Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4312208 Arxivística i Gestió de Documents | OB | 1 | 1 |
No es requereix cap prerequisit.
La finalitat del mòdul és dotar els alumnes dels coneixements generals, però al mateix temps fonamentals i imprescindibles, sobre Arxivística i Diplomàtica. Pel que fa a la primera, el contingut i la metodologia han de contribuir a clarificar els punts de debat i de reflexió propis de l'arxivística com a ciència emergent i en vies de consolidació, com ara el seu object d'estudi, els seus límits amb les altres ciències, les diferents tendències i escoles arxivístiques o la terminologia.
El mòdul també dota als alumnes de coneixements en Diplomàtica, entesa com a ciència que analitza críticament els documents, n’avalua la seva autenticitat i en determina la seva capacitat per esdevenir d'una banda, testimonis històrics de confiança, i de l'altra, actius d'informació de qualitat per avaluar les certeses del present.
L2. Diplomàtica
Disposar d’una metodologia d’anàlisi diplomàtica que permet conèixer amb exhaustivitat un document i totes les seves circumstàncies.
L1. Introducció a l'arxivística
1. L'arxivística com a ciència interdisciplinària
2. Els arxius
3. Els documents i la informació
4. Els sistemes arxivístics
5. L'arxivística com a professió
L2. Diplomàtica
1. Diplomàtica general.
1.1 Història de la disciplina i tendències actuals(s.XVII – s.XXI).
1.2 Algoritmes diplomàtics: fonaments de la diplomàtica.
1.3 Mètode d’anàlisi crítica dels elements contextuals, formals i essencials dels documents.
1.4 Terminologia: document, informació i dades.
2. Arxius, Documents i Societat
2.1 Les filtracions documentals o el mite de l’accessibilitat total.
2.2 Els documents a la premsa diària: com combatre la desinformació i les fake news.
2.3 Explotació de dades de qualitat, transparència i compromís cívic.
2.4 La confiança i l’autenticitat dels documents electrònics a les administracions.
2.5 La descripció autenticant o com reforçar les metadades dels documents.
El mòdul combina tres tipus d'activitats formatives. Les classes interactives, dirigides pel professor però amb una participació activa per part de l'alumnat. Les activitats pràctiques, en forma de treballs elaborats pels estudiants, i l'estudi autònom per part de l'alumnat tant de la bibliografia com d'altres materials vinculats a les matèries impartides.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
L1. Classes interactives | 15 | 0,6 | 3, 5, 6, 10, 12, 14 |
L2. Classes interactives | 15 | 0,6 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16 |
Tipus: Supervisades | |||
L1. Activitats pràctiques | 30 | 1,2 | 3, 5, 6, 10, 11, 12, 14, 16 |
L2. Activitats pràctiques | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16 |
Tipus: Autònomes | |||
L1. Estudi dels materials i lectura de la bibliografia | 43 | 1,72 | 1, 3, 6, 11, 12, 14, 16 |
L2. Estudi dels materials i lectura de la bibliografia | 43 | 1,72 | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 12, 13, 15, 16 |
La forma d'avaluació del mòdul és continuada. En cas que l'alumne no superi l'aprovat, es contempla un examen de recuperació per a cadascuna de les dues línies formatives.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
L1. Estudi de cas particular i exposició oral | 15% | 15 | 0,6 | 1, 3, 5, 6, 10, 11, 12, 14, 16 |
L1. Examen final | 35% | 2 | 0,08 | 1, 3, 5, 6, 10, 11, 12, 14, 16 |
L1. Exercicis pràctics a l'aula i fora de l'aula | 50% | 25 | 1 | 1, 3, 5, 6, 10, 11, 12, 16 |
L2. Estudi de cas particular i exposició oral | 40% | 25 | 1 | 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16 |
L2. Prova de validació final | 40% | 2 | 0,08 | 4, 5, 8, 10, 11, 12, 13, 15, 16 |
L2. Qüestionari sobre tipologies documentals | 20% | 5 | 0,2 | 5, 9, 10, 11, 13, 15 |
L1. Introducció a l'arxivística
MULLER, S., FEITH, J. A., FRUIN, R. (1898). Handleiding voor het ordenen en beschrijven van Archieven [Manual d’organització i descripció dels arxius]. Groningen: Erven B. Van der Kamp. [Hi ha traduccions a l’alemany (Leipzig, 1905), a l’italià (Torí, 1908 i Milà, 1974), al francès (la Haia, 1910), a l’anglès (Nova York, 1940) i al portuguès (Rio de Janeiro, 1960)]. [Última reedició de l’edició anglesa: Chicago : Society of American Archivists, 2003]
JENKINSON, Hilary (1922). A Manual of Archive Administration. Oxford: Clarendon Press. (2a ed.: London: Percy Lund, Humphries and Co. Ltd., 1965).
CASANOVA, Eugenio (1928). Archivistica. Siena: Stab. Arti Grafiche Lazzeri. (Edició anestàtica, Torino: Bottega d’Erasmo, 1966).
BAUTIER, Robert-Henri. La phase cruciale de l’histoire des archives: la constitution des dépôts d’archives et la naissance de l’archivistique, xvie siècle - début du xixe siècle. A: Archivium. 1968, vol. 18, p. 139-150.
BRENNEKE, Adolf (1953). Archivkunde. Ein Beitrag zur Theorie und Geschichte des Europäischen Archivwesens. Leipzig: Koehler und Amelang. (traducció a l’italià de Renato Perrella, Archivistica. Contributo alla teoria ed alla storia archivistica europea. Milano: Giuffrè, 1968).
SCHELLENBERG, Theodore R. (1956). Modern archives. Principles and techniques. Melbourne: F. W. Cheshic. (Traducció al castellà de Manuel Carrera Stampa, Archivos modernos. Principios y técnicas. La Habana: Instituto Panamericano de Geografía e Historia, 1958).
Manuel d’Archivistique.(1970). Théorie et pratique des Archives publiques en France. Ouvrage élaboré par l’Association des Archivistes Français. Paris: SEVPEN.
ROBERGE, Michel (1983). La gestion des documents administratifs. Québec: Documentor. La Pocatière. (Traducció al català de Miquel Casademont i Donay, La gestió dels documents administratius. Barcelona: Diputació; AAC, 1993) (nova edició, L’essentiel de la gestion documentaire. Québec: Gestar, 2002).
LODOLINI, Elio (1984). Archivistica. Principi e problemi. Milano: Franco Angeli. (6a ed.: 1992) (traducció al castellà de Mercedes Costa Paretas, Archivística. Principios y problemas. Madrid: ANABAD, 1993).
HEREDIA HERRERA, Antonia (1986). Archivística General. Teoría y práctica. Sevilla: Diputación Provincial. (7a ed.: 1995).
CRUZ MUNDET, José Ramón (1994). Manual de archivística. 7a ed. Madrid: Fundació Germán Sánchez Ruipérez. (7a ed.: 2008).
Diccionario de terminología archivística [en línia]. 2a ed. Madrid: Dirección de Archivos Estatales, 1995 [consulta: 13 julol 2020]. Disponible a: <http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/archivos/mc/dta/diccionario .html#_t>.
ALBERCH I FUGUERAS, Ramon (2002). Els arxius, entre la memòria històrica i la societat del coneixement. Barcelona: Pòrtic; Editorial UOC. (Edició en castellà, Los archivos, entre la memoria histórica y la sociedad del conocimiento. Barcelona: Editorial UOC, 2003).
CRUZ MUNDET, Jose Ramon (2006). La gestión de documentos en las organizaciones. Madrid: Pirámide.
JIMERSON, Randall C. (2009). Archives Power. Memory, Accountability, and Social Justice. Chicago: Society of American Archivists.
Manual d'arxivística i gestió documental (2009). Coordinadores: Emília Capell i Garriga, Mariona Corominas i Noguera. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya.
MILLAR, Laura (2009). Archives: principles and practices. London: Facet.
HILL, Jennie (Ed.) (2011). The Future of Archives and Recordkeeping. A reader. London: Facet.
BROWN, C. (ed.) (2014). Archives and recordkeeping : theory into practice, London : Facet Publishing.
DURANTI, Luciana, FRANKS, Patricia C (eds.) (2015). Encyclopedia of Archival Science. Lanham, MD: Rowman & Littlefield.
MACNEILL, Heather, EASTWOOD, Terry (eds) (2017). Currents of Archival Thinking, 2nd Edition. Santa Barbara: Libraries Unlimited.
GILLILAND, Anne J., MCKEMMISH, LAU, Andrew J. (eds) (2017). Research in the Archival Multiverse. Clayton: Monash University Publishing.
RUIZ GÓMEZ, Vicenç. L’arxiu com a eina de contrapoder ciutadà. A: Lligall. Revista catalana d’Arxivística. 2019, núm. 43, p. 20-49.
L2. Diplomàtica.
CONEJO, Josep (1998). «Els llibres de comptabilitat municipal dels segles XIX i XX» a Lligall 13. Barcelona: AAC; p. 59-83.
DURANTI, Luciana (1996). Diplomática. Usos nuevos para una antigua ciencia. Sevilla: S&C Ediciones, Carmona; 170p.
ECO, Umberto (1997). Interpretación y sobreinterpretación. Cambridge University Press; 172p.
FERRO, Víctor (1987). El dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic: Eumo Editorial; 606p.
GRAEBER, David (2015). La utopia de las normes. De la tecnologia, la estupidez y los secretos placeres de la burocracia. Barcelona: Ariel, 253p.
GIMENO, Gloria (2005). «L’ús de la iniciativa privada a l’Administració municipal: segles XIX-XXI», Lligall 24. Barcelona: AAC; p. 121-180.
LOBATO, David (2000). «La documentació electoral del segle XIX als arxius municipals», a Lligall 16. Barcelona: AAC; p. 153-177.
MACNEIL, Heather (2000). Trusting Records. Legal, historical and Diplomatic perspectives. Kluwer Academic Publishers, 163p.
MAYER, Viktor; CUKIER, Kenneth (2013). Big data. La revolución de los datos masivos. Madrid: Turner Noema, 278p.
PUIG USTRELL, Pere (1995). Els pergamins documentals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 201p.
PUIG USTRELL, Pere (2008). Los pergaminos. Qué son y cómo se tratan. Gijon: Ed.Trea; 132p.
RIDENER, John (2009). From Polders to Postmodernism: A Concise History of Archival Theory. Duluth: Litwin Books, 184p.
SENNETT, Richard (2012). Juntos. Rituales, placeres y política de cooperación: Barcelona: Anagrana; 430p.
SOLER, Joan (2009). Del bit al logos. Preservar documents electrònics a l’Administració local. Barcelona: Diputació de Barcelona, estudis, 4; 359p.
SOLER JIMÉNEZ, Joan (2010). «La il·lusió d’un vocabulari comú de la preservació digital» a Lligall 31. Barcelona: AAC; p.14-43.
SOLER JIMÉNEZ, Joan (2011). «Una diplomàtica pels documents en crisi» a Lligall 32. Barcelona: AAC; p. 42-76.
VAS, Juanjo (1994). «Evolució dels impostos municipals», a Lligall 22. Barcelona: AAC; p. 215-259.