Història de l'Antropologia I: dels Antecedents a Boas
Codi: 105764 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500256 Antropologia Social i Cultural | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Isidoro Ruíz Haro
- Correu electrònic:
- Isidoro.Ruiz@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
No és necessari cap prerequisit per cursar aquesta assignatura. Ara bé, es recomana cursar-la abans de realitzar Història de l'Antropologia II
Objectius
Aquesta assignatura té com a propòsit traçar el desenvolupament històrica de l'antropologia social i cultural des de la seva consolidació com a disciplina acadèmica a la segona meitat del segle XIX fins el final del període d'entreguerres europeu-nordamericà. El seu objectiu primordial és presentar un quadre de referència històric per a la comprensió de les primeres teories clàssiques de forma que l'alumne pugui situar amb coherència les lectures que es fan de forma dispersa i que són sistematitzades de formes molt diferents en la resta d'assignatures del Grau. En finalitzar el curs l'alumnat hauria de ser capaç de donar raó de:
a) Les característiques generals, epistemològiques, teòriques i metodològiques de les diferents escoles o corrents dins la disciplina que es van anar succeïnt dins el període citat: des de mitjans del S. XIX fns el final del període d'entreguerres en el context europeu i dels EEUU.
b) Les tesis i desenvolupaments principals de cadascun dels autors/es considerats/des
Competències
- Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
- Demostrar que es coneix i es comprèn la història de la teoria antropològica i la gènesi dels seus conceptes bàsics.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Utilitzar el corpus etnogràfic i teòric de la disciplina amb capacitat d'anàlisi crítica i de síntesi.
Resultats d'aprenentatge
- Avaluar críticament els materials etnogràfics com a proposta de models teòrics.
- Establir la connexió històrica entre el coneixement etnogràfic i el desenvolupament teòric.
- Explicar aspectes de la història de la ciència utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina.
- Exposar els conceptes propis de la història de la ciència.
- Identificar els desenvolupaments disciplinaris recents i la vinculació de la teoria antropològica amb les disciplines socials afins en el seu desenvolupament històric i en les tendències interdisciplinàries actuals.
- Identificar els elements clau de la tradició cultural occidental a partir del segle XIX fins a l'actualitat.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Identificar les teories sobre l'espècie humana en la seva relació amb la producció de la societat i la cultura.
- Integrar de manera holística els desenvolupaments dels camps clàssics de l'antropologia.
- Reconèixer i interpretar les principals orientacions teòriques al llarg de la història de la disciplina des del segle XIX fins a l'actualitat.
- Utilitzar els conceptes bàsics de la teoria antropològica.
Continguts
BLOC TEMÀTIC I. ELS ANTECEDENTS DE L'ANTROPOLOGIA
1. ¿Quina història de quina antropologia? Antropologies centrals i perifèriques. La influència del colonialisme.
2. L'antropologia abans de l'Antropologia. La reflexió sobre l'alteritat abans del s. XIX: Antiguitat i Edat Mitjana; Renaixement i Barroc.
3. Els antecedents immediats dels treballs antropològics de la Il·lustració.
BLOC TEMÀTIC II. L'EVOLUCIONISME VICTORIÀ ANGLOSAXÓ
1. Influències clau més enllà de l'herència il·lustrada: C. Darwin i H. Spencer; K. Marx.
2. L'emergència de l'antropologia acadèmica.
3. Aspectes de teoria i mètode de l'orientació evolucionista.
4. L. H. Morgan, paradigma d'autor evolucionista (1818-1881).
BLOC TEMÀTIC III. EL NAIXEMENT DE L'ANTROPOLOGIA SOCIAL A FRANÇA
1. Influència de la sociologia francesa: Emile Durkheim (1858-1917) i el "fet social"
2. Marcel Mauss (1872-1950) i altres precursors de l'antropologia social francesa.
BLOC TEMÀTIC IV. EL DIFUSIONISME I EL PARTICULARISME HISTÒRIC
1. Aspectes de teoria i mètode de l'orientació difusionista.
2. Les variants nacionals del difusionisme.
3. Particularisme històric: l'aportació de Franz Boas (1858-1942).
BLOC TEMÀTIC V. LINIES CONTINUADORES DEL LLEGAT BOASIÀ: L'ESCOLA DE CULTURA I PERSONALITAT
1. El desenvolupament històric de l'antropologia cultural als Estats Units.
2. L'escola de Cultura i Personalitat. Influències i fases.
3. L'aportació de R. F. Benedict (1887-1948).
Metodologia
A. Classes teòriques i pràctiques dirigides pel professorat: Classes magistrals amb suport de TIC i seminaris de debat en gran grup i discussió de textos.
