronograma:
El cronograma fixarà de manera setmanal totes les activitats del curs i estarà disponible al Moodle abans de l'inici de la docència.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe teòrica | 19,5 | 0,78 | 1, 2, 4, 5 |
Seminari. Aprenentatge cooperatiu (treball en petits grups) i metodologia mixta (bidireccional) | 19,5 | 0,78 | 1, 2, 5, 6 |
Tipus: Autònomes | |||
Planificació del treball. Lectura, reflexió de materials i preparació de treballs individuals i proves. | 60 | 2,4 | 1, 2, 4, 5 |
Prova d'avaluació | 5 | 0,2 | 1, 2, 4, 5 |
Treball en grup (Recerca de material, discussió, preparació presentació) | 29 | 1,16 | 1, 2, 3, 6 |
Treball supervisat a l'aula i a tutories. | 17 | 0,68 | 3, 4, 5, 6 |
Sistema d'avaluació:
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats (evidències avaluatives) que es mostren a continuació. Les evidències avaluatives de l'assignatura són les següents:
Les pràctiques de seminari impliquen, sovint, la lectura prèvia de lectures i la visualització de documentals, material audiovisual que serà discutit i treballat en petit i gran grup al seminari.
Assistència:
L'assistència a les classes de teoria com de seminari de l'assignatura és obligatòria. Es portarà un control d’assistència de totes les sessions. La presencialitat mínima és del 80% en el conjunt de l'assignatura. L’estudiantat que no compleixi aquest mínim no podrà ser avaluat.
Les absències només poden justificar-se per raons de malaltia o altres de força major i per raons acadèmiques prèviament autoritzades pel professorat.
És important recordar la normativa del Grau pel que fa a la puntualitat en l’accés a l’aula.
Requisits per a ser avaluat
Per poder aprovar l'assignatura es necessari que en cadascuna de les activitats d'avaluació s’obtingui un 5. Les qualificacions de cada una de les evidències avaluatives es faran públiques al Moodle en els 20 dies naturals següents al seu lliurament. L'estudiantat que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en els 15 dies naturals posteriors a la seva publicació en l'horari detutories que el professorat té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa de la mateixa.
Totes les activitats avaluables estaran sotmeses a criteris formals, entre ells ortografia, redactat i presentació. Independentment de la llengua del grup (català, castellà o anglès) l'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i de llegir amb un alt grau de comprensió textos extensos.
Plagi:
La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen una conducta reprovable que serà sancionat amb un zero en tot el bloc on es situï el treball. En el cas de còpia entre dos alumnes, si no es pot saber qui ha copiat de qui, s'aplicarà la sanció a tots dos alumnes.
Volem recordar que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en forma digital a Internet. Veure documentació sobre el plagi http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.
En cas que durant un examen es detecti la presència d'alumnat copiant quedaran automàticament suspesos sense possibilitat d’accés a la recuperació. Un alumne que presenti una pràctica en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura (0) i perdrà el dret a la recuperació.
Altres aspectes importants de l'avaluació
No s'acceptarà cap pràctica/treball fora de termini ni forma, exceptuant situacions de força major. L'alumnat tindrà un 0 en aquella pràctica/treball sense possibilitat de recuperació.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova individual d'avaluació | 50 % | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5 |
Treball en grup (Recerca de material, discussió, preparació presentació) | 20 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Treballs individuals (pràctiques de seminari) | 30 % | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5 |
Bibliografia obligatòria:
Bolívar, A. (2000). Globalización y cambio educativo. La sociedad del conocimiento y las claves del cambio. En A. Estebaranz (coord.). Construyendo el cambio: Perspectivas y propuestas de innovación educativa,(pp. 17-36). Publicaciones de la Universidad de Sevilla.
Collet, J. (2013). ¿Cómo y para qué educan las familias hoy?. Los nuevos procesos de socialización familiar. Icaria.
Fandos, M.; Jiménez, J.M. y González, A.P. (2008). Los medios y recursos en la formación. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.271-369). Thomsom.
