Logo UAB
2020/2021

Contextualització de la Disciplina i Tècniques d’Interpretació

Codi: 44345 Crèdits: 9
Titulació Tipus Curs Semestre
4316479 Interpretació de Conferències OB 1 A
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Marta Arumi Ribas
Correu electrònic:
Marta.Arumi@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)

Equip docent

Maria Guiomar Stampa García-Ormaechea
Maria Pilar Garcia Crecente

Prerequisits

 

Aquest mòdul no té cap pre-requisit

 

Objectius

Contextualització de la disciplina

  • Situar l’estudiant en la matèria de la interpretació de conferències i la seva pràctica professional des d’un punt de vista teòric.
  • Introduir l’estudiant en les principals línies de recerca en interpretació de conferències.
  • Oferir una base teòrica a l’estudiant en la qual basar el seu aprenentatge pràctic.

Tècniques d’interpretació

  • Introduir l’estudiant en les principals tècniques necessàries per a desenvolupar la interpretació de conferències.
  • Adquirir la base tècnica general de la interpretació.
  • Adquirir les estratègies i habilitats pròpies de la interpretació des de la pràctica en la llengua materna.
  • Introduir l’estudiant en la tècnica de la presa de notes des de la llengua A.

Competències

  • Actuar d'acord amb els principis deontològics de la professió.
  • Aplicar habilitats i estratègies d’atenció i memorització (a curt, mitjà i llarg termini).
  • Comprendre, analitzar i sintetitzar discursos de temàtica general i especialitzada en les llengües de treball, tot això enfocat a la pràctica de la interpretació de conferències.
  • Identificar el context de les relacions internacionals i interculturals, així com els organismes i els instruments en què aquestes s'articulen, a fi de contextualitzar els processos comunicatius en els quals l'intèrpret desenvoluparà la seva activitat professional.
  • Identificar i aplicar els fonaments teòrics de la interpretació de conferències com a disciplina acadèmica.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Treballar en equip, generant sinergies en entorns de treball que involucrin diferents persones que treballen de forma coordinada i col·laborativa.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar d'acord amb els principis deontològics de la professió.
  2. Aplicar les tècniques d'estructura i anàlisi del discurs.
  3. Aplicar tècniques de síntesi i reformulació.
  4. Conèixer els principals models teòrics de la interpretació.
  5. Explicar el paper i les funcions de les grans organitzacions nacionals i internacionals que recorren a intèrprets.
  6. Fer servir l'escolta analítica, concentrada i selectiva.
  7. Identificar els processos cognitius subjacents a la interpretació.
  8. Identificar les principals capacitats de l'intèrpret.
  9. Identificar les principals característiques de les diverses modalitats de la interpretació.
  10. Identificar les principals funcions de l'intèrpret.
  11. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  12. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  13. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  14. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  15. Reconèixer els problemes d'interpretació específics de les diferents modalitats.
  16. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  17. Treballar en equip, generant sinergies en entorns de treball que involucrin diferents persones que treballen de forma coordinada i col·laborativa.
  18. Utilitzar la memòria a curt termini.
  19. Utilitzar les estratègies de contextualització i anticipació.

Continguts

Contextualització de la disciplina

  • Modalitats i tècniques d’interpretació
  • Funcions, competències i capacitats de l’intèrpret
  • Línies de recerca en interpretació de conferències
  • Processos cognitius en interpretació de conferències

 

Tècniques d’interpretació

  • Principis metodològics de la interpretació:

escolta analítica, concentrada i selectiva;

mapes conceptuals;

memòria a curt termini;

estructura i anàlisi del discurs;

cohesió del discurs;

contextualització i anticipació;

reformulació;

síntesi;

  • Parlar en públic: Tècniques d'expressió oral i de comunicació;
  • Correcció lingüística del discurs oral en la llengua materna.
  • Iniciació a la presa de notes

Metodologia

Metodologia

Les metodologies docents que s'aplicaran a aquest mòdul són les següents, que es detallen en l'apartat d'activitats formatives:

Dirigides:

Classes magistrals participatives

Pràctiques d’aula

Activitats d’avaluació i autoavaluació

Supervisades i autònomes:

