Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4310486 Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes | OT | 0 | A |
Competència comunicativa avançada en anglès, equivalient al nivell C2 del MECR.
Aquesta assignatura aspira que els i les futures docents d'anglès es familiaritzin amb les estratègies docents bàsiques d'ensenyament de l'anglès com a llengua estrangera a adolescents i adults en contextos institucionals, i adquireixin coneixements i habilitats bàsiques d'auto-formació que els ajudin a continuar millorant com a docents d'anglès al llarg de tota la vida professional. Aquesta aspiració es concreta en els objectius següents:
Amb independència de les certificacions lingüístiques presentades a l'oficina de pre-inscripció, l'estudiant que vulgui matricular aquesta assignatura és un candidat a professor o professora d'anglès, per la qual cosa és responsable d'accedir al curs en condicions de ser un bon model lingüístic. Per tant, ha de ser capaç d'expressar-se en llengua meta oralment i per escrit amb adequació, fluïdesa i correcció gramatical, lèxica i fonètica tant en situacions ordinàries com en tota la varietat de situacions professionals: debats, informes, presentacions orals, gestió de la comunicació a l'aula, explicacions a professionals i a alumnes, etc. També ha de ser capaç de llegir en llengua meta amb un alt grau de comprensió textos informatius i textos professionals de divulgació i recerca.
El MUFPS de l’UAB s’alinea amb els plantejaments europeus de promoció activa de les competències plurilingües. Així, s'espera de l'estudiant una actitud receptiva, apreciativa i, en definitiva, oberta cap a l'ús d'altres llengües que no siguin la de la pròpia especialitat, tant si l'estudiant les parla com si no.
El mòdul s'articula en dos blocs:
BLOC 1: Innovació docent i iniciació a la recerca educativa a l'aula d'anglès (6 ECTS)
1.1. Aprenentatge de llengües estrangeres
1.2. La interrelació dialèctica entre teoria i pràctica educativa
1.3. Formació docent i desenvolupament professional basat en evidències
1.4.Exploració de les dades i comunicació dels resultats
BLOC 2: Ensenyament i aprenentatge de l'anglès (9 ECTS)
2.1.Organització del’ensenyament. Disseny curricular
2.2. Organització de l’ensenyament. Planificació de l’ensenyament
2.3. Estratègiesdidàctiques i recursos docents
La metodologia de les sessions presencials combinarà les activitats magistrals i expositives amb pràctiques d'aula, treball en parelles i grups, exposicions, debats, elaboració de projectes, etc. Es requerirà una participació activa de part de l'alumnat i l'ús sostingut de la llengua meta com a llengua vehicular habitual. L'anglès és la llengua en la qual es realitzen les activitats d'aprenentatge i d'avaluació.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial dirigida (magistral expositiva, pràctiques d'aula, exemplificació i estudi de casos) | 97,5 | 3,9 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 23 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories especialitzades o presencials: col·lectives o individuals | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats no presencials i autònomes | 202,5 | 8,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 22, 23 |
Per a la superació del mòdul es necessari el compliment de les següents requeriments:
Per a aprovar el mòdul ‘Didàctica de l'anglès’ cal haver aprovat els dos blocs que el conformen. Per aprovar cada bloc cal obtenir la qualificació d’APTE en l’ús acurat, fluït i adequat de la llengua d’especialització. Per aprovar el mòdul cal doncs acreditar:
Càlcul de la qualificació́ final del mòdul:
El professorat explicitarà en el seu programa les tasques i criteris d'avaluació del bloc de continguts del programa del qual és responsable. Per regla general, la qualificació final de cada boque és la mitjana ponderada obtinguda a partir de totes les tasques d'avaluació del mòdul (V. Taula 1).
Un cop assolits els requisits indicats a la secció anterior, la qualificació́ final del mòdul ‘Didàctica de l'anglès’ és el resultat de calcular la mitjana ponderada de cadascun dels blocs, de manera que el bloc d'Ensenyament aprenentatge té un pes de 60% de la nota final, i el bloc d'Innovació i recerca a l'aula té un pes del 40%.
La Taula 1 explicita les activitats formals d'avaluació al llarg del curs, amb el pes específic de cada activitat dins del conjunt de cada bloc i la data programada per a l'activitat o el lliurament del treball corresponent.