Jiménez, J.M.; González, A.P y Fandos, M. (2008). La programación en proceso de enseñanza-aprendizaje. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.209-265). Thomsom.
Jurado, P. (2008). Condicionantes en el proceso de Enseñanza-Aprendizaje. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.429-481). Madrid: Thomsom.
Navío, A. (2008). Análisis y detección de necesidades. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.71-145). Thomsom.
Navío, A. y Ruiz, C. (2008). Habilidades didácticas del formador. En J. Tejada yotros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.377-424). Thomsom.
Ruiz, C. (2008). Evaluación de la formación. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.649-698). Thomsom.
Tedesco, J.C. (2003). Los pilares de la educación del futuro. En: Debates de educación (2003: Barcelona) [ponencia en línea]. Fundación Jaume Bofill; UOC. [10/06/09]. http://www.uoc.edu/dt/20367/index.html
Tejada, J. (2008). Los actores de la formación. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores.Tomo I. (pp.3-63). Thomsom.
Tejada, J. y Navío, A. (2008). Elaboración de planes, programas y cursos de formación. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.153-201). Thomsom.
Bibliografia recomanada
Álvarez González, M. y Bisquerra Alzina, R. (2014). Manual de orientación y tutoría. Wolters Kluwer España
Álvarez Rojo, V. i García Pastor, C. (1997). Orientación vocacional de jóvenes con necesidades especiales. EOS.
Auberni, S. (1995). Aprendre per treballar. Treballar per aprendre. Rosa Sensat.
AA.VV. (2015). Las relaciones entre familia y escuela: experiencias y buenas prácticas. XXIII Encuentro de Consejos Autonómicos y del Estado. Subdirección General de Documentación y Publicaciones.
Barbosa, E.F. i Moura, D.G. (2013). Proyectos educativos y sociales. Planificación, gestión, seguimientoyevaluación. Narcea.
Bisquerra, R. (Coord.). (2014). Prevención del acoso escolar con educación emocional. Desclée de Brouwe.
Delors, J. (Coord) (1996). Informe Delors. La educación encierra un tesoro. UNESCO-Santillana.
Diez, E.J. y Rodríguez Fernández, J.L. (2020). Educación para elbien común. Hacia una práctica crítica, inclusiva i comprometida socialmente. Octaedro
Fernández Huerta, J. (1960). El objeto de la Didáctica. En Revista Española de Pedagogía, 70, abril-junio,110-119.
Ferrández, A. (1990). Didácticas generales y didácticas especiales. En Educar, 17. DOI: http://dx.doi.org/10.5565/rev/educar.515 , 9-36.
Frabonni, F. (2006). El Libro de la Pedagogía y la Didáctica: I y III. Editorial Popular.
Freire, P. (1986). La educación como práctica de la libertad. Siglo XXI de España editores, S.A.
Gimeno Sacristán, J. (Comp.) (2010). Saberes e incertidumbres sobre el curriculum. Morata.
Giroux, H. (2018). Pedagogía crítica para tiempos difíciles. Ed. Mapas Colectivos
Husen, T. (1979). General Theories in Education: A twenty-Five Year Perspective. En Internacional Review of Education, 25, 325-345.
Martínez Reguera, E. (1999). Pedagogía para mal educados. Popular.
Moriana, A. (20179. La resposta penal davant la delinqüència juvenil crònica: com prevenir la reincidència. (Tesis doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historico jurídiques.
Otero, P. i Aroory, A. (2001): Transición a la vida adulta. CISSPRAXIS.
Pérez Serrano, G. (2004). Elaboración de Proyectos Sociales. Casos prácticos. Narcea.
Quicios, M.P.; González, J.L. i Rodríguez, J.J. (2013). Infancia, adolescencia y juventud en dificultad social. MacGraw-Hill Interamericana de España S.L.
Tejada, J. (2005). Didáctica-currículum. Diseño, desarrollo y evaluación curricular. Colección Redes. Davinci Continental, SL.
Jariot, M.; Merino,R. et al (2004). Les pràctiques d’educació social. Eines per al desenvolupament. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de l’Educació: Col·lecció materials 152.
No es requereix