Logo UAB
2020/2021

Anàlisi i Gestió de Polítiques Públiques

Codi: 42454 Crèdits: 10
Titulació Tipus Curs Semestre
4313500 Gestió Pública OB 0 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Raquel Gallego Calderón
Correu electrònic:
Raquel.Gallego@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Altres indicacions sobre les llengües

Els estudiants sempre podran expressar-se oralment i per escrit en l'idioma que prefereixin. Els docents parlaran en castellà almenys les primeres 5 setmanes del curs. Gran part del material docent serà en anglès.

Equip docent

Francesc Xavier Ballart Hernández
Ricard Gomà Carmona
Joan Subirats Humet
Raquel Gallego Calderón
Margarita Leon
Ismael Iván Blanco Fillola
Sheila González Motos
Nicolas Barbieri

Equip docent extern a la UAB

Federico Todeschini
Marc Balaguer
Marçal Farré
Quim Brugué
Ramon Sabes-Figuera

Prerequisits

Per a cursar aquest mòdul convé tenir coneixements de nivell de Grau sobre institucions polítiques i administratives i política comparada. 

Objectius

  1. Comprendre els principals models teòrics i metodològics de l'anàlisi i la gestió de les polítiques públiques.
  2. Aprendre com s'apliquen aquests models teòrics i metodològics per a realitzar una recerca en aquest àmbit.
  3. Entendre les formes d'aplicabilitat d'aquests coneixements en l'anàlisi i abordatge de problemes socials i polítics complexos.
  4. Assolir els coneixements i habilitats necessàries per aplicar aquests coneixements en entorns organitzatius de l'àmbit de la política i la gestió.

Competències

  • Abordar situacions d'intervenció pública complexes que puguin implicar dilemes ètics, a partir de propostes fonamentades tant en l'explicitació de valors com en el rigor conceptual i metodològic.
  • Analitzar polítiques públiques en diferents àmbits sectorials.
  • Aplicar conceptes, teories i models provinents de diverses disciplines a l'exercici de la gestió pública.
  • Dissenyar i avaluar processos d'intervenció pública en situacions i problemàtiques socials, polítiques i sectorials específiques.
  • Identificar, comprendre i analitzar fenòmens socials i polítics complexos rellevants per a l'exercici de la gestió pública.
  • Liderar projectes en entorns interorganitzatius, de diferents nivells i contextos políticoadministratius.
  • Proposar solucions innovadores en la resolució de problemes socials i polítics.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca

Resultats d'aprenentatge

  1. Abordar situacions d'intervenció pública complexes que puguin implicar dilemes ètics, a partir de propostes fonamentades tant en l'explicitació de valors com en el rigor conceptual i metodològic.
  2. Analitzar els processos d'elaboració, implementació i avaluació de les polítiques públiques.
  3. Analitzar les polítiques públiques independentment de la seva especialització sectorial.
  4. Anticipar les conseqüències que pot tenir el disseny d'una determinada política pública.
  5. Aplicar els models d'anàlisi dels cicles de polítiques públiques a casos reals.
  6. Construir models teòrics adequats per al disseny de l'anàlisi de casos empírics.
  7. Conèixer el disseny i funcionament de les institucions politicoadministratives i la seva relació amb els processos de governança multinivell i en xarxa.
  8. Dissenyar els instruments per avaluar una política pública concreta.
  9. Distingir els actors implicats en els processos de generació i elaboració de les polítiques, amb especial atenció no només a la seva complexitat particular sinó també a la dels entorns de xarxa en la qual s'interrelacionen.
  10. Identificar els diferents actors rellevants implicats en la definició d'una política, els seus repertoris d'acció, interessos i recursos.
  11. Identificar els factors i les variables que poden incidir en la definició i els resultats d'una política pública.
  12. Identificar la importància dels contextos polítics específics a l'hora de dissenyar una política.
  13. Liderar projectes en entorns interorganitzatius, de diferents nivells i contextos políticoadministratius.
  14. Proposar solucions innovadores en la resolució de problemes socials i polítics.
  15. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
  16. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca

Continguts

Degut a la situació provocada per la Covid-19, la combinació de docència presencial i docència virtual que finalment s’haurà d’aplicar queda subjecta al que vagin concretant les institucions participants en el programa (UAB-UB-UPF i EAPC).