Elaboració de treballs

Lectura d’articles

Tutories

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals participatives 22,75 0,91 4, 7, 8, 9, 10, 15
Pràctiques d'aula 42,55 1,7 2, 3, 6, 18, 19
Tipus: Supervisades      
Lectura crítica d'articles 30 1,2 4, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15
Tutories 6 0,24 1, 11, 12, 13, 14, 16, 17
Tipus: Autònomes      
Pràctica autònoma individual i en grup 110,7 4,43 1, 12, 13, 14, 16, 17

Avaluació

Avaluació

Contextualització de la disciplina

30%

Lectura crítica de materials

30%

Tècniques d’interpretació

 

Exercici de mapa conceptual 

20%

Exercici de memòria i síntesi A-A (espanyol)

20%

Exercici de memòria i síntesi anglès-espanyol

30%

 

Podran accedir a la recuperació els estudiants que s'hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

S'exclouen de la recuperació les activitats d'avaluació en què s'hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d'identitat). En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l'acta de l'assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.

En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l'estudiant és un 5.

S'assignarà un "no avaluable" quan les evidències d'avaluació que hagi aportat l'estudiant equivalguin a un màxim d'una quarta part de la qualificació total de l'assignatura.

En cas d'irregularitat (plagi, còpia, suplantació d'identitat, etc.) en una activitat d'avaluació, la qualificació d'aquesta activitat d'avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d'avaluació, la qualificació final de l'assignatura serà 0.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l'acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d'avaluació s'acordarà entre el docent i l'estudiant.

Nota: La informació sobre l'avaluació, el tipus d'activitat d'avaluació i el seu pes sobre l'assignatura és a títol informatiu. El professor responsable de l'assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercici de mapa conceptual 20% 1 0,04 2, 3, 6, 18, 19
Exercici de memòria i síntesi A-A 20% 1 0,04 2, 3, 6, 18, 19
Exercici de memòria i síntesi anglès-espanyol 30% 1 0,04 2, 3, 6, 18, 19
Lectura crítica de materials 30% 10 0,4 1, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17

Bibliografia

Contextualització de la disciplina

Baigorri Jalón, J. 2000. La interpretación de conferencias: el nacimiento de una profesión. De París a Nuremberg. Comares, Granada.

Baigorri Jalón, J. 2015. "The history of the interpreting profession". En Mikkelson, H. & Jourdenais, R. (eds.) The Routledge Handbook of Interpreting. London/New York, Routledge. Cap. 1.

Gambier, Y.; Daniel Gile i Christopher Taylor (eds). 1997. Conference Interpreting:Current Trends in Research. Proceedings of the International Conference on Interpreting: What do we know and how? Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.

Gile, D. 1995. Regards sur la recherche en interprétation de conférence. Lille:  Presses Universitaires de Lille.

Gile D. 1998. “Observational and experimental studies in the investigation of conference interpreting”, Target 10/1, pàgs. 69-93.

Gile, D. 2000. “The history of research into conference interpreting: a scientometric approach”. Target 10:1. 69-93.

Gile, Daniel. 2001. Consecutive vs. Simultaneous: Which is more accurate? Interpretation Studies (Japanese Assn. for Interpreting Studies) 1: 8–20. http://jaits.jpn.org/home/kaishi2001/pdf/03-danielgilefinal.pdf (Accessed July 24, 2015)

Gile, D. 2009. Basic Concepts and Models for Interpreter and Translator Training.Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.

Gile, D, Helle V. Dam, Friedel Dubslaff, Bodil Martinsen i Anne Schjoldager. 2001.Getting Started in Interpreting Research. Methodological reflections, personal accounts and advice for beginners. John Benjamins.

Gran, L. i Maurizio Viezzi. 1995. “Development of Research Work at SSLM,Trieste”. Target 7:1. 107-118.

Jones, R. 1998. Conference Interpreting Explained . Manchester, St. Jerome.

Kurz, I. 1996. Simultandolmetschen alsGegenstand der interdisziplinären

Forschung. Wien: WUV-Universitätsverlag.

