Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OT | 3 | 0 |
2500246 Filosofia | OT | 4 | 0 |
És desitjable la lectura d’una història de l’Ètica. Per exemple: Camps, V., Breve historia de la ética (vegi’s Bibliografia).
L'assignatura consisteix en l'estudi de la filosofia moral de Kant basat en la lectura de la Fonamentació de la Metafísica dels Costums. També s’estudiaran les influències en Kant de corrents ètiques precedents amb la lectura parcial de les Lliçons de Filosofia Moral que Kant va impartir durant el curs 1774/75 a la Universitat de Königsberg. Així, s’identificarà el posicionament de Kant i la seva aportació a l’Ètica.
L'assignatura s'organitza en tres blocs:
1. Bloc 1: Introducció a la concepció ètica de Kant. Textos de referència: Fonamentació a la Metafísica dels Costums, cap. 1; Lliçons d'ètica de 1774/75: "Los sistemas morales de la Antigüedad" (ed. Rodríguez-Aramayo).
2. Bloc 2: Teoria ètica: formulacions de l'imperatiu categòric. Textos de referència: Fonamentació a la Metafísica dels Costums, cap. 2
3. Bloc 3: La llibertat i la doctrina de l'intel·ligible. Textos de referència: Fonamentació a la Metafísica dels Costums, cap. 3
Les classes consisteixen en l'exposició i discussió dels textos de Kant. Es preveuen intervencions de la professora i de l’alumnat participant basades en qüestions sorgides de la lectura dels textos. La dinàmica de l’assignatura fa necessària la lectura dels textos fora de l'horari de classe que després seran tractats a l'aula. Les activitats dirigides (classes teòriques d’aula) es poden adaptar, si cal, a la docència virtual, a través dels diversos sistemes existents (Teams, powerpoints narrats, vídeos, podcasts, etc.).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes | 45 | 1,8 | 3, 4, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Preparació presentació oral i text final | 22,5 | 0,9 | 1, 3, 4, 9, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de textos | 75 | 3 | 1, 3, 4, 11 |
L’avaluació es farà sobre tres activitats:
1) una prova parcial escrita (valor ponderat = 20%);
2) una exposició oral en grup (valor ponderat = 20%);
3) un treball de curs escrit sobre la temàtica del Seminari:
3.1) durant la primera meitat del curs (deadline: 26/11/2021) cal acordar el tema del treball en hores de tutoria amb la professora i entregar l’esborrany detallat del treball on s’especifiqui: 1. l’objectiu o la qüestió principal a resoldre, 2. un índex temàtic que presenti les qüestions que guiaran la recerca, 3. el mètode de recerca que s’emprarà i 4. la bibliografia (valor ponderat de l’esborrany = 20%);
3.2) el treball de curs es lliura al final del període lectiu (valor ponderat del treball de curs = 40%).
Es podrà recuperar cada activitat després de cada revisió de les qualificacions.
En la data establerta pel deganat, es farà una recuperació dels exàmens a través d’un examen final, amb valor ponderat d’un 60%. Per ser avaluable cal presentar-se a un mínim de dos terços d’activitats d’avaluació (per tant, que sumin un valor ponderat del 66%).
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Nota: En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Annotation: In the event that the tests cannot be done in person, their format will be adapted (maintaining their weighting) tothe possibilitiesoffered by the UAB’s virtual tools. Homework, activities and class participation will be done through forums, wikis and / or exercise discussions through Teams, etc. The teacher will ensure that the Student can access it or offer alternative means, which are within his / her reach.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen parcial | 20% | 1,5 | 0,06 | 4, 6, 11 |
Exposició oral | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 5, 8, 10, 11 |
Metodologia | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11 |
Treball escrit | 40% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11 |
Bibliografia.
A. Fonts
KANT, I. Grundlegung zur Metaphysik der Sitten. Ed. Kraft i D. Schönecker. Hamburg: Meiner, 20162.
KANT, I. Vorlesung zur Moralphilosophie (1774/75). Ed., comentaris, notes Werner Stark; introd. M. Kuehn. Berlin, New York: Walter de Gruyter, 2004.
KANT, I. Moral Mrongovius II (1784/85). Gesammelte Schriften. Ed. Gerhard Lehmann. Berlín: Akademie der Wissenschaften zu Göttingen, 1980, vol. 29, pp. 597-642.
A1. Edicions electròniques de les fonts (alemany)
https://korpora.zim.uni-duisburg-essen.de/Kant/
https://www.online.uni-marburg.de/kant_old/webseitn/mo_kae00.htm
B. Traduccions (edicions utilitzades al curs)
KANT, I. Fundamentación de la metafísica de las costumbres. Ed. bilingüe, trad. i comentaris J. Mardomingo. Barcelona: Ariel D.L., 1996.
KANT, I. Fundamentación de la Metafísica de las Costumbres. Trad. Manuel García Morente i C. García Trevijano; comentaris H. J. Paton; ed. Manuel Garrido. Madrid: Tecnos, 2005.
KANT, I. Fundamentación para una metafísica de las costumbres. Ed. i trad. R. Rodríguez Aramayo. Madrid: Alianza Editorial, 2002.
KANT, I. Fonamentació de la metafísica dels costums. Trad. Joan Leita; ed. Pere Lluís Font. Barcelona: Laia, 1984.
KANT, I. Lecciones de ética (1774/75). Introd. i notes R. Rodríguez Aramayo; trad. R. Rodríguez Aramayo i C. Roldán Panadero. Barcelona: Crítica, 2013.
KANT, I. Lecciones de filosofía moral: Mrongovius II (1784/85). Ed. bilingüe i trad. Alba Jiménez Rodríguez. Salamanca: Sígueme, 2017.
C. Biografies de Kant
Cassirer, E. Kant, vita y doctrina (Trad. Wenceslao Roces). Fondo de Cultura Economica (1948).
De Quincey, Th. Los últimos días de Emmanuel Kant (1827). Madrid: Valdemar – El Club Diógenes, 2004.
Kuehn, M. Kant: a biography. Cambridge: Cambridge University Press, 2001.
D. Estudis sobre Kant
ALLISON, Henry E. Kant’s Groundwork for the Metaphysics of Morals: A Commentary. Oxford: Oxford University Press, 2011.
ARANA CAÑEDO-ARGÜELLES, J. Naturaleza y libertad: Kant y la tradición racionalista. Anuario Filosófico 37(2004)3, 563–594.
COLOMER, E. El Pensamiento alemán de Kant a Heidegger. La filosofía trascendental: Kant. Barcelona: Herder, 1986, vol. 1.
IBÁÑEZ FANÉS, J. El salto ético, o por dónde empezar (Spinoza con Kant). Enrahonar: quaderns de filosofia, 36(2004) p. 81-99.
PALACIOS, J.M. El pensamiento en la acción. Estudios sobre Kant. Madrid: Caparrós Editores, 2003.
VV.AA. The Emergence of Autonomy in Kant's Moral Philosophy. S. Bacin i O. Sensen (eds.). New York: Cambridge University Press, 2019.
VV.AA. Kant on Moral Autonomy. O. Sensen (ed.).Cambridge: Cambridge University Press 2012. ProQuest Ebook Central, https://ebookcentral.proquest.com/lib/UAB/detail.action?docID=1057485.
E. Generals
CAMPS, V. Breve historia de la ética. Barcelona: RBA, 2017.
CAMPS, V. (ed.). Historia de la ética. 3 volums. Barcelona: Crítica, 2000.
MACINTYRE, Alasdair, Historia de la ética. Barcelona: Paidós Ibérica, 2006.
No cal cap programari específic