Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4316479 Interpretació de Conferències | OB | 1 | 2 |
Aquest mòdul no té cap pre-requisit
Els continguts del mòdul es dividiran en tres blocs: epistemologia, evolució històrica i deontologia. En el primer bloc es definirà i delimitarà la ISP com a especialitat dins dels estudis de traducció i interpretació, fent especial èmfasi en les seves especificitats, així com en el paper i competències propis de l'intèrpret als Serveis Públics en relació amb altres figures professionals afins, com la de mediador/a intercultural o la d'agent de salut. En el segon bloc s'analitzarà l'evolució d'aquesta especialitat des dels seus orígens fins a l'actualitat, tant a nivell nacional com internacional. Finalment, en el tercer bloc s'estudiaran i debatran els principals codis deontològics i estàndards professionals de l'intèrpret als Serveis Públics.
Les metodologies docents que s'aplicaran a aquest mòdul són les següents, que es detallen en l'apartat d'activitats formatives:
Dirigides:
Classes magistrals participatives
Supervisades i autònomes:
Elaboració de treballs
Lectura d’articles
Tutories
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals participatives | 27,5 | 1,1 | 1, 2, 3, 4, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Revisió i preparació de materials | 23 | 0,92 | 5, 6, 7, 8 |
Tutories | 2 | 0,08 | 5, 6, 7, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura d'articles | 49,5 | 1,98 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Preparació de les proves | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 9 |
Prova escrita i oral – sobre els continguts d’epistemologia |
33,3 % |
Prova escrita i oral – sobre els continguts d’evolució històrica |
33,3 % |
Prova escrita i oral – sobre els continguts de codis ètics |
33,3 % |
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s'hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
S'exclouen de la recuperació les activitats d'avaluació en què s'hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d'identitat). En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l'acta de l'assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l'estudiant és un 5.
S'assignarà un "no avaluable" quan les evidències d'avaluació que hagi aportat l'estudiant equivalguin a un màxim d'una quarta part de la qualificació total de l'assignatura.
En cas d'irregularitat (plagi, còpia, suplantació d'identitat, etc.) en una activitat d'avaluació, la qualificació d'aquesta activitat d'avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d'avaluació, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l'acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d'avaluació s'acordarà entre el docent i l'estudiant.
Nota: La informació sobre l'avaluació, el tipus d'activitat d'avaluació i el seu pes sobre l'assignatura és a títol informatiu. El professor responsable de l'assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova escrita i oral sobre els continguts depistemologia | 33,3% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 9 |
Prova escrita i oral sobre els continguts devolució històrica | 33,3% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 9 |
Prova escrita i oral sobre els continguts de codis ètics | 33,3% | 1 | 0,04 | 1, 5, 6, 7, 8 |
ABRIL MARTÍ, L. I. (2002). La interpretación en los servicios públicos. Caracterización como género, Tesi doctoral.contexturalización y modelos de formación. Hacia unas bases para el diseño curricular. Granada: Universidad de Granada. URL: < >. http://hera.ugr.es/tesisugr/16235320.pdf
ARUMÍ RIBAS, M.; GIL-BARDAJÍ, A. i VARGAS-URPÍ, M. (2011). "Traducció i immigració: la figura de
ARUMÍ RIBAS, M.; GIL-BARDAJÍ, A. i VARGAS-URPÍ, M. (2011). "Traducció i immigració: la figura de l'intèrpret als serveis públics de Catalunya", a , 18, pp. 199-218. URL: < Quaderns. Revista de la traducció >.http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n18/11385790n18p199.pdf
ANGELELLI, C. (2004). Revisiting the Interpreter's Role: a Study of Conference, Court, and Medical Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.Interpreters in Canada, Mexico, and the United States.
BRUNETTE, L. et al. (ed.). (2003). . Amsterdam/Filadèlfia: The Critical Link 3: Interpreters in the Community John Benjamins.