 

Competències a assolir

  1. Analitzar els processos d’emergència de problemes socials i polítics
  2. Analitzar els processos d’elaboració de polítiques. 
  3. Avaluar polítiques públiques.
  4. Plantejar línies d’assessorament per a la presa de decisions, per a la implementació i per a l’avaluació de les polítiques.
  5. Analitzar escenaris diversos de la gestió pública en entorns organitzatius i de xarxa complexos.
  6. Plantejar línies d’assessorament per a la gestió pública en aquests entorns en funció de la utilització d’instruments diversos.

 

Calendari de sessions:

Primer quadrimestre (sessions de 15:00h a 20:00h)

07/10/20  (dimecres)   Política pública i gestió pública (Raquel Gallego)

14/10/20  (dimecres)   Definint les polítiques públiques: de la racionalitat tecnocràtica a la deliberativa I (Quim Brugué)

21/10/20  (dimecres)   Definint les polítiques públiques: de la racionalitat tecnocràtica a la deliberativa II (Quim Brugué)

28/10/20  (dimecres)   Política d’atenció a la infància (Margarita León)

05/11/20  (dijous)   Política d’educació (Sheila González)

10/11/20  (dimarts)     Ciutat i cultura (Nicolás Barbieri i Joan Subirats)

18/11/20  (dimecres)   Avaluació I  (Xavier Ballart i Marc Balaguer)

25/11/20  (dimecres)   Avaluació II (Xavier Ballart i Marçal Farré)

02/12/20  (dimecres)   Avaluació III (Xavier Ballart i Federico Todeschini)

09/12/20  (dimecres)   Avaluació IV (Xavier Ballart i Ramon Sabes-Figuera)

16/12/20  (dimecres)   Polítiques urbanes i rehabilitació de barris (Ismael Blanco)

23/12/20  (dimecres)   Municipalisme i govern local (Ricard Gomà) 

 

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

  

Temari i sessions

El temari s’estructura en sessions al voltant de diverses preguntes. El procés d’aprenentatge té per objectiu acabar cada tema havent donat resposta a aquestes preguntes a partir de l’ús de la teoria i el contrast de les seves interpretacions. Les respostes derivarand’haver llegit les lectures que es recomanaran (veure apartats de metodologia docent i de bibliografia), d’haver escoltat les exposicions dels professors/es, d’haver debatut tots aquests continguts, i d’haver-los aplicat a estudis de cas i experiències in situ.

 

 

7/10: Raquel Gallego: Política pública i gestió pública.

Preguntes (I): Actors, Problemes i Agendes.

1.     Què és un problema? Quin tipus d’idees esdevenen problemes?

2.     Defineix un problema ianalitza com i per què entra (o no) a l’agendainstitucional. Utilitza el model teòric que creguis més adient.

 

Lectures obligatòries:

Peters, B.Guy (2018) Policy problems andpolicy design, Cheltenham: Edward Elgar, ch. 2 (pg.35-59).

True, J. Jones, B. Baumgartner, F. (1999) “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and change in American policymaking”, in Sabatier, P. op.cit. pp. 97-116.

Zahariadis, N. (1999) “Ambiguity, time and multiple streams”, in Sabatier, P. (ed) Theories of the policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.

 

Lectures opcionals (problemes, agendes):

Barzelay, M. 2003. “Introduction: The Process Dynamics of Public Management Policy-Making”, International Public Management Journal 6: 251-281;

Barzelay, M. and Gallego, R. 2006 “From ‘new institutionalism’ to institutional processualism’: Advancing knowledge about public management policy change”, Governance, 19(4):531-557;

Dery, D. (1984) Problem Definition in Policy Analysis, University Press of Kansas, Caps.2 i 3, pp.14-36.