B. Cerca de documentació, lectura de textos, redacció de treballs
C. Estudi: Realització d'esquemes, mapes conceptuals i resums.
D. Tutories: Atenció personalitzada a l'estudiant al despatx o a l'aula. Las tutories es realitzaran al despatx b9/236. L'horari d'atenció a l'alumnat serà proporcionat el primer dia de classe i estarà penjat a l'Aula moodle.
MATERIAL DOCENT
Per poder seguir el ritme docent del curs, cal que els alumnes realitzin un seguit de lectures obligatòries que s'indicaran a l'inici de l'assignatura.
La bibliografia general recollida en aquesta Guia Docent ofereix manuals que s'espera que els estudiants util'litzin per a complementar el temari més enllà del que s'explica a l'aula. Durant el transcurs de les sessions presencials pot ser que es recomani altra literatura complementària.
DINÀMICA DE TREBALL
El curs es compon de 5 blocs temàtics. Cada bloc temàtic anirà acompanyat d'una o vàries lectures obligatòries (capítol de llibre o article) que seran la base per a la discussió a classe al final de cada bloc temàtic. Les lectures obligatòries complementen els apunts i també serà material a tenir en compte per als treballs d'avaluació. Es pot demanar algun treball individual o grupal sobre un llibre sencer o monografia ubicada en algun dels temes, que serà indicada pel professor/a o bé a escollir per l'alumnat d'entre un llistat. Les lectures obligatòries dels comentaris i el calendari de lliurament dels treballs i l'examen es donaran el primer dia a classe i a l'aula moodle.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 44 | 1,76 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Seminaris | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories individuals i en grup | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de treballs | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11 |
| Estudi i treball personal | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Lectures obligatòries | 12 | 0,48 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11 |
Avaluació
AVALUACIÓ
1. Mòdul de treballs (30% de la nota final)
- Treball escrit en grup d'un màxim de quatre persones a lliurar cap al final de l'assignatura. Durant el curs s’aniran fent tutories per a la preparació d’aquest treball.
2. Módul de comentaris i discussió dels textos de lectura obligatòria (20% de la nota final).
- Es faran diverses lectures obligatòries de textos al llarg de l'any que seran avaluades a través de la realització a casa d'un exercici individual per a cada text i la seva discussió a classe.
- L’avaluació del Mòdul es desglossarà de la següent forma:
-El lliurament dels comentaris per escrit (preferentment en paper, i obligatori durant la data de la sessió) suposarà el 10% de la nota final.
-L’assistència i participació (a registrar pel professor/a) en la discussió del text a partir dels comentaris tindrà un valor del 10% de la nota final.
3. Mòdul de prova escrita (50% de la nota final)
- Es faran dos exàmens (25% cada un) sobre el temari treballat a classe i les lectures obligatòries. El tipus d’examen a desenvolupar serà comunicat pel professor/a amb suficient antel·lació.
Definició de "No Avaluable"
Es considerarà que un/a alumne/a no és avaluable si no realitza l’examen ni el lliurament del treball en grup, llevat de causes degudament justificades.
Reavaluació
Són reavaluables el treball en grup i la prova escrita.
No són reavaluables els comentaris ni la discussió de les lectures obligatòries.
La recuperació del treball en grup es faria amb una prova teòrica específica individual.
Sobre plagi en els treballs:
S'aplicarà la normativa vigent : Article 116. Resultats de l’avaluació (Article modificat per Acord de Consell de Govern de 19 de març de 2015):
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Avaluació en cas de no-presencialitat
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Lliurament de comentaris i discussió de textos | 20% | 7,5 | 0,3 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11 |
| Lliurament de treballs en grup | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Proves escrites | 50% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11 |
Bibliografia
ADAMS, William Y. (1998). The Philosophical Roots of Anthropology. Stanford University: CSLI Publications.
AZCONA, Jesús (1987). Para comprender la antropología, Estella, Verbo Divino, (vol. 1, "La historia"; vol. 2, "La cultura").
BARNARD, Alan & SPENCER, Jonathan (1996 [2002]). Encyclopedia of social and Cultural Anthropology, London: Routledge.
BARTH, Fredrik et alt. (2012). Una disciplina, cuatro caminos. Antropología británica, alemana, francesa y estadounidense. Buenos Aires: Prometeo Libros.
BONTE, Pierre & IZARD, Michael (1996). Diccionario de Etnología y Antropología, Madrid: Akal.
BOHANNAN, Paul y GLAZER, Mark (1992). Antropología. Lecturas, Barcelona: McGraw Hill Interamericana.