Bloc 1. Innovació i iniciació a la recerca a l’aula d’anglès
ACTIVITAT / EVIDÈNCIA D’AVALUACIÓ |
% |
DATA |
Lectura compartida. Treball en equip i presentació oral |
40 |
Octubre-novembre |
Test de validació del bloc 1 |
50 |
Desembre-gener |
Participació activa en les tasques d'aprenentatge i col·laboració amb els companys i companyes |
10 |
Octubre-maig |
Bloc 2. Ensenyament i aprenentatge de l’anglès
ACTIVIDAD / EVIDENCIA DE EVALUACIÓN |
% |
DATA |
Elaboració de material docent y presentació oral |
25 |
Gener-febrer |
Test de validació del bloc 2 |
50 |
Gener-febrer |
Portafolis digital de classe |
25 |
Abril-maig |
|
|
|
TOTAL |
100 |
|
Taula 1. Evidències d’avaluació formal, pes específic i data programadaxxx
Excepcions:
Revisió:
La comunicació als estudiants per part del professor o professora responsable de les qualificacions de les diferents tasques formals d’avaluació anirà sempre acompanyada de la fixació de la data, hora i lloc de revisió.
Reclamacions:
Les demandes de clarificació o reclamacions sobre les qualificacions rebudes a les diferents tasques d'avaluació es formularan per escrit a través del Campus Virtual en la bústia creada a l’efecte. L’estudiant farà servir el model d'imprès que es facilitarà oportunament.
Recuperació:
S’espera dels estudiants un treball continuat que s’ha de concretar en la superació de cadascuna de les tasques d’avaluació, i conseqüentment dels dos blocs que conformen el mòdul. Els estudiants que hagin suspès un bloc podran presentar-se a una prova global de recuperació de l’assignatura en les dates que s’especifiquen a la Taula 1.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Ensenyament i aprenentatge de l'anglès | 9 ECTS | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 13, 14, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
Innovació i recerca | 6 ECTS | 0 | 0 | 1, 3, 4, 6, 8, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 20, 23 |
Abdelgaber, S., & Médioni, M. A. (2010). Enseigner les langues vivantes avec le Cadre européen. http://www.cahierspedagogiques.com/IMG/pdf/hsn_langues_demo-2.pdf
Ahmadian, M.J. and García Mayo, M.P. (Eds.) (2018). Recent perspectives on task-based language learning and teaching. Boston/Berlin: Walter de Gruyter.
Alber, S. M. (2010). A toolkit for action research. Rowman & Littlefield Publishers.
Allwright, D., & Bailey, K. M. (1991). Focus on the language classroom: An introduction to classroom research for language teachers. Cambridge University Press..
Anderson, G. L. (1994). Studying your own School. An educator's guide to qualitative practitioner research. Thousand Oaks: Corwin Press.
Arter, J. A., & Spandel, V. (1992). Using portfolios of student work in instruction and assessment. Educational Measurement: Issues and Practice, 11 (1), 36-44.
Bailey, K. M. (2007). Practical English language teaching: Speaking. Higher Education Press.
Baker, C. (1988). Key issues in bilingualism and bilingual education. Clevedon: Multilingual matters.
Ball, P., Kelly, K. & Clegg, J. (2015). Putting CLIL into Practice (Oxford Handbooks for Language Teachers). Oxford: Oxford University Press.
Bentley, K. (2007). STT: Student Talking Time. How can teachers develop learners’ communication skills in a secondary school CLIL programme. Revista Española de Lingüística Aplicada, 1, pp. 129-140.
Bonk, C. J., & Cunningham, D. J. (1998). Searching for learner-centered, constructivist, and sociocultural components of collaborative educational learning tools. In C. J. Bonk & K. S. King (Eds.) Electronic collaborators: Learner-centered technologies for literacy, apprenticeship, and discourse. Mahwah, NJ, US: Lawrence Erlbaum Associates Publishers, pp. 25-50.
Brown, H.D. (2000). Principles of language learning and teaching. New York: Longman.
Calsamiglia, H., & Tusón, A. (2014). El saber sobre la lengua y el saber hacer cosas con las palabras. In C. Lomas (Ed.) La educación lingüística, entre el deseo y la realidad. Competencias comunicativas y enseñanza del lenguaje (pp.21-36). Barcelona: Octaedro.
Cambra, M., & Nussbaum, L. (1997). Gestion des langues en classe de LE. Le poids des représentations des enseignants. Etudes de Linguistique Appliquée, 108, pp. 423-432.