Gallego, R. 2003 “Public management policy making in Spain, 1982-1996: policy entrepreneurs and (in)oportunity windows”, International Public Management Journal. 6(3): 283-307.

Gallego, R; Barzelay, M. 2010 “Public Management Policy-Making inSpain: The Politics of Legislative Reform of Administrative Structures, 1991-1997”, Governance 23(2): 277-296. ISSN: 0952-1895)

Lindblom, C. 1991 El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid:INAP, pp.9-53

 

Lectures opcionals (actors, xarxes i rol del sector public):

Blanco, I., Lowndes, V., Pratchett, L. 2011 “Policy Networks and Governance Networks: towards greater conceptual clarity”, PoliticalStudies Review, vol.9: 297-308

De Vries, M.; Nemec, J. 2013 “Public Sector Reform: An Overview of Recent Literature and Research on NPM and Alternative Paths”, International Journal of Public Sector Management, 26(1):4-16.

Ferlie, E. et al. 1996 The New Public Management in Action. Oxford: Oxford University Press. Ch.7, pp. 165-194.

Ferlie, E., Lynn, L.E. Jr and Pollitt, Ch. 2005 The Oxford Handbook of Public Management, New York: Oxford University Press.

Kickert, W. and Koppenjan, J. 1997 “Public management and network management”, in Kickert W. and Klijn, E., op.cit., pp. 35-61.

Klijn, E. 1997 “Policy networks: An overview”, in Kickert W. and Klijn, E. (eds) Managing complex networks. London:Sage, pp.14-34.

Lane, J.E. 2000.New Public Management, London: Routledge, pp.1-15, 212-225

Pollitt, C. and Bouckaert, G. 2004 Public Management Reform. A Comparative Analysis, Oxford: Oxford University Press.

 

Casos:

1.    Moore, M.  (1992) “Anatomía del problema de la heroína: un ejercicio de definición de problemas”, en Aguilar, L. (ed.) Políticas Públicas. México:Miguel Porrúa, pp.189-215.

2.    Pirelli-Mar

 

Preguntes (II): Implementació i instruments de gestió

  1. Quins són els factors d’èxit i fracàs de la implementació? Analitza un exemple.

 

Lectures obligatòries:

Elmore, R.1993. “Organizational models of social program implementation” in Hill, M. The policy process. A reader. Harvester –Wheatsheaf:Prentice-Hall. 2nd ed.

Sabatier, P. 1993. “Top-downandbottom-up approaches to implementation research” in Hill, M. The policy process. A reader.  Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2nd ed.

           

Lectures opcionals:

Ansell, C. 2017 "Improving policy implementation through collaborative policymaking", PolicyandPolitics, 45 (3): 467-486.

Hogwood, B.; Gunn, L. 1984. Policy analysis for the real world. New York: Oxford University Press. Capítol 11: ”Implementation”, pp.196-218.

Lipsky, M. 1993. “Street level bureaucracy: An introduction” in Hill, M. The policy process. A reader.  Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2nd ed.

 

Avaluació:

Per aquesta sessió caldrà respondre en forma d’assaig (800 paraules aproximadament) una de les preguntes proposades. 

 

 

 

14/10 i 21/10: Quim Brugué: Definint les polítiques públiques: de la racionalitat tecnocràtica a la racionalitat deliberativa.

Objectius:

Elements del context: del gerencialisme a la governança

Elements substabtius: de la racionalitat tecnocràtica a la racionalitat deliberativa

Aspectes teòrics: entre el “Speaking Truth to Power” de Wilsdavsky i el “The Intelligence of Democracy” de Lindblom

Exemples pràctiques de diverses polítiques públiques

 

Bibliografia obligatòria

Brugué, Q.; Blanco, I.; Boada, J.  2014 “Entornos y motores para la innovación en las políticas públicas”, Revista delCLADReforma y Democracia, 59, p. 5-34.

