Producció, Transmissió i Recepció de Textos Antics i Medievals
Codi: 44059 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313137 Prehistòria, Antiguitat i Edat Mitjana | OT | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Cándida Ferrero Hernández
- Correu electrònic:
- Candida.Ferrero@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
Equip docent
- Agustí Alemany Vilamajó
- Oscar Luis de la Cruz Palma
- Jordi Pàmias Massana
Prerequisits
Tenir acreditats estudis en Història, Arqueologia, Filologia Clàssica/ Estudis Clàssics o una altra titulació oficial de Llicenciatura o Grau de l'àmbit de les Arts i Humanitats o de les Ciències Socials i Jurídiques.
Objectius
Competències
- Analitzar de manera crítica els plantejaments teòrics i metodològics que han guiat fins ara la recerca en prehistòria, història antiga i història medieval.
- Discutir i contrastar científicament opinions i debats en l'àmbit acadèmic mitjançant la seva exposició pública.
- Exposar correctament, de manera oral o escrita, els resultats de la recerca històrica.
- Organitzar, planificar i gestionar treballs de recerca.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Treballar en equips interdisciplinaris.
- Utilitzar les categories i el lèxic característics que s'utilitzen en la recerca i la difusió de la prehistòria, l'antiguitat i l'Edat Mitjana.
- Utilitzar les ciències filològiques auxiliars en l'aproximació a les fonts textuals relatives a períodes i problemes concrets de la història antiga i medieval.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament la relació entre les fonts literàries, epigràfiques i manuscrites i el seu valor com a document històric.
- Aplicar la informació derivada dels textos de la tradició grecollatina a la recerca historicoarqueològica relativa al món antic i medieval.
- Avaluar críticament la idoneïtat de les diferents eines instrumentals necessàries per a la recerca en filologia grecollatina.
- Familiaritzar-se amb el vocabulari tècnic específic associat a les ciències auxiliars filològiques.
- Organitzar, planificar i gestionar treballs de recerca.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Sistematitzar dades de la documentació textual i de la tradició científica de manera oral i escrita.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Treballar en equips interdisciplinaris.
Continguts
El mòdul, Producció, Transmissió i Recepció de Textos Antics i Medievals, està integrat per quatre apartats específics que abasten diversos àmbits de recerca de l'àmbit de les Filologies, com a Ciències Auxiliars de la Història.
1. Charter Myths: mites com a fonament institucional i religiós
Prof. Jordi Pàmias.
Sessions: 18, 25 de febrer i 4, 11 de març
L'objectiu del curs és oferir uns exemples pràctics de l'aplicació del mètode filològic a l'estudi de textos literaris com a fonts per al coneixement d'aspectes concrets de la Civilització grega. Les classes consistiran en la lectura i el comentari d'una selecció de textos de contingut mitològic, que toquin aspectes institucionals i religiosos de l'antiga Grècia. S'insistirà en la continuïtat amb les institucions i les idees religioses del segon mil·lenni AC.
2. La transmissió de les fonts antigues i medievals sobre Euràsia Central
Prof. Agustí Alemany.
Sessions: 18 i 25 de març
L'objectiu d'aquestes sessions és introduir els estudiants al problema de la producció, transmissió i recepció de les fonts antigues i medievals –tant de tradició grecollatina com orientals– sobre Euràsia Central antiga i medieval. Començarem per una breu presentació històrica i cultural des dels orígens fins al període mongol (aprox. s. viii aC–xiv dC), seguirem amb la presentació de les principals tradicions literàries que ens informen sobre aquestes contrades i acabarem amb l'exposició d'alguns casos d'estudi selectes per tal d’il·lustrar aplicacions concretes de la metodologia filològica a la recerca històrica.
3. Informar-se sobrel'islam. Fonts d'informació sobre l'islam a l'Edat Mitjana
Prof. Óscar de la Cruz.
Sessions: 8, 22 i 29 d'abril
La literatura llatina medieval al·ludeix llargament a l'islam per diversos motius, sobretot, però, amb voluntat de refutació. L'objectiu ara és observar alguns dels tòpics més rellevants sobre l'islam i estudiar-ne l'origen i la seva difusió. Aquesta revisió ens portarà a localitzar un conjunt de textos que informen els autors i dels quals se serveixen en la seva producció antiislàmica.
4. Fonts per a l'estudi de les controvèrsies religioses
Prof. Cándida Ferrero
Sessions: 29 d'abril i 6, 13 de maig
Des de l'Antiguitat tardana, els pares de l'església cristianavaren construir un eficaç discurs religiós, primer contra pagans i jueus, més tard contra les diverses heretgies sorgides del cristianisme, categoria en la qual, a l'edat mitjana es va considerar, també, l'islam. La formulació de controvèrsies, i diàlegs, va tenir un fort component patrístic en els seus inicis, però, a partir del s. XII, els cristians van incorporar l'hermenèutica escolàstica de la Disputatio. Sobre aquesta premissa, les sessions tindran com a objecte l'estudi de casos específics, a través de textos de diversa tipologia, com ara cànons conciliars, cròniques, sermons i tractats, que serviran per donar una perspectiva de com el cristianisme va elaborar i transmetre un model retòric de controvèrsia religiosa que es va convertir, en molts casos, en polèmica, especialment en moments de confrontació bèl·lica, amb arguments centrats en la legitimació del poder territorial i de la pròpia història.