Cameron, L. (2001). Teaching languages to young learners. Cambridge: Cambridge University Press.
Carton, F., & Piley, P. (Eds.) (2003). Vers une compétence plurilingue. Numéro spécial de Le Français dans le Monde.
Casadellà, M. (coord) (2014). Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature Special Issue: Teaching and Learning of Writing, 7 (2).
Cassany, D. (2002). El portafolio europeo de lenguas. Aula, 117, pp. 13-17.
Celce-Muria M. (2001). Teaching English as a second or foreign language. Boston: Heinle & Heinle / Thomson Learning.
Cenoz,J. (2009). Basque educational research from an international perspective. Clevedon: Multilingual Matters.
Cenoz, J. (2011). El plurilingüismo en el contexto escolar: diversidad lingüística, competencia plurilingüe y tipología. In Escobar Urmeneta & Nussbaum (Eds). Aprendre en una altra llengua / Aprender en otra llengua. Bellaterra: Servei de Publicacions UAB, pp. 17-34.
Chevalier, J. M., & Buckles, D. (2013). Participatory action research: Theory and methods for engaged inquiry. Abingdon, Oxon, England: Routledge.
Colomer, T., & Camps, A. (1991). Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona: Rosa Sensat /Edicions 62.
Conseil de l'Europe /Council of Europe (2001). Les langues vivantes : apprendre, enseigner, évaluer. Un cadre européen commun de référence. Strasbourg. Conseil de l'Europe.
Versió catalana: Conseil de l'Europe /Council of Europe (1992). European Charter for Regional or Minority Languages (ECRML). CETS 148. Strasbourg, 5.XI. (1992. Disponible en: http://conventions.coe.int/Treaty/en/Treaties/html/148.htm. Consultado el 13 de septiembre de 2011.
Corredera, A. (2008). Uso de la lengua extranjera en tareas para aprender ciencias en inglés: ¿hablan en inglés? In Monroy & Sánchez (ed.) 25 años de Lingüística Aplicada en España: Hitos y Retos / 25 Years of Applied Linguistic in Spain: Milestones and Challenges: 295-307.
Corredera, A. & Martínez-Ciprés, H. (2015). Let’s Tangram Together. Guix: Elements d’Acció Educativa, 415:67-72. (June 2015). ISSN: 2014-45983.
Cots, J.M., & Nussbaum, L. (Eds.). (2002). Pensar lo dicho. La reflexión sobre la lengua y la comunicación en el aprendizaje de lenguas. Lérida: Milenium.
Council of Europe (2001).Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Strasbourg. Council of Europe. Disponible a:
http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_materials_didactics/marc_europeu_de_referencia_per_a_les_llengues
Council of Europe (2005). Política lingüística del Consell d’Europa En Plurilingual education in Europe. Strasbourg: Council of Europe, pp.6-8. Disponible en: www.coe.int.
Dalton-Puffer, C. (2007). Discourse in content and language integrated learning. Amsterdam: John Benjamins.
Dalton-Puffer, C. (2011). Explaining: a central discourse function for CLIL instruction. In Escobar Urmeneta & L. Nussbaum (Eds.): Aprendre en una altra llengua / Learning through another language / Aprender en otra lengua. Bellaterra: Servei de Publicacions UAB,pp. 119-140.
Dalton-Puffer, C., Nikula, T., & Smit, U. (2010). Language use and language learning in CLIL classrooms. Amsterdam: John Benjamins.
Dana Fichtman, N. (2013). Digging deeper into action research: a teacher inquirer's field guide. Thousand Oaks, CA: Corwin,.
De Pietro, J.-F., Matthey, M., & Py, B. (1989). Acquisition et contrat didactique: les séquences potentiellement acquisitionnelles dans la conversation exolingue. in D. Weil & H. Fougier (eds.) Actes du troisième colloque régional de linguistique. Strasbourg: Université des Sciences Humaines et Université Louis Pasteur, pp. 99-119.
Defays, J-M. (2003). Le français langue étrangère et seconde. Liège. Mardaga.
