Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | FB | 1 | 1 |
No hi ha cap requisit.
L’assignatura pretén la immersió dels alumnes en la Filosofia de l’art i, a partir d'aquesta, en la Filosofia en general, i una primera familiarització amb el vocabulari, l'argumentari, els textos, els processos creatius i les imatges de primera referència d’aquests àmbits, a partir d'una hibridació de discursos i pràctiques.
Objectius
L’objectiu general de l’assignatura és que l’alumne conegui i s’apassioni per l'àmbit d'intersecció entre les arts i la filosofia, és a dir: que descobreixi la potencialitat filosòfica de les arts, així com la transitivitat entre el discurs sobre aquestes i l'activitat creativa, que serà allò que anomenarem poiesis: un fer des del discurs i un discurs des de la pràctica. És per això que l’assignatura pertany vocacionalment a l'estètica aplicada. No es requereixen coneixements previs ni en arts ni en filosofia.
Els objectius específics de l’assignatura són:
L’assignatura presenta disset temes en tres blocs temàtics. Les lectures obligatòries són catorze, una per setmana. Normalment són d'extensió reduïda.
I. Les pràctiques estètiques i l’origen de la filosofia
1. La ignorància com a requeriment filosòfic [*1 RANCIÈRE, J., El mestre ignorant, cap. 1]
2. De l’Andrògin a la deconstrucció del gènere [*2 PLATÓ, Banquet: el “Mite de l’Andrògin”]
3. Teatre i filosofia: la poiesis i la catarsi; enfrontaments de gèneres i rols [**1 ARISTÒFANES, Lisístrata]
4. El desig de bellesa i la capacitat subversiva: aparició, presència, esdeveniment [*3 PLATÓ, Banquet: el “Discurs de Diotima”; ** 2 El desig en temps de guerra: PICASSO, El desig atrapat per la cua]]
5. La creativitat dialògica [ *4 PLATÓ, Hipias major]
6. L’amistat [*5 ARISTÒTIL, llibre VIII de l’Ètica a Nicòmac]
7. Pràctiques estètiques i pràctiques discursvies : ecosistemes i etologies
II. Les pràctiques estètiques i la tardoi·lustració
8. El sapere aude i l'hegemonia de la imaginació [*6 KANT, I., ¿Què es la Ilustració ?; **3 SWIFT, J., Els viatges de Gulliver, **4 VALLE INCLÁN, Luces de Bohemia]
9. El projecte enciclopèdic. El gust com a capacitat de jutjar [**5 VOLTAIRE, « Gust », Encyclopédie; **6 D'ALEMBERT, J. l R., "Discurs Preliminar a l'Enciclopèdia]
10. La fonamentació política de l’estètica [*7 KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar § 40 i 60 ; *8 JAQUES, J. El sentit estètic ; **7 DELFOE, D., Robinson Crusoe]
11. La pròpia vida com a projecte creatiu polític. L’origen dels manifestos activistes [*9 Olympe de Gouges, Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana; **8 Wollstonecraft, M., Vindicació dels drets de la dona]
12. Art i Revolució. Llibertat, Igualtat, fraternitat. La idea estètica i les facultats per a la creativitat [*10 KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar §§ 46-49]
III. Les pràctiques estètiques i la contemporaneitat
13. Inesgotabilitat, creativitat, ritual, fracàs [*11 BALZAC, H., L’Obra mestra desconeguda ; **9 VALÉRY, P., Eupalinos o l’arquitecte]
14. L’alteritat. [**10 SARTRE, J-P., A porta tancada; *12 FOUCAULT, M., Heterotopies i El cuerpo utòpico; *13 de BEAUVOIR,S., El segon sexe, textos sel·leccionats]
15. La revolució filosòfica del relat artístic: ecleticisme i micrologies [**11 FOUCAULT, M., "¿Qué es la Ilustración?"]
16. La pròpia vida com a projecte creatiu: performativitat, utopia i distopia [**12 SARTRE, J.P., Les paraules, ]
17. Agents creatius: emancipació, enactivisme i indisciplina [*14 RANCIÈRE, J. El espectador emancipado cap. 1, **13 NOË, A., Strange Tools]
La metodologia és la neosocràtica, és a dir: la generació i la transferència de coneixements des de la reivindicació del potencial formatiu tant d’estudiants com de professors. Està dirigida des del Projecte d'Innovació Docent Art en curs, del qual Jèssica Jaques n'es Investigadora Principal. En aquest projecte d'innovació docent intervenen diversos Graus: Filosofia, Història de l’Art, Musicologia, Disseny, Dansa i Coreografia, amb especial atenció a llur intersecció. L'àmbits d’acció és el recurregut de la formació fora de l’aula a l’aula, en aquesta direcció. El model pedagògic és el neosocràtic. L’àmbit és el de l’estètica aplicada, en un afany per la professionalització en projectes filosòfico–artístics d’incidència en l’esfera pública.
