Logo UAB
2020/2021

Llenguatges Audiovisuals

Codi: 104983 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2501933 Periodisme FB 1 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Belen Monclús Blanco
Correu electrònic:
Belen.Monclus@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

L'alumnat ha de tenir coneixements bàsics de cert programari, com ara editors de textos, editors de vídeo (Movie Maker o I-Movie o altres), editors d'àudio (Audacity o altres) i eines de xarxa com ara l'entorn de Google (Google docs, Gmail...) i hostings com ara YouTube o Soundcloud.

Les classes s'impartiran preferentment en català, en alguns casos amb suport visual en castellà o anglès. 

Objectius

Aquesta assignatura aporta els conceptes generals i les bases teòriques del llenguatge audiovisual com a eina eficaç de producció de missatges i de continguts periodístics. És la primera aproximació en el grau de l'alumnat vers el llenguatge sonor i audiovisual, les seves característiques, el seu potencial i les seves limitacions, etc. Es tracta d'una assignatura bàsica que ha de dotar a l'alumn@ del vocabulari específic i dels conceptes bàsics que després haurà d'aplicar i completar en la resta d'assignatures relacionades amb la creació de missatges i la producció de continguts sonors i audiovisuals que cursarà al llarg del grau de Periodisme.

Competències

  • Aplicar el pensament científic amb rigor.
  • Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
  • Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
  • Demostrar l'esperit crític i autocrític.
  • Diferenciar les principals teories de la disciplina, els seus camps, les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, i adquirir un coneixement sistemàtic de l'estructura dels mitjans de comunicació.
  • Gestionar el temps de manera adequada.
  • Identificar les tradicions periodístiques contemporànies catalana, espanyola i internacional i les seves modalitats d'expressió específiques, així com la seva evolució històrica i les teories i conceptes que les estudien.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar el pensament científic amb rigor.
  2. Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
  3. Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
  4. Desenvolupar l'esperit crític i autocrític.
  5. Diferenciar les especificitats dels llenguatges audiovisuals.
  6. Explicar l'evolució de les tradicions periodístiques contemporànies internacionals.
  7. Gestionar el temps de manera adequada.
  8. Identificar els fonaments estructurals del sistema comunicatiu.
  9. Relacionar l'anàlisi social i els impactes de les noves tecnologies de la comunicació.

Continguts

1.Introducció als fonaments del llenguatges audiovisuals

2.Creació de l'espai sonor

3.Creació de l'espai audiovisual

4.Composició de la imatge

5. Fonaments del discurs sonor

6. Fonaments del discurs audiovisual

7. Elements expressius del discurs sonor

8. Construcció del discurs audiovisual

9. Realització de productes audiovisuals

10. Il·luminació

El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionals amb la perspectiva de gènere.

Metodologia

L'adquisició de coneixements es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen classes magistrals i pràctiques. 

En les sessions teòriques es farà l'exposició dels continguts del programa, propiciant d'aquesta manera els elements necessaris per dur a terme els excercicis pràctics. Pel que fa a les pràctiques, serviran per aplicar a casos reals allò après a les sessions teòriques prèvies. 

Es farà una prova escrita al final del període lectiu per conèixer tant el grau d'assoliment dels coneixements teòrics com la capacitat per aplicar-los.

La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 15 0,6 2, 4, 5, 6, 8, 9
Pràctiques en els laboratoris 33 1,32 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9
Tipus: Supervisades      
Tutories de seguiment 10,5 0,42 1, 3, 4, 5, 8
Tipus: Autònomes      
Cerca, lectura i síntesi de documentació 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8
Definició i Planificació dels treballs pràctics encarregats 16 0,64 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8
Estudi: Elaboració d'esquemes, mapes conceptuals i resums 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8
Realització de treballs encarregats 38 1,52 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8

Avaluació

Les competències d'aquesta assignatura s'avaluaran mitjançant les següents activitats:

A.Pràctiques (50%)

B. Participació activa i seguiment del curs (10%)

C. Prova escrita (40%).

Per seguir l'avaluació continuada s'han de fer les totes les pràctiques puntuables i la prova escrita final. 

La nota final de l'avaluació continuada resultarà de la suma ponderada de la puntuació obtinguda en les diferents proves. Això no obstant, no es farà mitjana automàtica si la part pràctica i la prova escrita tenen una nota inferior a 5. És a dir, cal tenir el promig de la part pràctica i la prova teòrica amb una nota mínima de 5 per a poder obtenir la suma ponderada corresponent de l'avaluació continuada. 

Recuperació: L'alumn@ ha d'acomplir els següents dos criteris per tal de presentar-se a la recuperació.

a. L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.

b. L'alumnat que hagi participat de l'avaluació continuada i suspengui la prova escrita (part teòrica) podrà recuperar-la sempre que hagi obtingut una nota mínima de 3,5 en la prova i hagi realitzat la revisió ordinària. La nota obtinguda en la recuperació de la part teòrica serà la nota definitiva d'aquesta part. L'alumnat que hagi participat de l'avaluació continuada i suspengui la part pràctica, podrà recuperar les pràctiques puntuables suspeses en el període de recuperació prèvia notificació al/la professor/a corresponent. 

Plagi: L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Participació activa i seguiment del curs 10% 1,5 0,06 2, 3, 4, 5, 7, 8
Prova escrita 40% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Treball pràctics 50% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9

Bibliografia

Bàsica

Blanch, Margarita; Lázaro, Patrícia (2010). Aula de locución. Madrid: Càtedra.

Barroso, Jaime (2008). Realización audiovisual. Madrid: Síntesis.

Cebrián Herreros, Mariano (1995). Información audiovisual: concepto, técnica, expresión y aplicaciones.Madrid: Síntesis.

Fernández, Federico; Martínez, José (1999). Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual.  Barcelona: Paidós,

Gutiérrez, Maria; Perona, Juan José (2002). Teoría y técnica del lenguaje radiofónico. Barcelona: Bosch.

Millerson, Gerarld (2009). Realización y producción en televisión, Barcelona: Omega.

Morales Morante, Fernando (2013). Montaje audiovisual. Teoria, técnica y métodos de control. Barcelona: UOC.

Rodero, Emma (2005). Producción radiofónica, Madrid: Cátedra.

Soler, Llorenç. (1988). La televisión. Una metodología para su aprendizaje, Barcelona: Gustavo Gili, Barcelona.

Complementària

Balsebre, Armand (2004). El lenguaje radiofónico. 4a edició. Madrid: Cátedra.

Barea, Pedro (1992). Redacción y guiones. Bilbao: Servicio Universidad del País Vasco.

Beltrán Moner, Rafael (1984). La ambientación musical. Madrid: IORTV.

Castillo, José Maria (2016). Televisión, realización y lenguaje audiovisual.Madrid: Instituto RTVE.

Chion, Michel (1993). La Audiovisión. Introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido. Barcelona: Paidós.

Comas Arnal, Eva (2009). La ràdio en essència. Els sons de la realitat a la ràdio informativa. Barcelona: Trípodos. 

Huertas, Amparo; Perona, Juan José (1999). Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio.Barcelona: Bosch.

Rodero, Emma. (2011). Creación de programas de radio. Madrid: Síntesis.

Scolari, Carlos (2013): Narrativas transmedia: cuando todos los medios cuentan. Barcelona: Deusto.

Zabaleta, Iñaki (2005). Teoría y lenguaje de la información en la TV y la radio. Barcelona: Bosch Comunicación.