Història i gènere a l'antiguitat
Codi: 100369 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500241 Arqueologia | OT | 3 | 0 |
| 2500241 Arqueologia | OT | 4 | 0 |
| 2500501 Història | OT | 4 | 0 |
| 2503702 Ciències de l'Antiguitat | OT | 4 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Agnès García Ventura
- Correu electrònic:
- Agnes.Garcia.Ventura@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Agnès García Ventura
Prerequisits
Cap
Objectius
El principal objectiu de l'assignatura és el de situar el gènere al mateix nivell que altres variables com l'estatus socioeconòmic o l'etnicitat a l'hora d'explicar la configuració social de les quatre grans civilitzacions del món antic (Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma). En acabar l'assignatura, l'alumnat haurà de ser capaç d'explicar aquestes civilitzacions a partir del concepte treballat a classe de la interseccionalitat. A més haurà de poder identificar si en un text acadèmic de referència s'usa o no perspectiva de gènere.
Competències
- Arqueologia
- Contextualitzar i analitzar processos històrics.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Història
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Ciències de l'Antiguitat
- Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l’arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Aprendre de manera autònoma.
- Avaluar i resoldre críticament problemàtiques històriques pròpies de la història del gènere
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Conèixer els debats historiogràfics principals referents a l'antiguitat.
- Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
- Identificar el context en que s'inscriuen els processos històrics
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Reconèixer la importància de controlar la qualitat dels resultats del treball i de la seva presentació.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
Al llarg de l'assignatura es desenvoluparan cinc grans blocs. Els blocs 2 a 5 tindran una estructura similar articulada a partir de blocs temàtics que s'adaptaran a les peculiaritats de les fonts i de les tradicions d'estudi de cada àmbit permetent, alhora, una comparativa entre les diferents realitats que analitzarem durant el curs. En tots els casos s'oferirà tant una aproximació a partir de fonts primàries com a partir de la lectura crítica de fonts secundàries.
Tema 1. Tendències historiogràfiques en l’estudi del gènere a l’antiguitat.
Tema 2. Mesopotàmia: introducció (geografia, cronologia i fonts) / imatge de les dones als textos literaris (estereotips i ideals) / dones de les elits / context legal i justícia / treball (maternitat(s) i producció) / sexualitat / vellesa i infància.
Tema 3. Egipte: introducció (geografia, cronologia i fonts) / la construcció dels rols de gènere als textos literaris (estereotips i ideals) / dones de les elits / context legal i justícia / treball (maternitat(s) i producció) / sexualitat / vellesa i infància.
Tema 4. Egeu: introducció (geografia, cronologia i fonts) / les elits amb perspectiva de gènere ("homosexualitat" masculina, dones i culte) / treball (maternitat(s), domesticitat, treball versus oci) / la segregació sexual dels espais a debat / vellesa i infància. En aquest bloc es tractaran la Creta minoica, el periode micènic, la Grècia arcaica i clàssica.
Tema 5. Península Itàlica: introducció (geografia, cronologia i fonts) / estereotips de gènere als epitafis / espais i gènere / treball (maternitat(s), prostitució, producció) / dones de les elits (culte i vidapolítica) / context legal i justícia / vellesa i infància. Aquest bloc es dedicarà fonamentalment a Roma, però també comptarà amb una secció dedicada a Etrúria.
Per descomptat, i com no podria ser d'una altra forma en aquesta assignatura, el contingut de la mateixa serà especialment sensible als aspectes relacionats amb el gènere, als que ens aproximarem des de diferents perspectives. D'altra banda, es vetllarà en tot moment per l'ús de llenguatge no sexista tant en les activitats a l'aula com en les activitats escrites que realitzi l'alumnat.
Metodologia
La metodologia docent de l'assignatura incorpora tres tipus d'activitat:
(1) Classes teòriques: on es propiciaran espais de debat i reflexió teòrica i metodològica.
(2) Pràctiques d'aula: on es treballaran en grup, a inici de curs, una selecció de lectures.