CARO BAROJA, Julio (1991). Los fundamentos del pensamiento antropológico moderno, Madrid: CSIC.
DARNELL, Regna (comp.) (1974). Readings in the History of Anthropology, New York: Harper & Row Publishers,
DESCOLA, Ph. et alt. (1988). Les idées de l'anthropologie, París: A. Colin.
DUCHET, Michele (1976). Introducción. Antropología e historia en el Siglo de las Luces. México: Siglo XXI Editores.
ENCICLOPEDIA INTERNACIONAL DE LAS CIENCIAS SOCIALES, dirigida por David L. Sills [Ed. Española, director Vicente Cervera Tomás], Madrid: Aguilar, 1974-1977.
ERIKSEN, Thomas Hylland & NIELSEN, Finn Sivert (2001). A history of Anthropology. London: Pluto Press.
EVANS-PRITCHARD, E.E. (1987). Historia del pensamiento antropológico, Madrid: Cátedra.
HARRIS, Marvin (1983 [1968]). El desarrollo de la teoría antropológica,Madrid: Siglo XXI.
KAHN,J.S. (ed.) (1975). El concepto de cultura: textos fundamenta-les, Barcelona: Anagrama.
KILANI, Mondher (1996). Introduction à l'anthropologie, Paris: Editions Payot.
KUPER, Adam (1988). The Invention of Primitive Society. Transformations of an Illusion, New York: Routledge,
KUPER, Adam J. (1996). Ortodoxia y tabú. Apuntes críticos sobre la teoría antropológica. Barcelona: Universitat Autónoma de Barcelona.
LECLERCQ, George (1973). Antropología y colonialismo. Madrid: Alberto Corazón Editor.
LLOBERA, J.R. (1975). La antropología como ciencia, Barcelona, Anagrama (especialmente, Llobera, J.R.: "Postcriptum: algunas tesis provisionales sobre la naturaleza de la antropología", pág. 373-287)
LOMBARD, J. (1972). L´anthropologie britannique contemporaine, París: P.U.F.
LOMBARD, J. (1997). Introducción a la etnología, Madrid: Alianza editorial.
LOWIE, R.H. (1946). Historia de la etnología, México: F.C.E.
MAUSS, Marcel (1971). Sociología y Antropología. Madrid: Editorial Tecnos.
MERCIER, P. (1995). Historia de la antropología, Madrid: Península.
PALERM, A. (1974). Historia de la etnología: los precursores, México, Instituto Nacional de Antropología e Historia.
PALERM, A. (1976). Historia de la etnología: los evolucionistas México, Instituto Nacional de Antropología e Historia.
PALERM, A. (1977). Historia de la etnología: Tylor y los profesionales británicos, México, Instituto Nacional de Antropología e Historia.
ROSSI, I. y O'HIGGINS, E. (1981). Teorías de la cultura y métodos antropológicos, Barcelona: Anagrama.
STOCKING, G. W. (1982). Race, Culture and Evolution. Essays in the History of Anthropology, Chicago: University of Chicago Press.
STOCKING, G. W. (1982). Introduction to A Franz Boas Reader. The Shaping of American Anthropology, 1883-1911, Chicago: University of Chicago Press.
STOCKING, G. W. (ed.) (1985). Observers observed. Essays on Ethnographic Fieldwork [His-tory of Anthropology (I)], Madison: University of Wisconsin Press.
STOCKING, G. W. (ed.) (1985). Objects and Others. Essays on Museums and Material Culture [History of Anthropology (III)], Madison, University of Wisconsin Press.
STOCKING, G. W. (ed.) (1986). Malinowski, Rivers, Benedict and Others. Essays on Culture and Personality [History of Anthropology (IV)], Madison: University of Wisconsin Press.
STOCKING, G. W (1987). Victorian Anthropology, New York: The Free Press
STOCKING, G. W. (1987). The Progress of Civilization in the Enlightment. En Victorian Anthropology. Nueva York: The Free Press.
STOCKING, G. W. (1987). The Science of Progress in France. En Victorian Anthropology. Nueva York: The Free Press.
STOCKING. G. W. (1999). After Tylor. British Social Anthropology, 1888-1951, London: The Athlone Press.
VALDÉS, María (1998). El pensamiento antropológico de Lewis H. Morgan. Bellaterra : UAB, Publicacions d’Antropologia Cultural.
VALDÉS, María (2006). El pensamiento antropológico de Franz Boas. Bellaterra : UAB, Publicacions d’Antropologia Cultural.
ZEITLIN, Irving (1982). El iluminismo: sus fundamentos filosóficos. En: Ideología y teoría sociológica (pp. 13-20). Buenos Aires: Amorrortu.