Les activitats dirigides consisteixen en classes amb una alta incentivació a la participació
Les activitats supervisades estan formades per les contribucions als seminaris i les aportacions a les proves escrites, així com a visites a museus i centres artístics recomanats a principis de curs i en l'intent que la praxis discursiva acompany una praxis artística segons els procediments de l'estètica aplicada. També per un programa de tutorització en microgups i individuals.
Les activitats autònomes tenen com a referent essencial la lectura de i el treball conceptual i d'aplicació sobre els textos avaluables.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes, seminaris, tutories en microgrups i individuals | 60 | 2,4 | 2, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 16, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
workshops de praxis artística i visita a exposicions, esdeveniments artístics, proves, contribució als seminaris | 52,5 | 2,1 | |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura dels textos, estudi dels continguts | 28,5 | 1,14 | 3, 11, 12 |
L’avaluació es realitzarà de manera contínua i evolutiva. S’efectuaran tres proves obligatòries. Consistiran en:
Proves 1 i 2. Dos exàmens (bloc 1 i bloc 2 respectivament) fets a casa i lliurats digitalment des del correu institucional de l'estudiant. Per a la primera prova l'estudiant haurà triat una pràctica creativa –pròpia o aliena–, que mantindrà en totes les proves. Les dues
proves s'enviaran als alumnes per correu electrònic una setmana abans del lliurament.
Prova 3. Un article escrit de 2000 paraules corresponent al tercer bloc de l'assignatura; de manera optativa, l'estudiant podrà triar d'incloure pràctiques estètiques pròpies que es vinculin al seu escrit (fotografia, música, dansa, il·lustració, pintura, i d'altres; qualsevol pràctica creativa); aleshores l'escrit serà de 1000 paraules. El lliurament es realitzarà electrònicament a l'adreça <filosofiadelart@gmail.com>.
Cas que l'estudiant estigui en situació de bretxa digital és convidada i convidat que ho comuniqui a Jèssica Jaques durant el mes de setembre i se li proposarà una solució institucional.
Excepte canvis en el dia a dia de la Facultat o de força major, els dies dels lliuraments obligatoris són: 19 octubre (1a prova), 23 novembre (2a prova), 13 gener (3a prova). Les preguntes de les dues primeres proves s'enviaran als alumnes per correu electrònic una setmana abans de la data de lliurament.
Les proves tindran com a puntuació màxima: 1a: 3 punts; 2a: 3 punts; 3a: 4 punts.
Les dates són deadlines i no poden ser substituïdes per datesposteriors.
La recuperació, amb data i lloc fixats per la Facultat, queda reservada als alumnes que no s'hagin presentat a una de les tres proves (essent preceptiu presentar-s'hi a 2/3) o que n'hagin suspès una, dues o tres. Cada prova s'ha d'aprovar independentment de les altres dues.
La nota de l'alumne serà "no avaluable" quan al final del procés d'avaluació no s'hagi presentat a una, dues o tres de les proves.
Els criteris d'avaluació seran:
La selecció pertinent dels temes a tractar a l'hora de plantejar les principals qüestions de la filosofia de l'art a partir d'una obra o d'un altre tipus de referent estètic
La claredat argumentativa
La utilització adient del vocabulari vinculat a l'assignatura
La manifestació de la comprensió dels continguts proposats a les sessions teòriques
La manifestació de la comprensió dels continguts de les lectures obligatòries
La correcció de l'estil d'escriptura
La capacitat de discussió amb el grup i sobre els textos.
L'audàcia en l'apropiació dels continguts (sapere aude), és a dir, l'apropiació dels continguts i el desenvolupament de la creativitat.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
El plagi donaria lloc a un acurat treball de conscienciació formativa. Vala dir que la normativa al respecte diu: "En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0".
La revisió de cada prova es realitzarà als horaris habituals de despatx en el període entre aquesta i la següent prova. La revisió ordinària global de l'assignatura es realitzarà un dia concret que s'indicarà al gener, i serà al despatx (en situació no pandèmica; altrament serà digital.)
Aquesta assignatura està vinculada al projecte d'innovació artencurs: <https://artencurs.wixsite.com/artencurs>
Totes les indicacions importants quedaran escrites al Moodle, per tal de deixar-ne constància escrita pública.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova 1 i 2 | 60 % | 6,5 | 0,26 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 15, 17, 18 |
Prova 3 | 40 % | 2,5 | 0,1 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
[1] RANCIÈRE, J., El maestro ignorante. Barcelona, Laertes, 2003 (Le maître ignorant 1987, Cap 1)
[2] PLATÓ, Banquet. Barcelona, Ed. 62, 1998, “Mite de l’Andrògin” (189e-193e)
[3] PLATÓ, Banquet. Barcelona, Ed. 62, 1998, el “Discurs de Diotima” (201d-212 b).
