Nacions i Nacionalismes en el Món Contemporani.
Codi: 100386 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500501 Història | OT | 4 | 0 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OT | 3 | 2 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OT | 4 | 0 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OT | 4 | 1 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Andreu Espasa de la Fuente
- Correu electrònic:
- Andreu.Espasa@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Cap en especial.
Objectius
“Nacions i nacionalismes en l’època contemporània” té com a objectiu mostrar la importància del fet nacional en la societat contemporània.
Adquirir un coneixement sòlid sobre el procés de formació de les nacions, tenint en compte les diferents interpretacions i els debats historiogràfics sobre el fet nacional i la formació dels estats en l’època contemporània.
Analitzar els canvis polítics, institucionals, econòmics, socials i culturals de diferents països i estats al món.
Competències
- Història
- Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica.
- Avaluar críticament les fonts i els models teòrics per analitzar les diverses etapes històriques.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Aprendre de manera autònoma.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Identificar i utilitzar apropiadament fonts d'informació per a la recerca històrica, especialment sobre règims polítics contemporanis.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
- Sintetitzar críticament les diverses explicacions historiogràfiques sobre l'aparició i l'evolució dels règims polítics en l'època contemporània.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
TEMA 0. Nació i nacionalisme en el món contemporani: una presentació
TEMA 1 - Nació, una categoria històrica de la contemporaneïtat
TEMA 2 - Evolució de les formacions de les nacions i els estats
TEMA 3 - Una aproximació teòrica i metodològica al fet nacional contemporani
TEMA 4 - La nació i l’estat: anàlisi de les estructures político-administratives
TEMA 5 - Descripció i comparació del fet nacional de diferents parts del món i en diverses èpoques
Metodologia
Les classes teòriques estan dirigides a analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica, a més de descriure les estructures socials i polítiques de les zones mundials que caracteritzaran el fet nacional i avaluar críticament els models polítics dels estats contemporanis. Tot plegat complementat amb unes sessions de debat sobre les lectures obligatòries.
Les activitats supervisades són tutories que representen sessions per resoldre dubtes i mantenir discussions sobre continguts específics de la matèria, alhora que es supervisen els diferents exercicis d’autoaprenentatge.
Les activitats autònomes representen l’estudi personal per a la integració dels coneixements adquirits (realització d’esquemes, mapes conceptuals, resums, lectura de textos, redacció de treballs, preparació de comentaris orals i recerca de informació bibliogràfica).
Es destinarà aproximadament uns 15 minuts d’alguna classe a permetre que els seus estudiants puguin respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura o mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Sessions de discussió | 6 | 0,24 | 6, 8, 9 |
| classes teòriques | 39 | 1,56 | 3, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exercicis d'aprenentatge | 9,5 | 0,38 | 4, 9, 11 |
| Tutories | 13 | 0,52 | 2, 4, 5, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i treball personal | 69,5 | 2,78 | 1, 3, 4, 5, 8, 10, 11 |
Avaluació
La matèria s’avaluarà aplicant els següents procediments:
La participació i l'actitud a classe: es refereix a la presència a l'aula acompanyat dels comentaris que es fan en els debats sobre les temàtiques que es tracten, especialment els que tenen a veure amb les lectures obligatòries. S'avalua a través d'un full d'observacions del professor que resta com a evidència de la tasca feta.
Presentacions en debat: es tracta de presentar una de les lectures obligatòries a classe. S'avalua a través d'un full d'observacions del professor, que resta com a evidencia de la tasca feta.
Proves escrites: a les proves escrites es tracta de demostrar la correcta assimilació dels continguts de les lectures obligatòries.
Treball escrit: el treball pot tractar qualsevol aspecte relacionat amb la temàtica del curs, prèvia aprovació de l'elecció del tema per part del professor.
Els últims dies del curs hi haurà una recuperació per a aquells/es alumnes que no tinguin aprovat el conjunt del curs amb la suma de les diferents notes. Aquesta recuperació es fa mitjançant una prova de síntesi on hi haurà totes les lectures fetes i els diferents aspectes tractats a classe que s’hagin fet de manera individual. Independentment del seu resultat, només hi constarà el cinc en l’acta com a nota en el cas d’haver-la superat.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revL’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació i actitud a classe | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 5, 6, 8, 10 |
| Presentacions en debat | 20% | 6 | 0,24 | 2, 6, 8 |
| Proves escrites | 50% | 6,5 | 0,26 | 2, 3, 4, 8, 9, 10 |
| Treballs escrits | 20% | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11 |
Bibliografia
Benedict Anderson, Comunitats imaginades: reflexions sobre l'origen i la propagació del nacionalisme, Valencia: Universitat de València, 2005.
José Álvarez Junco, "Hobsbawm sobre nacionalismo", Historia Social, No. 25, pp. 179-187.
Michael Billig, "El nacionalismo banal y la reproducción de la identidad nacional", Revista Mexicana de Sociología, Vol. 60, No. 1 (Jan. - Mar., 1998), pp. 37-57.
Theodore Draper, El nacionalismo negro en Estados Unidos, Madrid: Alianza Editorial, 1972.
Lorenzo Meyer, “Estados Unidos y la evolución del nacionalismo defensivo mexicano”, Foro Internacional, Vol. 46, No. 3 (185) (Jul. - Sep., 2006), pp. 421-464.
Fernando Molina Aparicio, "La nación desde abajo. Nacionalización, individuo e identidad nacional", Ayer, No. 90, La nacionalización en España (2013), pp. 39-63
Borja de Riquer i Permanyer, "La débil nacionalización española del siglo XIX", Historia Social, No. 20 (Autumn, 1994), pp. 97-114.
J. M. KEYNES, “La Auto-suficiencia Nacional”, El Trimestre Económico, Vol. 1, No. 2 (1934), pp. 174-189.
Ramon Sentmartí (editor), Clàssics del nacionalisme, Barcelona: Pòrtic i Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, 2001.
Enric Ucelay-Da Cal, “¿Es sacrosanta la soberanía? Las paradojas históricas de la «guerra contra el terrorismo» y la «no injerencia»” Ayer, No. 49, La política exterior de España en el siglo xx (2003), pp. 307-351.
Programari
Cap.