Logo UAB
2021/2022

Seminari d'ètica i filosofia política

Codi: 100289 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500246 Filosofia OT 3 0
2500246 Filosofia OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Jesús Hernández Reynes
Correu electrònic:
Jesus.Hernandez@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Jesús Hernández Reynes

Prerequisits

Aquesta assignatura no té prerequisits

Objectius

En aquest curs 2021-2022, el Seminari d’ètica i filosofia política té com objectiu l’estudi del cinisme. 

Competències

    Filosofia
  • Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
  • Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comunicar de forma oral i escrita, amb correcció, precisió i claredat, els coneixements adquirits.
  2. Construir textos normativament correctes
  3. Demostrar una posició pròpia davant d'un problema o una controvèrsia de rellevància filosòfica, o en un treball de recerca filosòfica.
  4. Desenvolupar habilitats d'aprenentatge autònom
  5. Discriminar els trets que defineixen el lloc d'un autor en el context d'una problemàtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.
  6. Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.
  7. Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria
  8. Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.

Continguts

El cinisme.

 

L’objecte de recerca d’aquest seminari serà l’experiment cínic. Aquest experiment consisteix a viure com a éssers humans sense viure com a ciutadans.

Temes:

Bloc 1:

  1. El concepte de cinisme i la diferència entre l’antic i el modern.
  2. El cinisme en els seus orígens grecs.
  3. La sofística i la qüestió de l’oposició phýsis/nómos.
  4. Sòcrates i l’opció pel civisme.

Bloc 2:

  1. El paper d’Antístenes en el cinisme.
  2. Vida mínima contra vida opulenta.
  3. La llei i la justícia.

Bloc 3:

  1. La vida activa.
  2. L’autarquia i la llibertat.
  3. La veritat contra la ciència. L’actor com arquetip.

Metodologia

Les classes consisteixen en la lectura i discussió dels textos de Markus Gabriel. Es preveuen intervencions del professor i dels alumnes participants.

La dinàmica de classe fa necessària la lectura fora de l’horari d’aula dels textos que després seran tractats.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Lectura de textos 15 0,6 4, 5, 6, 7, 8
classes 30 1,2 5, 8
Tipus: Supervisades      
tutories 15 0,6 1, 2, 4
Tipus: Autònomes      
Lectures i estudis 75 3 1, 2, 7

Avaluació

 

L’avaluació es farà sobre quatre activitats: tres exàmens parcials distribuïts al llarg del curs, en finalitzar cada bloc corresponent del temari. El valor ponderat de cadascun d’ells és del 30%. La quarta activitat és la participativa. Seran qualificades en conjunt les intervencions de cada estudiant. El seu valor ponderat és del 10%.

L’avaluació de totes les activitats es revisarà individualment en el despatx del professor, en la data que s’anunciarà oportunament a través del Campus Virtual.

En la data establerta pel Deganat, es farà una recuperació dels exàmens a través d’un examen final, amb valor ponderat de fins a un 90%, correlatiu al valor de les proves que han de ser recuperades (és a dir, hi haurà una recuperació per cada un dels exàmens parcials i es poden recuperar els tres, dos o bé un de sol). La part participativa no pot ser recuperada. Per presentar-se a la recuperació, cal haver-se presentat a un mínim de dos exàmens parcials. La nota final és la mitjana ponderada de totes les activitat avaluades.

Es considera no avaluable l’estudiant que no es presenta a un mínim d’activitats d’avaluació que representin 2/3 del pes relatiu.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguinfer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Participació a classe 10% 10,5 0,42 3, 4, 6, 7
Primer examen parcial 30% 1,5 0,06 1, 2, 4, 5, 8
Segon examen parcial 30% 1,5 0,06 1, 2, 4, 5, 6, 8
Tercer examen parcial 30% 1,5 0,06 1, 2, 4, 5, 8

Bibliografia

Fonts

Giannantoni, Gabriele. 1990. Socratis et Socraticorum Reliquiae, 4 vols. Nàpols: Bibliopolis. També disponible en línia: http:// socratics.daphnet.org/

Traduccions

* Martín García, José Antonio (ed.). 2008. Los filósofos cínicos y la literatura moral serioburlesca, 2 vols. Madrid: Akal.

Diògenes Laerci. 1998. Vides dels filòsofs. 2 vols. Barcelona: Laia.

Diógenes Laercio. 2013. Vidas de los filósofos ilustres. Madrid: Alianza.

Dión De Prusa. 1988. Discursos I-XI. Madrid: Gredos. En especial, discursos 4, 6-10.

Dobbin, Robert. 2012. The Cynic Philosophers: from Diogenes to Julian. Londres: Penguin Books.

Epicteto. 1993. Disertaciones por Arriano. Madrid: Gredos. En especial, llibre III, cap. 22.

Hard, Robin. 2012. Diogenes the Cynic. Sayings and Anecdotes with other Popular Moralists. Oxford: Oxford University Press.