Departament d’Ensenyament (2009). DECRET 4/2009, de 13 de gener, pel qual s'estableix l'ordenació i el currículum dels ensenyaments d'idiomes de règim especial. Disponible a: http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=498005&language=ca_ES
Departament d’Ensenyament (2015a). Decret 187/2015 de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. CVE-DOGC-A-15176019-2015
(2017a) Concreció i desenvolupament del currículum de l'educació infantil i primària. Recuperat de: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6900/1431926.pdf
Departament d’Ensenyament (2015b). Decret 119/2015 de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria. CVE-DOGC-A-15237051-2015
(2017b) Concreció i desenvolupament del currículum competencial i l'orientació educativa a l’ESO. Recuperat de:
http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/CUR_ESO.pdf
Dooly, M. (2007). Joining forces: Promoting metalinguistic awareness through computer-supported collaborative learning. Language Awareness, 16(1), 57-74.
Dooly, M. (2007). Choosing the appropriate communication tools for an online exchange. In O'Dowd, R. (Ed.). Online intercultural exchange: An introduction for foreign language teachers (Vol. 15). Multilingual Matters, pp. 2013-236.
Dooly, M. (2008). Understanding the many steps for effective collaborative language projects. Language Learning Journal, 36(1), 65-78.
Dooly, M. (2010). Obrim l'aula per internacionalitzar l'escola., 357: 61-66. Perspectiva Escolar.
Dooly, M. (2010). The teacher 2.0. In S. Guth & F. Helm (eds). Telecollaboration 2.0: Language, literacies and intercultural learning in the 21st century. Bern: Peter Lang, pp. 277-303.
Dooly, M. (2010). Their hopes and fears: A catalyst for project-based language learning. In M. Dooly (ed). Their hopes, fears and reality: Working with children and youth for the future. Bern: Peter Lang, pp. 105-140.
Dooly, M. (2011). Divergent perceptions of telecollaborative language learning tasks: Tasks-as-workplan vs. task-as-process. Language Learning & Technology, 15(2), pp. 69–91.
Dooly, M. (2015). Learning to e-function in a brave new world:Language teachers’ roles in educating for the future. In A. Turula, B. Mikolajewska, & D. Stanulewicz (Eds.) Insights into technology enhanced language pedagogy.Warsaw Studies in English Language and Literature. Vol. 18, J. Fisiak (Ed.). Bern/Vienna: Peter Lang, pp.11-25.
Dooly, M. (2015). Networked classrooms and networked minds: Language teaching in a brave new world. In C. J. Jenks & P. Seedhouse (Eds.) International perspectives on the ELT classroom. Houndsmills, Basingstoke/New York: Palgrave MacMillan, pp.84-109.
Dooly, M. (2016). Collaborative learning. The TESOL encyclopedia of English language teaching. Hoboken, NJ: John Wiley & Sons.
Dooly, M., & Eastment, D. (Eds.). (2009). “How we’re going about it”: Teachers' Voices on Innovative Approaches to Teaching and Learning Languages. Cambridge Scholars Publishing.
Dooly, M., & Ellermann, C. (2008). Engaging young learners in on-line intercultural learning: The MICaLL project. In Dooly, M., & Eastment, D. (Eds.). “How we’re going about it”: Teachers' Voices on Innovative Approaches to Teaching and Learning Languages. Cambridge Scholars Publishing. Cambridge Scholars Publishing, pp 177-186.
Dooly, M., & Masats, D. (2011). Closing the loop between theory and praxis: New models in EFL teaching. ELT Journal, 65(1), pp. 42-51
Dooly, M., & Masats, D. (2015). A critical appraisal of foreign language research in content and language integrated learning, young language learners, and technology-enhanced language learning published in Spain (2003–2012). Language Teaching, 48(3), 343-372.
Dooly, M., & Sadler, R. (2016). Becoming little scientists: technologically-enhanced Project-based language learning.Language Learning & Technology.
Echevarría, J., Vogt, M., & Short, D. (2010). Making content comprehensible for secondary English language learners the SIOP model. Boston: Allyn and Bacon.
Ellis, R. (2018). Reflections on Task-Based Language Teaching. Multilingual Matters
Escobar Urmeneta, C. (2002). Promoting and assessing oral interaction in the classroom: The oral portfolio. In C. Escobar & A. Hasselgren (Eds.) Assessing secondary students’ interaction: Opening paths for a better learning. Barcelona: APAC Monographs, pp. 7-27.
Escobar Urmeneta, C. (2004). Para aprender a hablar hay que querer decir algo. Glosas Didácticas, 12, pp. 81-90.
