Logo UAB
2021/2022

Mètodes i Tècniques per a la Recerca Històrica

Codi: 100373 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500501 Història OB 2 0
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 3 2
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 4 0
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 4 1
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 4 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Ignacio Diaz Sierra
Correu electrònic:
Ignacio.Diaz@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

Català

Equip docent

Montserrat Jiménez Sureda

Prerequisits

Llegir i entendre correctament el català i el castellà. És recomanable tenir coneixements bàsics d'anglès.

 

Objectius

L'objectiu principal d'aquesta assignatura és familiaritzar les estudiants amb els mètodes i tècniques necessaris per a acomplir projectes de recerca històrica de forma autònoma i rigorosa. Durant el desenvolupament de l'assignatura, es combinaran classes de tipus teòric amb sessions pràctiques. Les estudiants aprendran sobre què consisteix la recerca històrica, quins recursos tenen a la seva disposició i com plantejar un projecte. També s'acostumaran a tractar diferents tipus de fonts i a analitzar-les críticament per generar coneixement històric.

Competències

    Història
  • Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica.
  • Aplicar mètodes i tècniques propis d'altres ciències socials.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Identificar les principals tendències historiogràfiques i analitzar-ne críticament el desenvolupament.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
  2. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  3. Dominar les principals tècniques de la recerca històrica.
  4. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  5. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  6. Resoldre problemes de manera autònoma.
  7. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  8. Utilitzar els instruments de recopilació d'informació tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxiu i referències electròniques.
  9. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  10. Utilitzar per a l'anàlisi històrica els mètodes i tècniques de l'economia.
  11. Utilitzar per a l'anàlisi històrica els mètodes i tècniques de la demografia.
  12. Utilitzar per a l'anàlisi històrica els mètodes i tècniques de la sociologia.

Continguts

 

  1. La recerca històrica i la crítica de fonts
  2. Plantejar un projecte de recerca
  3. Els arxius
  4. Fonts escrites:
    1. Cartografia
    2. Documents administratius
    3. Documents legislatius i judicials
    4. Documentació notarial
    5. El gènere historiogràfic
    6. Diaris, cartes i memòries
    7. Mitjans de comunicació
    8. Textos literaris
  5. Altres registres i la importància de la recerca multidisciplinària:
    1. Registre arqueològic
    2. Etnoarqueologia
    3. Fonts orals
    4. Arqueologia del paisatge

Metodologia

L’assignatura té una part teòrica, que s’exposarà durant algunes classes magistrals, i una part pràctica, que inclourà tant exercicis fets en grup a l'aula com projectes individuals. Atès que els resultats del treball individual i col·lectiu s’exposaran mitjançant treballs escrits i presentacions orals, serà necessari un correcte domini de l’expressió escrita i oral.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes Teoriques i pràctiques d'aula 54 2,16 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12
Tipus: Supervisades      
Tutories 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12
Tipus: Autònomes      
Treball individual 75 3 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12

Avaluació

1. Primera prova escrita (30%).

2. Segona prova escrita (30%).

3. Treball de l'assignatura (30%).

4. Participació en l'anàlisi de fonts a classe (10%).

 

És important l'assistència a classe i les activitats externes programades.

En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions. Es tindran en compte els casos particulars que rebran un tractament personalitzat. L’alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. El professorat establirà oportunament els mecanismes per fer-ho.

La recuperació de l’assignatura es farà segons normativa general de la UAB i consistirà en una prova de síntesi sobre el temari del curs i es realitzarà en la data establerta per la facultat. La nota màxima del procés de recuperació serà d'Aprovat, és a dir, de 5 (sobre 10). L'exercici de recuperació en cap cas es considerarà una alternativa per pujar nota.

Es considerarà "no avaluable" i no podrà tenir accés a la recuperació l'alumnat que no hagi presentat un mínim de 2/3 de les activitats d'avaluació continuada.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exposicions orals, participació activa a classe 10 % 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Proves escrites teoria 60 % (30% + 30%) 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Treball de l'assignatura 30 % 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Bibliografia

1. Corominas, Joan: Onomasticon Cataloniae,  Ed. Curial,  Barcelona1989-1997.

2. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.  Generalitat de Catalunya; Institut Cartogràfic de Catalunya. IEC, 2ª ed. 2009.

3. Pesos, mides i mesures dels Pïsos Catalans. Ed. Curial, Barcelona 1990.

3. Corbella, Jacint: Història de la medicina catalana, vols. 1 i 2, Barcelona 2016-2017.

4. Calbet, J.M. – Escudé, M.M.: Història de la medicina, P.P.U., Barcelona 2009.

5. Botet i Sisó, Joaquim: Les monedes catalanes: estudi y descripció de les monesdes carolingies, comtals, senyorials, reyals y locals propries de Catalunya, IEC, Barcelona 1908-1911. 

6. Crusafont, M.: Història de la moneda catalana. C.G. Barcelona 1986.

7. Vilarrubias Solanes, Felio: La forma y el ser en el protocolo, ceremonial, heráldica y vexilología. Universidad de Oviedo. Oviedo, 2003.

8. Sagarra i de Siscar, Ferran de: Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. IEC, Barcelona. 1916-1932.

9. Riquer, M. de: Heráldica catalana. Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1983.

10. Tamayo, Alberto: Archivística, diplomática y sigilografía. Ed. Cátedra, Madrid 1996.

11. Cruz Mundet, José Ramon: Manual de archivística. Ed. Fundación German Sánchez Rupérez, 5ª ed. Madrid 2003.

12. Manual d’Arxivística i gestió documental, Ed. Associació d’arxivers de Catalunya, Barcelon 2009.

13. Fluvià i Escorsa, Armand de: Qui eren els meus avantpassats. Nou manual de genealogia. Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, Barcelona 2012.

14. Salazar y Acha, Jaime de: Manual de genealogía española. Hidalguía, Madrid 2006

15. Hey, D (ed.): Oxford companion to local and family history. O.U.P. Oxford 2008.

16. Sánchez Arcilla-Bernal, J.: Compendio de historia del derecho. Ed. Dykinson, Madrid 2009.

17. Todorov, T.: Los abusos de la memoria, Barcelona 2000.

18. Pasamar, G.: Ha estallado la memoria, Madrid 2015.

Programari