Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4315555 Egiptologia | OB | 2 | A |
Per cursar aquest mòdul és imprescindible haver cursat els quatre mòduls del primer any del màster i estar cursant simultàniament (o haver cursat ja, en edicions anteriors del màster) els dos mòduls del segon any.
L'objectiu d'aquest mòdul del màster és doble:
1) Capacitar l'estudiant per l'ús dels mètodes i tècniques del treball científic en egiptologia, facilitar-li el coneixement i l'accés als instruments i fons bibliogràfics i webgràfics propis de la disciplina (repertoris de fonts, obres de referència, literatura primària i secundària...) i introduir-lo en la història de la disciplina i en els principals debats teòrics i metodològics del passat i del present. Aquestes habilitats i coneixements s'impartiran en el marc de la matèria Metodologia de la recerca egiptològica.
2) Tutoritzar la confecció del Treball de Fi de Màster de l'estudiant, que consistirà en l'elaboració d'un article egiptològic d'alta especialització, d'unes 40 pàgines de extensió màxima i amb un aparell crític ben organitzat i desenvolupat, que podrà consistir tant en un detallat estat de la qüestió sobre una problemàtica egiptològica determinada com en un treball de recerca original sobre un tema concret. En ambdós casos, la temàtica serà definida de comú acord entre l'estudiant i el professor tutor del treball. El TFM comportarà necessàriament a més l'ús dels mètodes i tècniques del treball egiptològic i de les TIC, l'anàlisi directa de fonts textuals, iconogràfiques i/o arqueològiques, i la consulta de repertoris de fonts, obres de referència en la disciplina i literatura primària i secundària.
MATÈRIA: METODOLOGIA DE LA RECERCA EGIPTOLÒGICA
7,5 crèdits ECTS
Profs. Josep Cervelló i Marc Orriols
Del 19 d'octubre de 2020 al 25 de gener de 2021
DLL 18:00-20:00 h.
PROGRAMA
1) Historia de la Egiptología. Principales corrientes teóricas, epistemológicas y metodológicas en filología, historia e historia de la cultura egipcias. La investigación egiptológica hoy: principales corrientes y líneas. La Egiptología en España.
2) La Egiptología en Egipto. Principales instituciones, bibliotecas y museos. Principales misiones durante los siglos XIX y XX. Principales misiones actuales. La Egiptología fuera de Egipto. Principales universidades, instituciones, bibliotecas, museos y exposiciones.
3) El problema de la transcripción de los nombres propios y de términos diversos a nuestras lenguas.
4) El trabajo egiptológico (I): edición de textos (jeroglíficos, hieráticos; epigráficos, sobre papiro, sobre ostraca…).
5) El trabajo egiptológico (II): publicación de fuentes arqueológicas e iconográficas.
6) El trabajo egiptológico (III): la misión sobre el terreno. Técnicas auxiliares: la datación, la cerámica, análisis de artefactos y ecofactos (datos geológicos y paleobiológicos), la arquitectura, la restauración, la fotografía, el dibujo.
7) Informática y Egiptología. Procesamiento de textos jeroglíficos: JSesh. Fuentes de transliteración y copto. Introducción a las Técnicas de la Información y la Comunicación (TIC). Programas para el procesamiento de fotografías y para la realización de dibujos, planos y mapas. Bases de datos y principales recursos egiptológicos online. Confección de presentaciones en Power-point.
8) La bibliografía egiptológica: principales repertorios bibliográficos (AEB, OEB, PM); principales repertorios de fuentes; enciclopedias y diccionarios enciclopédicos; gramáticas y diccionarios de la lengua; series y revistas especializadas.
9) La publicación egiptológica: cómo elaborar un texto egiptológico especializado. Sistema tradicional y sistema americano. Confección de la bibliografía. Confección del aparato crítico. Corrección de pruebas. Edición de un volumen colectivo (actas de congresos, homenajes, etc.). La reseña bibliográfica.
10) Investigación, publicación y calidad. Indexación y categorías de revistas especializadas. Principales listas de revistas de humanidades nacionales e internacionales. Índice de impacto. Indicios de calidad de libros (editoriales, publicación en el extranjero, traducciones, número de citas, reseñas...). El curriculum vitae.
