Logo UAB
2020/2021

Introducció a la Interpretació als Serveis Públics

Codi: 44349 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4316479 Interpretació de Conferències OB 1 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Anna Gil Bardaji
Correu electrònic:
Anna.Gil.Bardaji@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)

Prerequisits

Aquest mòdul no té cap pre-requisit

Objectius

  • Conèixer les especificitats de la ISP dins dels estudis de traducció i interpretació;
  • Analitzar la seva evolució tant a nivell nacional com internacional;
  • Conèixer el paper de l'intèrpret als serveis públics, així com la seva deontologia;
  • Familiaritzar-se amb els aspectes professionals lligats a aquesta activitat emergent;

Competències

  • Aplicar la tècnica d’interpretació d’enllaç a nivell professional.
  • Identificar i aplicar els fonaments teòrics de la interpretació de conferències com a disciplina acadèmica.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar els principals codis deontològics i estàndards de qualitat de l'intèrpret en els serveis públics.
  2. Identificar els processos cognitius subjacents a la interpretació.
  3. Identificar les principals capacitats de l'intèrpret.
  4. Identificar les principals funcions de l'intèrpret.
  5. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  6. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  7. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  8. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  9. Reconèixer i definir una situació comunicativa d'interpretació d'enllaç o bilateral en diferents àmbits.

Continguts

Els continguts del mòdul es dividiran en tres blocs: epistemologia, evolució històrica i deontologia. En el primer bloc es definirà i delimitarà la ISP com a especialitat dins dels estudis de traducció i interpretació, fent especial èmfasi en les seves especificitats, així com en el paper i competències propis de l'intèrpret als Serveis Públics en relació amb altres figures professionals afins, com la de mediador/a intercultural o la d'agent de salut. En el segon bloc s'analitzarà l'evolució d'aquesta especialitat des dels seus orígens fins a l'actualitat, tant a nivell nacional com internacional. Finalment, en el tercer bloc s'estudiaran i debatran els principals codis deontològics i estàndards professionals de l'intèrpret als Serveis Públics.

Metodologia

Les metodologies docents que s'aplicaran a aquest mòdul són les següents, que es detallen en l'apartat d'activitats formatives:

Dirigides:

Classes magistrals participatives

Supervisades i autònomes:

Elaboració de treballs

Lectura d’articles

Tutories

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals participatives 27,5 1,1 1, 2, 3, 4, 9
Tipus: Supervisades      
Revisió i preparació de materials 23 0,92 5, 6, 7, 8
Tutories 2 0,08 5, 6, 7, 8
Tipus: Autònomes      
Lectura d'articles 49,5 1,98 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Preparació de les proves 45 1,8 1, 2, 3, 4, 9

Avaluació

Prova escrita i oral – sobre els continguts d’epistemologia

33,3 %

Prova escrita i oral – sobre els continguts d’evolució històrica

33,3 %

Prova escrita i oral – sobre els continguts de codis ètics

33,3 %

Podran accedir a la recuperació els estudiants que s'hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

S'exclouen de la recuperació les activitats d'avaluació en què s'hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d'identitat). En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l'acta de l'assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.

En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l'estudiant és un 5.

S'assignarà un "no avaluable" quan les evidències d'avaluació que hagi aportat l'estudiant equivalguin a un màxim d'una quarta part de la qualificació total de l'assignatura.

En cas d'irregularitat (plagi, còpia, suplantació d'identitat, etc.) en una activitat d'avaluació, la qualificació d'aquesta activitat d'avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d'avaluació, la qualificació final de l'assignatura serà 0.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l'acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d'avaluació s'acordarà entre el docent i l'estudiant.

Nota: La informació sobre l'avaluació, el tipus d'activitat d'avaluació i el seu pes sobre l'assignatura és a títol informatiu. El professor responsable de l'assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova escrita i oral – sobre els continguts d’epistemologia 33,3% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 9
Prova escrita i oral – sobre els continguts d’evolució històrica 33,3% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 9
Prova escrita i oral – sobre els continguts de codis ètics 33,3% 1 0,04 1, 5, 6, 7, 8

Bibliografia

ABRIL MARTÍ, L. I. (2002). La interpretación en los servicios públicos. Caracterización como género, Tesi doctoral.contexturalización y modelos de formación. Hacia unas bases para el diseño curricular. Granada: Universidad de Granada. URL: < >. http://hera.ugr.es/tesisugr/16235320.pdf

ARUMÍ RIBAS, M.; GIL-BARDAJÍ, A. i VARGAS-URPÍ, M. (2011). "Traducció i immigració: la figura de

ARUMÍ RIBAS, M.; GIL-BARDAJÍ, A. i VARGAS-URPÍ, M. (2011). "Traducció i immigració: la figura de l'intèrpret als serveis públics de Catalunya", a  , 18, pp. 199-218. URL: < Quaderns. Revista de la traducció >.http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n18/11385790n18p199.pdf

ANGELELLI, C. (2004). Revisiting the Interpreter's Role: a Study of Conference, Court, and Medical Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.Interpreters in Canada, Mexico, and the United States.

