Logo UAB
2021/2022

Filosofia de l'art

Codi: 100290 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500246 Filosofia FB 1 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Jessica Patricia Jaques Pi
Correu electrònic:
Jessica.Jaques@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

A més del català, són benvingudes com a llengües a l'aula i als processos avaluatoris: castellà, francès, anglés, italià, portugués i alemany.

Equip docent

Gerard Vilar Roca
Andrea Soto Calderón
Barbara Bayarri Viñas
Ager Perez Casanovas
Alfonso Hoyos Morales

Equip docent extern a la UAB

Clara Laguillo
Daniela Callejas
Laura Vilar
Membres del projecte docent artencurs
Sara Gómez
Sílvia Galí

Prerequisits

No hi ha cap requisit.

Objectius

 

L’assignatura pretén la immersió dels alumnes en la Filosofia de l’art i, a partir d'aquesta, en la Filosofia en general, i una primera familiarització amb el vocabulari, l'argumentari, els textos, els processos creatius i les imatges de primera referència d’aquests àmbits, a partir d'una hibridació de discursos i pràctiques.

 

Objectius

 L’objectiu general de l’assignatura és que l’alumne conegui i s’apassioni per l'àmbit d'intersecció entre les arts i la filosofia, és a dir: que descobreixi la potencialitat filosòfica de les arts, així com la transitivitat entre el discurs sobre aquestes i l'activitat creativa, que serà allò que anomenarem poiesis: un fer des del discurs i un discurs des de la pràctica. És per això que l’assignatura pertany vocacionalment a l'estètica aplicada. No es requereixen coneixements previs ni en arts ni en filosofia. 

 Els objectius específics de l’assignatura són:

  1. L’apassionament dels alumnes per les arts i altres pràctiques estètiques
  2. L'elaboració d’un argumentari i d'un vocabulari per a comprendre i explicar el potencial filosòfic de les arts i el potencial creatiu de la filosofia
  3. El coneixement d’algunes de les lectures fonamentals per als objectius 1 i 2
  4. El coneixement dels períodes fonamentals de la confluència entre art i filosofia, així com les afinitats amb altres formes de coneixement
  5. La comprensió d’alguns processos creatius de la confluència entre art i filosofia.
  6. El coneixement de les tensions principals entre art, ciència i filosofia
  7. La comprensió de l’art com lloc un de construcció i destrucció d'esfera pública
  8. Cultiu del sentit estètic dels estudiants com a requeriment per al coneixement i a l’obertura del món, així com per la passió per les arts
  9. Primeres configuracions de projectes en estètica aplicada
  10. Projecció, si s’escau, dels coneixements de l’assignatura als futurs TFG i a altres recerques i projectes de l’estudiant

Competències

  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
  • Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar el rigor filosòfic en un text escrit seguint els estàndards internacionals de qualitat.
  2. Argumentar sobre diversos temes i problemes filosòfics a propòsit d'obres diferents i avaluar els resultats
  3. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  4. Distingir els temes de rellevància filosòfica en els debats actuals
  5. Distingir i contrastar textos representatius dels principals gèneres de la literatura filosòfica.
  6. Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
  7. Exposar els conceptes propis de la història de la filosofia
  8. Expressar, tant oralment com per escrit, els temes i els problemes bàsics de la tradició filosòfica.
  9. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  10. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  11. Llegir comprensivament textos filosòfics bàsics.
  12. Organitzar el temps i els propis recursos per a la feina: dissenyar plans establint prioritats d'objectius, calendaris i compromisos d'actuació.
  13. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  14. Reconstruir la posició d'un autor propi de la filosofia de manera clara i precisa.
  15. Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
  16. Redactar correctament un text no normatiu prèviament analitzat
  17. Relacionar diversos ordres d'idees incloses en els debats filosòfics actuals.
  18. Resumir els arguments centrals dels textos filosòfics analitzats

Continguts

L’assignatura presenta disset temes en tres blocs temàtics. Les lectures obligatòries són catorze, una per setmana. Normalment són d'extensió reduïda.