TREBALL DE FI DE MÀSTER
22,5 crèdits ECTS
Profs.: tots els del màster
Qualsevol dels professors del màster pot tutoritzar un TFM.
Vegeu el document "Orientaciones para la confección del TFM del Máster de Egiptología".
Vegeu el document "Orientaciones para la confección del TFM del Máster de Egiptología".
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes presencials de metodologia teòriques i pràctiques | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració i presentació pública del treball de fi de màster | 660 | 26,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
IMPORTANT
En cas que, per raons sanitàries, les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran mitjançant fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, prèvia constatació que tots els estudiants disposen de connexió a la xarxa i poden accedir a la plataforma.
Els exercicis de la matèria Metodologia de la recerca egiptològica consistiran en:
1) Exercicis d'ús de repertoris de fonts i d'instruments bibliogràfics especialitzats.
2) Breu treball sobre una institució egiptològica.
3) Breu treball sobre una missió arqueològica a Egipte de primera importància.
4) Exercicis de confecció de bibliografia i aparell crític.
5) Exercicis amb el processador de textos jeroglífics i altres software d'ús en egiptologia.
6) Edició de textos egipcis en escriptura jeroglífica i hieràtica, sobre papir, òstracon o epigràfics.
7) Una ressenya bibliogràfica.
Atès que aquests exercicis tenen com a objetiu fonamental preparar l'estudiant per a la confecció del TFM, s'avaluaran en essència a partir del propi TFM. Per aquesta raó, a efectes de la nota final del mòdul, se'ls assigna un pes específic de tan sols un 5%.
Pel que fa al Treball de Fi de Màster, s'avaluarà:
a) L'originalitat i qualitat dels continguts, l'argumentació i l'estructura i el tractament de les fonts textuals, iconogràfiques i arqueològiques (50%);
b) La qualitat de la bibliografiail'aparell crític (40%);
c) La presentació oral pública amb suport de les TIC (10%).
Normativa UAB sobre elplagi en les activitats d'avaluació
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’una activitat d’avaluació, es qualificarà amb un 0 aquesta activitat d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en les activitats d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Procediment de revisió de les qualificacions
Les qualificacions dels exàmens, les proves breus o els treballs podran ser revisades en seu de tutoria personal, en les hores de tutories dels professors.
Procés de recuperació
Per aprovar el mòdul cal aprovar totes les activitats d'avaluació (exàmens, proves breus o treballs). Els professors fixaran les dates en què caldrà repetir o lliurar de nou aquestes activitats, si és el cas. Aquestes dates no seran mai posteriors a un mes des de la data de la prova o lliurament.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” si no ha realitzat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercicis de la matèria "Metodologia de la recerca egiptològica" | 5% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 21, 23 |
Treball de Fi de Màster | 95% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
Bibliografia bàsica inicial
Cervelló Autuori, J. Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto. Bellaterra: Edicions UAB, 20162.
Da Riva,R.; Vidal, J. (eds.) Descubriendo el Antiguo Oriente. Pioneros y arqueólogos de Mesopotamia y Egipto a finales del s. XIX y principios del s. XX. Barcelona: Bellaterra, 2015 (articles de Marsal, Cervelló Autuori i Moreno García).
Davies, V.; Laboury, D. (eds.) The Oxford Handbook of Egyptian Epigraphy and Paleography. Oxford: Oxford U.P, 2020.
Hornung, E. Introducción a la egiptología. Estado, métodos, tareas. Madrid-Barcelona: Trotta-Edicions de la UB, 2000.
Lloyd, A.B. (ed.) A Companion to Ancient Egypt. 2 vols. Oxford: Wiley-Blackwell, 2010.
Sauneron, S. La egiptología. Vilassar de Mar: Oikos Tau, 1971 (ed. orig. París: PUF, 1968).
Valbelle, D. L’Égyptologie. París: PUF, 1994.
Verbovsek, A.; Backes, B.; Jones, C. (eds.) Methodik und Didaktik in der Ägyptologie. Herausforderungen eines kulturwissenschaftlichen Paradigmenwechsels in den Altertumswissenschaften. Munich: Wilhelm Fink, 2011 (especialment articles de Dieleman, Winand, Angenot, Baines i Eyre).
Vegeu el document "Orientaciones para la confección del TFM del Máster de Egiptología".