Titulación | Tipo | Curso | Semestre |
---|---|---|---|
2503998 Filología Catalana: Estudios de Literatura y Lingüística | FB | 1 | 2 |
No hay.
El objetivo de la asignatura Historia social de la lengua catalana es que el alumnado obtenga una visión clara de las diversas etapas de la historia del catalán y de los factores externos que han condicionado su evolución interna en los diversos territorios del dominio lingüístico catalán. Esta asignatura, incluida en la materia Lengua, es obligatoria para el alumnado del Grado de Filología Catalana: estudios de literatura y lingüística, y optativa para los de los grados combinados de Inglés-Catalán y Catalán-Español.
1. Introducción
2. Constitución, modificación y consolidación del dominio lingüístico catalán
3. Scripta y koiné
4. Represión y normalización
5. Marco jurídico de la lengua catalana
El calendario detallado con el contenido de las diferentes sesiones se expondrá el día de presentación de la asignatura. Se colgará también en el Campus Virtual donde el alumnado podrá encontrar la descripción detallada de los ejercicios y prácticas, los diversos materiales docentes y cualquier información necesaria para el adecuado seguimiento de la asignatura. En caso de cambio de modalidad docente por razones sanitarias, el profesorado informará de los cambios que se producirán en la programación de la asignatura y en las metodologías docentes.
Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|
Tipo: Dirigidas | |||
Clases teóricas, seminarios de discusión de textos, corrección de ejercicios | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 14, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 18 |
Tipo: Supervisadas | |||
Elaboración de ejercicios y trabajos tutorizados | 25,5 | 1,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 14, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16 |
Tipo: Autónomas | |||
Lectura de bibliografía, estudio | 75 | 3 | 1, 5, 14, 6, 8, 9, 11, 13, 16, 17 |
La evaluación se basará en evidencias de tres tipos:
- Participación activa (10%).
- Entrega de ejercicios y trabajos (40%).
- Prueba escrita (50%).
Para aprobar la asignatura se deberá alcanzar una nota mínima de 5.
Al comenzar cada actividad de evaluación, el profesor o la profesora informará a los estudiantes del procedimiento y de la fecha de revisión de las calificaciones.
Si un estudiante ha sido evaluado de menos de 2/3 de la asignatura, recibirá la consideración de "no evaluable". Para optar a la recuperación hay que cumplir dos condiciones: (1) haber sido evaluado al menos de 2/3 de la asignatura y (2) tener una nota de evaluación continua comprendida entre 3,5 y 4,9. La calificación máxima de la recuperación es 5.
En caso de que el estudiante lleve a cabo cualquier tipo de irregularidad que pueda conducir a una variación significativa de la calificación de un determinado acto de evaluación, este será calificado con 0, independientemente del proceso disciplinario que pueda derivarse de ello. En caso de que se verifiquen varias irregularidades en los actos de evaluación de una misma asignatura, la calificación final de esta asignatura será 0.
En caso de que las pruebas no se puedan hacer presencialmente, se adaptará su formato (sin alterar su ponderación) a las posibilidades que ofrecen las herramientas virtuales de la UAB. Los deberes, actividades y participación en clase se realizarán a través de foros, wikis y / o discusiones de ejercicios a través de Teams, etc. El profesor o profesora velará para asegurar el acceso del estudiantado a tales recursos o le ofrecerá otros alternativos que estén a su alcance.
Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|---|
Entrega de ejercicios i trabajos | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 5, 14, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16 |
Participación activa en clase / conferencias / actividades complementarias | 10% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 5, 14, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18 |
Prueba escrita | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 5, 14, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16 |
Alcover, Antoni Maria i Francesc de B. Moll (1930-1962). Diccionari català-valencià-balear, 10 vols. Palma: Moll.
Badia i Margarit, Antoni M. (1981). Gramàtica històrica catalana. València: Tres i Quatre.
Badia i Margarit, Antoni M. (1999). Les Regles de esquivar vocables i la "qüestió de la llengua". Barcelona: IEC.
Badia i Margarit, Antoni M. (2004). Moments clau de la història de la llengua catalana. València: Universitat de València.
Bruguera, Jordi (1985 [1986]2). Història del lèxic català. Barcelona: Enciclopèdia catalana.
Casals, Daniel; Faura, Neus (2010): El català als mitjans de comunicació. Barcelona: EdiUOC.
Casals, Daniel; Massanell, Mar [eds.] (2020): La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals, 67).
Casals, Daniel; Massanell, Mar; Segarra, Mila [eds.] (2018): L’extensió social de la normativa als mitjans de comunicació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals, 65).
Casals, Daniel; Nogué, Neus [eds.] (2016): Cent anys de Normes ortogràfiques. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals, 63).
CICA. Corpus informatitzat del català antic. http://www.cica.cat/
Colomina i Castanyer, Jordi (1999). Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d'Alacant.
Colón, Germà (1976). El léxico catalán en la Romania. Madrid: Gredos.
COM ensenyar català als adults. Suplement 6. Mapes per a l'estudi de la llengua catalana (1989). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Gabinetde Didàctica.
Coromines, Joan (1980-2001). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vols. Barcelona: Edicions 62 i Caixa de Pensions "La Caixa".
Coromines, Joan (19894). Lleures i converses d'un filòleg. Barcelona: Club Editor.
Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica (1990 [1999]4). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica (1992 [1999]3). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC.
Ferrando, Antoni i Miquel Nicolás (1993 [1997]2). Panorama d'història de la llengua. València: Tàndem.
Ferrando, Antoni i Miquel Nicolás (2011). Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC.
Marcet, Pere (1987). Història de la llengua catalana. Barcelona: Teide.
Martí i Castell, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València: Universitat de València.
Martí i Castell, Joan i Josep Moran (1986). Documents d'història de la llengua catalana: dels orígens a Fabra. Barcelona: Empúries.
Moll, Francesc de Borja (1991). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.
Moran, Josep (2004). Estudis d'història de la llengua catalana. Barcelona: PAM.
Moran, Josep i Joan Anton Rabella (2001). Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa.
Nadal, Josep Maria (1993): Llengua escrita i llengua nacional. Barcelona: Quaderns Crema.
Nadal, Josep Maria i Modest Prats (1982 [1996]2). Història de la llengua catalana I. Dels inicis al segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nadal, Josep Maria i Modest Prats (1996). Història de la llengua catalana II. El segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Pérez Saldanya, Manuel (1998). Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitatde València.
Rasico, Philip D. (1982). Estudis sobre lafonologia del català preliterari. Barcelona: Curial; Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Solà, Joan (1977): Del català incorrecte al català correcte. Història dels criteris de correcció lingüística. Barcelona: Edicions 62.
Solà, Joan (1987): L'obra de Pompeu Fabra. Barcelona: Teide.
Veny, Joan i Mar Massanell i Messalles (2015). Dialectologia catalana. Aproximació als parlars catalans. Barcelona, Alacant i València: Universitat de Barcelona, Universitat d'Alacant i Universitat de València.