Moser-Mercer, Barbara. 1997. Beyond curiosity: Can interpreting research meet the challenge?In Joseph H. Danks, Gregory M. Shreve, Stephen B. Fountain and Michael K. McBeath(eds.), Cognitive Processes in Translation and Interpretation, 176–195. London: Sage.

Nicodemus, B. i Laurie Swabey. 2011. Advances in interpreting research. JohnBenjamins.

Pöchhacker F. 1995. “Writings and research on interpreting: a bibliographicanalysis”. The Interpreters’ Newsletter 6, pàgs. 17-31.

Pöchhacker, Franz and Miriam Shlesinger (eds.). 2002. The Interpreting Studies Reader. London:Routledge.

Pöchhacker F. 2004. Introducing Interpreting Studies. Londond/New York, Routledge.

Pöchhacker, Franz. 2008. Interpreting as mediation. In Carmen Valero-Garcés and AnneMartin(eds.), Crossing Borders in Community Interpreting: Definitions and Dilemmas, 9–26.Amsterdam:John Benjamins. doi: 10.1075/btl.76.02poc

 

Recursos electrònics:

 

http://aiic.net/page/341/interpreting-research/lang/1

The CIRIN Bulletin http://www.cirinandgile.com/

The AIIC Bibliography http://www.aiic.net/en/prof/research/default.htm

 

Tècniques d’interpretació

Baddeley, Alan. 2004.  (New Illustrated Edition). London: Carlton Your Memory: A User's Guide Books.Briz, Antonio (coord.): Saber hablar. Madrid, Instituto Cervantes, Aguilar,2008

Carnegie, Dale. 2005. . London: Penguin Books. Public Speaking for Success

Carston, Robyn. 2002. . Thoughts and Utterances: The Pragmatics of Explicit Communication Oxford: Blackwell. doi: 10.1002/9780470754603

Ilg, Gérard. 1988. La prise de notes en interprétation consécutive. Une orientation générale. 9: 9-13. Paralleles

Jones, Roderick. 1998/2002. . Manchester: St. Jerome. Conference Interpreting Explained

Kintsch, Walter. 1998. . Cambridge: Cambridge University Comprehension: A Paradigm for Cognition Press.

Kohn, Kurt and Sylvia Kalina. 1996. The strategic dimension of interpreting.  41 (1): 118-138. Meta doi: 10.7202/003333ar

Lucas, Stephen E. 2004.  (8th Edition). New York: McGraw Hill. The Art of Public Speaking

Matyssek, Heinz. 1989/2006. . Handbuch der Notizentechnik: ein Weg zur sprachabhangigen Notation Tübingen: Julius Groos.

Mayberry, Marshall R., Matthew W. Crocker and Pia Knoeferle. 2009. Learning to attend: A connectionist model of situated language comprehension.  33: 449-496. Cognitive Science doi: 10.1111/j.1551-6709.2009.01019.x

Phelan, Mary: The Interpreter's Resource. Clevedon; Buffalo; Toronto; Sydney: Multilingual Matters, 2001

Rozan, Jean-François. 1956. . Geneva: Georg. La prise de notes en interpretation consecutive

Sachs, Jacqueline S. 1967. Recognition memory for syntactic and semantic aspects of connected discourse. Perception 2: 437-442. doi: 10.3758/BF03208784and Psychophysics

Seleskovitch, Danica. 1975.  Langage, langues et memoire. Etude de la prise de notes en interpretation . Paris: Minard Lettres Modernes.consecutive

Seleskovitch, Danica. 1977. Take care of the sense and the sounds will take care of themselves or Why interpreting is not tantamount to translating languages. The Incorporated Linguist16: 27-33.

Taylor, Christopher. 1989. Textual memory and the teaching of consecutive interpretation. In

Laura Gran and John Dodds (eds.), , The Theoretical and Practical Aspects of Teaching Interpretation 177-184. Udine: Campanotto.

van Dijk, Teun and Walter Kintsch. 1983. . New York: Strategies of Discourse Comprehension Academic Press.

Yates, Frances A. 1966. . Chicago: University of Chicago