Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313178 Literatura Comparada: Estudis Literaris i Culturals | OT | 0 | 1 |
Aquells requerits per a ingressar al màster.
Una comprensió transdisciplinar tant del mètode de treball com de la selecció i interacció amb els objectes d’estudi.
ESTUDIS CULTURALS EN L’ERA DIGITAL: TRADICIÓ I ACTUALITAT
Dr. Antonio Penedo-Picos. Mail: Antonio.Penedo@uab.es
ESCENARIS: TRANSFORMACIONS I METAMORFOSIS
Dra. Núria Santamaria Roig. Mail: nuria.santamaria@uab.cat
Les arts escèniques han fet servir sovint la idea de mutació i transformació per a formular aquella refracció artística i intel·lectual que implica l’escenificació o, com a mínim, allò escenificable. Tot partint d’aquest eix conceptual, la primera sessió es vertebra entorn de les transformacions dramatúrgiques que intenten dotar d’eloqüència contemporània a allò clàssic. La segona sessió reprèn la idea de la metamorfosi associada a una reflexió sobre llenguatges, procediments i tècniques teatrals que especulen sobre les identitats.
i. Intèrprets i accionistes.
ii. Disfressa i nuesa.
Bibliografia provisional:
Abirached, R. (1994) La crisis del personaje moderno, Madrid: Publicaciones de la Asociación de Directores de Escena en España.
Abuín, A. (2006) Escenarios del caos, Valencia: Tirant lo Blanch.
AADD (2011)Repensar la dramaturgia, errancia y transformación, Murcia: Cendeac.
Fischer-Lichte, E.(2011) Estéticas de lo performativo,Madrid:Abada.
Lehmann, H.T.(2013) El teatro postdramático, Murcia: Cendeac.
Sánchez, J. A. (2007) Prácticas de lo real en la escena contemporánea, Madrid.
LA IMPORTANCIA DEL RELATO
EN LA CREACIÓN DE IDENTIDADES EN EL ÁMBITO DEL DISEÑO
Dr. Lluís Sallés Mail: lsdesign@grn.es
Las estructuras narrativas que construyeron las identidades en los distintos medios, donde la ficción fluía través de la novela y posteriormente en su versión audiovidual, el cine, hoy no puede competir con la gran fábrica de deseos que es la mercancía. La identidad mercantil es una forma de imposición sociocultural y emocional. Esta surge en el relato: el gran relato, el relato intermedio y el nanorrelato. Todos ellos son los responsables de la construcción identitaria del individuo.
Partimos de la suposición de que mediante el adoctrinamiento mercantil fluctuamos entre multiversos identitarios. La mercancia acude a todo tipo de relatos y estructuras narrativas para -a través de nuestros referentes íntimos y las emociones vinculadas a estos- construir identidades artificiales que mantengan nuestra 'campana gaussiana' del deseo, lo que permite al mercado la activación y desactivación de la novedad con el fenómeno de las tendencias.
POÈTIQUES DE LA FI DEL MÓN: TRÀNSITS PELS UNIVERSOS DISTÒPICS
Dr. Iván Gómez García Mail: ivangg@blanquerna.url.edu
Presentació de les sessions: Historiadors i economistes solen recordar-nos que ells no se n’ocupen del futur, per tractar-se de quelcom desconegut e imprevisible. Pèro no són pocs aquells que han volgut imaginar, des de el terreny de la ficció, com serà aquest futur que ens espera. Autors tan diversos com Aldous Huxley o William Gibson han explorat les implicacions del nostre futur a través d’obres capitals, donant a llum un subgènere dintre de la ciència ficció, la distopia, que s’ha mostrat com a un dels més actius i recurrents dintre del cinema i la literatura. A través d’aquestes sessions explorarem les implicacions polítiques d’una sèrie d’obres essencials del gènere distòpic, mitjançantl’estudi comparat de cinema i literatura, i analitzant amb detall les idees i posicionaments que autors de referència han elaborat al llarg de l’últim segle. La distopia funciona no només com a avís (in)evitable futur, sinó com a diagnòstic crític del nostre present més immediat. És per això que l’objectiu de l’estudi no és únicament traçar una cartografia del gènere de les distopies, sinó explorar com, a través de laimaginació, aquestes obres han pensat el futur, han elaborat un discurs sobre el nostre present i s’han posicionat sobre temes essencials dintre del nostre panorama cibercultural.
