Literatura Catalana i Tradició Europea (Segles XIII-XVIII)
Codi: 42497 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313382 Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes | OT | 0 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Alejandro Coroleu Lletget
- Correu electrònic:
- Alejandro.Coroleu@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
Equip docent
- Josep Pujol Gómez
- Alejandro Coroleu Lletget
- Francesc Josep Gómez Martín
Equip docent extern a la UAB
- Lola Badia Pàmies
Prerequisits
Els que es demanen per fer el màster.
Objectius
La literatura catalana de l’edat mitjana i de l’edat moderna utilitza uns models d’escriptura que responen als corrents generals de totes les literatures romàniques, a partir de la recepció dels grans models procedents del món clàssic i dels grans moviments europeus (Edat Mitjana, Renaixement, Barroc, Il·lustració). Aquest mòdul explora diversos aspectes de l’articulació entre la producció local i la tradició europea i subministra la metodologia per poder emprendre investigacions específicament sobre els models de la literatura catalana medieval i moderna i globalment sobre la noció d’època i l’anàlisi de la literatura antiga.
Competències
- Aplicar els mètodes d’investigació propis dels àmbits lingüístic i literari.
- Construir un discurs argumentat de valoració crítica d’una anàlisi lingüística o literària.
- Produir informes sobre activitats o obres lingüístiques o literàries.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar textos dels segles XIII al XVIII per detectar-hi les influències del període històric (històriques, culturals, socials, etc.) en comparació amb les actuals.
- Analitzar textos literaris dels segles XIII-XVIII.
- Elaborar treballs amb domini de la perspectiva històrica.
- Identificar la funció literària dels textos dels segles XIII a XVIII.
- Produir textos crítics sobre els clàssics medievals i moderns.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Relacionar obres literàries catalanes dels segles XIII al XVIII amb les d’altres literatures.
- Utilitzar els mètodes actuals d’anàlisi crítica en l’elaboració de treballs sobre la producció literària catalana entre els segles XIII a XVIII.
Continguts
1. La tradició clàssica en la literatura catalana medieval: Ovidi
(docència: Francesc J. Gómez, Àlex Coroleu i Josep Pujol [UAB])
1.1. Introducció. La tradició clàssica. La poesia llatina a l’època d’August.
1.2. Ovidi: biografia, trajectòria, context, descripció sumària de l’obra.
1.3. L’Ovidi amorós: visió de conjunt. Els Amores i les Heroides.
1.4. Transmissió. Ovidi a l’edat mitjana llatina i romànica. Ovidi a l’escola medieval: biografies, accessus, comentaris, glosses. Ovidi al Renaixement.
1.5. Recepció dels clàssics i literatura catalana medieval. Vies de difusió. Panorama de traduccions.
1.6. Ovidi en la literatura catalana (1). Les traduccions de les Heroides i les Metamorfosis.
1.7. Ovidi en la literatura catalana (2). Presència en escriptors catalans: Metge, March, Corella, Martorell.
2. Literatura artúrica a Catalunya, segles XIII-XV
(docència: Joan Santanach [UB])
2.1. Introducció a la matèria de Bretanya
2.2. Matèria artúrica a Catalunya: circulació i traduccions
2.3. Ressons artúrics en la literatura catalana del XIII
2.4. El Jaufré i el Blandín
2.5. La Faula de Guillem de Torroella
2.6. La Faula al Tirant lo Blanc
2.7. Lancelot i Tristany al Curial
2.8. La Tragèdia de Lançalot i la ficció sentimental
Metodologia
|
El curs s'organitza alternant la classe magistral (en les introduccions) amb el seminari (en analitzar els textos), ja sigui en el format de discussió oberta o bé de presentació per part d'un estudiant, amb debat posterior. Es fomenta també la redacció de treballs individuals orientats pel professor i amb especialització diversa, adequada a l'estudiant. Tracta dos casos concrets de l’assimilació i recreació de la tradició europea, però posa l'accent en la lectura comparada, l'anàlisi filològica i la metodologia crítica, aplicable a la futura investigació de l’alumnat. |
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Assistència i debats a classe | 50 | 2 | 1, 2, 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutorització i orientacions | 70 | 2,8 | 1, 4, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i elaboració de treballs | 120 | 4,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Avaluació
Tres exercicis:
1. Matèria cursada a la UAB: Treball escrit sobre un text català medieval amb influència d’Ovidi (amb tutorització) (40% de la nota final).
2. Matèria cursada a la UB: Intervenció oral sobre un tema de la recepció de la tradició artúrica en la literatura catalana medieval (amb tutorització) (40% de la nota final).
3. Matèria a triar: Exercici escrit de comentari d’una elegia dels Amores d'Ovidi o d’un episodi de La Mort Artu (a proposta de l’equip docent) (20% de la nota final).
La presentació de les activitats d'avaluació en els termes descrits és obligatòria; no complir aquest requisit significa un No Presentat. A partir de la presentació dels exercicis es procedirà a l’avaluació global d’acord amb els percentatges indicats.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercici escrit de comentari de text | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Presentació oral | 40% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8 |
| Treball escrit | 40% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Bibliografia
Bloc 1: La tradició clàssica en la literatura catalana medieval: Ovidi
General
Badia, Lola (dir.), Història de la literatura catalana, vol. I: Literatura medieval (I): Dels orígens al segle XIV; vol. II: Literatura medieval (II): Segles XIV-XV; vol. III: Literatura medieval (III): Segle XV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2013-2015.
Bieler, Ludwig, Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos, 1971.
Black, Robert, Humanism and Education in Medieval and Renaissance Italy. Cambridge: Cambridge University Press, 2001.
Brill’s Companion to Ovid, ed. Barbara Weiden Boyd. Leiden-Boston-Colònia: Brill, 2002.
Clark, James G., Frank T. Coulson i Kathyrin L. McKinley (eds.), Ovid in the Middle Ages. Cambridge: Cambridge University Press, 2011.
Curtius, Ernst Robert, Literatura europea y edad media latina. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1955.
Riquer, Martí de, Història de la literatura catalana. Part antiga. Barcelona: Ariel, 1964, 3 vols.
Ruys, J. F., J. O. Ward i M. Heyworth (eds.), The Classics in the Medieval and Renaissance Classroom. The role of Ancient Texts in the Arts Curriculum Revealed by Surviving Manuscripts and Early Printed Books. Turnhout: Brepols, 2014.
Recepció i traducció d'Ovidi a la corona d'Aragó
Badia, Lola, "Per la presència d'Ovidi a l'Edat Mitjana catalana, amb notes sobre les traduccions de les Heroides i de les Metamorfosis al vulgar", dins el seu Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March. València / Barcelona: IUFV / PAM, 1993, pp. 39-71.
Duran, Eulàlia, i Josep Solervicens (eds.): Francesc Alegre, endreça, pròleg i epíleg a la seva traducció de les Metamorfosis (Transformacions), dins Renaixement a la carta. Barcelona / Vic: UB / Eumo, 1996, pp. 34-42.
Pujol, Josep (ed): Ovidi, Heroides. Traducció catalana medieval de Guillem Nicolau. Barcelona: Barcino, 2018.
Edicions d’Ovidi amb traducció catalana moderna
Amors, traducció de Jordi Parramon. Barcelona: Quaderns Crema, 2000; edició de Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. Barcelona: FBM, 1971.
Art amatòria, edició i traducció de J. Pérez Durà. Barcelona: FBM, 1977.
Les Metamorfosis, edició i traducció d'Adela Mª Trepat i Anna Mª de Saavedra, 3 vols. Barcelona: FBM, 1929-1932.
Remeis a l’amor, edició i traducció de M. Dolç. Barcelona: FBM, 1979.
Heroides, text revisat i traducció d’Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra. Barcelona: FBM, 1927.
Tristes, edició i traducció de Carme Boyé i Miquel Dolç, 2 vols. Barcelona: FBM, 1965-1966.
Pòntiques, edició i traducció de Carme Boyé, 2 vols. Barcelona: FBM, 1983-1985.
Bloc 2: Literatura artúrica a Catalunya, segles XIII-XV
Adroher, Miquel, “La Stòria del Sant Grasal, version franciscaine de la Queste del Saint Graal”. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, L (2005-2006), 77-119.
Aramon i Serra, Ramon, “El Tristany català d’Andorra”, dins Mélanges offerts à Rita Lejeune, I, Gémbloux, 1969, 323-337. Reproduït dins Ramon Aramon i Serra, Estudis de llengua i literatura, presentació de Joan A. Argente, prefaci i edició a cura de Jordi Carbonell, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1997, 413-429.
Bohigas, Pere, "La matèria de Bretanya a Catalunya", Aportació a l'estudi de la Literatura Catalana. Barcelona, PAM, 1982, 275-294.
Bohigas, Pere, “Un nou fragment del Lançalot català», Estudis Romànics, 10 (1962) (= Estudis de literatura catalana oferts a Jordi Rubió i Balaguer en el seu setanta-cinquè aniversari, I), 179-187.
Cingolani, Stefano, "Nos en leyr tales libros trobemos plazer et recreation. Estudi sobre la difusió de la literatura d'entreteniment a Catalunya als segles XIV i XV". Llengua & Literatura, 4, 1990-1991, 49-127
Cingolani, Stefano Maria, “The Sirventes-ensenhamen of Guerau de Cabrera: A Proposal for a New Interpretation”. Journal of Hispanic Research, 1 (1992-1993), 191-201.
Duran i Sanpere, Agustí, “Un fragment de Tristany de Leonis en català”. Estudis Romànics, 9 (1917), 284-316.
Entwistle, William J., The Arturian Legend, 1925. Facsímil: Millwood, Nova York, Klaus Reprint, 1975.
Espadaler, Anton, “El Rei d’Aragó i la data del Jaufré”. Cultura Neolatina, LVII, 3-4 (1997), 199-207.
Faral, Edmond, La légende arthurienne. Études et documents. París, Champion, 1929, 3 vols.,
García Gual, Carlos, Primeras Novelas Europeas. Madrid, Istmo, 1974 (reimpressions).
Riquer, Martí de, Història de la Literatura Catalana. Barcelona, Ariel, 1964, vol. II, 13-18.
Rubió i Lluch, Antoni, «Notícia de dos manuscrits d’un Lançalot català», transcripció de Mateu Obrador. Revista de Bibliografia Catalana, III, 6 (1903), 5-25.
Santanach i Suñol, Joan, "Sobre la tradició catalana del Tristany de Leonís i un nou testimoni fragmentari". Mot so razo, 9 (2010), 21-38.
Soriano, Lourdes, «Els fragments catalans del Tristany de Leonís», dins Actes del VII Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló, 1997), III, ed. de Santiago Fortuño Llorens i Tomàs Martínez Romero, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 1999, 413-428.
Torroella, Guillem de, La faula, ed. Pere Bohigas i Jaume Vidal Alcover, Edicions Tàrraco, Tarragona, 1984. Ed. Sara Vicent, València, Tirant lo Blanch, 2011. Traducció: Tres contes meravellosos del segle xiv, a cura de Lola Badia, Barcelona, Quaderns Crema, 2003.
Textos occitanocatalans en vers: http://www.rialc.unina.it
Al començament del curs es lliurarà als estudiants una bibliografia completa i s’indicaran els textos d’autors catalans que seran objecte d’estudi.