Logo UAB
2020/2021

Acollida lingüística a l'escola

Codi: 101999 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500797 Educació Infantil OT 4 0
2500798 Educació Primària OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Emilee Moore
Correu electrònic:
Emilee.Moore@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Emilee Moore

Prerequisits

Per assolir els objectius de l'assignatura caldrà un bon domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana (nivell C2 del Marc Europeu Comú de Referència).

Objectius

Aquesta assignatura és compartida per les titulacions de Grau en Educació Infantil i de Grau en Educació Primària, i per les mencions de Necessitats Educatives Específiques. Aporta els coneixements bàsics necessaris per a la comprensió de les circumstàncies que conformen l'acolliment de l'alumnat nouvingut, i d'altre alumnat plurilingüe i pluricultural, als centres educatius i per a la planificació de l'ensenyament de les llengües curriculars i la implementació d'aquest ensenyament a les aules.

Els objectius formatius fonamentals de l'assignatura són:

  • Documentar-se respecte de les característiques de la diversitat lingüística a Europa, Espanya i Catalunya i respecte dels programes d'acollida en aquests àmbits territorials.
  • Conèixer les funcions de les aules d'acollida i els criteris per al seu bon funcionament en el marc dels centres i dels contextos en què estan incardinats.
  • Superar els estereotips respecte de les competències lingüístiques dels escolars i les seves famílies i conèixer la realitat dels seus sabers lingüístics.
  • Consolidar el coneixement dels criteris per a la planificació de la formació lingüística dels escolars plurilingües i pluriculturals.
  • Saber elaborar propostes d'ensenyament dels usos lingüístics en les llengües curriculars adequades a les capacitats i les necessitats dels escolars plurilingües i pluriculturals.

Competències

    Educació Infantil
  • Abordar amb eficàcia situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multiculturals i multilingües.
  • Conèixer el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Afrontar situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multilingües.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, comunicar-se i compartir en contextos educatius i formatius.
  • Ser capaç de fomentar una primera aproximació a una llengua estrangera.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
    Educació Primària
  • Abordar amb eficàcia situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multiculturals i plurilingües.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengues pròpies com en una tercera llengua.
  • Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, per comunicar-se i col·laborar en els contextos educatius i formatius.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Conformar equips de treball capaços de desenvolupar les activitats de forma efectiva tant de manera presencial com telecol·laborant de diferents formes.
  2. Conèixer i valorar el programari educatiu i espais web adients per a l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües dels diferents nivells educatius.
  3. Demostrar un coneixement acadèmic de les diverses llengües usades.
  4. Descobrir les dimensions socials i cognitives del llenguatge escrit, conèixer les diferents dinàmiques de l'oralitat per dominar l'ús de diferents tècniques d'expressió i expressar-se adequadament oralment i per escrit.
  5. Identificar i analitzar les interferències lingüístiques que es produeixen a conseqüència del contacte de llengües.
  6. Identificar i utilitzar tècniques d'intercomprensió de llengües.
  7. Saber expressar oralment i per escrit idees i coneixements amb suficient fonament teòric i argumental.
  8. Ser capaç d'elaborar activitats i materials didàctics enfocats a l'aprenentatge de la llengua adaptats als contextos socials específics de cada centre educatiu.
  9. Usar les TIC i les TAC en el desenvolupament i elaboració de treballs pràctics i en el disseny de propostes didàctiques.

Continguts

1. Diversitats lingüístiques i culturals i desigualtats educatives

  • La diversitat lingüística i cultural 'històrica' i 'recent' i dels centres educatius
  • Prejudicis i estereotips sobre les persones d'orígens lingüístics i culturals minoritaris
  • La 'raciolingüística'
  • Les famílies com a fons de coneixement i identitat

2. El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya

  • El Projecte lingüístic de centre: la didàctica del plurilingüisme a nivell macro
  • L’acollida lingüística a Catalunya i Europa
  • Pla per a la llengua i la cohesió social: aules d’acollida, plans educatius d'entorn, centres acollidors
  • L'ensenyament de les ‘altres llengües’ a l'escola: programa Llengües i cultures d’origen

3. Ensenyament/aprenentatge a l'aula d'acollida i les aules ordinàries

  • La didàctica del plurilingüisme a nivell meso i micro
  • L'enfocament intercultural
  • L'ensenyament/aprenentatge de segones (terceres, ...) llengües
  • Estratègies didàctiques enfront de les desigualtats educatives

Metodologia

La metodologia docent de l'assignatura parteix del supòsit que el coneixement  i les habilitats didàctiques es construeix en processos col·laboratius entre professorat i alumnat i entre alumnes. Aquests processos es desenvolupen principalment en la realització de tasques en les quals es mobilitzen els coneixements previs dels alumnes per a la incorporació de nous sabers declaratius i/o procedimentals construïts en la interacció de l’estudiant amb d’altres persones o bé buscant dades i treballant amb documents i materials.
L'assignatura es desenvoluparà partir de:

  • Exposicions del professorat per a la presentació dels continguts dels temes de l'assignatura i de les lectures, per explicar les feines que s'encomanen als estudiants i per comentar els processos de la seva realització, i per valorar la marxa del curs.
  • Presentació de lectures en grup seguides de debat.
  • Realització de treballs grupals i individuals amb l’ajut del professorat.
  • Realització de feines d'elaboració i d'anàlisi de propostes de planificació del tractament de les llengües als centres educatius i de propostes d'intervenció a les aules.
  • Presentació i discussió de treballs individuals i grupals, i de feines de planificació del tractament de les llengües i d'elaboració i d'anàlisi de propostes d'intervenció a les aules.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposicions magistrals i participatives del professorat 45 1,8 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Tipus: Supervisades      
Tutories presencials i on line per al seguiment de treballs i altres feines 22 0,88 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Tipus: Autònomes      
Lectures, elaboració de treballs, anàlisi de materials i situacions 75 3 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

Avaluació

L'assistència a classe és obligatòria: l'estudiant ha d'assistir a un mínim del 80% de les classes. Encara que s'hagin presentat els treballs corresponents, en cas d'una assistència per sota dels mínims fixats s'obtindrà la qualificació de no presentat.

La copia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l’assignatura.

Es vetllarà per l'ús inclusiu de la llengua.

Dates de les avaluacions:

(1) La primera part del treball es presentarà a mitjan curs. La segona part es presentarà el penúltim dia de classe.

(2) S'assignaran lectures i dates el primer dia de classe.

(3) S'assignaran lectures i dates per a les presentacions el primer dia de classe.

Recuperacions:

Per participar en la recuperació de la tasca (2) s'ha d'haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en la mitjana de l'assignatura.

El treball en grup (1) i les presentacions (3) no són recuperables.

Les recuperacions es realitzaran la setmana després del fi de les classes.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
(1) Dues activitats en grup: disseny d'una intervenció 40% 3 0,12 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
(2) Exercicis individuals basats en les lectures del curs 50% 4 0,16 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
(3) Presentació de lectures en grup i debat posterior 10% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

Bibliografia

Abrines, B., Arbona, M. L., Lladó, J., i Llobera, M. (2006). Didàctica del català i alumnat nouvingut. Caixa d’Eines 4, Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: L’Aula d’Acollida (pp. 8-23). Departament d’Educació i Universitats: Generalitat de Catalunya.

Arnau, J. (2004). Sobre competències en català i castellà dels escolars de Catalunya: una resposta a la polèmica sobre el decret d'hores de castellà. Llengua, Societat i Comunicació, 1, 1-7. Disponible a http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3247

Barredo, E. (2008). Paraules viatgeres. Guix, 341, 36-40.

Barrieras, M., Comellas, P., Fidalgo, M., Junyent, M. C., i Unamuno, V.  (2009). Diversitat de llengües a l'aula: construir centre educatius plurilingües. Vic: Eumo Editorial/Fundació Jaume Bofill. Disponible a http://www.fbofill.cat/sites/default/files/501.pdf

Bayona, J. i Domingo, A. (2018). El fracàs escolar dels descendents de la immigració a Catalunya: més que una assignatura pendent. Perspectives Demogràfiques, 11, 1-4.

Besalú, X. (2008). Interculturalitat i currículum. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’Eines 8: Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social, Cap a un Currículum més Inclusiu (pp. 50-73). Generalitat de Catalunya.

Carbonell, J. (2006). L'acollida. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Disponible a http://www.fbofill.cat/sites/default/files/437.pdf

Comissió Assessora sobre Poble Gitano i Educació (2008). El poble gitano i l’educació. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’Eines 7, Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: La Cultura Gitana al Centre Educatiu (pp. 10-19). Generalitat de Catalunya.

De la llengua familiar a l'escola multilingüe [número especial] (2014). Fòrum: revista d'organització i gestió educativa, 33.

Diversitat de llengües a l'aula [número especial] (2006). Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 38.

Domínguez, A. B. (2009). Educación para la inclusión de alumnos sordos. Revista Latinoamericana de Inclusión Educativa, 1(3), 45-61.

Doppelbauer, M. i Cichon, P. (2008). La España multilingüe: lenguas y políticas lingüísticas de España. Viena: Praesens Verlag. Disponible a http://homepage.univie.ac.at/max.doppelbauer/wp-content/uploads/2014/09/La-Espana-multilingue.pdf

Enseñar y aprender lenguas en el país de acogida [número especial] (2006). Textos de didáctica de la lengua y la literatura, 47.

Flores, N. & Rosa, J. (2015). Undoing appropriateness: Raciolinguistic ideologies and language diversity in education. Harvard Educational Review, 85 (2), 149-171.

