Història de l'Antropologia II: de les Escoles Clàssiques al Postmodernisme
Codi: 105765 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500256 Antropologia Social i Cultural | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Montserrat Clua Fainé
- Correu electrònic:
- Montserrat.Clua@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Aquesta assignatura no té prerequisits però és recomana haver cursat prèviament l’assignatura “Història de l’antropologia I: dels Antecedents a Boas” per poder-ne fer un bon seguiment.
Objectius
Es tracta d'una assignatura que forma part de la Matèria “Historia de la Antropologia” i continua el desenvolupament històric de l'antropologia iniciat al primer semestre de 2n curs amb la “Història de l’Antropologia I.” Aquesta part es fa en el segon semestre de 2n curs i explica les principals escoles i paradigmes teòrics que es van desenvolupar en les antropologies hegemòniques després de la Segona Guerra Mundial, fins arribar a la crisi postcolonial dels anys 70 i els primers plantejaments postmoderns.
El seu objectiu formatiu primordial és donar coherència històrica a les lectures que es fan de forma dispersa al llarg del Grau i que són sistematitzades de maneres molt diferents a la resta de les assignatures. En finalitzar el curs l'alumnat hauria de ser capaç de donar raó de:
a) Les característiques generals, teòriques i metodològiques de les diferents escoles o corrents que s'han succeït en aquest període de la història de l'antropologia;
b) Les tesis i desenvolupaments principals de cadascun dels/les autors/es considerats/des.
Competències
- Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
- Demostrar que es coneix i es comprèn la història de la teoria antropològica i la gènesi dels seus conceptes bàsics.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Utilitzar el corpus etnogràfic i teòric de la disciplina amb capacitat d'anàlisi crítica i de síntesi.
Resultats d'aprenentatge
- Avaluar críticament els materials etnogràfics com a proposta de models teòrics.
- Establir la connexió històrica entre el coneixement etnogràfic i el desenvolupament teòric.
- Explicar aspectes de la història de la ciència utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina.
- Exposar els conceptes propis de la història de la ciència.
- Identificar els desenvolupaments disciplinaris recents i la vinculació de la teoria antropològica amb les disciplines socials afins en el seu desenvolupament històric i en les tendències interdisciplinàries actuals.
- Identificar els elements clau de la tradició cultural occidental a partir del segle XIX fins a l'actualitat.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Identificar les teories sobre l'espècie humana en la seva relació amb la producció de la societat i la cultura.
- Integrar de manera holística els desenvolupaments dels camps clàssics de l'antropologia.
- Reconèixer i interpretar les principals orientacions teòriques al llarg de la història de la disciplina des del segle XIX fins a l'actualitat.
- Utilitzar els conceptes bàsics de la teoria antropològica.
Continguts
BLOC TEMÀTIC I. Introducció: quina història de quina antropologia
BLOC TEMÀTIC II. L’antropologia funcionalista britànica i la figura d'Evans-Pritchard
BLOC TEMÀTIC III. L'antropologia francesa i l’estructuralisme de Lévi-Strauss
BLOC TEMÀTIC IV. L'antropologia dels EUA després de la Segona Guerra Mundial: el debat entre materialisme i simbolisme
BLOC TEMÀTIC V. Materialismes: Marvin Harris
BLOC TEMÀTIC VI. Simbolismes: Marshall Sahlins
BLOC TEMÀTIC VII. La caiguda del mur de Berlin i el gir postmodern: Clifford Geertz
Metodologia
El/la protagonista en el procés d'ensenyament-aprenentatge és l'estudiant, que ha d'aprofundir el contingut teòric exposat a classe amb lectures complementàries a través de manuals d’història de l’antropologia i la lectura directa dels autors treballats en els textos de lectura obligatòria, així com amb altres lectures recomanades. El treball autònom per part dels estudiants consisteix fonamentalment en la recerca, comprensió i anàlisi d'informació, la realització de les lectures previstes, la realització i lliurament dels treballs corresponents, i la participació en els debats guiats.
Donat l’alt contingut teòric d’aquesta assignatura, es recomana llegir les lectures del curs a mesura que s'inicien els temes i no deixar-les per al darrer moment. És convenient treballar bé les lectures (subratllar, fer esquemes i resums) per complementar els apunts i per preparar els exercicis de discussió de la lectura a l'aula. En la Bibliografia general s’ofereix un llistat de manuals per complementar les classes.
L'estudiant ha de tenir en compte que el Campus Virtual és l'espai a través del qual es notifiquen informacions fonamentals de l'assignatura (horaris de tutories, canvis de dates en les activitats o lliuraments programats, debats al Fòrum, novetats, etc.). Per tant, és responsabilitat seva estar atent a les notícies i informacions que es vagin penjant durant el curs.