BRUNETTE, L. et al. (ed.). (2003). . Amsterdam/Filadèlfia: The Critical Link 3: Interpreters in the Community John Benjamins.

CORSELLIS, A. (2009).  Palgrave Macmillan. Public Service Interpreting: The First Steps.

DE PEDRO, R.; PÉREZ, I. i WILSON, C. (2009).  Interpreting and Translating in Public Service Settings. Policy, Practice, Pedagogy.

GARCÍA BEYAERT, S. (2013). Código Deontológico: principios éticos y pautas de buenas prácticas para la URL: <interpretación en los servicios públicos y elámbito comunitario. >. (Data d'última consulta: 4 de juliol de 2014).http://www.l-in-k.org/Codigo_deontologico_ISPC.pdf

GRUP MIRAS. (2012). . Comunicar en la diversitat. Traductors, intèrprets i mediadors als serveis públics Barcelona: Linguamón - Casa de les Llengües. URL: < >.http://www10.gencat.net/casa_llengues/AppJava/pt/index.jsp

HALE, S. (2007). . Palgrave Macmillan. Community Interpreting

HALE, S.; OZOLINS, U. i STERN, L. (2008). The Critical Link 5: Quality in Interpreting. A Shared . University of Western Sidney, Royal Melbourne Institute of Technology University, TheResponsibility University of New South Wales.

HALE, S. (2010). . La Interpretación Comunitaria. La interpretación en los sectores jurídico, sanitario y social Granada: Comares.

LINGUAMÓN (coord.). (2010). Els serveis de traducció, interpretació i mediació en els processos d'acolliment Barcelona: Linguamón - Casa de les Llengües. URL: <lingüístic a Catalunya. http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/informe_linguamon_serveis_interpretacio_immigracio_tcm302-116935.pdf >.

MARTÍN, M. C. i PHELAN, M. (2009). Interpreters and Cultural Mediators - Differents but Complementary .    URL: <Roles Translations: Migration and Social Change. An Inter-Disciplinary Open Access E-Journal. >.http://www.translocations.ie/Martin%20and%20Phelan.pdf

OZOLINS, U. (2000). "Communication Needs and Interpreting in Multilingual Settings: the International Spectrum of Response", a ROBERTS, R. P. et al. (ed.).  pp. The Critical Link 2: Interpreters in the Community, 21-34.Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.

PÖCHHACKER, F. (2002). "Getting Organized: the Evolution of Community Interpreting", a , 1, Interpreting 4 pp. 125-140.

PÖCHHACKER, F. (2004).  Londres: Routledge. Introducing Interpreting Studies.

ROBERTS, R. P.; CARR, S. E.; ABRAHAM, D. i DUFOUR, A. (2000). The Critical Link 2: Interpreters in the . Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.Community

SALES SALVADOR, D. (2005). "Panorama de la mediación intercultural y la traducción/interpretación en los servicios públicos en España", a , vol. 9, nº 1. URL: < Translation Journal >.http://accurapid.com/journal/31mediacion.htm

SALES SALVADOR, D. (2008). "Mediación intercultural e interpretación en los servicios públicos: ¿Europa intercultural?", a , nº 7-8, pp. 77-82. URL: < Pliegos de Yuste >. (Data d'última consulta:6 de març de 2014).

SANDERS, M. (2000). As Good as your Word: a Guide to Community Interpreting and Translation in Public . Londres: Maternity Alliance.Services

CARR, S. E.; ROBERTS, R. P.; DUFOUR, A. i STEYN, D. (1997).  The Critical Link: Interpreters in the Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.Community.

VALERO GARCÉS, C. (ed.). (2003).  Traducción e Interpretación en los Servicios Públicos. Contextualización, Granada: Comares.actualidad y futuro.

VALERO GARCÉS, C. (ed.). (2006). Formas de mediación intercultural: traducción e interpretación en los Granada: Comares.Servicios Públicos: conceptos, situaciones y práctica.

WADENSJÖ, C. (1998).  Nova York: Longman. Interpreting as Interaction.

WADENSJÖ, C.; DIMITROVA, D. E. i NILSSON, A. L. (2007). The Critical Link 5: Interpreters in the . Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins