Logo UAB
2021/2022

Pedagogia

Codi: 100433 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500257 Criminologia FB 1 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Pedro Jurado de los Santos
Correu electrònic:
Pedro.Jurado@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

La llengua del curs serà en català tant a la teoria com al seminari. Podrà modificar-se del català al castellà en el cas de la teoria i d'un dels seminaris si el curs està atès per estudiants internacionals.

Prerequisits

Sense prerequisits.

Objectius

Els objectius generals a assolir dins l’assignatura de Pedagogia venen formulats en els següents termes:

L’alumnat del grau de criminologia serà capaç de:

  • Aplicar els seus coneixements sobre les teories criminològiques a les experiències de conflicte i de criminalitat existents, i plantejar respostes adequades i acordes amb el marc legal existent.
  • Transmetre al públic especialitzat i a la societat en general respostes als problemes de criminalitat i de conflicte social que tinguin en compte els drets i interessos de totes les parts involucrades, i que estiguin basades en els valors de la pacificació social, la integració social i la prevenció de nous conflictes.

En aquest context, l’assignatura de Pedagogia té com a objectius específics els següents:

  1. Reflexionar sobre les relacions entre l’activitat educativa i el paper dels agents educatius amb relació als conflictes i els problemes de criminalitat.
  2. Comprendre els elements que intervenen en l’acció educativa i les seves interrelacions dins dels principis de momentaneïtat i irrepetibilitat.
  3. Comprendre els conceptes bàsics implicats en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
  4. Analitzar les bases i els fonaments generals per a planificar, desenvolupar, avaluar, investigar i innovar processos educatius i formatius.
  5. Conèixer els trets caracteritzadors de les situacions educatives institucionalitzades.

D'altra banda, cal tenir present que aquesta matèria serveix de base per a l'aprofundiment i consecució d'objectius establerts en les matèries de prevenció de la delinqüència i d'avaluació de programes i polítiques púbiques.

Competències

  • Aplicar un programa d'intervenció amb delinqüents, sabent utilitzar el constructe pedagògic de les tècniques d'intervenció criminològica.
  • Demostrar que es comprenen els conceptes i els fonaments psicològics, pedagògics i sociològics de la criminologia.
  • Redactar un treball acadèmic.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • Treballar de manera autònoma.
  • Treballar en equip i en xarxa.

Resultats d'aprenentatge

  1. Explicar les bases pedagògiques aplicades a la criminologia.
  2. Implementar un programa pedagògic aplicat a població delinqüencial.
  3. Redactar un treball acadèmic.
  4. Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  5. Treballar de manera autònoma.
  6. Treballar en equip i en xarxa.

Continguts

  1. L’activitat educativa en la societat actual. Extensió quantitativa i qualitativa de l’educació. Característiques de la nostra societat influents en l’educació. Globalització i canvi educatiu.
  2. Caracterització del coneixement pedagògic. L’ensenyament i l’aprenentatge.  Fonaments i condicionants dels processos d’ensenyament i aprenentatge.
  3. El procés d’ensenyar i aprendre. Les variables que intervenen i el procés comunicatiu. L’acte didàctic com a acte de comunicació. Variables contextuals endògenes i exògenes. El context sociocultural, el context institucional, el context aula i les institucions totals.
  4. La planificació i la programació de l’educació. Anàlisi de necessitats i planificació d’accions educatives. Disseny i desenvolupament de projectes educatius.
  5. Avaluació educativa. El procés i planificació de l’avaluació. Tècniques i instruments de diagnòstic i avaluació educativa.
  6. Els professionals de l’educació davant els processos d’inadaptació. Principis d'intervenció educativa. Organització i gestió d'institucions.

Metodologia

La caracterització metodològica de l’assignatura segueix el principi de la mutivarietat metòdica, flexibilitat i interrelació, i es caracteritzarà per:

a) Progressiu deslliçament de la intervenció explicativa del docent a l'alumnat.

b) Activitats en grup i individuals per part de l’alumnat.

c) Aprenentatge basat en la lectura, autodescobriment, intercanvi d'experiències i reflexió sobre la pràctica.

