Logo UAB
2020/2021

Avenços en Neurobiologia de la Comunicació i del Llenguatge

Codi: 43609 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4315497 Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge OB 0 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Sonia Darbra Marges
Correu electrònic:
Sonia.Darbra@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Altres indicacions sobre les llengües

Si hi ha estudiants no competents amb la llengua catalana, la docència es farà en castellà

Equip docent

Margalida Coll Andreu
Marcos Pallarés Anyo

Prerequisits

No es necessiten prerequisits previs.

Objectius

L’objectiu del mòdul és el coneixement actualitzat de la neuroanatomia funcional del llenguatge i de la comunicació, que requereix entendre les bases neurobiològiques subjacents, així como la naturalesa dels mecanismes genètics i epigenètics dels seus  trastorns, i la importància de la relació entre els factors genètics i els factors ambientals protectors i de risc. Es fonamental comprendre també les capacitats de desenvolupament cerebral durant el cicle vital i la reorganització funcional dependent de l’experiència, i conèixer les darreres actualitzacions en la neuroquímica dels trastorns de la comunicació i del llenguatge.

Competències

  • Aplicar el mètode científic en la pràctica professional.
  • Aplicar els fonaments de la bioètica i actuar d'acord al codi deontològic de la professió considerant la diversitat sociocultural i les limitacions associades a les diferents patologies.
  • Desenvolupar la pràctica professional des de la perspectiva de la qualitat i la millora contínua, amb capacitat per avaluar-la i optimitzar-la.
  • Dominar les habilitats i mitjans necessaris per al treball en equip i en grups multidisciplinaris.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Recaptar, analitzar i utilitzar críticament les fonts d'informació necessàries per a l'avaluació i la intervenció logopèdica.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

Resultats d'aprenentatge

  1. Adequar l'actuació professional en el context de la neurobiologia de la comunicació i del llenguatge al codi deontològic.
  2. Conèixer el llenguatge propi de fonts d'informació no logopèdiques en el context de la neurobiologia de la comunicació i del llenguatge amb la finalitat d'interpretar adequadament les informacions proporcionades per altres professionals.
  3. Dissenyar i realitzar presentacions adequades al context professional en el context de la neurobiologia de la comunicació i del llenguatge.
  4. Dur a terme la lectura crítica d'una publicació científica en l'àmbit de la neurobiologia de la comunicació i del llenguatge, sobre la base de la qualitat metodològica del disseny de recerca utilitzat i de la rellevància científica i pràctica dels seus resultats o aportacions.
  5. Dur a terme una revisió sistemàtica en l'àmbit de la neurobiologia de la comunicació i del llenguatge per sintetitzar la millor evidència científica disponible.
  6. Escriure informes en l'àmbit de la neurobiologia de la comunicació i del llenguatge adequant-los als estàndards de les principals associacions científiques.
  7. Formular preguntes rellevants i definir adequadament objectius i hipòtesis de recerca per a la resolució de problemes en l'àmbit de la neurobiologia de la comunicació i del llenguatge.
  8. Identificar limitacions i biaixos de la disciplina en el context de la neurobiologia de la comunicació i del llenguatge.
  9. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  10. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  11. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  12. Reconèixer la importància i identificar els recursos relatius a la neurobiologia de la comunicació i del llenguatge per a una actualització permanent en l'exercici de l'activitat professional.
  13. Reconèixer la necessitat d'exploracions neurobiològiques addicionals complementàries a les fonts d'informació recaptades.
  14. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  15. Utilitzar les fonts documentals per a l'obtenció d'informació pertinent en l'àmbit de la neurobiologia de la comunicació i del llenguatge, seleccionant les més adequades i argumentant els criteris de garbellat i de qualitat de les mateixes.

Continguts

1.  Introducció a la genòmica de les capacitats cognitives

2. Alteracions genètiques i epigenètiques en els trastorns del llenguatge i la comunicació

3. Alteracions genètiques i epigenètiques en els trastorns cognitius

4. Avenços en la neuroanatomia funcional de l'audició, el llenguatge i de la comunicació.

5 . Desenvolupament cerebral al llarg del cicle vital

6. Reorganització funcional dependent de l'experiència

7 . Avenços en alteracions neuroquímiques en els trastorns del llenguatge i la comunicació.

Metodologia

La metodologia docent es fonamenta en diiferents activitats. Depenent de la situació, es duran a terme classes magistrals actives o seminaris i es realitzaran activitats autonomes supervisades.  

Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes expositives 27 1,08 1, 2, 8, 9, 10, 12, 14
Presentació oral de treballs 4,5 0,18 1, 9, 10
Tipus: Supervisades      
Tutoria 7,5 0,3
Tipus: Autònomes      
Cerca de documantació en revistes, llibres i altres fonts de documentació 8 0,32 4, 5, 11, 13, 14, 15
Elaboració de treballs escrits 15 0,6 1, 2, 3, 6, 7, 8, 12
Elaboració presentació oral 7 0,28 1, 3, 6, 7, 8, 10, 15
Estudi personal 40,5 1,62 1, 9, 11, 14
Lectura d'articles i altres documents científics 40,5 1,62 2, 7, 8, 9, 11, 15

Avaluació

L'avaluació de Mòdul es durà a terme seguint les "Pautes d’avaluació de les titulacions de la Facultat de Psicologia" , que trobareu a  https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html , i a partir de vàries evidències d'aprenentatge que són: 

EV1: Anàlisis crític de fonts bibliogràfiques científiques (25% de la qualificació final).

