Els Orígens de la Catalunya Contemporània
Codi: 100354 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500501 Història | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Gemma Rubi Casals
- Correu electrònic:
- MariaGemma.Rubi@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Assignatura de caràcter optatiu que s’inscriu dins de la matèria “Història de Catalunya” que constitueix una menció del títol de Grau en Història. Es recomana haver cursat prèviament assignatures com “Història contemporània d’Espanya I. L’època de la revolució liberal”, i/o “Història Moderna de Catalunya”.
Objectius
Assignatura optativa que forma part dels crèdits que condueixen a l’obtenció de la menció d’”Història de Catalunya”. L’objectiu fonamental que persegueix aquesta assignatura és el d’analitzar les bases de la construcció històrica catalana als orígens de l’època contemporània, des de l’esfondrament de la societat de l’Antic Règim fins a l’esclat de la Revolució de setembre de 1868. S’exploraran els fonaments de la contemporaneïtat de la societat catalana entre la Guerra del Francès i el Sexenni Democràtic, tenint en compte una diversitat de línies de desenvolupament que es podrien englobar en dos grans eixos. El primer eix fa èmfasi en el vessant polític i cultural: la desfeta de l’Antic Règim i el llarg procés de revolució liberal, així com les diverses respostes polítiques i intel·lectuals a la institucionalització del nou estat centralitzat i de la nova societat liberal. El segon eix se centra en els aspectes socials i econòmics, i posa l’accent en les característiques que adoptà a Catalunya el procés de revolució industrial, l’aparició de la societat de classes i les fractures que provocà, i l’evolució de les diferents formes de treball, d’associació i de producció. Igualment es procurarà treballar línies transversals i mostrar-se sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere. Finalment, es donarà compte de la internacionalització de la historiografia sobre la Catalunya d'aquesta època.
Competències
- Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica.
- Avaluar críticament les fonts i els models teòrics per analitzar les diverses etapes històriques.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Dominar els conceptes bàsics diacrònics i temàtics propis de la ciència històrica.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Aprendre de manera autònoma.
- Avaluar críticament els diferents enfocaments actuals de l'estudi de la història de Catalunya.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Organitzar i sintetitzar les diverses explicacions existents sobre les causes del canvi social en les diferents etapes històriques de la societat catalana.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
- Utilitzar les fonts de recerca pròpies de l'estudi de la història de Catalunya.
Continguts
I- L’ESFONDRAMENT DE L’ANTIC RÈGIM I ELS INICIS DE LA REVOLUCIÓ LIBERAL I DE LA CONTRAREVOLUCIÓ (S. XVIII- 1833).
1- El creixement econòmic del segle XVIII i les bases de l’arrencada industrial. La descomposició de la societat estamental. Les elits catalanes a principi del segle XIX.
2- La invasió napoleònica l’estiu de 1808. Buit de poder i revolta contra l’autoritat . Les batalles del Bruc i la forja del mite de la resistència catalana.
3- La naturalesa del poder de les Juntes. Qui manava a Catalunya? Els setges i la mobilització militar.
4- La Catalunya napoleònica i les petjades de l’annexió.
5- L’actuació dels diputats catalans a les Corts de Cadis: projectes i frustracions.
6- La revolució liberal durant el Trienni Constitucional. Conspiracions contra l’absolutisme. Els instruments de la ciutadania liberal.
7- Els orígens de la contrarevolució a Catalunya: de la croada contra la França impia a la guerra dels set anys.
II- EL TEMPS DE LES BULLANGUES: INDUSTRIALITZACIÓ, OBRERISME I LIBERALISME (1833-1843).
8- Els fonaments i les característiques del procés industrialitzador català. La consolidació de l’economia de mercat. L’Espanya radial.
9- La defensa del projecte industrial català: associacionisme i parlamentarisme.
10- Les bullangues dels anys trenta i l’inici de la tradició demorepublicana.
11- Una revolució democràtica fallida: el Trienni esparterista a Catalunya.
12- L’emergència d’una societat de classes. Conflictivitat i obrerisme.
13- Moderats, progressistes i demòcrates. Tres projectes polítics per a una Catalunya inquieta i plural.
III- LA CONSOLIDACIÓ POLÍTICA DE L’ESTAT LIBERAL A CATALUNYA (1843-1868)
14- La resposta de l’estat: Repressió i militarització.
15- El renaixement cultural català. Del patriotisme al catalanisme.
16- El Bienni Progressista a Catalunya.
17- La Guerra dels Matiners i el catolicisme polític.
18- La crisi del règim isabelí. Les conspiracions progressistes i les causes de la revolució de setembre de 1868.
IV- EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1974): UN LABORATORI D’EXPERIÈNCIES
19- La revolució de setembre de 1868. El posicionament dels partits, la revolta popular i els aixecaments federal i carlí.
20- L’evolució políticoelectoral durant el Sexenni.
21- Republicanisme federal i obrerisme internacionalista.
22- La Tercera Guerra carlina
|
|
Metodologia
|
Activitat dirigida i examen (60%): Classes magistrals amb suport de la Tecnologies de la Informació (TIC) i debats en el grup-classe.
Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor (10%): introducció de la sessió, presentació del text, valoració i discussió col·lectiva. Presentacions individuals i/o col·lectives i ronda de valoracions.
Activitat supervisada (10%) : sessions concertades per a resoldre dubtes i mantenir discussions sobre continguts específics de la matèria, els problemes i seminaris. Realització i correcció d’exercicis pautats d’aprenentatge.