La metodologia implica el treball continuat a través de:
Classes teòriques i pràctiques dirigides pel professorat: Classes magistrals amb suport de TIC i seminaris de debat en gran grup i discussió de textos.
Cerca de documentació, lectura de textos, redacció de treballs: Definició de paraules clau i estratègies de cerca i bases de dades bibliogràfiques; lectura comprensiva de textos, recensions i assaigs bibliogràfics en grup i a partir d'una guia per a la seva realització.
Estudi: Realització d'esquemes, mapes conceptuals i resums.
Tutories: Atenció personalitzada a l'estudiant. Les tutories es realitzaran al despatx B/209 o per via virtual dins l’horari que indicarà la professora el primer dia de classe i al Campus Virtual.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Discussió de textos | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories individuals i en grup | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de treballs | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Estudi i treball personal | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Lectures | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Avaluació
L'avaluació de la assignatura s'entén com un procés continu i progressiu, que s'estén durant tot el període lectiu i es desenvolupa a partir de la realització de diferents activitats d’avaluació:
Mòdul de treballs (30% de la nota final):
Treball en grup sobre una obra d'un autor escollit pels/les estudiants d'una llista proposada per la professora. La pauta per a la realització del treball i la rúbrica d'avaluació es donaran a l'iniciar les classes.
Mòdul de participació (20% de la nota final): aquest mòdul no és recuperable.
Es faran diverses lectures obligatòries de textos dels autors treballats a classe que seran discutits col·lectivament (a l'aula o bé a través del forum del campus virtual). L'avaluació tindrà en compte no només la quantitat de debats als quals s'ha participat, sinó la qualitat de la intervenció i si s'ha fet el dia previst pel debat. Les evidències sobre la participació seran les aportacions escrites derivades de les activitats realitzades.
Mòdul de prova escrita (50% de la nota final):
Es faran dos exàmens (25% cada un) sobre el temari treballat a classe i les lectures obligatòries.
Per considerar superada l’assignatura cal obtenir una nota final mínima de 5, resultat de la mitjana de les notes de cada mòdul segons el seu percentatge de la nota final.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, la professora informarà l'alumnat (a l'aula i via Campus Virtual) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Al principi de curs es lliurarà el cronograma amb les dates de lliurament del treball, discussions de les lectures obligatòries i realització dels exàmens. També es lliurarà el llistat de les lectures obligatòries, que estaran disponibles en format PDF al Campus Virtual.
AVALUACIÓ EN CAS DE NO-PRESENCIALITAT:
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. La professora vetllarà perquè l'estudiant hi puguiaccedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
L'absència o lliurament fora de termini de les activitats d'avaluació sense una causa degudament justificada i acreditada significa que aquella activitat no serà avaluada. No s’acceptaran evidències d'avaluació que no s’ajustin als estàndards de format de les pautes i rúbriques de realització dels treballs.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
NO AVALUABLE
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que que no hagi realitzat el primer examen (25% de la nota final) i almenys un 50% de les discussions de les lectures a l’aula (10% de la nota final), excepte per causes per causes justificades i degudament acreditades.
CRITERIS DE RECUPERACIÓ
Podrà optar a recuperació l’alumnat suspès que compleixi els criteris per ser avaluable (és a dir, que hagi fet el primer examen i almenys la meitat de les discussions de lectures obligatòria) i hagi obtingut una qualificació mínima en la mitjana de l’assignatura de 3,5. La recuperació consistirà en un examen de la part suspesa. El mòdul de participació no és recuperable.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Lliurament de comentaris i discussió de lecturas | 20% | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Lliurament del treball en grup | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Proves escrites | 50% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Bibliografia
MANUALS RECOMANATS:
BONTE, Pierre & IZARD, Michael: Diccionario de Etnología y Antropología, Madrid: Akal, 1996.
BARNARD, Alan & SPENCER, Jonathan: Encyclopedia of social and Cultural Anthropology, London: Routledge, 1996 (2002).
ENCICLOPEDIA INTERNACIONAL DE LAS CIENCIAS SOCIALES, dirigida por David L. Sills [Ed. Española, director Vicente Cervera Tomás], Madrid: Aguilar, 1974-1977.
HARRIS, Marvin, El desarrollo de la teoría antropológica, Madrid, Siglo XXI, 1983.
MARTÍNEZ VEIGA, Ubaldo, Historia de la antropología. Teorías, praxis y lugares de estudio, Madrid: UNED, 2008.
MARZAL, Manuel, Historia de la antropología. Volumen 2.Antropología cultural, Quito: Ediciones Abya-Yala, 1996.
MARZAL, Manuel, Historia de la antropología. Volumen 3.Antropología social, Quito: Ediciones Abya-Yala, 1996.
