Gestió de la Diversitat Religiosa
Codi: 44041 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313228 Política Social, Treball i Benestar | OT | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria del Mar Griera Llonch
- Correu electrònic:
- MariaDelMar.Griera@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
Equip docent
- María Esther Fernández Mostaza
- Gloria Garcia-Romeral Moreno
Prerequisits
No hi ha requisits previs per cursar l'assignatura.
Objectius
La creixent visibilitat de les religions en l'esfera pública, unida al context actual de transformació de les pertinences i identitats religioses en la societat contemporània, atorga una importància crucial a l'estudi de les religions. Tot i les prediccions que auguraven que la religió s'esvairia davant els processos de secularització, la religió continua sent un element clau per entendre el món contemporani tant a nivell global --amb les relacions entre moviments migratoris, política internacional i actors religiosos globals-- com a nivell local --amb la diversificació dels escenaris urbans, l'emergència de nous reptes per a l'acomodació de la diversitat i l'augment de la diversitat per raons religioses.
L'objectiu d'aquest curs és oferir una visió crítica de la relació entre religió i política al món contemporani i, buscant aquest objectiu, abasta una sèrie de temes que són fonamentals per entendre com la religió ha modelat i ha estat modelada per les diverses transformacions polítiques, socials i culturals de caràcter mundial. De forma paral·lela, l'assignatura aborda qüestions clau com la relació (complexa) entre gènere i religió, les relacions entre cos, espiritualitat i política, així com la relació de la religió amb moviments polítics i socials.
Finalment, cal destacar que el curs s'imparteix des d'una perspectiva interdisciplinària amb uns fonaments científics que cal trobar-los en els camps de la sociologia, principalment, a més d'en la ciència política, l'antropologia, els estudis religiosos i les relacions internacionals. Així mateix, el curs ofereix tant un espai de reflexió teòric i crítica, com un laboratori etnogràfic basat en la dimensió més aplicada.
Competències
- Aplicar l'enfocament de gènere a l'anàlisi de la relació entre mercat laboral, cures i desigualtats socials.
- Dissenyar, implementar i avaluar les polítiques socials i els processos que incideixen en la redistribució de recursos i en la millora del benestar de la ciutadania, en diferents àmbits i des d'una perspectiva europea.
- Distingir les principals transformacions econòmiques, polítiques, socials i culturals de les societats complexes per a analitzar els reptes fonamentals que plantegen per a la igualtat i el benestar.
- Utilitzar i gestionar informació bibliogràfica i recursos informàtics en l'àmbit d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els reptes que planteja la diversificació del mapa religiós en el disseny de polítiques públiques i en els models de convivència.
- Identificar el gènere com una de les principals relacions socials que configuren la gestió de la diversitat.
- Identificar els dilemes, els reptes i les principals característiques de les polítiques públiques a l'hora de prendre decisions d'intervenció social en matèria de gestió de la diversitat religiosa a Europa.
- Utilitzar i gestionar informació bibliogràfica i recursos informàtics en l'àmbit d'estudi.
Continguts
El curs s'estructura al voltant de tres eixos, cadascun dels quals desenvolupa un conjunt de temes específics que es detallen a continuació:
1.REPENSAR LA RELIGIÓ
a. Què és la religió? Debats teòrics i clarificació conceptual
b. La invenció de la religió: Colonialisme, formació de l'estat-nació i poder
2.TRANSFORMACIONS DEL PAISATGE RELIGIÓS
a. Secularització, pluralisme, fonamentalisme i globalització
b. Creure en la diàspora: migració, gènere i socialització religiosa
3. Noves formes d'espiritualitat: el gènere, el cos i el sentit en disputa
3.¿GESTIONAR LA RELIGIÓ? DILEMES SOCIOLÒGICS, FILOSÒFICS I JURÍDICS
a. Visibilitat de la diversitat religiosa: al carrer i a les institucions públiques
b. Minories religioses i governança urbana: el cas de l'islam
c. Polítiques públiques i gestió local de la religió. Molts reptes i algunes respostes
El programa de l'assignatura es complementa amb un Laboratori de reflexió aplicat que complementarà l'exposició del programa. Dins d'aquest Laboratori, algun dels casos pràctics que s'abordaran són els següents:
- Religió a la presó: reptes, respostes i dilemes;
- Mort gestacional i diversitat religiosa: models d'abordatge;
- Literatura, islam i gènere: la ficció com a arma política, i
- Gestió local de la diversitat: el cas de l'Oficina d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona.