Activitat autònoma (20%): lectura comprensiva de textos, redacció de treballs, preparació de comentaris orals i seminaris. Recerca d’informació bibliogràfica. Estudi personal de cara a la integració dels coneixements. |
Es recomana la lectura atenta de les pautes contingudes a la pàgina web http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/web_argumenta_obert/, que ha estat elaborada pel conjunt de les universitats de parla catalana. Aquí hi trobareu des de com preparar els exàmens, a com preparar una ressenya o redactar un article.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 35 | 1,4 | 2, 5, 9, 11 |
| Seminaris i pràctiques dirigides | 5 | 0,2 | 5, 6, 8, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Avaluació | 10 | 0,4 | 1, 2, 4, 7, 8 |
| tutories | 15 | 0,6 | 1, 5, 6, 8, 9, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi Personal | 45 | 1,8 | 1, 5, 6 |
| Lectura de textos, Redacció de treballs, Preparació de comentaris orals i seminaris: Recerca d'informació bibliogràfica. | 33 | 1,32 |
Avaluació
|
El sistema d’avaluació consistirà en tres apartats:
1- Dues proves escrites (30+30): 60% 2- Treball sobre un dossier de lectures (30%) 3- Participació i seguiment continuat de l’assignatura (10%)
Les activitats d'avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. Les dates de realització de les proves a
l'aula i de lliurament de treballs seran comunicades a l'alumnat amb antelació suficient. La
professora establirà un horari específic de tutories per procedir al comentari de les activitats d'avaluació
realitzades. Els treballs i el seguiment continuat de l'assignatura podran incloure la redacció d'assaigs,
ressenyes de llibres, comentari de documentació històrica, presentacions orals, debats i participació a classe
etc. La modalitat concreta dels treballs a realitzar s'explicarà el primer dia de classe i s'exposarà també en
l'aula moodle.
No s'acceptaran treballs fora de termini, sense la presentació acadèmica adient (índex, paginació, notes a peu
de plana, bibliografia citada correctament, etc.), que siguin una mera còpia en qualsevol mena de suport, que
continguin plagi parcialment o totalment.
L'alumnat que no realitzi tots els exàmens d'avaluació programats a l'aula o no es presenti a tots els tipus
d'activitats d'avaluació obligatòria, siguin proves escrites, treballs escrits i/o el seguiment continuat de
l'assignatura, per valor superior al 50% de la nota final serà qualificat amb un No Avaluable, i no podrà
presentar-se a la recuperació.
La nota final s'obtindrà a partir de la mitjana resultant de la notade les proves escrites i la resta de
qualificacions. Caldrà que la nota de les proves escrites sigui com a mínim d'un 4,5 per tal que es pugui fer la
mitjana.
Tota irregularitat comesa per un alumne durant la realització d'una prova (còpia, plagi) implicarà una notade
zero en l'apartat concret d'avaluació. Diverses irregularitats comeses implicaran una nota global de zero.
La recuperació consistirà en un examen de la matèria teòrica de l'assignatura i se celebrarà en les dates
oficials establertes per la Facultat. En cap cas, es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la
qualificació de l'alumnat que ja hagués aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació continuada.
Només es poden recuperar les proves escrites, corresponents al 60% de la nota total. En qualsevol cas, la
nota màxima que es podrà obtenir en el total de la recuperació és de 5,0 (Aprovat).
Es podrà establir amb l'alumnat que no pugui assistir a les classes o seguir de manera presencial l'assignatura
i pugui justificar-ho, un pla específic d'avaluació.
Clàusula de correcció ortogràfica, sintàctica i morfològica, ús inapropiat dels signes de puntuació, i d'expressió
escrita en general: penalització fins a un punt sobre la nota final.
|
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proves escrites teòriques | 60 % (30% + 30%) | 4 | 0,16 | 2, 3, 4, 5, 6, 9 |
| Seminaris i pràctiques | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA GENERAL:
AA.DD; Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, 12 volums, Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999.
BALCELLS, Albert (dir), Història de Catalunya, Barcelona, L’Esfera dels Llibres,2004.
FERRER, Ll.; RODO, J.; RUBÍ, G.; TORRAS, M., Història de l’autogovern de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006. Edició en castellà del 2007.
FONTANA, Josep, La fi de l’Antic Règim i la industrialització (1787-1868), Barcelona, Edicions 62, 1998.
FONTANA, Josep, La formació d'una identitat. Una història de Catalunya, Barcelona, Eumo editorial, 2015
GABRIEL, Pere (dir), Història de la Cultura Catalana, 10 vols., Eds. 62, Barcelona, 1998-1999.
HURTADO, Víctor, MESTRE, Jesús i MISERACHS, Toni, Atles d’Història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995.
MALUQUER DE MOTES, Jordi, Història económica de Catalunya, Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, 2008.
MESTRE, Jesús (dir.), Diccionari d’Història de Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1992.
RISQUES, Manuel (dir.), DUARTE, Àngel, RIQUER, Borja de, ROIG ROSICH, Josep Maria, Història de la Catalunya contemporània. De la guerra del Francès al nou Estatut, Barcelona, Mina Editorial, 2006.
SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume (director), Història contemporània de Catalunya, vols. I i II, Barcelona, Columna, 1997-1998.
VICENS VIVES, Jaume, Industrials i polítics del segle XIX, Barcelona, Vivens Vives, 1961.
VILAR, Pierre, Catalunya dins l'Espanya moderna , Barcelona, Edicons 62, 1966-1968, 3 vols.
La bibliografia específica de cada bloc es proporcionarà a través del campus virtual, així com algunes referències es comentaran directament a classe.
Programari
Cap específic