EV2: Elaboració d’un treball sobre una qüestió rellevant en la Neurobiologia de l’audició, el llenguatge i la Comunicació (40%  de la qualificació final):

EV2a: Resultats de la cerca bibliogràfica (4 articles) (10 %)

EV2b:  Elaboració i lliurament d’un informe escrit sobre un tema en Neurobiologia de l’audició, el llenguatge i la comunicació del tema escollit  (30%)   

EV3: Presentació oral i defensa del tema escollit  (25 % de la qualificació final).

EV4: Assistència (10% de la qualificació final)

 

Nota global

La nota global de l’assignatura serà la mitjana ponderada de la puntuació obtinguda en cada un de les evidències d’aprenentatge.

Recuperació

Atenet a la seva naturalesa, l'EV3 i l'EV4  no es poden recuperar.

Si la nota final del Mòdul no arriba a 5 caldrà recuperar, la manera de fer-ho estornant a lliurar l'informe escrit de la part que calgui recuperar (aquella evidència d'aprenentatge que no arribi a 5, EV2b).   

La màxima nota que es pot obtenir després d'una recuperació és un 5 (sobre 10).

Definició de "No avaluble"

Els estudiants que no hagin presentat  cap de les dues evidencies relacionades amb el Treball de revisió (EV2a i EV2b)  o que s'han presentat a vàries evidències però el pes total d'aquestes és inferior al 40,5 de la qualificació final rebran la qualificació de "No avaluable"

Prova de síntesi 

Per a l’alumnat de 2ª o posterior matrícula es seguirà la mateixa avaluació continuada, per tant NO es preveu que hi hagi una avaluació mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EV1: Anàlisis crític de fonts bibliogràfiques 25 0 0 2, 4, 15
EV2a: Resultats cerca bibliografica 10 0 0 2, 4, 5, 15
EV2b: Treball de revisió escrit (maxim 5 planes) 30 0 0 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14
EV3: Presentació oral i defensa del treball de revisió 25 0 0 1, 3, 7, 8, 9, 10, 14
EV4: Assistència 10 0 0 1, 14

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Bishop DV (2009)  Genes, cognition, and communication: insights from neurodevelopmental disorders. Ann N Y Acad Sci. 1156:1-18. 

Caspi A; Moffitt TE (2006)  Gene-environment interactions in psychiatry: joining forces with neuroscience. Nat Rev Neurosci. 7(7): 583-590.

Ghosh A, Michalon A, Lindemann L, Fontoura P, Santarelli L (2013) Drug discovery for autism spectrum disorder: challenges and opportunities. Nat Rev Drug Discov. 12(10):777-90

Kleim, J. A. & Jones, T. A. (2008). Principles of experience-dependent neural plasticity: implications for rehabilitation after brain damage. Journal of Speech, Language, and Hearing Research, 51, 225-239.

Lieberman P (2013) Synapses, Language, and Being Human. Science. 342(6161):944-945, 2013

Narbona, J. & Crespo-Eguílaz, N. (2012). Plasticidad cerebral para el lenguaje en el niño y el adolescente. Revista de Neurología, 54 (Supl. 1), 127-130.

Newbury DF, Monaco AP, Paracchini S.(2014)  Reading and language disorders: the importance of both quantity and quality. Genes.  5(2):285-309.

Norton ES,  Beach SD, Gabrieli JD (2015) Neurobiology of dyslexia. Current Opinion in Neurobiology, 30: 73-38.

Poeppel D (2014) The neuroanatomic and neurophysiological infrastructure for speech and language. Current Opinion in Neurobiology, 28: 142-149.

Purves D, Augustine GJ, Fitzpatrick D, Hall WC, Lamantia A-S, Mcnamara JO, Williams, S. Neurociencia (3ª Ed, 2007). Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana. Capítulos 21, 22, 23 y 24

Simmons, D (2008) Behavioral genomics. Nature Education 1(1):54.

ALTRE BIBLIOGRAFIA 

Bates E, Roe K (2001) Language development in children with unilateral brain injury. En: Nelson, C. A.; Luciana, M. (Eds). Handbook of developmental Cognitive Neuroscience. The MIT Press. Pp. 281-308.

Bavelier D, Neville HJ (2002) Cross-modal plasticity: Where and how? Nature Reviews Neuroscience, 3: 443-452

Canitano R (2014) New experimental treatments for core social domain in autism spectrum disorders. Front Pediatr. 2:61

Dror, AA, Avraham KB. (2009) Hearing loss: Mechanisms revealed by genetics and cell biology. Annu. Rev. Genet. 43: 411-437

Heimler B, Weisz N, Collignon O (2014) Revisiting the adaptive and maladaptive effects of crossmodal plasticity. Neuroscience, 283: 44-63. 

Kral A, Sharma A (2012) Developmental neuroplasticity after cochlear implantation. Trends in Neurosciences, 35(2):  111-122.

Marcus G, Rabagliati H (2006) What developmental disorders can tell us about the nature and origins of language. Nat Neurosci. 9(10): 1226-1229. 

Matsunaga E, Okanoya K (2014) Cadherins: potential regulators in the faculty of language. Curr Opin Neurobiol, 28:28-33

Small SL, Llano DA (2009) Biological approaches to aphasia treatment. Curr Neurol Neurosci Rep. 9(6):443-50

Spooren W, Lindemann L, Ghosh A, Santarelli L (2012) Synapse dysfunction in autism: a molecular medicine approach to drugdiscovery in neurodevelopmental disorders. Trends Pharmacol Sci. 33(12):669-84 

White EJ, Hutka SA,  Williams LJ, Moreno S (2013) Learning, neural plasticity and sensitive periods: implications for language acquisition, music training and transfer across the life span. Frontiers in Systems Neuroscience, 7, Article 90 

Wong PC, Morgan-Short K, Ettlinger M, Zheng J (2012) Linking neurogenetics and individual differences in language learning: the dopamine hypothesis. Cortex 48(9):1091-10