REYNOSO, C., Corrientes en antropología contemporánea, Buenos Aires, Biblos, 1998.
REYNOSO, C. (compl), El surgimiento de la antropología postmoderna, México: Gedisa, 1992.
REYNOSO, C. Corrientes teóricas en Antropología: Perspectivas desde el Siglo XXI, Universidad de Buenos Aires, 2020.
SAHLINS, Marshall: Cultura y razón práctica. Contra el utilitarismo en la teoría antropológica, Barcelona: Gedisa, 1988.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:
AZCONA, J., Para comprender la antropología, Estella, Verbo Divino, 1987 (vol. 1, "La historia"; vol. 2, "La cultura").
BARTH, F. et alt. (2012). Una disciplina, cuatro caminos. Antropologíabritánica, alemana, francesa y estadounidense. Buenos Aires: Prometeo Libros.
BOHANNAN, P. y GLAZER, M., Antropología. Lecturas, Barcelona, McGraw Hill Interamericana, 1992.
CARO BAROJA, J., Los fundamentos del pensamiento antropológico moderno, Madrid, CSIC, 1991.
DARNELL, Regna (comp.), Readings in the History of Anthropology, New York, Harper & Row Publishers, 1974.
DESCOLA, Ph. et alt., Les idées de l'anthropologie, París, A. Colin, 1988.
ERIKSEN, Thomas Hylland & NIELSEN, Finn Sivert (2001). A history of Anthropology. London: Pluto Press.
EVANS-PRITCHARD, E.E., Historia del pensamiento antropológico, Madrid, Cátedra, 1987.
GEERTZ, C., El antropólogo como autor, Madrid: Paidós, 1989
GEERTZ, C., Tras los hechos. Dos paises, cuatro décadas y un antropólogo, Madrid: Paidós.
KAHN, J.S. (ed.), El concepto de cultura: textos fundamentales, Barcelona, Anagrama, 1975.
KAPLAN, D. y MANNERS, R.A., Introducción crítica a la antropología cultural México, Nueva Imagen, 1979.
KILANI, Mondher, Introduction à l'anthropologie, Paris, Editions Payot, 1996.
KUPER, A., Cultura. La versión de los antropólogos, Barcelona: Paidós, 2001.
LINS RIBEIRO, G. & ESCOBAR, A. (eds.), Antropologías del mundo. Transformaciones disciplinarias dentro de sistemas de poder, México: Universidad Autónoma Metropolitana/Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social/ Universidad Iberoamericana/Envión/The Wenner-Gren International, 2009.
LLOBERA, J.R., La antropología como ciencia, Barcelona, Anagrama, 1975 (especialmente, Llobera, J.R.: "Postcriptum: algunas tesis provisionales sobre la naturaleza de la antropología", pág. 373-287).
LOMBARD, J., L´anthropologie britannique contemporaine, París, P.U.F., 1972.
LOMBARD, J., Introducción a la etnología, Madrid, Alianza editorial, 1997.
LOWIE, R.H., Historia de la etnología, México, F.C.E., 1946.
MERCIER, P., Historia de la antropología, Madrid, Península, 1995.
ORTNER, Sherry, "Teoría en Antropología desde los sesentas", Estudios comparativos en Sociedad e Historia 26(1):126-166, 1984.
PALERM, A., Historia de la etnología: los profesionales británicos, México, Instituto Nacional de Antropología e Historia, 1977.
ROSSI, I. y O'HIGGINS, E., Teorías de la cultura y métodos antropológicos, Barcelona, Anagrama, 1981.
SPERBER, D., El simbolismo en general, Barcelona: Anthropos, 1988.
STOCKING, G. W. (ed.), Observers observed. Essays on Ethnographic Fieldwork [History of Anthropology (I),] Madison, University of Wisconsin Press, 1985.
STOCKING, G. W. (ed.), Functionalism Historicized. Essays on British Social Anthropology [History of Anthropology (II)], Madison, University of Wisconsin Press, 1984.
STOCKING, G. W. (ed.), Objects and Others. Essays on Museums and Material Culture [History of Anthropology (III)], Madison, University of Wisconsin Press, 1985.
STOCKING, G. W. (ed.), Malinowski, Rivers, Benedict and Others. Essays on Culture and Personality [History of Anthropology (IV)], Madison, University of Wisconsin Press, 1986.
STOCKING. G. W., After Tylor. British Social Anthropology, 1888-1951, London, The Athlone Press, 1999.
STOLCKE, Verena, “De padres, filiaciones y malas memoria. Qué historias de qué antropologías?” en J. Bestard i Camps (coord.), Después de Malinowski. Sta Cruz de Tenerife: Asociación Canaria de Antropología, pp. 147-198, 1993.