Garreta i Bochaca, J. (2008). Escuela, familia de origen inmigrante y participación. Revista de Educación, 345, 133-155.

Llengua, interculturalitat i cohesió social [número especial] (2008). Revista Guix, 341. 

Martí, Q. (2008). El Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (Pla LIC) i la seva concreció alscentres educatius. Guix, 341, 9-13.

Martí i Castell, J., i Mestres i Serra, J. M. (2010). Les llengües de signes com a llengües minoritàries: perspectives lingüístiques, socials i polítiques. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Disponible a https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=isubModuleName=iidCatalogacio=12068

Martín Rojo,L. (dir.) (2003). ¿Asimilar o integrar? Dilemas ante el multilingüismo en las aulas. Madrid: CIDE. Disponible a http://aulaintercultural.org/2013/09/23/asimilar-o-integrar-dilema-ante-el-multilinguismo-en-las-aulas/

Martin Rojo, L., Nussbaum, L. i Unamuno, V. (eds.) (2004). Escuela e inmigración [número especial]. Estudios de sociolingüística, 5(2). Disponible a https://journals.equinoxpub.com/index.php/SS/issue/view/308

Masferré i Fons, M. (2008). La llengua romaní: el record d’un poble. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’Eines 7, Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: La Cultura Gitana al Centre Educatiu (pp. 46-55). Generalitat de Catalunya.

Moscoso García, F. (2013). El programa hispano-marroquí de enseñanza de Lengua Árabe y Cultura Marroquí (LACM) sometido a revisión. Árabe marroquí y amazige, lenguas nativas (L1). Anaquel de Astudios Árabes, 24, 119-135. Disponible a https://revistas.ucm.es/index.php/ANQE/article/download/42631/40516

Navarro, M. i Gradaïlla, A. (2014). Suport a la primera acollida: Auxiliars magribines a les aules. Fòrum. Revista d’Organització i Gestió Educativa, 33, 33-37.

Nussbaum, L. (2006).  A l’aulade Coneixement del Medi Natural d’una escola primària. A Nussbaum, L. i Unamuno, V. (eds.), Usos i competències multilingües entre escolars d'origen immigrant (pp. 155-159). Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.

Nussbaum, L., i Unamuno, V. (2005). Pràctiques interactives entre aprenents de llengües segones i estrangeres. Articles de didàctica de la llengua i la literatura, 37, 57-69.

Nussbaum, L., i Unamuno, V. (eds.) (2006). Usos i competencies multilingües entre escolars d'origen immigrant. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Orozco, L. M. (2006). La integración lingüística del alumnado inmigrante: propuestas para el aprendizaje cooperativo. Madrid: Los libros de la Catarata.

Poveda, D. (ed.) (2003). Entre la diferencia y el conflicto: miradas etnográficas a la diversidad cultural en la educación. Cuenca: Servicio de publicaciones de la Universidad de Castilla - La Mancha.

Saura, V. (2018, March). Alumnes sords, els estem escoltant? El Diari de l'Eduació. Disponible a http://diarieducacio.cat/alumnes-sords-escoltant/

Sordé, T., i Rios, J. O. (2010). Estratègies d’èxit per a promoure la cohesió social des de l’educació. Eines, 11, 101-107.

Subero, D., Llopart, M., Vila, I., Esteban-Guitart, M. (2015). La capitalización educativa de los fondos de conocimiento e identidad de estudiantes y familias de origen extranjero: el proyecto Girona. Papeles de Trabajo sobre Cultura, Educación y Desarrollo Humano, 11,  69-73.

Trullen Thomas, M. (2016, 11 de gener). Escola inclusiva, llengua inclusiva: l’harmonia de la llengua. Fem escola a Barcelona. Consorci d’Educació de Barcelona. 

Unamuno, V. (2003). Lenguas, diversidad soociocultural y escuela. Hacia una educación linguistica. Barcelona: Graó.

Unamuno, V. (2005). La diversidad lingüística como riqueza, recurso y reto [número especial: Enseñar lenguas y aprender a comunicar(se) en contextos plurilingües y multiculturales]. Quaderns Digitals. Disponible a http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualizaiarticulo_id=8633

Vallcorba i Cot, J. (2009). El projecte lingüístic i les 'altres llengües'. Perspectiva Escolar, 338, 60-66.

Vallejo, C. i Moore, E. (2016). Prácticas plurilingües ‘transgresoras’ en un programa extraescolar de refuerzo de la lectura. A C. Gandulfo i L. Nussbaum (eds.), Hablantes bi/plurilingües y prácticas educativas: Perspectivas etnográficas e interaccionist. Signo y Seña, 29, 33-61.

Vila, I., Siqués, C., i Roig, T. (2006). Llengua, escola i immigració. Un debat obert. Barcelona: Graó.

Vila, I., i Siqués, C. (2013). Les llengües del'alumnat al sistema educatiu català als inicisdel segle XXI. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 60, 18-27.