[4] PLATÓ, Hipias Major. Madrid, Gredos.
[5] ARISTÒTIL, llibre VIII de l’Ètica nicomaquea, Fundació Bernat Metge.
[6] KANT, I., ¿Qué es la Ilustración?. Barcelona, Paidós, 1989 (Beantwortung der Frage: Was ist Aufklärung?1784)
[7] KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar, §§ 40 i 60. Barcelona, Ed. 62., 2004 (Kritik der Urteilskraft, 1790).
[8] JAQUES, J., "El sentit estètic", Disturbis 8. http://www.disturbis.esteticauab.org/Disturbis234/Jaques.html
[9] Olympe de GOUGES, Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana (1791). <http://www.culturamas.es/blog/2012/09/07/declaracion-de-los-derechos-de-la-mujer-y-de-la-ciudadana-1791-por-olympe-de-gouges/>
[10] KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar, §§ 46-49. Barcelona, Ed. 62., 2004 (Kritik der Urteilskraft, 1790).
[11] BALZAC, H., L'obra mestre desconeguda . Barcelona, Quaderns Crema, 2018. (Le chef d'oeuvre inconnu, 1831)
[12] FOUCAULT, Heterotopias / El cuerpo utópico. Topologías", Fractal 2006 [1967].
[13] de BEAUVOIR, S., El segundo sexo. Madrid, Diálogo, 2012 [Le deuxième sexe. 1941]
[14] RANCIÈRE, J. El espectador emancipado.Barcelona, Ed. Ellago, 2010 [Le spectateur émancipé, 2008]
2. Lectures altament recomanades [marcades amb ** al programa]
[1] ARISTÒFANES, Lisístrata. Fundació Bernat Metge. (Trad. Josep Montserrat)
[2] Jaume Plensa: https://jaumeplensa.com/
[3] PICASSO, El desig atrapat per la cua. Barcelona–Madrid, Museu Picasso de Barcelona–La Fábrica, 2018. (Trad. Jèssica Jaques; Le désir attrapé par la queue, 1944)
[4] PLATÓ, Hipias major. Fundació bernat Metge.
[5] SWIFT, J., Els viatges de Gulliver. Galaxia Gütemberg, 2006 [Gulliver’s Travels, 1726]
[6] VALLE INCLÁN, Luces de Bohemia, Madrid, Austral, 2010.
[7] VOLTAIRE, Jean Françoisois-Marie Arouet de Voltaire, « Goût ». "Taste." In The Encyclopedia of Diderot & d'Alembert, Collaborative Translation Project. Translated by Thomas Cassirer. Ann Arbor: University of Michigan Library, 2003. Originally published as"Goût," Encyclopédie ou Dictionnaire raisonnedes sciences, des arts et des metiers(Paris 1757, Vol. 7. pp. 761-77). <https://fr.wikisource.org/wiki/L%E2%80%99Encyclop%C3%A9die/1re_%C3%A9dition/GOUT>
[8] D'ALEMBERT, J. l R., "Discours préliminaire" à l'Encyclopédie <https://fr.wikisource.org/wiki/L%E2%80%99Encyclop%C3%A9die/1re_%C3%A9dition/Discours_pr%C3%A9liminaire>
[10] DELFOE, D., Robinson Crusoe. Barcelona, La Galera, 2009 [1719]
[11] WOLLSTONECRAFT, M., Vindicación de los derechos de la mujer.Madrid,Akal, 2014 [Vindication of the Rights of Women, 1792]
[12] VALÉRY, P., Eupalinos o l’arquitecte. Barcelona, Quaderns Crema, 1983 [Eupalinos ou l’architecte, 1921).
[13] FOUCAULT, "Topologías", Fractal 2006 [1967].
FLUSSER, V. Hacía una filosofía de la fotografía. Méjico D.F., Sigma, 1990.
[12] SARTRE, J. P. , Els mots. Barcelona, Proa, 2005 (Les mots 1964).
[14] d[15] NOË, A.,StrangeTools.<http://www.alvanoe.com/strange-tools/>
3. Lectures recomanades
NIETZSCHE, F.,El naixement de la Tragèdia. Madrid, Alianza Editorial, 1995(DieGeburd der Tragödie 1872).
REZA, Y. Arte. Anagrama 1999 (Art, 1994)
YOURCENAR, M., Memòries d’Adrià. Barcelona, ed. 62, 2007 (Mémoires d’Hadrien, 1951)
WILDE, O.El retrato de Dorian Grey. Imaginador,Buenos Aires (The Picture of Doran Grey)1890).