I. Les pràctiques estètiques i l’origen de la filosofia

           1. La ignorància com a requeriment filosòfic  [*1 RANCIÈRE, J., El mestre ignorant, cap. 1]

           2. De l’Andrògin a la deconstrucció del gènere [*2 PLATÓ, Banquet: el “Mite de l’Andrògin”]

           3. Teatre i filosofia: la poiesis i la catarsi; enfrontaments de gèneres i rols [**1 ARISTÒFANES, Lisístrata

            4. El desig de bellesa i la capacitat subversiva: aparició, presència, esdeveniment [*3 PLATÓ, Banquet: el “Discurs de Diotima”; ** 2  El desig en temps de guerra: PICASSO, El desig  atrapat per la cua]]

            5. La creativitat dialògica [ *4 PLATÓ, Hipias major]

            6. L’amistat  [*5 ARISTÒTIL, llibre VIII de l’Ètica a Nicòmac]

            7. Pràctiques estètiques i pràctiques discursvies : ecosistemes i etologies 

           

II. Les pràctiques estètiques i la tardoi·lustració

            8. El sapere aude i l'hegemonia de la imaginació [*6 KANT, I., ¿Què es la Ilustració ?; **3 SWIFT, J., Els viatges de Gulliver, **4 VALLE INCLÁN, Luces de Bohemia]

            9. El projecte enciclopèdic. El gust com a capacitat de jutjar [**5  VOLTAIRE, « Gust », Encyclopédie; **6 D'ALEMBERT, J. l R., "Discurs Preliminar a l'Enciclopèdia]

            10. La fonamentació política de l’estètica [*7 KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar § 40 i 60 ; *8 JAQUES, J. El sentit estètic ; **7 DELFOE, D., Robinson Crusoe]

            11. La pròpia vida com a projecte creatiu polític. L’origen dels manifestos activistes [*9 Olympe de Gouges, Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana; **8 Wollstonecraft, M., Vindicació dels drets de la dona]

            12. Art i Revolució. Llibertat, Igualtat, fraternitat. La idea estètica i les facultats per a la creativitat [*10 KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar §§ 46-49]

 

III. Les pràctiques estètiques i la contemporaneitat

            13. Inesgotabilitat, creativitat, ritual, fracàs [*11 BALZAC, H., L’Obra mestra desconeguda ; **9 VALÉRY, P., Eupalinos o l’arquitecte]

            14. L’alteritat. [**10 SARTRE, J-P., A porta tancada; *12 FOUCAULT, M., Heterotopies i El cuerpo utòpico; *13 de BEAUVOIR,S., El segon sexe, textos sel·leccionats]            

            15. La revolució filosòfica del relat artístic: ecleticisme i micrologies [**11 FOUCAULT, M.,  "¿Qué es la Ilustración?"]

            16. La pròpia vida com a projecte creatiu: performativitat, utopia i distopia [**12 SARTRE, J.P., Les paraules, ]

            17. Agents creatius: emancipació, enactivisme i indisciplina [*14 RANCIÈRE, J.  El espectador emancipado cap. 1, **13 NOË, A., Strange Tools]

 

Metodologia

La metodologia és la neosocràtica, és a dir: la generació i la transferència de coneixements des de la reivindicació del potencial formatiu tant d’estudiants com de professors. Està dirigida des del Projecte d'Innovació Docent Art en curs, del qual Jèssica Jaques n'es Investigadora Principal. En aquest projecte d'innovació docent intervenen diversos Graus:  Filosofia, Història de l’Art, Musicologia, Disseny, Dansa i Coreografia, amb especial atenció a llur intersecció. L'àmbits d’acció és el recurregut de la formació fora de l’aula a l’aula, en aquesta direcció. El model pedagògic és el neosocràtic. L’àmbit és el de l’estètica aplicada, en un afany per la professionalització en projectes filosòfico–artístics d’incidència en l’esfera pública.

Les activitats dirigides consisteixen en classes amb una alta incentivació a la participació

Les activitats supervisades estan formades per les contribucions als seminaris i les aportacions a les proves escrites, així com a visites a museus i centres artístics recomanats a principis de curs i en l'intent que la praxis discursiva acompany una praxis artística segons els procediments de l'estètica aplicada. També per un programa de tutorització en microgups i individuals.

Les activitats autònomes tenen com a referent essencial la lectura de i el treball conceptual i d'aplicació sobre els textos avaluables.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes, seminaris, tutories en microgrups i individuals 60 2,4 2, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 16, 18
Tipus: Supervisades      
workshops de praxis artística i visita a exposicions, esdeveniments artístics, proves, contribució als seminaris 52,5 2,1
Tipus: Autònomes      
Lectura dels textos, estudi dels continguts 28,5 1,14 3, 11, 12

Avaluació

L’avaluació es realitzarà de manera contínua i evolutiva. S’efectuaran tres proves obligatòries.  Consistiran en:

Proves 1 i 2. Dos exàmens (bloc 1 i bloc 2 respectivament) fets a casa i lliurats digitalment des del correu institucional de l'estudiant. Per a la primera prova l'estudiant haurà triat una pràctica creativa –pròpia o aliena–, que mantindrà en totes les proves. Les dues

proves s'enviaran als alumnes per correu electrònic una setmana abans del lliurament.