Metodologia
Cada tema d’aquest mòdul ofereix una metodologia comuna que es concreta en:
Activitats dirigides: classes teòriques, presentació pública de treballs, seminaris de discussió de textos, estudi i discussió de fonts documentals.
Activitats supervisades: tutories i realització d'exercicis pautats d'aprenentatge (individuals o en grups reduïts).
Activitats autònomes: cerca de documentació, lectura de textos, redacció de treballs, estudi.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques i pràctiques | 36,5 | 1,46 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball de documentació, lectures, exercicis | 36 | 1,44 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal: recerca de bibliografia especialitzada. Treball final de mòdul. | 73 | 2,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Avaluació
L’avaluació del mòdul s’efectuarà a partir dels següents ítems i barems:
- Assistència i participació: documentació, lectures, exercicis. L'assistència a classe és OBLIGATÒRIA. Les absències hauran de justificar-se degudament: 30% de la nota final.
- Elaboració d'un treball escrit, sota la supervisió d'un professor del mòdul. 40% de la nota final.
- Exposició oral del treball de mòdul: Es fixarà una data per a l'exposició oral del treball. L'estudiantat disposarà de 15 minuts per defensar el treball davant del professorat i en sessió oberta. 30% de la nota final.
El professorat emetrà la NOTA FINAL a partir de la valoració d’aquests ítems i barems que intervenen en l'avaluació.
RECUPERACIÓ: Només es pot recuperar el treball escrit. La recuperació consistirà en la presentació d'un nou treball. La nota màxima de la recuperació serà un 5.
Per qualificar com a "No avaluable" caldrà que la nota mínima del conjunt de l'avaluació sigui igual o inferior a 4 punts.
NOTES MOLT IMPORTANTS
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació: documentació, lectures, exercicis | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Elaboració d'un treball escrit | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Exposició oral del treball de mòdul | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Bibliografia
1. Charter Myths: mites com a fonament institucional i religiós
Bremmer, J. (1997), “Myth as Propaganda: Athens and Sparta”, ZPE 117 (p. 9-17).
Fowler, R. L. (1998), “Genealogical Thinking, Hesiod’s Catalogue, and the Creationof the Hellenes”, PCPhS 44 (p. 1-19).
Gehrke, H.J (2001), “Myth, History, and Collective Identitiy: Uses of the Past in Ancient Greece and Beyond”, in Nino Luraghi (ed.), The Historian’s Craft in the Age of Herodotus, Oxford (p. 286-313).
—— [1994] (2011b), “Myth, History, Politics—Ancient and Modern”, in John Marincola (ed.), Greek and Roman Historiography. Oxford Readings in Classical Studies, Oxford (p. 40-71).
Hall, J.M. (1997), Ethnic Identitiy in Greek Antiquity, Cambridge.
Luraghi, N. (2008), The Ancient Messenians. Constructions of Ethnicity and Memory, Cambridge & New York.
Vansina, J. (1985), Oral Tradition as History, Madison.
2. La transmissió de les fonts antigues i medievals sobre Euràsia Central
Aalto, P.–Pekkanen, T. (1975-80), Latin Sources on North-Eastern Eurasia, i-ii. Wiesbaden.
Bretschneider, E. (1937). Mediaeval Researches from Eastern Asiatic Sources. Fragments towards the Knowledge of the Geography and History of Central and Western Asia from the 13th to the 17th Century, i-ii. London.
Coedès, G. (1910), Textes des auteurs grecs et latins relatifs à l’Extrême-Orient depuis le IVe siècle av. J.-C. jusqu’au xive siècle. Paris (reimp. Chicago 1979).
Göckenjan, H.–Zimonyi, I. (2001), Orientalische Berichte über die Völker Osteuropas und Zentralasiens im Mittelalter. Die Ǧayhanī-Tradition. Wiesbaden.
Harmatta,J. (1979), Prolegomena to the Sources on the History of Pre-Islamic Central Asia. Budapest.
-------(1984), From Hecataeus to al-Huwarizmi: Bactrian, Pahlavi, Sogdian, Persian, Sanskrit, Syriac, Arabic, Chinese, Greek and Latin Sources for the History of Pre-Islamic Central Asia. Budapest.
-------(1990), From Alexander the Great to Kül Tegin: Studies in Bactrian, Pahlavi, Sanskrit, Arabic, Aramaic, Armenian, Chinese, Türk, Greek and Latin Sources for the History of Pre-Islamic Central Asia. Budapest.
Hennig, R. (1938-50), Terrae Incognitae. Eine Zusammenstellung und kritische Bewertung der wichtigsten vorkolumbischen Entdeckungsreisen an Hand der darüber vorliegenden Originalberichte, i-iv. Leiden.