Juliano. 1981. Discursos VI-XII. Madrid: Gredos. En especial, discursos 7 i 9.

Luciano De Samósata. 2010. Diálogos cínicos. Madrid: Alianza.

Paquet, Léonce. 2000. Les Cyniques grecs. Fragments et témoignages. Ottawa: Les Presses de l’Université d’Ottawa.

Estudis

* Bracht Branham, Robert i Goulet-Cazé, Marie-Odile (coord.). 2020. Los cínicos: el movimiento cínico en la antigüedad y su legado. Barcelona: Ariel.

Casadesús, Francesc. 2008. Diógenes Laercio VI 20-21: “¿En qué consistió la falsificación de la moneda (to nomisma paracharattein) de Diógenes de Sinope?”, Δαιμων. Revista de Filosofía, suplemento 2, 297-309.

Desmond, William. 2008. Cynics. Berkeley i Los Angeles: University of California Press.

Desmond, William. 2006. The Greek Praise of Poverty. Origins of Ancient Cynicism. Notre Dame, Indiana: University of Notre Dame Press.

Downing, Francis Gerald. 1992. Cynics and Christian Origins. Edinburgh: T & T Clark.

Dudley, Donald R. 1998. A History of Cynicism from Diogenes to the 6th Century A.D., 2nd ed. with a foreword and bibliography by Miriam Griffin, Bristol: Bristol Classical Paperbacks. Accessible on-line l’edició de 1937 http://archive.org/details/historyofcynicis032872mbp

Foucault, Michel. 2004. Discurso y verdad en la Antigua Grecia. Buenos Aires: Paidós. L’edició anglesa original és consultable en línia: http://foucault.info/documents/parrhesia/

Foucault, Michel. 2010. El coraje de la verdad. El gobierno de sí y de los otros II. Curso en el College de France (1983-1984). Buenos Aires: FCE.

Freitas De Sousa, Juan Horacio de. 2012. “El cinismo: Un elogio a la desvergüenza”. Bajo palabra. Revista de Filosofía, II Época, Nº 7: 301-311.

Fuentes González, Pedro Pablo. 2002. “El atajo filosófico de los cínicos antiguos hacia la felicidad”, Cuadernos de Filología Clásica: Estudios griegos e indoeuropeos, Vol. 12, 203-251.

Fuentes González, Pedro Pablo. 2003. “¿Necesitaban de un amigo los cínicos antiguos?”, Bitarte 31, p. 51-72.

García Gual, Carlos. 2014. La secta del perro. Vidas de filósofos cínicos de Diógenes Laercio. Madrid: Alianza.

Garrigasait, Raül. 2014. El gos cosmopolita i dos espècimens més. Barcelona: Edicions de 1984.

Goulet-Cazé, Marie-Odile. 2000. “Cinismo”. En Jacques Brunschwig, Geoffrey Lloyd. Diccionario Akal de El saber griego. Madrid: Akal, 650-659.

Goulet-Cazé, Marie-Odile. 2005. « Le cynisme ancien et la sexualité », en CLIO. Histoire, femmes et sociétés [En línia], 22 | 2005, publicat en línia el 1 de desembre de 2007. URL : http://clio.revues.org/1725 ; DOI: 10.4000/clio.1725

Goulet-Cazé, Marie-Odile i Goulet, R. 1993. Le cynisme ancien et ses prolongements, Actes du colloque international du C.N.R.S. (Paris, 22-25 juillet 1991). París : Presses Universitaires de France.

Infante, Eduardo. 2021. No me tapes el sol. Cómo ser un cínico de los Buenos. Barcelona: Ariel.

Laursen, John Christian. 2009. “Cynicism Then and Now”, Iris, I, p. 469-482.

Lovejoy, Arthur O. i Boas, George. 1935. Primitivism and related Ideas in Antiquity, vol.1, Baltimore: John Hopkins Press.

Navia, Luis E. 1996. Classical Cynicism: A Critical Study. Westport, Connecticut: Greenwood Press.

Navia, Luis E. 2005. Diogenes the Cynic. Nova York: Humanity Books.

Niehues-Pröbsting, Heinrich. 1979. Der Kynismus des Diogenes und der Begriff des Zynismus. Munich: Wilhelm Fink.

Onfray, Michel. 2002. Cinismos. Retrato de los filósofos llamados perros. Buenos Aires: Paidós.

Roca Ferrer, Javier. 1974. Kynikòs Trópos. Boletín del Instituto de Estudios Helénicos vol. 8, núm. 1. Accessible on-line a http://revistes.ub.edu/index.php/EstudiosHelenicos/issue/view/506

Shea, Louisa. 2010. The Cynic Enlightenment. Diogenes in the Salon. Baltimor: The Johns Hopkins University Press.

Sloterdijk, Peter. 2003. Crítica de la razón cínica. Madrid: Siruela.

 

 

Programari

No aplicable.