Expressió oral A per a intèrprets (català)
Codi: 101454 Crèdits: 3| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500249 Traducció i Interpretació | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Montserrat Vilà Santasusana
- Correu electrònic:
- Montserrat.Vila@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Comprendre i produir textos orals en llengua catalana, d'una certa complexitat, de temes generals d’una gamma àmplia d’àmbits i de registres.
Objectius
La funció de l'assignatura és desenvolupar la competència oral de l'alumne en llengua catalana i capacitar-lo per a produir discursos orals, ben estructurats i amb una expressió correcta, a fi de preparar-lo per a la mediació i la interpretació.
En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de produir textos orals amb correcció ortològica, lèxica i discursiva.
Competències
- Comprendre textos orals en un idioma estranger per poder interpretar.
- Produir textos orals en un idioma estranger per poder interpretar.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements fonològics, lèxics, morfosintàctics, textuals i de variació lingüística.
- Aplicar estratègies per comprendre textos orals de diversos àmbits: Aplicar estratègies per comprendre textos orals de diversos àmbits.
- Aplicar estratègies per produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
- Produir textos orals adequats al context i amb correcció lingüística: Produir textos orals adequats al context i amb correcció lingüística.
- Produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
- Resoldre interferències entre les llengües de treball: Resoldre interferències entre les llengües de treball.
Continguts
- Aplicació del coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals i retòrics per produir textos orals amb correcció lingüística.
- Aplicació d'estratègies per comprendre la intenció comunicativa de textos orals de diversos àmbits.
- Aplicació d'estratègies per produir textos orals de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques.
- Produció de textos orals de diversos àmbits adequats al context, amb finalitats comunicatives específiques i amb correcció lingüística.
Metodologia
Aquesta assignatura consta de 3 ECTS, que corresponen a 75 h de dedicació de l'estudiant. D'aquest total, el 24% correspon a activitats dirigides a l'aula; el 10% a activitats supervisades, i el 60% a activitats autònomes. El 6% restant són activitats d'avaluació a l'aula.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitats d'anàlisi, comprensió i correcció de textos orals | 3 | 0,12 | 1, 2 |
| Activitats d'autocorrecció dels textos orals produïts | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Activitats de producció de textos orals | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 5, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació de les proves d'avaluació | 7 | 0,28 | 1, 3, 4, 5, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Preparació dels exercicis de classe. Lectures | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Avaluació
1. Prova d'anàlisi, comprensió i correcció de textos orals. Se'n farà una i valdrà el 20% de la nota final. Activitat d'avaluació no presencial.
2. Proves de producció de textos orals. Se'n faran dues al llarg del curs i cadascuna valdrà el 30% de la nota final. Activitat d'avaluació a l'aula.
3. Proves d'autocorrecció dels textos orals produïts. Se'n faran dues al llarg del curs i cadascuna valdrà el 10% de la nota final. Acrivitat d'avaluació a l'aula.
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el professorat i l'alumnat.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El professorat pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova d'anàlisi, comprensió i correcció de textos orals. Se'n farà una i valdrà el 20% de la nota final. Activitat d'avaluació no presencial. | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2 |
| Proves d'autocorrecció dels textos orals produïts. Se'n faran dues al llarg del curs i cadascuna valdrà el 10% de la nota final. Activitat d'avaluació a l'aula. | 20% (dues proves) | 3 | 0,12 | 1, 3, 4, 5, 6 |
| Proves de producció de textos orals. Se'n faran dues al llarg del curs i cadascuna valdrà el 30% de la nota final. Activitat d'avaluació a l'aula. | 60% (2 proves) | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Bibliografia
BIBILONI, G. Llengua estàndard i variació lingüística. València: 3 i 4, 1997.
BIBILONI, G. «Sobre l'estàndard composicional». A: Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Mallorca. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma: Universitat de les Illes Balears, 1997, p. 33-38.
CASTELLANOS, J.A. «L'ortoèpia segons Fabra». A: Els Marges (1990), núm. 42, p. 83-91.
CASTELLANOS, J.A. Manual de pronunciació. Criteris i exercicis d’elocució. Vic: Eumo, 2004.
CATALUNYA RÀDIO. Orientacions lingüístiques. Barcelona: Catalunya Ràdio, 1992 [inèdit].
COROMINES, J. «Sobre l'elocució catalana en el teatre i en la recitació». A: Lleures i converses d'un filòleg. Barcelona: Club Editor, 1971, p. 94-105.
CUENCA, M. J.; PÉREZ SALDANYA, M. Guia d’usos lingüístics 1. Aspectes gramaticals. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (I. Fonètica). Barcelona: IEC, 1990.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (II. Morfologia). Barcelona: IEC, 1992.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional. Barcelona: IEC, 1999.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. II Seminari de Correcció de Textos. La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació. Barcelona: IEC, 2003.
LACREU, J. Manual d'ús de l'estàndard oral. 3a ed. València: Universitat deValència, 1996.
MARTÍ, J.; MESTRES, J. M. [editors] L’oralitat i els mitjans de comunicació. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003.
OLIVA, S. (2006). Tractat d’elocució. Barcelona: Empúries.
PALOMA, D.; RICO, A. Diccionari de pronunciació en català. Barcelona: Edicions 62, 2000.
PALOMA, D.; RICO, A. Diccionari de dubtes i barbarismes. Barcelona: Edicions 62; Proa, 2008.
PALOMA, D.; MAS, J. À.; MONTSERRAT, M. Diccionari de dubtes del català oral. http://www.lecturanda.cat, 2011.
PAYRATÓ, L. Català col×loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana. 3a ed. València: Universitat de València, 1996.
PRADILLA, M. À. La gestió normativa de la llengua catalana. Unitat en la diversitat o diversitat d’unitats? A: Revista de Llengua i Dret (2011), núm. 56, p. 115-141.
SOLÀ, J.; LLORET, M. R.; MASCARÓ, J.; PÉREZSALDANYA, M. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002. Volum 1: Introducció. Fonètica i fonologia. Morfologia. Barcelona: Empúries.
SOLÀ, J. Plantem cara. Barcelona: La Magrana, 2009.
TELEVISIÓ DE CATALUNYA. Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge. Barcelona: Edicions 62, 1997.
VALLVERDÚ, F. El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona: Edicions 62, 2000.
VILÀ, M. El discurso oral formal. Barcelona: Graó, 2005
VILÀ, M. CASTELLÀ, J. M. Enseñar la competencia oral en clase. Aprender a hablar en público. Barcelona, Graó, 2014
CASAS, M. CASTELLÀ, J.M. VILÀ, M. Els secrets de parlar en públic. Barcelona, EUMO, 2016