Hirth, F. (1885), China and the Roman Orient. Shanghai-Hong Kong (reimp. Chicago 1975).
Hulsewé, A.F.P.–Ban, G.–Loewe, M. (1979), China in Central Asia: The Early Stage, 125 b.c.-a.d. 23. An Annotated Translation of Chapters 61 and 96 of The History of the Former Han Dynasty. Leiden.
Humbach, H.–Ziegler, S. (1998), Ptolemy. Geography, Book 6: Middle East, Central and North Asia, China. Wiesbaden 1998.
Leslie, D.D.–Gardiner, K.H.J. (1996), The Roman Empire in Chinese Sources. Roma.
Lindegger, P. (1979-93), Griechische und römische Quellen zum Peripheren Tibet, i-iii (Opuscula Tibetana, fascicles 10, 14,22). Rikon, Zürich.
Minorsky, V. (1937), Ḥudūd al-‘ālam “The Regions of the World”. A Persian Geography. Oxford.
Moravcsik, Gy.(19583), Byzantinoturcica i. Die byzantinischen Quellen der Geschichte der Türkvölker. ii. Sprachreste der Türkvölker in den byzantinischen Quellen. Berlín (reimp. Leiden 1983).
Schmidt, M.G. (1999), Die Nebenüberlieferung des 6. Buchs der Geographie des Ptolemaios. Griechische, lateinische, syrische, armenische und arabische Texte. Wiesbaden.
Yule, H.–Cordier, H.(1913-162), Cathay and the Way Thither: being a Collection of Medieval Notices of China, i-iv. London (reimp. Taipei 1972).
3. Informar-se sobre l'islam. Fonts d'informació sobre l'islam a l'Edat Mitjana
Abumalham, M. (ed.) (2005), Textos fundamentales de la tradición religiosa islámica, Madrid.
Burman Th. E. (2007), Reading the Qur’ān in Latin Christendom, 1140-1560, Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
Daniel, N. (1993), Islam and the West. The Making of an Image, Edinburgh, 1960 [trad. francesa de A. Spiess, Islam et Occident, Paris].
Di Cesare, M. (2012), The pseudo-historical Image of the Prophet Muḥammad in medieval Latin Literature: a repertory, col. “Studien zur Geschichte und Kurtur des islamischen Orients” n. 26, Berlin-Boston.
Ducellier, A. (1996), Chrétiens d'Orient et Islam au Moyen Age VIIe-XVe siècle, Paris.
González Muñoz, F. (2015), Mahometrica. Ficciones poéticas latinas del siglo XII sobre Mahoma, Madrid: CSIC, col. “Nueva Roma” n. 42.
Maíllo Salgado, F. (2008), De historiografía árabe, Madrid.
Maíllo Salgado, F. (2013), Diccionario de historia árabe e islámica, Madrid.
Martínez Gázquez, J. (2016), The Attitude of the Medieval LatinTranslators Towards the Arabic Sciences, Firenze: Sismel col. “Micrologus” n. 75.
Sénac, Ph. (1983), L'image de l'autre. Histoire de l'Occident médiéval face à l'Islam, Paris, (reed. L'Occident médiéval face à l'Islam. L'image de l'autre, Paris, 2000).
Southern, R. W. (1962), Western Views of Islam in the Middle Ages, Cambridge.
Tolan, J.V. (ed.) (1996), Medieval Christianperceptions of Islam, Routledge-New York-London.
Tolan, J.V. (2002), Saracens. Islam in the Medieval European Imagination, Columbia Univ. Press, New York.
4. Fonts per a l’estudi de les controvèrsies religioses
Cardelle de Hartman, C. (2007), Lateinische Dialoge, 1200-1400: Literaturhistorische Studie Und Repertorium, Leiden-Boston: Brill.
Colominas Aparicio, M. (2018). The religious polemics of the Muslims of late medieval christian Iberia: identity and religious authority in Mudejar Islam. Leiden-Boston: Brill.
Ferrero Hernández, C. – Jones, L.G. (2020). Propaganda and (un)covered identities in treatises and sermons: Christians, Jews,and Muslims in the premodern Mediterranean, Bellaterra: Servei de publicacions UAB.
Jones Linda Gale (2012), The Power of Oratory in the Medieval Muslim World, New York: Cambridge University Press.
Martínez Gázquez J.- Tolan, J.V. (2013), RITVS INFIDELIVM: Miradas interconfesionales sobre las prácticas religiosas en la Edad Media, Madrid: Casa de Velázquez.
Nirenberg David (2014), Neighboring Faiths: Christianity, Islam, and Judaism in the Middle Ages and Today, Chicago: University of Chicago.
Novikoff, A.J. (2013), The Medieval Culture of Disputation: Pedagogy, Practice, and Performance, Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
Santiago-Otero, H. (1994), Diálogo filosófico-religioso entre Cristianismo, Judaísmo e Islamismo durante la Edad Media en la Península Ibérica, Turnhout: Brepols.
Szpiech Ryan (2015), Medieval Exegesis and Religious Difference. Commentary, Conflict, and Community in the Premodern Mediterranean, New York: Fordham University Press.