Activitats d’ensenyament-aprenentatge: 

  1. Activitats presencials: Són activitats en les que tant el docent com l'estudiantat individualment i/o en grup podem assumir el rol actiu. En aquestes activitats es presenten i treballen els continguts plantejats en el programa.
  2. Activitats autònomes: Són un complement per l’aprenentatge de l’alumnat. Es realitzen fora de l’aula i són el resultat del treball autònom de l’estudiantat per a preparar-se els continguts, les lectures complementàries i/o obligatòries i la seva recerca personal.
  3. Avaluació: prova d’avaluació.

Cronograma:

El cronograma fixarà de manera setmanal totes les activitats del curs i estarà disponible al Moodle abans de l'inici de la docència.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe teòrica 19,5 0,78 1, 2, 4, 5
Seminari. Aprenentatge cooperatiu (treball en petits grups) i metodologia mixta (bidireccional) 19,5 0,78 1, 2, 5, 6
Tipus: Autònomes      
Planificació del treball. Lectura, reflexió de materials i preparació de treballs individuals i proves. 60 2,4 1, 2, 4, 5
Prova d'avaluació 5 0,2 1, 2, 4, 5
Treball en grup (Recerca de material, discussió, preparació presentació) 29 1,16 1, 2, 3, 6
Treball supervisat a l'aula i a tutories. 17 0,68 3, 4, 5, 6

Avaluació

Sistema d'avaluació:

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats (evidències avaluatives) que es mostren a continuació. Les evidències avaluatives de l'assignatura són les següents:

  • Prova d'avaluació (50%)
  • Pràctiques de seminari (30%).
    • Pràctica 1: 5%.
    • Pràctica 2: 5%
    • Pràctica 3: 20%
    • Treball grupal amb exposició oral (20%)

Les pràctiques de seminari impliquen, sovint, la lectura prèvia de lectures i la visualització de documentals, material audiovisual que serà discutit i treballat en petit i gran grup al seminari.

Assistència:

L'assistència a les classes de teoria com de seminari de l'assignatura és obligatòria. Es portarà un control d’assistència de totes les sessions. La presencialitat mínima és del 80% en el conjunt de l'assignatura. L’estudiantat que no compleixi aquest mínim no podrà ser avaluat.

Les absències només poden justificar-se per raons de malaltia o altres de força major i per raons acadèmiques prèviament autoritzades pel professorat.

És important recordar la normativa del Grau pel que fa a la puntualitat en l’accés a l’aula.

Requisits per a ser avaluat

Per poder aprovar l'assignatura es necessari que en cadascuna de les activitats d'avaluació s’obtingui un 5. Les qualificacions de cada una de les evidències avaluatives es faran públiques al Moodle en els 20 dies naturals següents al seu lliurament. L'estudiantat que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en els 15 dies naturals posteriors a la seva publicació en l'horari detutories que el professorat té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa de la mateixa.

Totes les activitats avaluables estaran sotmeses a criteris formals, entre ells ortografia, redactat i presentació. Independentment de la llengua del grup (català, castellà o anglès) l'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i de llegir amb un alt grau de comprensió textos extensos.

Plagi:

La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen una conducta reprovable que serà sancionat amb un zero en tot el bloc on es situï el treball. En el cas de còpia entre dos alumnes, si no es pot saber qui ha copiat de qui, s'aplicarà la sanció a tots dos alumnes.

Volem recordar que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en forma digital a Internet. Veure documentació sobre el plagi http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.

En cas que durant un examen es detecti la presència d'alumnat copiant quedaran automàticament suspesos sense possibilitat d’accés a la recuperació.  Un alumne que presenti una pràctica en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura (0) i perdrà el dret a la recuperació.

Altres aspectes importants de l'avaluació

No s'acceptarà cap pràctica/treball fora de termini ni forma, exceptuant situacions de força major. L'alumnat tindrà un 0 en aquella pràctica/treball sense possibilitat de recuperació.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova individual d'avaluació 50 % 0 0 1, 2, 4, 5
Treball en grup (Recerca de material, discussió, preparació presentació) 20 % 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6
Treballs individuals (pràctiques de seminari) 30 % 0 0 1, 2, 4, 5

Bibliografia

Bibliografia obligatòria:

Bolívar, A. (2000). Globalización y cambio educativo. La sociedad del conocimiento y las claves del cambio. En A. Estebaranz (coord.). Construyendo el cambio: Perspectivas y propuestas de innovación educativa,(pp. 17-36). Publicaciones de la Universidad de Sevilla.

Collet, J. (2013). ¿Cómo y para qué educan las familias hoy?. Los nuevos procesos de socialización familiar. Icaria.

Fandos, M.; Jiménez, J.M. y González, A.P. (2008). Los medios y recursos en la formación. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.271-369). Thomsom.

Jiménez, J.M.; González, A.P y Fandos, M. (2008). La programación en proceso de enseñanza-aprendizaje. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.209-265). Thomsom.

Jurado, P. (2008). Condicionantes en el proceso de Enseñanza-Aprendizaje. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.429-481). Madrid: Thomsom.

Navío, A. (2008). Análisis y detección de necesidades. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.71-145). Thomsom.

Navío, A. y Ruiz, C. (2008). Habilidades didácticas del formador. En J. Tejada yotros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.377-424). Thomsom.

Ruiz, C. (2008). Evaluación de la formación. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.649-698). Thomsom.

Tedesco, J.C. (2003). Los pilares de la educación del futuro. En: Debates de educación (2003: Barcelona) [ponencia en línea]. Fundación Jaume Bofill; UOC. [10/06/09]. http://www.uoc.edu/dt/20367/index.html

Tejada, J. (2008). Los actores de la formación. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores.Tomo I. (pp.3-63). Thomsom.

Tejada, J. y Navío, A. (2008). Elaboración de planes, programas y cursos de formación. En J. Tejada y otros, Formación de Formadores. Tomo I. (pp.153-201). Thomsom.

Bibliografia recomanada

Álvarez González, M. y Bisquerra Alzina, R. (2014). Manual de orientación y tutoría. Wolters Kluwer España

Álvarez Rojo, V. i García Pastor, C. (1997). Orientación vocacional de jóvenes con necesidades especiales. EOS.

Auberni, S. (1995). Aprendre per treballar. Treballar per aprendre. Rosa Sensat.

AA.VV. (2015). Las relaciones entre familia y escuela: experiencias y buenas prácticas. XXIII Encuentro de Consejos Autonómicos y del Estado.  Subdirección General de Documentación y Publicaciones.

Barbosa, E.F. i Moura, D.G. (2013). Proyectos educativos y sociales. Planificación, gestión, seguimientoyevaluación. Narcea.

Bisquerra, R. (Coord.). (2014). Prevención del acoso escolar con educación emocional. Desclée de Brouwe.

Delors, J. (Coord) (1996). Informe Delors. La educación encierra un tesoro. UNESCO-Santillana.

Diez, E.J. y Rodríguez Fernández, J.L. (2020). Educación para elbien común. Hacia una práctica crítica, inclusiva i comprometida socialmente.  Octaedro

Fernández Huerta, J. (1960). El objeto de la Didáctica. En Revista Española de Pedagogía, 70, abril-junio,110-119.

Ferrández, A. (1990). Didácticas generales y didácticas especiales. En Educar, 17. DOI: http://dx.doi.org/10.5565/rev/educar.515 , 9-36.

Frabonni, F. (2006). El Libro de la Pedagogía y la Didáctica: I y III.  Editorial Popular.

Freire, P. (1986). La educación como práctica de la libertad.  Siglo XXI de España editores, S.A.

Gimeno Sacristán, J. (Comp.) (2010). Saberes e incertidumbres sobre el curriculum.  Morata.

Giroux, H. (2018). Pedagogía crítica para tiempos difíciles. Ed. Mapas Colectivos

Husen, T. (1979). General Theories in Education: A twenty-Five Year Perspective. En Internacional Review of Education, 25, 325-345.

Martínez Reguera, E. (1999). Pedagogía para mal educados. Popular.

Moriana, A. (20179. La resposta penal davant la delinqüència juvenil crònica: com prevenir la reincidència. (Tesis doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historico jurídiques.

Otero, P. i Aroory, A. (2001): Transición a la vida adulta. CISSPRAXIS.

Pérez Serrano, G. (2004). Elaboración de Proyectos Sociales. Casos prácticos. Narcea.

Quicios,  M.P.; González, J.L. i Rodríguez, J.J. (2013). Infancia, adolescencia y juventud en dificultad social. MacGraw-Hill Interamericana de España S.L.

Tejada, J. (2005). Didáctica-currículum. Diseño, desarrollo y evaluación curricular. Colección Redes. Davinci Continental, SL.

Jariot, M.; Merino,R. et al (2004). Les pràctiques d’educació social. Eines per al desenvolupament. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de l’Educació: Col·lecció materials 152.

Programari

No es requereix