Escobar Urmeneta, C. (2004). ¿Qué quiere decir un siete? AULA de innovación educativa, 129. pp. 33-38.
Escobar Urmeneta, C. (2008). Talking English to learn Science. A CLIL experience in Barcelona. In M. Dooly & E. Eastment (Eds.). How we’re going about it.’ Teachers’ voices on innovative approaches to teaching and learning languages. Newcastle-upon-Tyne: Cambridge Scholar Press, pp. 154-169.
Escobar Urmeneta, C. (2009). ¿Por qué no te callas? o Avaluar, Ensenyar i Aprendre Comunicació Oral a l’educació secundària. Articles de Didàctica de la Llengua, 47, pp. 99-111.
Escobar Urmeneta, C. (2014). Conversar más y mejor en la clase de inglés. Para aprender mejor y llegar más lejos. Aula de innovación educativa, 237, pp. 12-17.
Escobar Urmeneta, C. (2014). Conversar més i millor a la classe d'anglès. Per aprendre'n millor i arribar més lluny. A: Guix. Elements d'acció educativa, 410: 12-17. Monogràfic Aprenentatge oral de la llengua estrangera. Desembre, 2014.
Escobar Urmeneta, C. (2016). Conversación educativa y aprendizaje integrado de competencias lingüísticas y curriculares: las muchas tareas de la maestra AICLE. En e.AESLA, 2: 42-55.
Escobar Urmeneta, C. (2016). Learning to become a CLIL teacher: teaching, reflection and professional development. En: Ruiz de Zarobe, Yolanda (Ed.) Content and Language Integrated Learning, Language Policy and Pedagogical Practice. London, Rouletdege: 104-123.
Escobar Urmeneta, C. (2017). Manual d’usos lingüístics per a Graus universitaris amb docència en anglès A Monografia: Formem mestres trilingües per a una societat cosmopolita: el projecte Guideway, a Temps d'Educació, 52: 147-154. http://www.publicacions.ub.edu/revistes/tempsDEducacio52/
Escobar Urmeneta, C. (2018). Editorial. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 1-1: 5-6.
Escobar Urmeneta, C. & Evnitskaya, N. (2013). Affording Students Opportunities for the Integrated Learning of Content and Language. A Contrastive Study on Classroom Interactional Strategies Deployed by Two CLIL Teachers. In J. Arnau (ed.), Reviving Catalan at School: Challenges and Instructional Approaches. Bristol: Multilingual Matters & Institut d’Estudis Catalans:158-182.
Escobar Urmeneta, C., & Evnitskaya, N. (2014). ‘Do you know Actimel?’ The adaptive nature of dialogic teacher-led discussions in the CLIL science classroom: A case study. Language Learning Journal, 42(2), pp. 165-180.
Escobar Urmeneta, C., Gilabert, R. & Sarramona, J. (Coor.). (2015a). Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic (llengües estrangeres). Educació secundària. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament.
Escobar Urmeneta, C., Gilabert, R. & Sarramona, J. (Coor.). (2015b). Competències bàsiques de l’Àmbit Lingüístic: Llengües estrangeres. Educació Primària. Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Recuperat de:
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/primaria/prim-linguistic-estrangeres.pdf
Escobar Urmeneta, C. y Arnau, L. (Eds). (2018). Los retos de la internacionalización de los Grados Universitarios en el Contexto del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). Madrid. Ed. Síntesis. ISBN: 9788491710998
Escobar Urmeneta, C., & Nussbaum, L. (2008). Tasques d’intercanvi de informació i processos d’aprenentatge en l’aula AICLE. In A. Camps & M. Milian (coords.). Mirades i veus. Investigacions sobre l’educació lingüística i literària enentornsplurilingües. Barcelona: Editorial Graó, pp. 167-187.
Escobar Urmeneta, C., & Sánchez Sola, A. (2009). Language Learning through tasks in a CLIL science classroom. Porta Linguarum, 11, pp. 65-83.
Evnitskaya, N. (2018). Classroom Interaction and Language Learning in CLIL contexts. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 1-1: 7-17.
Felip, RM., & Lobo, M. J. (2016). Fem alumnes competents a través de projectes que integrin continguts i llengua estrangera. In M. Pereña (coord). Ensenyar i aprendre llengües en un model educatiu plurilingüe. Barcelona: ICE UB- Horsori, pp. 99-116.
