La Recerca Musical en l'Entorn Urbà Contemporani
Codi: 40829 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4312637 Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga | OT | 0 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francesc D Assi Cortes Mir
- Correu electrònic:
- Francesc.Cortes@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
Altres indicacions sobre les llengües
castellà, anglès, francès, italiàEquip docent
- César Calmell Piguillem
- Germán Gan Quesada
- Xavier Daufí i Rodergas
Prerequisits
És recomanable que els estudiants posseeixin uns nivells acceptables d'anàlisi musical.
Seria desitjable que, en el decurs del mòdul, es completés la formació dels estudiants en pensament contemporani, especialment per que fa a l'estètica, els llenguatges artístics i els grans moviments sociopolítics.
Objectius
- Comparar els procediments metodològics desenvolupats en les tres darreres dècades, en l’estudi de la complexa activitat musical de les societats contemporànies i, especialment, en els entorns urbans.
- Dominar metodologies d’anàlisi historiogràfic i musicològics a l’estudi de les músiques urbanes.
- Relacionar els sistemes musicals contemporanis amb els seus respectius contextos de producció i recepció.
- Descobrir els mecanismes que regeixen les relacions entre els diferents llenguatges artístics de l’època contemporània.
- Dominar els mecanismes d’acció i manipulació social sobre la música, especialment en els fenòmens de conflictes socials.
- Conèixer els sistemes de producció musical en el món líric.
- Comprendre les interrelacions que s'estableixen entre el llenguatge musical i els altres llenguatges artístics i literaris en la creació lírica del món contemporani.
Competències
- Analitzar els diferents contextos (socials, econòmics, històrics, artístics) que intervenen en la professió musical per desenvolupar adequadament les tasques de recerca.
- Analitzar les músiques segons àrees culturals i segons els contextos socials en què es manifesten i es desenvolupen per aplicar-ho a la recerca i als projectes interpretatius.
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Distingir i aplicar les diferents metodologies de la recerca musicològica i de la recerca en educació musical orientades als projectes de recerca.
- Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
Resultats d'aprenentatge
- Adaptar els resultats de l'anàlisi contextual de l'estudi de l'entorn urbà contemporani, que comprèn les diferents realitats socials
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Aplicar les metodologies de recerca anteriors a cada tipus de projecte de recerca musical en l'entorn urbà contemporani
- Comparar els procediments metodològics desenvolupats en les tres últimes dècades en l'estudi de la complexa activitat musical de les societats contemporànies i, especialment, en els entorns urbans
- Discernir les característiques distintives de les diverses cultures musicals de l'entorn urbà contemporani
- Dominar eines d'anàlisi historiogràfica adaptades a l'estudi de les músiques urbanes
- Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Relacionar els sistemes musicals contemporanis amb els seus respectius contextos de producció i recepció
Continguts
1. La musicologia, Contemporaneïtat i Humanitats Digitals
- Aplicacions de l'anàlisi musical a partir de la imatge gràfica: el cas Granados.
- L'oratori als segles XIX i XXI: la representació sense l'espai escènic.
- La vinculació de la recerca amb la divulgació musical avui en dia.
- Cinquanta anys sense Robert Gerhard:
- De Valls a Cambridge (1918-1939): formació i consolidació
- Els camins de l’exili (1939-1955): ruptures i continuitats
- Una veu inconfusible (1955-1970): l’avantguarda “sense temps”
3. Estètica contemporània i hibridacions
- La imatge del passat dins la contemporaneïtat: recreació, reinterpretació, renovació.
Metodologia
Es centrarà en tres elements:
a) la relació entre diferents llenguatges artístics
b) el paper de la música en els gèneres musicals participatius (ball, music hall, sarsuela, opereta, revista musical)
c) la transferència de la recerca a la societat.
Algunes de les sessions tindran lloc a partir de l’estudi de casos, en arxius musicals de Barcelona (SGAE, Biblioteca de Catalunya), si és possible per les circumstàncies sanitàries.
El mòdul té oberta una aula Moodle, on es publicarà el calendari d'activitats, i els materials pedagògics.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Pràctiques d'Anàlisi Musical | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Sessions de classe magistral | 38 | 1,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exposicions de cas, en arxius | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Pràctiques al voltant de la transferència | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Seminaris de doctorands | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Sessions de Tutoria | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi de Patrimoni musical | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Lectures de textos | 18 | 0,72 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Treballs d'anàlisi musicals i de texts | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Avaluació
Es proposen tres evidències:
a) redacció d’un breu treball sobre una obra musical relacionada amb altres llenguatges artístics.
b) realització d’una anàlisi musical, sobre una partitura o una audició que es comentarà a les diferents sessions.
c) realització d'un resum argumental, o un comentari de text
Terminis: Es publicitarà a l'espai Moodle el lliurament de cadascuna de les evidències. Els treballs es lliuraran a través del Moodle.
Procediment de Revisió: No es reavaluarà el treball que no hagi estat lliurat dins del termini establert. Per a poder-se reavaluar un treball, i recuperar qualificació, serà necessari haver fet un seguiment als seminaris. Es podran repetir els treballs suspesos com a reavaluació. Per a superar el Mòdul cal haver aprovat les tres evidències. No presentar algun dels treballs significarà que l'estudiant es consideri "no evaluable".
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Realització d'un resum argumental | 30% | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Treball analític | 30 % | 17 | 0,68 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Treball d'una obra musical relacionada amb un altre llenguatge artístic | 40% | 17 | 0,68 | 1, 3, 4, 5, 6, 8 |
Bibliografia
Bibliografia sobre Anàlisi Musical
- AIELLO, Rita (ed) Musical Perceptions. New Yoork, Oxford University Press, 1994.
- BARTEL, Dietrich. Musica poetica. Musical-rhetorical figures in german baroque music. Nebraska, University of Nebraska Press, 1997.
- CITRON, M. Gender and the Musical Canon. Cambridge, Cambridge University Press, 1993.
- COOK, Nicholas. A guide to musical analysis. London, ed. Dent & Sons Ltd., 1992.
- GUT, Serge. “Plaidoyer pour une utilisation pondérée des principes riemanniens d’analyse tonale”, a Analyse musicale, 30, 1993.
- MOLINO, JEAN. “Analyser”, a Analyse Musicale nº 16, 1989, pp. 11-14.
- MONELLE, Raymond. The Sense of Music. Semiotic Essays, Princeton & Oxford, Princeton University Press, 2000.
- POPLE, Anthony. Theory, Analysis and Meaning in Music. Lancaster University, 1994.
- SALZER, Felix. Structural Hearing . New York, Dover, 1961. ( Audición estructural. Barcelona, Labor, 1990).
- SOBRINO, Ramón. «Análisis musical. De las metodologías del análisis al análisis de las metodologías». Revista de Musicología, Vol. XXVIII nº 1 (2005), pp. 667-696.
- STOÏANOVA, Ivanka. Manuel d’analyse musicale. Paris, Minerve, 1996.
- TARASTI, Eero. A Theory of Musical Semiotics. Bloomington, Indiana University Press, 1994.
Bibliografia bàsica sobre repertori líric hispànic
- ALVAREZ CAÑIBANO, Antonio. “Teatros y Música escénica. Del antiguo régimen al estado burgués”, a La música española en el siglo XIX. Oviedo, Universidad de Oviedo, 1995.
- AVIÑOA, Xosé. La música i el modernisme. Barcelona, Curial, 1985.
- CLARCK, Aaron. Isaac Albéniz: A Guide to Research. New York, Garland, 1998.
- BARCE, Ramón. “La ópera y la zarzuela en el siglo XIX”, a Actas del Congreso Internacional “España en la Música de Occidente”. Madrid, INAEM, 1987.
- BARRERA MARAVER, Antonio. Crónicas del género chico y de un Madrid divertido. Madrid, Avapiés, 1983.
- BARCE, Ramón. “El sainete lírico (1880-1915)”, a La música española en el siglo XIX. Oviedo, Universidad de Oviedo, 1995.
- CASARES RODICIO, Emilio. Francisco Asenjo Barbieri. Madrid, Ediciones del ICCMU, 1994.
- CASARES RODICIO, Emilio (ed). Diccionario de la Zaruela. España e Hispanoamérica, 2 vols. Madrid, ICCMU, 2003-2004.
- CORTÈS i MIR, Francesc. “ La zarzuela en Cataluña y la zarzuela en catalán”, a Cuadernos de Música Iberoamericana, II-III, Madrid, CIMUS, 1997.
- CORTÈS I MIR, Francesc. "La quadratura del cechio: questioni metodologiche nelle edizioni di opere liriche in Spagna, e la ricenzione nella stampa", a COTTICEELI, F.; PUGIONI, R. Filologia, Teatro, Spettacolo. Dai Greci alla contemporaneità. Milano, Franco Angeli, 2017.
- CORTIZO, Ma. Encina. “La zarzuela del siglo XIX. Estado de la cuestión (1832-1856), a La música española en el siglo XIX. Oviedo, Universidad de Oviedo, 1995.
- CORTIZO, Ma. Encina. Emilio Arrieta. Madrid, Ediciones del ICCMU, 1998.
- CURET, Francesc. Història del teatre català. Barcelona, Aedos, 1967.
- HESS, Carol. Enrique Granados: a bio-bibliography. New York, Greenwood Press, 1991.
- IBERNI, Luís G. Ruperto Chapí. Madrid, Ediciones del ICCMU, 1995.
- RADOMSKI, James. Manuel García (1775-1832). Maestro del bel canto y compositor. Madrid, Ediciones del ICCMU, 2002
- SANCHEZ, Víctor. Tomás Bretón. Un música de la Restauración. Madrid, Ediciones del ICCMU, 2002.
Enllaços web
- Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (Institut del Teatre, Barcelona). http://www.cdmae.cat
- Museo Nacional del Teatro (Almagro). http://museoteatro.mcu.es
- Centro de Documentación de Música y Danza (INAEM): http://musicadanza.es
- Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu: http://www.bib.uab.cat/human/arxiusocietatliceu/publiques/indexcat.php
- Portal digital anglès sobre la “zarzuela”: http://www.zarzuela.net
- Diccionario de cantantes líricos hispano: http://www.liricahispana.com
- Encyclopédia multimédia de la comédie musicale et théâtrale en France: http://comedie-musicale.jgana.fr
- Bibliografia sobre altres arts escèniques
- Albertí, Xavier; Molner, Eduard (eds). El Paral·lel (1894-1939). Barcelona, CCCB, 2012.
- Arblaster, A. Viva la liberta! Politics on Opera. London, Verso, 1997.
- Basso, A. (ed). Musica in scena. 6 vols Torino, UTET, 1995-97.
- Berg, Alban. “The problem of opera”, Classic essays on twentieth-century music: A continuing symposium. New York, Schirmer, 1996.
- Drew, David. “Brecht versus Opera”, a Score, nº 23, 1958.
- Everett, William A.; Laird, Paul R. The Cambridge companion to the musical. Cambridge, Cambridge University Press, 2002.
- Fearn, R. Italian opera since 1945. Routledge, 1995.
- Kerman, J. Opera as Drama. New York, Knopf, 1956 [reed. Renovada a University of California Press, 1988].
- Merlin, C. Opéra et mise en scène. Paris, Editions Premières Loges, 2007.
- Salaün, Serge. El cuplé (1900-1936). Madrid, Espasa-Calpe, 1990.
Bibliografia sobre l'Oratori
- Alaleona, Domenico. Storia dell’oratorio in Italia. Milano: Bocca, 1945
- Bonastre, Francesc. «L’oratori a Barcelona en el priomer terç del segle xix». Anuario Musical, núm. 48 (1993): 207-16
- Carreras Bulbena, José Rafael. El oratorio musical desde su origen hasta nuestros días. Barcelona: Tip. L’Avenç, 1906
- Daufí, Xavier. «Carreras i Bulbena i el naixement de l’oratori a Catalunya» Recerca Musicològica, XVII-XVIII, (2007-2008): 153-79
- Smither, Howard E. A History of the Oratorio. Vol I, The Oratorio in the Baroque Era: Italy, Vienna, Paris. Chapel Hill: The University of North Carolina Press, 1987
- Smither, Howard E. A History of the Oratorio. Vol. II, Tho Oratorio in the Baroque Era: Protestant Countries. Chapel Hill: The University of North Carolina Press, 1988
- Smither, Howard E. A History of the Oratorio. Vol III, The Oratorioin the Classical Era. Chapel Hill: The University of North Carolina Press, 1987
- Smither, Howard E. A History of the Oratorio. Vol. IV, The Oratorio in the Nineteenth and Twentieth Centuries. Chapel Hill: The University of North Carolina Press, 2000
Bibliografia de les sessions dedicades a Robert Gerhard
Adkins, Monty i Russ, Michael, eds. The Roberto Gerhard Companion (Farnham: Ashgate, 2013; London / New York: Routledge, 2016).
Adkins, Monty i Russ, Michael, eds. Essays on Roberto Gerhard (Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, 2017).
Gan Quesada, Germán. “La recepció de la música de Robert Gerhard a Catalunya durant el franquisme (1948-1970): trobades i desavinences”, Revista Catalana de Musicologia, 7 (2014), pp. 153-171 [https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000216/00000019.pdf]
Gerhard on Music. Selected Writings, ed. Meirion Bowen. Abingdon / New York: Routledge, 2019 [Aldershot / Burlington, VT, 2000].
Sánchez de Andrés, Leticia. Pasión, desarraigo y literatura: el compositor Robert Gerhard. Madrid: Fundación Scherzo, 2013.
Enllaços web
https://iev.cat/fons-robert-gerhard/
https://www.bnc.cat/cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Gerhard-Robert
https://research.hud.ac.uk/institutes-centres/roberto-gerhard-archive/