4. Bibliografia secundària seleccionada
ARNHEIM, R., Arte y percepción visual, Alianza Forma, Madrid, 2002
BARASCH, Moshe, Teorías del Arte: De Platón a Winckelmann, Alianza, Madrid, 1991; Modern Theories of Art, 1: From Winckelmann to Baudelaire, New York
University Press, New York, 1990; Modern Theories of Art, 2: From Impressionism to Kandinsky, New York University press, New York and London, 1998.
BOZAL, Valeriano, Historiade las ideas estéticas I i II, Historia 16, Madrid 1998; (ed.), Historia de las ideas estéticas y de lasteorías artísticas contemporáneas. Visor, Madrid, 1996.
CARROLL, N., Philosophy of Art. Routledge, 1999.
CASACUBERTA, D., Nueve escollos para entender la cultura digital
Enrahonar:Quaderns de filosofía, ISSN 0211-402X, <ahref="http://dialnet.unirioja.es/servlet/listaarticulos?tipo_busqueda=EJEMPLAR&revista_busqueda=494&clave_busqueda=24703">Nº 32-33, 2001, pags. 235-244
DAVIS, s., The Philosophy of Art. Blackwell, 2006.
DANTO, Arthur C., El abuso de la belleza. La estética y elconcepto del arte. Paidós, Barcelona, 2005.
DANTO,A., “Laobra de arte y el futuro histórico”, La madonna del futuro. Paidós, Barcelona, 2003(2000).
DANTO, Artur, Las transfiguraciones del lugar común.Barcelona, Paidós 2002
FISHER, E., La necesidad del arte. Barcelona,Nexos, 1993 (1959)
GAUT, B. _LOPES, D. (eds.), The Routledge Companion to Aesthetics. Second Edition, Routledge, 2005.
GOMBRICH, E. H., Breve historia de la cultura, Ediciones Península, Barcelona, 2004.
GOMBRICH, E. H., La historia del arte. Madrid, Phaidon (1950).
GOMBRICH, E. H., Art and Illusion. London, Phaidon Press (1985). Chapters 3 and 10.
GUASCH, Anna Maria (coord.), La crítica de arte, Ediciones del Serbal, Barcelona, 2003.
JAUSS, H. R., Pequeña apología de la experiencia estética. Barcelona, Paidós,2002 (1972)
JIMENEZ, M., ¿Qué es la estética?, Barcelona, Idea Books,1999.
JIMÉNEZ, J.,Teoría del Arte, Tecnos, Madrid, 2002.
KELLY, M., (ed.), Oxford Enciclopedia of Aesthetics, 1998. 2a edició, 2014.
KIERAN, M., (ed.), Contempory Debates in Aesthetics and Philosophy of Art. Blackwell, 2006.
KRIS, E. i KURZ, O., La Leyenda del artista, EnsayosArte Cátedra, Madrid, 1982.
LAMARQUE,P.,– H. OLSEN, H., (eds.), Aesthetics and the Philosophy of Art. The Analytic Tradition. An Anthology. Oxford, Blackwell, 2004.
LYNCH, Enrique, Sobrela belleza. Anaya, Madrid, 1999.
LEVINSON, J.,Oxford Handbook ofAesthetics. 2003.
LORCA, F. G. Piero Menarini, ed. El maleficio de la mariposa. Cátedra, Madrid, 2003.
MURRAY, Chris, Key Writers on art: From Antiquity to the Ninetenth Century, Routledge,Londonand new York, 2003; Pensadores clave sobre el arte:el siglo XX. Ensayos arteCátedra, Madrid 2006.
SHINER, Larry, La invención del arte, Paidós Estética 36, Barcelona, 2004.
RAMIREZ, Juan Antonio, Ecosistema y explosión de las artes. Anagrama, Barcelona 1994.
TATARKIEWICZ, E., Historia de seis ideas. Madid, Taurus, 1987 (1976)
VALVERDE, J. M., Breve historia y antología de la estética, Barcelona, Ariel.
VILAR, G., Las razones del arte. Madrid, Antonio Machado, 2005.
5. Recursos Online
https://vimeo.com/instituthumanitatsbcn
<ahref="http://www.centrepompidou.fr">www.centrepompidou.fr
<ahref="http://www.palaisdetokyo.com">www.palaisdetokyo.com
https://www.edx.org/
http://www.canal-u.tv/producteurs/universite_de_tous_les_savoirs
https://www.franceculture.fr/
https://fr.wikipedia.org/wiki/Arte
En aquesta assignatura no s'usa cap programa informàtic.