Gass, S.M. & Mackey, A.( 2012). The Routledge Handbook of Second Language Acquisition. Routledge.
Gibbons, P. (2002). Scaffolding language, scaffolding learning: teaching second language learners in the mainstream classroom. Portsmouth, NH: Heinemann.
Giné, M. C. (2003). Une approche ethnographique de la classe de langue. Didier.
Greenwood, D. J., & Morten, L. (1998). Introduction to action research: social research for social change. Thousand Oaks: Sage Publications.
Hart, C. (2005). Doing your masters dissertation: realizing your potential as a social scientist. London. SAGE.
Hendricks, C. (2013). Improving schools through action research: A reflective practice approach. Boston, MA: Pearson.
Kagan, S. (1995). Dimensions of cooperative classroom structures. In R. Slavin, S. Sharan, S. Kagan, R. Hertz Lazarowitz, C. Web & R. Schmuck (Eds.) Learning to cooperate, cooperate to learn. New York: Plenun Press, pp.67-96.
Klein, S. R. (2012). Action research methods: plain and simple. New York: Palgrave Macmillan.
Klippel, F. (2013). Keep talking: Communicative fluency activities for language teaching (Cambridge handbooks for language teachers). Cambridge: Cambridge University Press.
Lightbown, P., & Espada, N. (2006). How languages are learned. Oxford: Oxford University Press.
Lorenzo, N. & Piqué, I. (2013) Informe i valoració dels programes CLIL a Catalunya. Monografia. L’aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera (AICLE) a Catalunya. Estudis i experiències, Revista Temps d'Educació, 45, pp. 143-180. Barcelona: ICE-UB. Recuperat de:
http://www.publicacions.ub.edu/revistes/ejecuta_descarga.asp?codigo=941
Lorenzo, N. (2013) Enseñar la comprensión lectora. In Ruiz de Zarobe, L. (ed. lit.), & Ruiz de Zarobe, Y (ed. lit.) Enseñar hoy una lengua extranjera. Berkeley, CA (US): Portal Education, pp. 294-269. ISBN 9788494197116,
Lorenzo, N. (2018). An innovative, competency-based international CLIL project: Are you brave enough? Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 1 (1), pp. 29-36.
Masats, D. (2008). El discurs dels aprenents d’anglès com a llengua estrangera: una aproximació interactivista al procés de construcció de tasques comunicatives. Unpublished doctoral dissertation. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Masats, D., & Dooly, M. (2011).Una mirada, desde una perspectiva interactivista, hacía el proceso de construcción de tareas comunicativas. Hechos y Proyecciones del Lenguaje, 20, pp. 100-123.
Masats, D., Noguerol, A., Prat, A. & Vilà, N.(2002). Recursos para el desarrollo de la conciencia lingüística. In J.M. Cots & L. Nussbaum (Eds.) Pensar lo dicho: la reflexión sobre la lengua y la comunicación en la enseñanza de lenguas. Lleida: Editorial Milenio, pp. 137-151.
Masats, D. & L. Nussbaum (Ed.) (2016). Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatòria. Madrid: Síntesis.
Maurer, B. (2011). Enseignement des langues et construction européenne. Paris, Editions des Archives contemporaines.
Mercer, N. (2000). Words and minds: How we use language to think together. London/New York: Routledge.
Moore, E. (2014). Constructing content and language knowledge in plurilingual student teamwork: Situated and longitudinal perspectives. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 17 (5), 586-609.
Moore, E. (2016). Aprendizaje de lenguas e interacción social. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.) Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatòria. Madrid: Síntesis, pp. 35-58.
Moore, E., & Nussbaum, L. (2011). Què aporta l’anàlisi conversacional a la comprensió de les situacions d’AICLE. In Escobar C. & Nussbaum L. (Eds.) Aprendre en una altra llengua. Bellaterra. Servei de publicacions UAB, pp. 91-115.
Nikula, T. (2005). English as an object and tool of study in classrooms: Interactional effects and pragmatic implications. Linguistics and Education, 16, pp.27-58.
Noguerol, A. (2009). Didàctica de les llengües en entorns multiculturals. Perspectiva Escolar, 337, pp. 20-27.
Nussbaum, L. (2001). El discurso en el aula de lengua extranjera. In Nussbaum, L. & Bernaus M. (Eds.) Didáctica de las lenguas extranjeras en la educación secundaria obligatoria. Madrid: Síntesis, pp. 137-172.
Nussbaum, L. (2003). De cómo aprender lenguas y contenidos curriculares actuando. Aula de Innovación Educativa, 129, pp. 20-23.
Nussbaum, L. (2009). Integrar lengua y contenidos. Cuadernos de Eedagogía, 395, pp. 56-58.
Nussbaum, L., & Bernaus, M. (2001). Didáctica de la lengua extranjera en la ESO. Madrid: Síntesis.
Nussbaum, L., & Masats, D. (2012). Socialisation langagière en Catalogne: le mutilinguisme comme étayage de pratiques monolingües. In Dreyfus M. & Prieurs J.M. (Eds.) Hétérogénéié et variation. Perspectives socolinguistiques, didactiques et anthropologiques. París: Michel Houdiard éditeur, pp. 155-167.
Nussbaum, L., & Rocha, P. (2008). L’organisation sociale de l’apprentissage dans une approche par projet. Babylonia, 3, pp. 52-55.
Nussbaum, L., & Unamuno, V. (2000). Fluidité et complexité dans la construction du discours entre apprenants de langues étrangères. Acquisition et Interaction en Langue Etrangère, 12, pp. 27-49.
Palfreyman, D.M. & Christa van der Walt (2017). Academic Biliteracies: Multilingual Repertoires in Higher Education. Multilingual Matters
Pallarés, O., Antorán, A. ,& Julià. M. (2007). A how to…” Guide to drawing up a course plan for the oposicions. Part Two. APAC Magazine, 62, pp. 53-59
Pallarés, O., Antorán, A., & Julià, M. (2007). Designing a syllabus for oposicions. The Macmillan Magazine, 14 (11).
Pelton, R. P. (2010). Making classroom inquiry work: Techniques for effective action research. Lanham, MD: Rowman & Littlefield Education.
Perez-Vidal, C. & Lorenzo, N. & Trench, M. (2016). Les llengües en l’educació: el plurilingüisme i la internacionalització. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. ISBN 978-84-945264-8-0. Reptes de l'educació a Catalunya. Anuari 2015, J.M. Vilalta, (coord). (2016). Col. «Polítiques», 84. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. pp. 139-198. http://www.fbofill.cat/publicacions/les-llengues-en-leducacio-el-plurilinguisme-i-la-internacionalitzacio
Pinter, Annamaria (2017). Teaching Young Language Learners, Second Edition. Oxford.
Robert, J-P. (2002) Dictionnaire pratique de didactique du FLE. Paris: OPHRYS.
Rocha, P., & Nussbaum, L. (2010). Les feines del mar. Aproximació a l’ús de les llengües a través de l’estudi del medi. Guix, 362, pp. 49-54.
Rué, J., & Domingo, J. (1991). El treball cooperatiu. L’organització social de l’ensenyament il’aprenentatge. Barcelona: Barcanova.
Sadler, R. & Dooly, M. (2012) Language learning in virtual worlds: Research and practice. In Thomas A M., Reinders H. & Warschauer M. (eds.) Contemporary computer-assisted language learning. London & New York: Continuum, pp. 159-182.
Shagoury, R., & Power Miller, B. (2012). Living the questions: A guide for teacher-researchers. York, ME: Stenhouse Publishers.
Short, D., Vogt, M., & Echevarría, J. (2011). The SIOP model for teaching science to English learners. Pearson..
Shumway, K., G.Gallo, S. Dickson & J.Gibbs (2011). Co-teaching Handbook. Utah Guidlines. Utah State Office of Education. Utah Guidlines. Utah State Office of Education.
Valcke, J. and Robert Wilkinson (Ed). (2018). Integrating Content and Language in Higher Education. Perspectives on Professional Practice. Bern: Peter Lang.
Thonney, T. ( 2011).Teaching the conventions of academic discourse. T E T Y C, May, pp. 347-362.
Thornbury, S. (2006). An A-Z of ELT. Oxford: Macmillan.
Viladot, L. & Casals, A. (2018). Ryming the rythm and measuring the metre: Pooling music and language in the classroom. Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 1 (1), pp. 37-43.
Walsh, S. (2011). Exploring classroom discourse: language in action. London & New York: Routledge.
Woodward, T. (2001). Planning lessons and courses: Designing sequences of work for the language classroom (Cambridge handbooks for language teachers). Cambridge: Cambridge University Press.