(3) Seminaris. A la segona meitat del curs es programaran tres seminaris impartits per persones expertes en estudis de gènere aplicats al món antic per afavorir el coneixement de primera mà de persones expertes i la pluralitat de veus. Un dels seminaris serà síncron i, si les circumstàncies sanitàries ho permeten, presencial (si no, es farà en format virtual). Els altres dos seran asíncrons.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes presencials | 88,5 | 3,54 | 1, 2, 4, 7, 8, 10, 12, 13, 15, 17, 18, 19 |
| Pràctiques d'aula, resolució d'exercicis | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 7, 8, 10, 12, 13, 15, 17, 18, 19 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Seminaris | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 7, 8, 10, 12, 13, 15, 17, 18, 19 |
Avaluació
L'avaluació de l'assignatura s'articula a partir de tres blocs: 1) treball individual i grupal de lectures; 2) dos exàmens; 3) un comentari de fonts primàries i secundàries. Aquests blocs es concreten amb les següents activitats avaluatives:
● Lectures - I: lectura d'un article/capítol acadèmic + elaboració d'una fitxa de lectura + exposició oral a classe (10% de la nota final)
● Lectures - II: prova escrita a partir de la lectura de quatre articles/capítols acadèmics (15% de la nota final)
● Examen I (primer parcial, 25% de la nota final)
● Comentari de fonts primàries/secundàries (25% de la nota final)
● Examen II (segon parcial, 25% de la nota final)
Després de la publicació de les qualificacions de cadascuna de les activitats s'establirà un calendari de revisió (Moodle) de les qualificacions per a l'alumnat.
Les úniques activitats d'avaluació recuperables són els dos exàmens parcials que seran escrits, amb el grup complet i presencials si les circumstàncies sanitàries ho permeten. Si no és el cas, s'assignarà dia i hora per a la prova escrita o oral del grup o de cada alumne/a. Aquesta prova es durà a terme presencialment o bé telemàticament, en un format o altre, en funció de les possibilitats i de les normatives vigents en cada moment.
L'alumnat serà qualificat com a "No avaluable" i no podrà presentar-se a recuperació si la nota mínima del conjunt de l'Avaluació continuada és de 4 o inferior. Per poder fer aquesta mitjanacal que els dos exàmens tinguin també una nota mínima de 4.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentari fonts primàries/secundàries | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7, 8, 10, 12, 13, 15, 17, 18, 19 |
| Examen escrit - I / oral | 25% | 0 | 0 | 1, 4, 7, 8, 11, 12, 17, 18 |
| Examen escrit - II / oral | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 4, 7, 9, 12, 17, 18 |
| Lectures - I (fitxa+exposició oral) | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 13, 14, 15 |
| Lectures - II (prova escrita) | 15% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 8, 10, 16, 19 |
Bibliografia
Durant el curs es facilitaran lectures específiques i es donaran orientacions sobre revistes i publicacions periòdiques on es discuteixen alguns dels temes concrets que es tractaran. A continuació recollim alguns dels volums que poden ajudar a l'alumnat a dotar de més context o aprofundir en cadascun dels quatre àmbits (Mesopotàmia, Egipte, Egeu, Roma) que es treballaran en els diferents blocs. Donades les característiques del curs, no hi ha un manual que es pugui prendre com a referència.
Budin, Stephanie Lynn / Turfa, Jean MacIntosh (eds.), 2016: Women in Antiquity, Oxon / New York.
Cenerini, Francesca, 2009: La donna romana: modelli e realtà, Bologna.
Chavalas, Mark, 2014: Women in the Ancient Near East, Oxon / New York.
Graves-Brown, Carolyn, 2010: Dancing for Hathor. Women in Ancient Egypt, London / New York.
Iriarte, Ana, 2002: De amazonas a ciudadanos. Pretexto ginecocrático y patriarcado en la Grecia antigua, Madrid.
Iriarte, Ana, 2020: Feminidades y convivencia política en la antigua Grecia, Madrid.
James, Sharon L. / Dillon, Sheila (ed.), 2012: A companion to women in the ancient world, Blackwell.
Justel, Josué Javier / Garcia-Ventura, Agnès (eds.), 2018: Las mujeres en el Oriente cuneiforme, Alcalá de Henares.
Loraux, Nicole, 2004: Las experiencias de Tiresias (Lo masculino y lo femenino en el mundo griego), Barcelona.
Mañas, Irene, 2019: Las Mujeres y las relaciones de género en la antigua Roma, Madrid.
Milledge Nelson, Sarah, 2006: Handbook of Gender in Archaeology, Lanham, Maryland.
Molas, Dolors (ed.), 2002: Vivir en femenino. Estudio de mujeres en la antigüedad, Barcelona.
Molas, Dolors (ed.), 2007: Violencia deliberada: las raíces de la violencia patriarcal, Madrid.
Picazo, Marina, 2008: Alguien se acordará de nosotras. Mujeres en la ciudad griega antigua, Barcelona.
Pomeroy, Sarah, 1987: Diosas, rameras, esposas y esclavas, Madrid.
Robins, Gay, 1996: Las mujeres en el antiguo Egipto, Madrid.
Rodó de Zárate, Maria, 2021: Interseccionalitat: desigualtats, llocs i emocions, Manresa.
Stol, Marten, 2016: Women in the Ancient Near East, Berlin.
Zsolnay, Ilona (ed.), 2017: Being a Man: Negotiating Ancient Constructs of Masculinity, London / New York.
Programari
-