CORSELLIS, A. (2009). Palgrave Macmillan. Public Service Interpreting: The First Steps.
DE PEDRO, R.; PÉREZ, I. i WILSON, C. (2009). Interpreting and Translating in Public Service Settings. Policy, Practice, Pedagogy.
GARCÍA BEYAERT, S. (2013). Código Deontológico: principios éticos y pautas de buenas prácticas para la URL: <interpretación en los servicios públicos y elámbito comunitario. >. (Data d'última consulta: 4 de juliol de 2014).http://www.l-in-k.org/Codigo_deontologico_ISPC.pdf
GRUP MIRAS. (2012). . Comunicar en la diversitat. Traductors, intèrprets i mediadors als serveis públics Barcelona: Linguamón - Casa de les Llengües. URL: < >.http://www10.gencat.net/casa_llengues/AppJava/pt/index.jsp
HALE, S. (2007). . Palgrave Macmillan. Community Interpreting
HALE, S.; OZOLINS, U. i STERN, L. (2008). The Critical Link 5: Quality in Interpreting. A Shared . University of Western Sidney, Royal Melbourne Institute of Technology University, TheResponsibility University of New South Wales.
HALE, S. (2010). . La Interpretación Comunitaria. La interpretación en los sectores jurídico, sanitario y social Granada: Comares.
LINGUAMÓN (coord.). (2010). Els serveis de traducció, interpretació i mediació en els processos d'acolliment Barcelona: Linguamón - Casa de les Llengües. URL: <lingüístic a Catalunya. http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/informe_linguamon_serveis_interpretacio_immigracio_tcm302-116935.pdf >.
MARTÍN, M. C. i PHELAN, M. (2009). Interpreters and Cultural Mediators - Differents but Complementary . URL: <Roles Translations: Migration and Social Change. An Inter-Disciplinary Open Access E-Journal. >.http://www.translocations.ie/Martin%20and%20Phelan.pdf
OZOLINS, U. (2000). "Communication Needs and Interpreting in Multilingual Settings: the International Spectrum of Response", a ROBERTS, R. P. et al. (ed.). pp. The Critical Link 2: Interpreters in the Community, 21-34.Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.
PÖCHHACKER, F. (2002). "Getting Organized: the Evolution of Community Interpreting", a , 1, Interpreting 4 pp. 125-140.
PÖCHHACKER, F. (2004). Londres: Routledge. Introducing Interpreting Studies.
ROBERTS, R. P.; CARR, S. E.; ABRAHAM, D. i DUFOUR, A. (2000). The Critical Link 2: Interpreters in the . Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.Community
SALES SALVADOR, D. (2005). "Panorama de la mediación intercultural y la traducción/interpretación en los servicios públicos en España", a , vol. 9, nº 1. URL: < Translation Journal >.http://accurapid.com/journal/31mediacion.htm
SALES SALVADOR, D. (2008). "Mediación intercultural e interpretación en los servicios públicos: ¿Europa intercultural?", a , nº 7-8, pp. 77-82. URL: < Pliegos de Yuste >. (Data d'última consulta:6 de març de 2014).
SANDERS, M. (2000). As Good as your Word: a Guide to Community Interpreting and Translation in Public . Londres: Maternity Alliance.Services
CARR, S. E.; ROBERTS, R. P.; DUFOUR, A. i STEYN, D. (1997). The Critical Link: Interpreters in the Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.Community.
VALERO GARCÉS, C. (ed.). (2003). Traducción e Interpretación en los Servicios Públicos. Contextualización, Granada: Comares.actualidad y futuro.
VALERO GARCÉS, C. (ed.). (2006). Formas de mediación intercultural: traducción e interpretación en los Granada: Comares.Servicios Públicos: conceptos, situaciones y práctica.
WADENSJÖ, C. (1998). Nova York: Longman. Interpreting as Interaction.
WADENSJÖ, C.; DIMITROVA, D. E. i NILSSON, A. L. (2007). The Critical Link 5: Interpreters in the . Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins