Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4315497 Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge | OB | 0 | 1 |
No es necessiten prerequisits previs.
L’objectiu del mòdul és el coneixement actualitzat de la neuroanatomia funcional del llenguatge i de la comunicació, que requereix entendre les bases neurobiològiques subjacents, així como la naturalesa dels mecanismes genètics i epigenètics dels seus trastorns, i la importància de la relació entre els factors genètics i els factors ambientals protectors i de risc. Es fonamental comprendre també les capacitats de desenvolupament cerebral durant el cicle vital i la reorganització funcional dependent de l’experiència, i conèixer les darreres actualitzacions en la neuroquímica dels trastorns de la comunicació i del llenguatge.
1. Introducció a la genòmica de les capacitats cognitives
2. Alteracions genètiques i epigenètiques en els trastorns del llenguatge i la comunicació
3. Alteracions genètiques i epigenètiques en els trastorns cognitius
4. Avenços en la neuroanatomia funcional de l'audició, el llenguatge i de la comunicació.
5 . Desenvolupament cerebral al llarg del cicle vital
6. Reorganització funcional dependent de l'experiència
7 . Avenços en alteracions neuroquímiques en els trastorns del llenguatge i la comunicació.
La metodologia docent es fonamenta en diiferents activitats. Depenent de la situació, es duran a terme classes magistrals actives o seminaris i es realitzaran activitats autonomes supervisades.
Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes expositives | 27 | 1,08 | 1, 2, 8, 9, 10, 12, 14 |
Presentació oral de treballs | 4,5 | 0,18 | 1, 9, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutoria | 7,5 | 0,3 | |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca de documantació en revistes, llibres i altres fonts de documentació | 8 | 0,32 | 4, 5, 11, 13, 14, 15 |
Elaboració de treballs escrits | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 12 |
Elaboració presentació oral | 7 | 0,28 | 1, 3, 6, 7, 8, 10, 15 |
Estudi personal | 40,5 | 1,62 | 1, 9, 11, 14 |
Lectura d'articles i altres documents científics | 40,5 | 1,62 | 2, 7, 8, 9, 11, 15 |
L'avaluació de Mòdul es durà a terme seguint les "Pautes d’avaluació de les titulacions de la Facultat de Psicologia" , que trobareu a https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html , i a partir de vàries evidències d'aprenentatge que són:
EV1: Anàlisis crític de fonts bibliogràfiques científiques (25% de la qualificació final).
EV2: Elaboració d’un treball sobre una qüestió rellevant en la Neurobiologia de l’audició, el llenguatge i la Comunicació (40% de la qualificació final):
EV2a: Resultats de la cerca bibliogràfica (4 articles) (10 %)
EV2b: Elaboració i lliurament d’un informe escrit sobre un tema en Neurobiologia de l’audició, el llenguatge i la comunicació del tema escollit (30%)
EV3: Presentació oral i defensa del tema escollit (25 % de la qualificació final).
EV4: Assistència (10% de la qualificació final)
Nota global
La nota global de l’assignatura serà la mitjana ponderada de la puntuació obtinguda en cada un de les evidències d’aprenentatge.
Recuperació
Atenet a la seva naturalesa, l'EV3 i l'EV4 no es poden recuperar.
Si la nota final del Mòdul no arriba a 5 caldrà recuperar, la manera de fer-ho estornant a lliurar l'informe escrit de la part que calgui recuperar (aquella evidència d'aprenentatge que no arribi a 5, EV2b).
La màxima nota que es pot obtenir després d'una recuperació és un 5 (sobre 10).
Definició de "No avaluble"
Els estudiants que no hagin presentat cap de les dues evidencies relacionades amb el Treball de revisió (EV2a i EV2b) o que s'han presentat a vàries evidències però el pes total d'aquestes és inferior al 40,5 de la qualificació final rebran la qualificació de "No avaluable"
Prova de síntesi
Per a l’alumnat de 2ª o posterior matrícula es seguirà la mateixa avaluació continuada, per tant NO es preveu que hi hagi una avaluació mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
EV1: Anàlisis crític de fonts bibliogràfiques | 25 | 0 | 0 | 2, 4, 15 |
EV2a: Resultats cerca bibliografica | 10 | 0 | 0 | 2, 4, 5, 15 |
EV2b: Treball de revisió escrit (maxim 5 planes) | 30 | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
EV3: Presentació oral i defensa del treball de revisió | 25 | 0 | 0 | 1, 3, 7, 8, 9, 10, 14 |
EV4: Assistència | 10 | 0 | 0 | 1, 14 |
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Caspi A; Moffitt TE (2006) Gene-environment interactions in psychiatry: joining forces with neuroscience. Nat Rev Neurosci. 7(7): 583-590.