Contingut de les sessions: Poètiques de la Fi del Món: Trànsits pels universos distòpics.
Bibliografía
Baccolini, R., Moylan,T. (eds.): Dark Horizons. Science Fiction and the Dystopian imagination. New York: Routledge, 2003.
Barber, S.: Ciudades proyectadas. Cine y espacio urbano. Barcelona: Gustavo Gili, 2006.
Brockman, J. (ed.): Los próximos cincuenta años.El conocimiento humano en la primera mitad del siglo XXI. Barcelona, Kairós, 2004.
Brockman, J. (ed.): El nuevo humanismo y las fronteras de la ciencia. Barcelona: Kairós, 2007.
Buck-Morss, S.: Mundo soñado y catástrofe: La desaparición de la utopía de masas en el Este y el Oeste. Madrid: Antonio Machado, 2004.
Catalán, M.: El prestigio de la lejanía. Ilusión, autoengaño y utopía. Barcelona: Ronsel, 2004
Dahrendorf, R.: Conflicto social moderno. Madrid: Mondadori, 1990.
Davis, E.: Techgnosis. Myth, magic and mysticism in the age of information.London: Serpents Tail, 2004. Domingo, A.: Descenso literario a los infiernos demográficos. Barcelona: Anagrama, 2008.
Fernández Buey,F.: Utopías e ilusiones naturales. Mataró: El Viejo Topo, 2007.
Kluitenberg, E.: Delusive Spaces. Essays on Media, Culture and Technology. Rotterdam: NAi Publishers, 2008.
Kosko, B.: El futuro borroso o el cielo en un chip. Barcelona: Crítica, 2000.
Molinuevo, J.L.: Humanismo y Nuevas Tecnologías. Madrid: Alianza, 2004.
Molinuevo, J.L.: La vida en tiempo real. La crisis de las utopías digitales. Madrid: Biblioteca Nueva, 2006.
Nicholas Taleb, N.:El Cisne Negro. El impacto de lo altamente improbable. Barcelona: Paidós, 2010.
NicholasTaleb, N.: Antifrágil. Las cosas que se benefician del desorden. Barcelona: Paidós, 2013.
Ryan, M.L.: La narración como realidad virtual. Barcelona: Paidós, 1999.
Sennett, R.: Vida urbana e identidad personal.Barcelona: Península, 2001
Sloterdijk, P.: Esferas III. Espumas. Esferología plural. Madrid: Siruela, 2006.
Wegner, Phillip E. (ed.): Imaginary Communities. Utopia, the Nations, and the Spatial Histories of Modernity. Berkeley: University of California Press, 2002.
Cada sesió i cada docent aplicarà diferents enfocaments metodològics, sempre des de la coherència interna que suposa la pràctica dels Estudis Culturals.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Supervisades | |||
participación proactiva en el módulo | 110 | 4,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 |
L'avaluació consistirá en tres tipus de aportacions: 1. La monitorització del material bibliogràfic distribuit informàticament; 2. La presentació d'una recensió de cino pàgines sobre alguns dels discursos presentats per al professorat (elecció lliure); la presentació d'un treball final del módul on s'integrin i reflexionin de manera coherent las questions, nocions i perspectives plantejades durant el curs. La calificació final serà el resultat ponderat de les tres aportacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
preparación trabajo final de módulo | 60 % | 140 | 5,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
En la guia resta explicitada la bibliografia corresponent.