Prova 3. Un article escrit de 2000 paraules corresponent al tercer bloc de l'assignatura; de manera optativa, l'estudiant podrà triar d'incloure pràctiques estètiques pròpies que es vinculin al seu escrit (fotografia, música, dansa, il·lustració, pintura, i d'altres; qualsevol pràctica creativa); aleshores l'escrit serà de 1000 paraules. El lliurament es realitzarà electrònicament a l'adreça <filosofiadelart@gmail.com>.

Cas que l'estudiant estigui en situació de bretxa digital és convidada i convidat que ho comuniqui a Jèssica Jaques durant el mes de setembre i se li proposarà una solució institucional.

 Excepte canvis en el dia a dia de la Facultat o de força major, els dies dels lliuraments obligatoris són: 19 octubre (1a prova), 23 novembre (2a prova), 13 gener (3a prova). Les preguntes de les dues primeres proves s'enviaran als alumnes per correu electrònic una setmana abans de la data de lliurament.

Les proves tindran com a puntuació màxima: 1a: 3 punts; 2a: 3 punts; 3a: 4 punts.

Les dates són deadlines i no poden ser substituïdes per datesposteriors.

 La recuperació, amb data i lloc fixats per la Facultat, queda reservada als alumnes que no s'hagin presentat a una de les tres proves (essent preceptiu presentar-s'hi a 2/3) o que n'hagin suspès una, dues o tres. Cada prova s'ha d'aprovar independentment de les altres dues.

La nota de l'alumne serà "no avaluable" quan al final del procés d'avaluació no s'hagi presentat a una, dues o tres de les proves.

Els criteris d'avaluació seran:

La selecció pertinent dels temes a tractar a l'hora de plantejar les principals qüestions de la filosofia de l'art a partir d'una obra o d'un altre tipus de referent estètic

La claredat argumentativa

La utilització adient del vocabulari vinculat a l'assignatura

La manifestació de la comprensió dels continguts proposats a les sessions teòriques

La manifestació de la comprensió dels continguts de les lectures obligatòries

La correcció de l'estil d'escriptura

La capacitat de discussió amb el grup i sobre els textos.

L'audàcia en l'apropiació dels continguts (sapere aude), és a dir, l'apropiació dels continguts i el desenvolupament de la creativitat. 

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

 

El plagi donaria lloc a un acurat treball de conscienciació formativa. Vala dir que la normativa al respecte diu: "En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0".

La revisió de cada prova es realitzarà als horaris habituals de despatx en el període entre aquesta i  la següent prova. La revisió ordinària global de l'assignatura es realitzarà un dia concret que s'indicarà al gener, i serà al despatx (en situació no pandèmica; altrament serà digital.)

Aquesta assignatura està vinculada al projecte d'innovació artencurs: <https://artencurs.wixsite.com/artencurs

Totes les indicacions importants quedaran escrites al Moodle, per tal de deixar-ne constància escrita pública.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova 1 i 2 60 % 6,5 0,26 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 15, 17, 18
Prova 3 40 % 2,5 0,1 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17

Bibliografia

  1. Lectures obligatòries [marcades amb * al programa]

 

 [1] RANCIÈRE, J., El maestro ignorante. Barcelona, Laertes, 2003 (Le maître ignorant 1987, Cap 1)

[2] PLATÓ, Banquet. Barcelona, Ed. 62, 1998,  “Mite de l’Andrògin” (189e-193e)

[3] PLATÓ, Banquet. Barcelona, Ed. 62, 1998, el “Discurs de Diotima” (201d-212 b).

[4] PLATÓ, Hipias Major. Madrid, Gredos. 

 [5]  ARISTÒTIL, llibre VIII de l’Ètica nicomaquea, Fundació Bernat Metge.

[6] KANT, I., ¿Qué es la Ilustración?. Barcelona, Paidós, 1989 (Beantwortung der Frage: Was ist Aufklärung?1784)

[7] KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar, §§ 40 i 60. Barcelona, Ed. 62., 2004 (Kritik der Urteilskraft, 1790).

[8] JAQUES, J., "El sentit estètic", Disturbis 8. http://www.disturbis.esteticauab.org/Disturbis234/Jaques.html

[9] Olympe de GOUGES, Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana (1791). <http://www.culturamas.es/blog/2012/09/07/declaracion-de-los-derechos-de-la-mujer-y-de-la-ciudadana-1791-por-olympe-de-gouges/>

 [10] KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar, §§ 46-49. Barcelona, Ed. 62., 2004 (Kritik der Urteilskraft, 1790).

 [11] BALZAC, H., L'obra mestre desconeguda . Barcelona, Quaderns Crema, 2018. (Le chef d'oeuvre inconnu, 1831)

[12] FOUCAULT, Heterotopias / El cuerpo utópico. Topologías", Fractal 2006 [1967].

[13] de BEAUVOIR, S., El segundo sexo. Madrid, Diálogo, 2012 [Le deuxième sexe. 1941] 

[14] RANCIÈRE, J.  El espectador emancipado.Barcelona, Ed. Ellago, 2010 [Le spectateur émancipé, 2008]

 

2. Lectures altament recomanades [marcades amb ** al programa]

[1] ARISTÒFANES, Lisístrata. Fundació Bernat Metge. (Trad. Josep Montserrat)

[2] Jaume Plensa: https://jaumeplensa.com/

[3] PICASSO, El desig atrapat per la cua. Barcelona–Madrid, Museu Picasso de Barcelona–La Fábrica, 2018. (Trad. Jèssica Jaques; Le désir attrapé par la queue, 1944)

[4] PLATÓ, Hipias major. Fundació bernat Metge.

[5] SWIFT, J., Els viatges de GulliverGalaxia Gütemberg, 2006 [Gulliver’s Travels, 1726]

[6] VALLE INCLÁN, Luces de Bohemia, Madrid, Austral, 2010.

[7] VOLTAIRE, Jean Françoisois-Marie Arouet de Voltaire, « Goût ». "Taste." In The Encyclopedia of Diderot & d'Alembert, Collaborative Translation Project. Translated by  Thomas Cassirer. Ann Arbor: University of Michigan Library, 2003. Originally published as"Goût," Encyclopédie ou Dictionnaire raisonnedes sciences, des arts et des metiers(Paris 1757, Vol. 7. pp. 761-77). <https://fr.wikisource.org/wiki/L%E2%80%99Encyclop%C3%A9die/1re_%C3%A9dition/GOUT>

[8] D'ALEMBERT, J. l R., "Discours préliminaire" à l'Encyclopédie <https://fr.wikisource.org/wiki/L%E2%80%99Encyclop%C3%A9die/1re_%C3%A9dition/Discours_pr%C3%A9liminaire>

 

[10] DELFOE, D., Robinson Crusoe. Barcelona, La Galera, 2009 [1719]

[11] WOLLSTONECRAFT, M., Vindicación de los derechos de la mujer.Madrid,Akal, 2014 [Vindication of the Rights of Women, 1792]

[12] VALÉRY, P., Eupalinos o l’arquitecte. Barcelona, Quaderns Crema, 1983 [Eupalinos ou l’architecte, 1921).

[13] FOUCAULT, "Topologías", Fractal 2006 [1967].

FLUSSER, V. Hacía una filosofía de la fotografía. Méjico D.F., Sigma, 1990.

[12] SARTRE, J. P. , Els mots. Barcelona, Proa, 2005 (Les mots 1964).

[14] d[15] NOË, A.,StrangeTools.<http://www.alvanoe.com/strange-tools/>

 

3. Lectures recomanades

NIETZSCHE, F.,El naixement de la Tragèdia. Madrid, Alianza Editorial, 1995(DieGeburd der Tragödie 1872).

REZA, Y. Arte. Anagrama 1999 (Art, 1994)

YOURCENAR, M., Memòries d’Adrià. Barcelona, ed. 62, 2007 (Mémoires d’Hadrien, 1951)

WILDE, O.El retrato de Dorian Grey. Imaginador,Buenos Aires (The Picture of Doran Grey)1890).

 

 4.  Bibliografia secundària seleccionada

ARNHEIM, R., Arte y percepción visual, Alianza Forma, Madrid, 2002

BARASCH, Moshe, Teorías del Arte: De Platón a Winckelmann, Alianza, Madrid, 1991; Modern Theories of Art, 1: From Winckelmann to Baudelaire, New York

University Press, New York, 1990; Modern Theories of Art, 2: From Impressionism to Kandinsky, New York University press, New York and London, 1998.

BOZAL, Valeriano, Historiade las ideas estéticas I i II, Historia 16, Madrid 1998; (ed.), Historia de las ideas estéticas y de lasteorías artísticas contemporáneas. Visor, Madrid, 1996.

CARROLL, N.,  Philosophy of Art. Routledge, 1999.

CASACUBERTA, D., Nueve escollos para entender la cultura digital

Enrahonar:Quaderns de filosofía, ISSN 0211-402X, <ahref="http://dialnet.unirioja.es/servlet/listaarticulos?tipo_busqueda=EJEMPLAR&revista_busqueda=494&clave_busqueda=24703">Nº 32-33, 2001, pags. 235-244

DAVIS, s., The Philosophy of Art. Blackwell, 2006.

DANTO, Arthur C., El abuso de la belleza. La estética y elconcepto del arte. Paidós, Barcelona, 2005.

DANTO,A.,  “Laobra de arte y el futuro histórico”, La madonna del futuro. Paidós, Barcelona, 2003(2000).

DANTO, Artur, Las transfiguraciones del lugar común.Barcelona, Paidós 2002

FISHER, E., La necesidad del arte. Barcelona,Nexos, 1993 (1959)

GAUT, B. _LOPES, D. (eds.), The Routledge Companion to Aesthetics. Second Edition, Routledge, 2005.

GOMBRICH, E. H., Breve historia de la cultura, Ediciones Península, Barcelona, 2004.

GOMBRICH, E. H., La historia del arte. Madrid, Phaidon (1950).

GOMBRICH, E. H., Art and Illusion. London, Phaidon Press (1985). Chapters 3 and 10.

GUASCH, Anna Maria (coord.), La crítica de arte, Ediciones del Serbal, Barcelona, 2003.

JAUSS, H. R., Pequeña apología de la experiencia estética. Barcelona, Paidós,2002 (1972)

JIMENEZ, M.,  ¿Qué es la estética?, Barcelona, Idea Books,1999.

JIMÉNEZ, J.,Teoría del Arte, Tecnos, Madrid, 2002.

KELLY, M., (ed.), Oxford Enciclopedia of  Aesthetics, 1998. 2a edició, 2014.

KIERAN, M., (ed.), Contempory Debates in Aesthetics and Philosophy of Art. Blackwell, 2006.

KRIS, E. i KURZ, O., La Leyenda del artista, EnsayosArte Cátedra, Madrid, 1982.

LAMARQUE,P.,– H. OLSEN, H., (eds.), Aesthetics and the Philosophy of Art. The Analytic Tradition. An Anthology.  Oxford, Blackwell, 2004.

LYNCH, Enrique, Sobrela belleza. Anaya, Madrid, 1999.

LEVINSON, J.,Oxford Handbook ofAesthetics. 2003.

LORCA, F. G. Piero Menarini, ed. El maleficio de la mariposa. Cátedra, Madrid, 2003.

MURRAY, Chris, Key Writers on art: From Antiquity to the Ninetenth Century, Routledge,Londonand new York, 2003; Pensadores clave sobre el arte:el siglo XX. Ensayos arteCátedra, Madrid 2006.

SHINER, Larry, La invención del arte, Paidós Estética 36, Barcelona, 2004.

RAMIREZ, Juan Antonio, Ecosistema y explosión de las artes. Anagrama, Barcelona 1994.

TATARKIEWICZ, E.,  Historia  de  seis  ideas. Madid, Taurus, 1987 (1976)

VALVERDE, J. M., Breve historia y antología de la estética, Barcelona, Ariel.

VILAR, G.,  Las razones del arte. Madrid, Antonio Machado, 2005.

 

 

 5. Recursos Online

 greta.cat/grau

www.disturbis.net

https://vimeo.com/instituthumanitatsbcn

www.museupicasso.bcn.es

http://fundaciomiro-bcn.org

http://www.macba.cat

www.fundaciotapies.org

www.museoreinasofia.es

www.museodelprado.es

www.tate.org.uk/modern

<ahref="http://www.centrepompidou.fr">www.centrepompidou.fr

<ahref="http://www.palaisdetokyo.com">www.palaisdetokyo.com

www.moma.org

https://www.edx.org/

http://www.canal-u.tv/producteurs/universite_de_tous_les_savoirs

https://www.ted.com/talks

https://www.franceculture.fr/

https://fr.wikipedia.org/wiki/Arte

Programari

En aquesta assignatura no s'usa cap programa informàtic.