Per a l'abordatge d'aquests casos pràctics es comptarà amb professorat convidat i també es duran a terme visites i sortides fora de l'aula.
Metodologia
L'assignatura s'estructura a l'entorn de tres blocs temàtics:
1.REPENSAR LA RELIGIÓ
2.TRANSFORMACIONS DEL PAISATGE RELIGIÓS
3.¿GESTIONAR LA RELIGIÓ? DILEMES SOCIOLÒGICS, FILOSÒFICS I JURÍDICS
Durant les sessions teòriques es combinaran les classes de caràcter magistral amb, ja sigui el debat sobre una lectura o article de la bibliografia referenciada, i/o la presència d'un convidat/da expert en el tema tractat que impartirà una conferència i posterior debat.
L'aproximació teòrica es complementarà amb un Laboratori Etnogràfic. Serà dins d'aquest Laboratori on es desenvoluparan els casos pràctics:
a. Religió a la presó;
b. Mort gestacional i diversitat religiosa;
c. Literatura i islam, i
d. Gestió local de la diversitat.
Poc abans de finalitzar el curs, es convidarà l'alumnat a presentar els avenços dels seus treballs per a la seva discussió, ja sigui al grup-classe o en sessions de tutoria amb una de les responsables de l'assignatura.
L'assistència a les classes és obligatòria i exigeix un mínim del 80% de pressencialitat.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 35 | 1,4 | 1, 2, 3 |
| Treball en equip | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 4 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Laboratori d'etnografia | 20 | 0,8 | 2, 3, 4 |
Avaluació
L'assignatura s'avalua a partir de tres tipus d'exercicis:
1. Una prova final no memorística en la qual l'estudiantat haurà de demostrar que ha entès i assimilat els principals continguts del programa. Aquesta prova tindrà un pes del 40% de la nota i no és necessàriament presencial.
2. Un treball empíric (preferentment en grup de tres persones) que, amb una aproximació etnogràfica, desenvoluparà algun dels temes tractats en el Laboratori, acompanyant-se de tutories en grup amb una de les responsables de l'assignatura. El pes d'aquest treball és del 50% de la nota final.
3. Finalment, si bé no és obligatori per aprovar l'assignatura, hi haurà un exercici de defensa oral i pública durant 8 minuts del contingut del treball empíric. Aquesta avaluació estarà parcialment supervisada i avaluada per experts/tes en el tema tractat. Aquesta prova tindrà un pes de 10%.
Es contempla la possibilitat de recuperar la prova final si la nota obtinguda és igual o superior a 4.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Defensa oral i pública | 10% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4 |
| Laboratori etnogràfic | 50% | 20 | 0,8 | 2, 3, 4 |
| Prova escrita | 40 % | 30 | 1,2 | 1, 2, 3 |
Bibliografia
Bibliografia de referència
Abu‐Lughod, L. (2002). Do Muslim women really need saving? Anthropological reflections on cultural relativism and its others. American anthropologist, 104(3): 783-790.
Aune, K., Lovheim, M., Giorgi, A., Toldy, T., & Utriainen, T. (2017). Introduction: Is secularism bad for women? La laïcité nuit-elle aux femmes? Social Compass, 64(4): 449-480.
Asad, T., Brown, W., Butler, J., & Mahmood, S. (2013). Is critique secular?: blasphemy, injury, and free speech. Oxford University Press.
Astor, A. (2012). Memory, community, and opposition to mosques: the case of Badalona. Theory and society, 41(4): 325-349.
Becci, I., Burchardt, M., & Giorda, M. (2017). Religious super-diversity and spatial strategies in two European cities. Current Sociology, 65(1): 73-91.
Berger, P (1999). “The desecularization of the world: A global overview”. Berger, P. The desecularization of the world. Washington: Eerdmans: 1-18.
Berger, P (1967). El dosel sagrado. Para una teoría sociologica de la religión. Barcelona: Kairós, 1999: 241-246.
Casanova, J (2007). “La inmigración y el nuevo pluralismo religioso: una comparación Unión Europea/Estados Unidos”. Revista CIDOB d'afers internacionals, 77.
Chamorro, Sol Tarrés, and Javier Rosón Lorente. ¿Musulmanes o inmigrantes? La institucionalización del islam en España (1860-1992). Revista CIDOB d'Afers Internacionals 115 (2017): 165-185.
De Galembert, C. (2005). The city's ‘nod of approval’for the Mantes-la-Jolie mosque project: Mistaken traces of recognition. Journal of Ethnic and Migration Studies, 31(6): 1141-1159.
Estruch,J. (1993). L’Opus Dei i les seves paradoxes. Barcelona: Edicions 62.
Fenn, R. (2007). The Classics in the Sociology of Religion: An Ambiguous Legacy. A.Turner, Brian S. (ed). The New Blackwell Companion to the Sociology of Religion: 33-52.
Fernandez-Mostaza, M. E., & Muñoz Henriquez, W. (2018). A Cristo moreno in Barcelona: The Staging of Identity-Based Unity and Difference in the Procession of the Lord of Miracles. Religions, 9(4), 121.
Griera, M., Martínez-Ariño, J., Clot-Garrell, A., & Garcia-Romeral, G. (2015). Religión e instituciones públicas en España. Hospitales y prisiones en perspectiva comparada. Revista internacional de sociología, 73(3).
Griera, M. (2017). Yoga in penitentiary settings: Transcendence, spirituality, and self-improvement. Human Studies, 40(1): 77-100.
Hervieu-Léger, D (2005). La religión, hilo de memoria. Barcelona: Herder.
Laurence J. (2006). Managing transnational Islam: Muslims and the state in Western Europe. En C. Parsons & T. Smeeding (Ed.), Immigration and the Transformation of Europe. Cambridge: Cambridge University Press: 253-275.
Levitt, P. (2003). “You know, Abraham was really the first immigrant”: Religion and transnational migration. International Migration Review, 37(3): 847-873.
Luckmann, T (2008). “Reflexiones sobre religión y moralidad” a Bericat, E (coord.) El fenómeno religioso: presencia de la religión y de la religiosidad en las sociedades avanzadas. Andalucía: Junta de Andalucía.
Mahmood, S. (2011). Politics of piety: The Islamic revival and the feminist subject. Princeton University Press.
Martínez-Ariño, J. (2017). Conceptualising the roleofcities inthe governance of religious diversity in Europe. Current Sociology: 1-18.
Obadia, L. (2011). Is Buddhism like a hamburger? Buddhism and the market economy in a globalized world. A Lionel Obadia, Donald C. Wood (eds). The Economics of Religion: Anthropological Approaches: 99-120. United Kingdom: Emerald Group Publishing Limited.
Robbins, J. (2004). The globalization of Pentecostal and charismatic Christianity. Annu. Rev. Anthropol., 33: 117-143.
Klemkaite, L. (2017). De los imames a los nuevos predicadores: liderazgos en la interpretación del islam en Europa. Revista CIDOB d'Afers Internacionals, 115: 141-164.
Sointu, E. and Woodhead, L. (2008). Spirituality, Gender, and Expressive Selfhood. Journal for the Scientific Study of Religion, 47: 259–276.
Soper, C i Fetzer, J (2007). “Religious Institutions, Church-State History and Muslim Mobilization in Britain, France, and Germany”. Journal of Ethnic and Migration Studies 33 (6): 933-944.
Tatari, E. (2009). “Theories of the State Accommodation of Islamic Religious Practices in Western Europe”. Journal of Ethnic and Migration Studies, 35 (2): 271-288.
Vásqez, M. A., & Marquardt, M. F. (2000). Globalizing the rainbow madonna: Old time religion in the present age. Theory, Culture & Society, 17(4): 119-143.
Voas, David, & Fenella Fleischmann. (2012). Islam moves west: Religious change in the first and second generations. Annual Review of Sociology, 38: 525-545
Es facilitarà bibliografia específica ad hoc per a desenvolupar el treball de curs, un cop s’hagi participat en els Laboratoris i triat el tema.