Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2503998 Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | FB | 1 | 2 |
No n'hi ha.
L'objectiu de l'assignatura Història social de la llengua catalana és que l'alumnat obtingui una visió clara de les diverses etapes de la història de la llengua i dels factors externs que n'han condicionat l'evolució interna en els diversos territoris del domini lingüístic català. Aquesta assignatura, inclosa en la matèria Llengua, és obligatòria per a l'alumnat del Grau de Filologia Catalana: estudis de literatura i lingüística, i optativa per al dels graus combinats de Anglès-Català i Català-Espanyol.
1. Introducció
2. Constitució, modificació i consolidació del domini lingüístic català
3. Scripta i koiné
4. Repressió i normalització
5. Marc jurídic de la llengua catalana
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, correcció d'exercicis | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
Elaboració d'exercicis i treballs tutoritzats | 25,5 | 1,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de bibliografia, estudi | 75 | 3 | 1, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 14, 16, 17 |
L’avaluació es basarà en evidències de tres tipus:
- Participació activa a classe / conferències / activitats complementàries (10%).
- Lliurament d'exercicis i treballs (40%).
- Prova escrita (50%).
Per aprovar l’assignatura caldrà treure una nota mínima de 5.
A l’inici de cada activitat d’avaluació, el professor o la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Si un estudiant ha estat avaluat de menys de 2/3 de l’assignatura, rebrà la consideració de “no avaluable”. Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys de 2/3 de l’assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,9. La qualificació màxima de la recuperació és 5.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Lliurament d'exercicis i treballs | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Participació activa a classe / conferències / activitats complementàries | 10% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Prova escrita | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Alcover, Antoni Maria i Francesc de B. Moll (1930-1962). Diccionari català-valencià-balear, 10 vols. Palma: Moll.
Badia i Margarit, Antoni M. (1981). Gramàtica històrica catalana. València: Tres i Quatre.
Badia i Margarit, Antoni M. (1999). Les Regles de esquivar vocables i la "qüestió de la llengua". Barcelona: IEC.
Badia i Margarit, Antoni M. (2004). Moments clau de la història de la llengua catalana. València: Universitat de València.
Bruguera, Jordi (1985 [1986]2). Història del lèxic català. Barcelona: Enciclopèdia catalana.
Casals, Daniel; Faura, Neus (2010): El català als mitjans de comunicació. Barcelona: EdiUOC.
Casals, Daniel; Massanell, Mar [eds.] (2020): La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals, 67).
Casals, Daniel; Massanell, Mar; Segarra, Mila [eds.] (2018): L’extensió social de la normativa als mitjans de comunicació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals, 65).
Casals, Daniel; Nogué, Neus [eds.] (2016): Cent anys de Normes ortogràfiques. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals, 63).
CICA. Corpus informatitzat del català antic. http://www.cica.cat/
Colomina i Castanyer, Jordi (1999). Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d'Alacant.
Colón, Germà (1976). El léxico catalán en la Romania. Madrid: Gredos.
COM ensenyar català als adults. Suplement 6. Mapes per a l'estudi de la llengua catalana (1989). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Gabinetde Didàctica.
Coromines, Joan (1980-2001). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vols. Barcelona: Edicions 62 i Caixa de Pensions "La Caixa".
Coromines, Joan (19894). Lleures i converses d'un filòleg. Barcelona: Club Editor.
Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica (1990 [1999]4). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica (1992 [1999]3). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC.
Ferrando, Antoni i Miquel Nicolás (1993 [1997]2). Panorama d'història de la llengua. València: Tàndem.
Ferrando, Antoni i Miquel Nicolás (2011). Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC.
Marcet, Pere (1987). Història de la llengua catalana. Barcelona: Teide.
Martí i Castell, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València: Universitat de València.
Martí i Castell, Joan i Josep Moran (1986). Documents d'història de la llengua catalana: dels orígens a Fabra. Barcelona: Empúries.
Moll, Francesc de Borja (1991). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.
Moran, Josep (2004). Estudis d'història de la llengua catalana. Barcelona: PAM.
Moran, Josep i Joan Anton Rabella (2001). Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa.
Nadal, Josep Maria (1993): Llengua escrita i llengua nacional. Barcelona: Quaderns Crema.
Nadal, Josep Maria i Modest Prats (1982 [1996]2). Història de la llengua catalana I. Dels inicis al segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nadal, Josep Maria i Modest Prats (1996). Història de la llengua catalana II. El segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Pérez Saldanya, Manuel (1998). Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitat de València.
Rasico, Philip D. (1982). Estudis sobre lafonologia del català preliterari. Barcelona: Curial; Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Solà, Joan (1977): Del català incorrecte al català correcte. Història dels criteris de correcció lingüística. Barcelona: Edicions 62.
Solà, Joan (1987): L'obra de Pompeu Fabra. Barcelona: Teide.
Veny, Joan i Mar Massanell i Messalles (2015). Dialectologia catalana. Aproximació als parlars catalans. Barcelona, Alacant i València: Universitat de Barcelona, Universitat d'Alacant i Universitat de València.