Simpson, P. et al. 2015 “Assessing the Public’s Views on Prison and Prison Alternatives: Findings from Public Deliberation Research in Three Australian Cities”, Journal of Public Deliberation, 11(2): 1-24.

 

Avaluació

A partir d’un treball de cas fet a classe, presentar un breu treball en grup. Les instruccions es donaran durant el transcurs del cas

NO cal portar el text llegit.

 

 

 

28/10: Margarita León: El Paradigma de la Inversión Social y Políticas de Atención a la Temprana Infancia.

El Paradigma de la Inversión Social y Políticas de Atención a la Temprana Infancia

La Inversión Social (Social investment en inglés) se ha convertido en uno de los paradigmas emergentes en la reforma de los estados debienestar. En esta sesión analizaremos las ideas principales que subyacen a este nuevo paradigma de política pública y qué tipo de soluciones ofrece en el contexto de creciente desigual. Como caso más específico nos centraremos en las políticas de atención a la temprana infancia

 

Caso 1: Pobreza y desigualdad

Caso: Inversión en la temprana infancia

The Heckman equation

 

Pregunta: ¿Por qué se considera que las políticas de inversión en la temprana infancia tienen un gran potencial en asegurar la igualdad de oportunidades entre niños/as de distintos entornos socio-económicos? ¿qué tipo de dilemas surgen? ¿cúales son las evidencias del éxito de estas políticas? ¿cúales son los límites de esta aproximación?

 

Lectura/vídeos obligatoria:

-       Al menos tres vídeos/posts de los que aparecen en :  www.heckmanequation.org

-       Morabito, Vandenbroeck and Roose (2013)‘The Greatest of Equalisers’: A Critical Review of International Organisations’ Views on Early Childhood Care and Education, Journal of Social Policy Vol. 42 (3) 451-467 (available at JSTOR)

-       Anderson, L. et al. (2003) “The Effectiveness of Early Childhood Development Programs. A Systematic Review”. American Journal of Preventive Medicine 24(35): 32-42.

 

Evaluación: cada estudiante debe de escribir un breve ensayo de máximo 1,000 palabras incorporando las preguntas señaladas y las lecturas que figuranmás arriba. Este ejercicio hayque entregarlo el mismo día de la sesión, antes de empezarla.

 

 

 

5/11: Sheila González: Govern multinivell i política educativa.

Título

Las limitaciones de la política educativa en un estado multinivel

 

Temas

La política educativa en un estado multinivel: descentralización y desconcentración

Las políticas de cuasi-mercado en el ámbito educativo: la convivencia de las redes pública, concertada y privada en el sistema educativo.

La gestión de la educación: entre el interés individual y el bien social

 

Lecturas obligatorias

Una aproximación al Sistema Educativo de España: https://eacea.ec.europa.eu/national-policies/eurydice/content/spain_es [lectura de los apartados 1 (contexto), 2 (organización) y 3 (financiación]

Albaigés, B; Ferrer-Esteban,G. (2017) “Els condicionants de sistema de l’èxit educatiu: gestió dels sistemes educatius i igualtat d’oportunitats” en L’Estat de l’Educació a Catalunya 2016.

https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Anuari2016_191017.pdf [Capítulo 3]

Calero, J; Bonal, X,. (1999). Política Educativa y Gasto Público en Educación. Barcelona: Pomares-Corredor. [Capítulo 2: Planteamientos teóricos de la educación pública en educación]

Marchesi, Á. (2005). Controversias de la educación española. Madrid: Alianza Editorial. [Capítulo 3: Centros públicos frente a centros privados]

Muñoz, JL; Gairín, J. (2014). “La implicación de los ayuntamientos en una educación descentralizada”, Revista de Educación, 366: 165-188

 

Lecturas complementarias

Albaigés, B; Ferrer-Esteban,G. (2017) “Els condicionants de sistema de l’èxit educatiu: gestió dels sistemes educatius i igualtat d’oportunitats” en L’Estat de l’Educació a Catalunya 2016.

https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Anuari2016_191017.pdf [Capítulo 3]

Benito, R; González, I. (2007). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Editorial Mediterrània.

https://www.fbofill.cat/sites/default/files/464.pdf [Capítulo 2: Una panorámica general a la segregació i la concentració escolar]

Bonal, X., Rambla, X., Calderón, E. y Pros, N. (2005). La descentralización educativa en España. Una mirada comparativa a los sistemas escolares de las comunidades autónomas. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer.

https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2005/176069/Descentralizacion_educativa_en_Espana_conclusiones.pdf [Conclusiones]

Bonal, X. (2017) “La desinversió pública en educació en temps de crisi: opcions explícites i implícites de política educativa i efectes sobre les desigualtats (2010-2015)” en L’Estat de l’Educació a Catalunya 2016.

https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Anuari2016_191017.pdf [Capítulo 7]

Gairín, J.  (Coord.).(2005). La descentralización educativa. ¿Una solución o un problema?. Madrid: Wolters Kluwer. [Páginas a concretar]

Weiler, H. N. (1996). “Enfoques comparados en descentralización educativa”. En M. A. Pereyra (Comp.), Globalización y descentralización de los sistemas educativos. Barcelona: Pomares-Corredor [Capítulos 5 y 6]

 

Evaluación

Los estudiantes tendrán que plantear en la sesión 2 preguntas sugerentes a partir de las lecturas obligatorias (pueden incluirse de forma voluntaria las lecturas complementarias).

Con posterioridad a la sesión y en base a los contenidos tratados en ella, losestudiantes elaborarán un ensayo que dé respuesta a una pregunta que será formulada al final de la sesión.

 

 

 

10/11: Nicolás Barbieri i Joan Subirats: Ciutat i Cultura

(Veure BLOC Polítiques Urbanes, 11/11, 16/12, 23/12)

 

 

 

18/11: Marc Balaguer i Xavier Ballart: Avaluació (I)

Institucionalització de l’avaluació, conceptes, autors bàsics i llenguatge

Preguntes:

Per aquesta sessió no has de presentarun assaig però has de revisar les lectures obligatòries per tal de tenir coneixement dels materials com a recurs.

 

Lectura obligatòria:

Guies 1 i 2 d’Ivàlua. Versions en català i en castellà en la web d’Ivàlua.

Revista EPUM de l’EAPC n4. Evaluation of Public Policies

http://www.gencat.cat/eapc/epum/N4/index.html

 

 

 

25/11: Xavier Ballart i Marçal Farré (Avaluació II)

Avaluació de necessitats i Avaluació de la implementació  

Per aquesta sessió no has de presentar un assaig però has de revisar les lectures

obligatòries per tal de tenir coneixement dels materials com a recurs.

 

Lectura obligatòria:  

Guies 1, 2 i 8 d’Ivàlua. Versions en català i en castellà en la web d’Ivàlua

 

Casos estudi de necessitats

Avaluació del disseny i implementació del Fons de Solidaritat de l'Aigua d'Aigües de Barcelona

https://www.ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/fons-de-solidaritat-de-laigua

Ajuts infants a càrrec 0-16

https://www.ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/fons-dajuts-demergencia-social-infants-menors-de-16-anys

Auditorías e intervención a las viviendas en situación de pobreza energética" de la Diputación de Barcelona

 

Casos estudi d’implementació

Avaluació del programa Baobab (2018).

https://www.ivalua.cat/ca/avaluacio/participacio/programa-baobab-pla-de-barris-2018

Avaluació del programa “Maleta de les famílies” de la Diputació de Barcelona.

https://www.ivalua.cat/ca/avaluacio/educacio/maleta-de-les-families

 

 

 

2/12: Xavier Ballart i Federico Todeschini (Avaluació III)

Avaluació d’impacte

Preguntes:

Per aquesta sessió no has de presentar un assaig però has de revisar les lectures obligatòries per tal de tenir coneixement dels materials com a recurs.

 

Lectura obligatòria:

Guia 5 d’Ivàlua. Versions en català i en castellà en lawebd’Ivàlua.

Guia 11 d’Ivàlua. Versions en català i en castellà en la web d’Ivàlua.

Campbell, D.T.; H.L. Ross (1968) The Connecticut Crackdown on Speeding. Time-Series

Data in Quasi-Experimental Analysis.

Ballart X.; Riba, C. (1996) Políticas de Seguridad: el caso del uso del casco en Barcelona. Hacienda Pública Española, 135: 7-1

 

Casos:

Informes finals de les següents avaluacions:

Avaluació Enviament SMS Exit Estiu (experimental)

https://ivalua.cat/ca/avaluacio/educacio/enviament-de-sms-les-families-exit-estiu

Avaluació del programa Exit Estiu (quasi experimental)

https://ivalua.cat/ca/avaluacio/educacio/exit-estiu

 

 

 

9/12: Xavier Ballart i Ramon Sabes-Figuera (Avaluació IV)

Utilització d’indicadors per avaluació i Avaluació económica

Preguntes:

Per aquesta sessió no has de presentar un assaig però has de revisar les lectures obligatòries per tal de tenir coneixement dels materials com a recurs.

 

Lectura obligatòria:

Mòdul sobre indicadors preparat per XB. Versions en català i en castellà.

Guies 9, i 14 d’Ivàlua. Versions en català i en castellà en la web d’Ivàlua

 

Casos estudi

Avaluació econòmica de l’impost sobre begudes ensucradesenvasades

https://ivalua.cat/sites/default/files/2020-01/17_07_2019_06_56_34_InformeAvaluaciolBEE.pdf

 

 

 

BLOC Polítiques urbanes:

10/11: Nicolás Barbieri i Joan Subirats: Ciutat i Cultura

16/12: Ismael Blanco: Polítiques urbanes i rehabilitació de barris

23/12: Ricard Gomà: Municipalisme i govern local

 

 Objectius:

Analitzarem el paper de les polítiques públiques urbanes en les dinàmiques de transformació social, econòmica i mediambiental en el context de la globalització. Definirem les polítiques urbanes com a polítiques multinivell, multidimensionals i basades en relacions cooperatives entre actors públics, privats i comunitaris. Identificarem els components principals de la “nova agenda urbana” a les que les polítiques urbanes han de fer front. Discutirem sobre el pes específic dels governs locals en el marc deles polítiques urbanes i sobre el paper del nou municipalisme. Posarem l’accent en tres àmbits de política pública urbana com a àmbits en els que fer aterrar totes les reflexions assenyalades: les polítiques de transformació de barris; les polítiques socials de proximitat; i les polítiques culturals a la ciutat.

 

Preguntes:

Quina importància hem de donar a les ciutats i a les polítiques urbanes en un món globalitzat?

Quin paper té l’espai urbà en la reproducció de les desigualtats socials i quina incidència hi poden tenir les polítiques de transformació de barris?

Quina importància tenen avui les polítiques socials de proximitat?

Quin paper poden i han de jugar les polítiques culturals urbanes en la transformació social?

 

Lectures: 

Barbieri, N. 2018 “Es la desigualdad,también en cultura”, Cultura, ciudadanía, pensamiento. http://www.culturaydeporte.gob.es/dam/jcr:3419299b-4183-4a2c-9eea-433393379d9e/nicolas-barbieri.pdf

Blanco, I., Subirats, J. (2012) "Políticas urbanas en España. Dinámicas de transformación y retos ante la crisis" a Geopolíticas 3(1): 15- 33 http://revistas.ucm.es/index.php/GEOP/article/download/39304/38729

Blanco, I., Gomà, R., Subirats, J. “Construyendo el municipalismo del común”, ponència presentada al XIII Congrés de l’AECPA, 20-22 de setembre de 2017. http://www.aecpa.es/uploads/files/modules/congress/13/papers/1689.doc 

Nel·lo, O., Blanco, I. (2015) La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. https://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf

Subirats, J. “¿Salvará la cultura a las ciudades? Article publicat a La Vanguardia, 13/05/2018 http://www.lavanguardia.com/cultura/20180511/443518454074/cultura-ciudades-barcelona-crisis.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=twitter&utm_medium=social

Metodologia

Mètode d’aprenentatge

L’aprenentatge es fonamenta en la revisió, qüestionament i construcció constant del coneixement teòric i pràctic. L’objectiu de l’aprenentatge és adquirir la capacitat de generar preguntes i de donar respostes –sempre provisionals. Per a aconseguir-ho, es imprescindible que l’estudiant adopti un paper actiu en l’abordatge autònom de la informació, llegint i reflexionant per poder establir un diàleg informat i enriquidor amb el/la professor/a.

Fonamentem l’aprenentatge en la integració de teoria i pràctica:

  • Treballem el valor afegit de la teoria tant a l'hora d'interpretar la realitat com d'actuar sobre ella.
  • Busquem la utilitat de la teoria per a repensar i modificar la pràctica: la teoria ens permet aprendre de la pràctica.
  • Indaguem com l'anàlisi de la pràctica ens permet replantejar la teoria.
  • Concentrem docència teòrica al primer trimestre, i les connectem amb experiències reals (in situ).

En aquest mòdul, es requerirà treball autònom previ, via lectura i elaboració de treballs breus, per a cada tema. Aquest treball es complementarà amb discussions en seminaris i amb la preparació i exposició de presentacions orals, que ajudin a una millor sedimentació dels coneixements i de la capacitat de replantejar-se’ls.

El temps de dedicació a l’aprenentatge s’estructura a partir de la combinació de la presencialitat de l’autonomia: 25 hores de treball de l’estudiant per crèdit ECTS (total de 250 hores), de les quals el 20% (50 hores) seran presencials, el 30 % (75 hores) seran no presencials i dirigidespel professor, i el 50% (125 hores) seran no presencial i de treball autònom de l’estudiant.

L’aprenentatge presencial dirigit pel professor/a es basarà en la combinació de classes magistrals i de seminaris de discussió tant sobre els aspectes teòrics com per a l’aplicació d’aquests a casos pràctics. L’aprenentatge no presencial dirigit pel professor/a es basarà en la tutorització puntual dels treballs breus i de la preparació de presentacions orals.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 50 2
Tipus: Supervisades      
Seminaris i tutories 75 3
Tipus: Autònomes      
Realització de lectures i elaboració de treballs i exercicis 125 5

Avaluació

Mètode d’avaluació

L’avaluació serà continuada i es fonamentarà en la demostració de les competències assolides per l’estudiant en el decurs de les següents activitats i corresponent productes:

  1. Elaboració d’exercicis o treballs breu per cada sessió, indicats per cada docent (40% de la nota)
  2. Participació en les sessions de seminari i de discussió de casos (10% de la nota)
  3. Examen individual realitzat a casa en un termini de 48 hores (50 % de la nota).

 Cal elaborar els exercicis que cada docent indiqui per a cada sessió.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lliurament de treballs 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Participació a classe 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Presentacions orals 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Realització de proves de síntesi 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16

Bibliografia

La bibliografia que s’apunta a continuació té un caràcter genèric per a tot el mòdul i s’estructura en bibliografia genèrica, bibliografia per sectors de polítiques, i revistes recomanades. Per a cada tema, els/les professors/es recomanaran bibliografia específica que estarà formada majoritàriament per extractes d’algunes d’aquestes referències, però que també podrà incloure d’altres.

a) Bibliografia genèrica:

Albi, E.; González-Páramo, J.; López Casasnovas, G. 1997. Gestión pública. Barcelona. Ariel.

Aguilar, L. 1992. La hechura de las políticas públicas. México. M.A. Porrua. 4 vols.

Ballart, X. 1992 ¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.

Barzelay, M.; Gallego, R. 2006. ‘From “new institutionalism” to “institutional processualism”: Advancing knowledge about public management policy change’. Governance, 19, 4:531-557.

Brugué, Q.; Subirats, J. 1996. Lecturas de gestión pública. Selección de textos. Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.

Colebatch, H. 2002. Policy. London: Open University Press. 2nd edition.

Hill, M. ed. 1997. The policy process. A reader. Hertfordshire. Prentice Hall/Harvester Wheatsheaf. 2nd edition.

Kingdon, J. 1995. Agendas, alternatives, and public policies. New York. HarperCollins. 2nd edition.

Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. 2001. Analyse et pilotage des politiques publiques.Basel. Helbing and Lichtenhahn.

Lane, J. 1993. The public sector. Concepts,models and approaches. London. Sage.

Loseke, D. 2003. Thinking about social problems. New Jersey. Aldine Transaction. 2nd edition.

Mény, Y.; Thoenig, J. 1989. Las políticas públicas. Barcelona. Ariel. (traducció 1992)

Moore, M. 1995. Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Paidós. Barcelona. (traducció 1998).

Pressman, J.; Vildavsky. A. 1984. Implementation. Berkeley. University of California Press. 3rd edition.

Sabatier, P. ed. 1999. Theories of the policy process. Oxford. Westview Press.

Stone, D. 2002. Policy paradox. The art of political decision making. London. Norton. 2nd edition.

Subirats, J. 1989. Análisis de políticas públicas y eficiacia de la administración. Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.

b) Bibliografia per sectors de polítiques:

Aguilar, S.; Font, N.; Subirats, J. 1999. Política ambiental en España. Valencia. Tirant lo Blanch.

Barzelay, M. 2001. The new public management. Improving research and policy dialogue. Berkeley. University of California Press.

Brugué, Q.; Gomà, R. 1998 Gobiernos locales y políticas públicas. Barcelona. Ariel.

Gallego, R., Gomà, R.; Subirats, J. eds. 2003. Estado de bienestar y Comunidades Autónomas. Madrid. Tecnos-UPF.

Gallego, Raquel (ed.)  2016.  Descentralización y desigualdad en el estado autonómico: Opinión pública, financiación territorial, ideología y políticas públicas. Valencia: Tirant lo Blanch.

Gallego, Raquel; Nicolás Barbieri; Cristina de Gispert; Sheila González; Maite Vilalta, 2014. Descentralització i autonomia política: L’impacte de la ideologia i el finançament territorial en els models sanitaris de Catalunya i Andalusia. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics. ISBN: 978-84-393-9228-6.

Gallego, Raquel and Joan Subirats (dir.) 2011. Autonomies i desigualtats a Espanya: Percepcions, evolució social i polítiques de benestar. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics.

Gallego, Raquel; Ricard Gomà, and Joan Subirats. eds. 2002. Els règims autonòmics de benestar: Anàlisi de les polítiques socials en les comunitats autònomes amb més capacitat d'autogovern, 1980-2000. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics. ISBN: 84-393-5825-3

Gomà, R.; Subirats, J. eds. 1998. Políticas públicas en España. Contenidos, redes de actores y niveles de gobierno. Barcelona. Ariel.

Grau, M.; Mateos, A. 2002. Análisis de políticas públicas en España: Enfoques y casos. Valencia. Tirant lo Blanch.

Gomà, R. y Subirats, J. 2001 Govern i polítiques públiques a Catalunya (1980-2000). Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de Barcelona, 2 volums.

Morata, F. 2000 Políticas públicas en la Unión Europea. Barcelona: Ariel.

Pollitt, C.; Bouckaert, G. 2004. Public Management Reform. A comparative Analysis. New York. Oxford University Press. 2nd edition.

Subirats, J.; Gallego, R. 2002 Veinte años de autonomías en España: Leyes, políticas públicas, instituciones y opinión pública. Madrid. Centro de Investigaciones Sociológicas.

c) Revistes genèriques recomanades:

International Journal of Public Administration

International Public Management Journal

Governance

Journal of European Public Policy

Journal of Policy Analysis and Management

Journal of Public Admistration Research and Theory

Public Administration –an international quarterly.