Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313754 Psicopedagogia | OB | 0 | 1 |
Cap específic.
Els objectius d’aquest mòdul són:
La metodologia de les classes es basa en el model de l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), l'aprenentatge cooperatiu i el mètode del cas. En base a això, les sessions de treball podran ser teòriques, pràctiques o mixtes.
Les classes teòriques es fonamentaran en exposicions orals complementades amb múltiples recursos didàctics (vídeos, lectures, anàlisi de casos, etc.), així com de la bibliografia bàsica de lectura recomanada. En funció de l'espai on s'imparteixin les classes es duran a terme activitats diferenciades de treball en grup.
Els crèdits pràctics consistiran en el seguiment de casos reals de diagnòstic o avaluació psicopedagògica i el seu abordatge preventiu, on els i les estudiants hauran de concloure amb les seves propostes d'intervenció al respecte. Es facilitarà una guia pràctica d'aquests exercicis.
La modalitat presencial permetrà aprofundir en els plantejaments teòrics de l'assignatura mitjançant les exposicions i discussió dels temes, així com la posada en pràctica de dinàmiques en petit grup, grups cooperatius, etc. Les sessions pràctiques combinaran tant treball individual com grupal per a la resolució dels casos. Es requerirà també l'ús del Campus Virtual.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de lesrestriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
ABP | 92,5 | 3,7 | 1, 3, 5, 7, 8, 10 |
Aprenentatge col·laboratiu | 29 | 1,16 | 4, 6, 9, 11 |
Mètode del cas | 22,5 | 0,9 | 1, 7, 10 |
Partirà d’un criteri basat en l’avaluació contínua. Es valoraran criteris com la participació, la capacitat d’integrar i relacionar els continguts conceptuals amb els procedimentals, així com d’analitzar-los críticament davant de cada cas i sempre tenint en compte els valors deontològics de la professió.
L'avaluació consistirà en tres moments. Un primer que consisteix en l’elaboració d’un portafoli individual virtual on quedin recollits el continguts treballats a l'assignatura, la visualització de document gràfics, anàlisi de lectures, conclusions de treball grupal, etc., que hauran de ser complementats amb les referències bibliogràfiques obligatòries. El portafoli constituirà el 50% de la qualificació final i es lliuarà al final del mòdul. Una segona activitat avaluativa consistirà en la resolució d’un estudi de cas en petit grup, el qual suposarà el 40% de la qualificació final, i el qual es lliurarà una setmana abans d'acabar el mòdul. Finalment el 10% de la qualificació final serà resultat de la participació individual i l'autoavaluació.
Per superar l’assignatura caldrà haver superat satisfactòriament les tres activitats avaluatives.
1. Ponderació de les activitats:
2. Condicions per a ser avaluat/a: Participar activament en les classes i en els treballs grupals, així com elaborar els treballs individuals.
3. Requisits per a superar l'assignatura: Cal tenir un nota mínima de 5 en cadascuna de les tipologies d'activitats queconformen l'avaluació.
4. Reavaluació: Si un/a alumne/a no supera alguna de les activitats avaluatives (estudi de cas i/o portafoli), les podrà recuperar lliurant-les de nou.
5. Dates d’avaluació: Les dates de lliurament de les evidències avaluatives es consensuaran amb el professorat.
6. Altres aspectes a considerar:
En cas que el mòdul estigui suspès, l’estudiant haurà de matricular-se novament del mòdul en la propera edició del màster. En aquest cas, no es guardarà cap nota de les evidències.
Al llarg del procés avaluatiu, s’orientarà a l’estudiant sobre les evidències a presentar, si s’escau.
D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun treball o prova escrita es penalitzarà amb un 0 com a nota de l’evidència perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
L’assistència a les sessions presencials és obligatòria, amb una assistència mínima del 80%. En cas contrari l’avaluació correspondrà a un NP.
Es lliuraran el resultats de la correcció de les evidències avaluatives en un termini màxim de 20 dies.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Asistència | 5 | 0 | 0 | 1, 7, 8 |
Autoavaluació estudiant | 5 | 1 | 0,04 | 10 |
Portafoli | 50 | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10 |
Treball final de curs | 40 | 1 | 0,04 | 6, 9, 10, 11 |
Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació (ACPO) (2020). Eines psicopedagògiques. Barcelona. Disponible a: http://www.acpo.cat/eines/
Barrachina, L. A. (Coord.) (2011). Diagnòstic en educació. UOC.
Bassedas, E. (2010). Intervención educativa y diagnóstico psicopedagógico. Paidós.
Bonals, J., & Sánchez-Cano, M. (2007). Manual de asesoramiento psicopedagógico. Graó.
Buisán, C. E, Marín, M. A. (1987). Cómo realizar un diagnóstico pedagógico. Oikos Tau.
Cardona, M. C. (2010). Diagnóstico psicopedagógico. ECU.
Casado, A., Nápoles, M. D., & Pérez, C. A. (2010). Casos prácticos de diagnóstico pedagógico. Universidad de Castilla La Mancha.
Clariana, M. (2003). Informe psicopedagògic. UAB: Servei de Publicacions.
Departament d’Ensenyament (2018). L’orientació educativa i l’acció tutorial al llarg i en cada una de les etapes educatives i ensenyaments. Aprenentatge i formació continuats. Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/orientacioeducativa/Documents/n1.pdf
Direcció General d’Educació Infantil i Primària (2015). De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Una escola per a tothom, un projecte per a cadascú. Materials per a l’atenció a la diversitat. Orientacions per a docents i professionals d’atenció educativa dels centres d’educació infantil, primària, secundària obligatòria i postobligatòria i dels serveis educatius. Generalitat de Catalunya
Dombrowski, S. C. (2015). Psychoeducational Assessment and Report Writing. Springer. doi:10.1007/978-1-4939-1911-6
Donoso-Vázquez, T. (2012). Propuestas para una orientación con perspectiva de género. En, I Congreso internacional e interuniversitario de Orientación Educativa y Profesional. Rol y retos de la orientación en la universidad y en la sociedad del siglo XXI. Málaga: Universidad de Málaga.
Donoso-Vázquez, T., & Sánchez-Martí, A. (2013). Orientación educativa y profesional. Estudio de casos. ISEP.
Dueñas, M.L. (2011). Diagnóstico pedagógico. UNED.
Duran, D., Giné, C. & Marchesi, A. (2010). Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives. Generalitat de Catalunya.
Guerrero, G. (2009). Diagnóstico en educación y tratamiento. Tutorial Formación.
Jiménez, A. (2003). Diagnóstico en Educación. Modelo, técnicas e instrumentos. Amarú.
Marí, R. (2006). Diagnóstico Pedagógico. Un modelo para la intervención psicopedagógica. Ariel Educación.
Martínez Monteagudo, M. C. (2013). Evaluación y diagnóstico en educación. UNIR.
Moreno, F. X. (1995). Pruebas de observación y diagnóstico escolar inicial para alumnos en dificultad social. PPU.
Moreno, F. X. (2002). Visión y aprendizaje. Servei de publicacions de la UAB.
Moreno, F. X. (2004). Batería para el diagnóstico auditivo en las escuelas. Servei de publicacions de la UAB.
Moreno, F. X. (2005a). Batería para el diagnóstico neurológico de las vías de aprendizaje. Servei de publicacions de la UAB.
Moreno, F. X. (2005b). Cuestionario de conducta perturbadora en educación infantil. Lebón.
Moreno, F. X. (2005c). Los problemas de comportamiento en el contexto escolar. Servei de publicacions de la UAB.
Padilla, M. T. (2002). Técnicas e instrumentos para el diagnóstico y la evaluación educativa. CCS.
Pascual, I. (2015). Diagnóstico pedagógico: conceptos básicos y aplicaciones en el aula infantil. UOC.
Puigdellívol, I., Petreñas, C., Siles, B., & Jardí, A. (Eds.) (2019). Estrategias de apoyo en la escuela inclusiva: una visión interactiva y comunitaria. Graó.
Pujolàs, P. (2015). Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d'aprenentatge cooperatiu a l'aula. Eumo.
Sánchez-Cano, M., & Bonals, J. (Coords.) (2007). La evaluación psicopedagógica
Sánchez, M. C. (2012). Observación sistemática y análisis de contextos: diagnóstico y observación en el aula de Educación Infantil. DM.
Scala, M. (2009). Diagnóstico psicopedagógico en lectura y escritura. CEP.
Sobrado, L. M. (2002). Diagnóstico en educación: teoría, modelos y procesos. Biblioteca-Nueva.
Tria, N. (2019). Etnografía de la hiperactividad. Encuentros y desencuentros en un instituto de secundaria. UOC.