Ghosh A, Michalon A, Lindemann L, Fontoura P, Santarelli L (2013) Drug discovery for autism spectrum disorder: challenges and opportunities. Nat Rev Drug Discov. 12(10):777-90
Kleim, J. A. & Jones, T. A. (2008). Principles of experience-dependent neural plasticity: implications for rehabilitation after brain damage. Journal of Speech, Language, and Hearing Research, 51, 225-239.
Lieberman P (2013) Synapses, Language, and Being Human. Science. 342(6161):944-945, 2013
Narbona, J. & Crespo-Eguílaz, N. (2012). Plasticidad cerebral para el lenguaje en el niño y el adolescente. Revista de Neurología, 54 (Supl. 1), 127-130.
Newbury DF, Monaco AP, Paracchini S.(2014) Reading and language disorders: the importance of both quantity and quality. Genes. 5(2):285-309.
Norton ES, Beach SD, Gabrieli JD (2015) Neurobiology of dyslexia. Current Opinion in Neurobiology, 30: 73-38.
Poeppel D (2014) The neuroanatomic and neurophysiological infrastructure for speech and language. Current Opinion in Neurobiology, 28: 142-149.
Purves D, Augustine GJ, Fitzpatrick D, Hall WC, Lamantia A-S, Mcnamara JO, Williams, S. Neurociencia (3ª Ed, 2007). Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana. Capítulos 21, 22, 23 y 24
Simmons, D (2008) Behavioral genomics. Nature Education 1(1):54.
ALTRE BIBLIOGRAFIA
Bates E, Roe K (2001) Language development in children with unilateral brain injury. En: Nelson, C. A.; Luciana, M. (Eds). Handbook of developmental Cognitive Neuroscience. The MIT Press. Pp. 281-308.
Bavelier D, Neville HJ (2002) Cross-modal plasticity: Where and how? Nature Reviews Neuroscience, 3: 443-452
Canitano R (2014) New experimental treatments for core social domain in autism spectrum disorders. Front Pediatr. 2:61
Dror, AA, Avraham KB. (2009) Hearing loss: Mechanisms revealed by genetics and cell biology. Annu. Rev. Genet. 43: 411-437
Heimler B, Weisz N, Collignon O (2014) Revisiting the adaptive and maladaptive effects of crossmodal plasticity. Neuroscience, 283: 44-63.
Kral A, Sharma A (2012) Developmental neuroplasticity after cochlear implantation. Trends in Neurosciences, 35(2): 111-122.
Marcus G, Rabagliati H (2006) What developmental disorders can tell us about the nature and origins of language. Nat Neurosci. 9(10): 1226-1229.
Matsunaga E, Okanoya K (2014) Cadherins: potential regulators in the faculty of language. Curr Opin Neurobiol, 28:28-33
Small SL, Llano DA (2009) Biological approaches to aphasia treatment. Curr Neurol Neurosci Rep. 9(6):443-50
Spooren W, Lindemann L, Ghosh A, Santarelli L (2012) Synapse dysfunction in autism: a molecular medicine approach to drugdiscovery in neurodevelopmental disorders. Trends Pharmacol Sci. 33(12):669-84
White EJ, Hutka SA, Williams LJ, Moreno S (2013) Learning, neural plasticity and sensitive periods: implications for language acquisition, music training and transfer across the life span. Frontiers in Systems Neuroscience, 7, Article 90
Wong PC, Morgan-Short K, Ettlinger M, Zheng J (2012) Linking neurogenetics and individual differences in language learning: the dopamine hypothesis. Cortex 48(9):1091-10