Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501933 Periodisme | FB | 1 | 1 |
L'alumnat provinent de fora de les terres de parla catalana, és a dir, sense escolarització prèvia en aquesta llengua, ha de seguir un pla de treball paral·lel per aprendre català. Aquesta dedicació paral·lela és necessària però no suficient per superar l'assignatura: l'alumnat que tingui aquest perfil serà avaluat amb els mateixos criteris que el grup, si bé es tindran en compte els esforços i els avenços demostrats.
Els objectius formatius de l'assignatura són els següents:
1) Conèixer les característiques i els condicionaments dels textos propis dels mitjans de comunicació.
2) Analitzar l'estandardització de la llengua catalana oral en el procés de normalització i consolidació lingüístiques.
3) Conèixer i dominar la pronunciació formal.
4) Consolidar els coneixements i l'aplicació de la normativa catalana, per arribar a tenir un domini complet del sistema lingüístic.
1. La norma i l'estàndard
1.1. El procés d'estandardització: composicionalitat i polimorfisme
1.2. Les eines de consulta per al professional
2. L'expressió oral
2.1. L'eficiència locutiva. Escriure per a l'oïda
2.2. Criteris de pronunciació. L'aplicació de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana en els mitjans de comunicació
2.3. Les variacions pel canal, pel tema, pel to i pel tenor
2.4. Genuïnitat i interferència
3. L'expressió escrita
3.1. Els modificadors del nom
3.2. Les expressions temporals
3.3. Els pronoms relatius
3.4. Els pronoms ho, en i hi. Les combinacions incorrectes en registres formals
3.5. Les preposicions que s'elideixen, que es mantenen, que alternen i que no alternen
3.6. Locucions i connectors acceptats i no acceptats
4. L'argumentació
4.1. La comunicació persuasiva i la mala retòrica.
4.2. Les premisses del llenguatge eficaç. Discursos argumentatius en els mitjans de comunicació.
4.3. Tipus d'arguments: per exemples, per analogia, per autoritat, per les causes i per deducció
Els llibres Corregir mata (Viena Editorial, 2020), de Pau Vidal, i Barcelona Suites (Univers, 2020), d'autors diversos, són les lectures obligatòries del curs.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual, on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i tota la informació necessària per al seguiment adequat de l’assignatura.
El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
Aquesta assignatura està estructurada en una hora de teoria i dues de seminari, setmanals. S'hi combinen les explicacions teòriques i la resolució d'exercicis, amb dos objectius principals: (a) consolidar els coneixements sobre la norma i l'ús de la llengua catalana i (b) fomentar la reflexió crítica.
La teoria s'impartirà en línia, ja sigui amb classes virtuals síncrones, amb power points acompanyats d'àudios o amb administració de materials i lectures diversos. Les dues hores de seminari s'impartiran alternativament en línia i de forma presencial, tot fent activitats dirigides, supervisades i autònomes.
En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 17 | 0,68 | 1, 6, 8, 10, 11 |
Exercicis escrits | 18 | 0,72 | 2, 8, 9, 11 |
Exercicis orals | 17,5 | 0,7 | 2, 3, 6, 7 |
Preparació de textos | 35 | 1,4 | 1, 5, 9, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Feina tutoritzada | 13 | 0,52 | 2, 3, 7 |
Resolució de dubtes | 4,5 | 0,18 | 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 25 | 1 | 2, 4, 10 |
Lectures seleccionades | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 11 |
L'esquema del model avaluatiu és el següent:
a) La teoria és un 40% de la nota final.
> Es fan tres controls al llarg del curs i s'entreguen, també, diverses activitats relacionades amb la lectura obligatòria.
> Les activitats relacionades amb la lectura obligatòria valen un 10% de la nota de teoria.
> Els tres controls valen respectivamente un 20%, un 30% i un 40% de la nota de teoria.
b) El seminari és un 60% de la nota final. Es fan dos controls al llarg del curs i es valoren diverses activitats, que s'especifiquen amb prou antelació.
> Les activitats valen un 20% de la nota de pràctiques.
> Els dos controls valen, cadascun, un 40% de la nota de pràctiques.
c) NO es fa mitjana si la nota de teoria o de seminari és inferior a 3,5.
d) Té dret a reavaluació l'alumnat amb una nota compresa entre 3,5 i 4,9.
Per poder ser avaluat, cal haver fet dos controls de teoria així com totes les activitats i un control de pràctiques. L'assistència a les sessions presencials és obligatòria. Si no es compleixen aquests requisits, la qualificació sera 'No Avaluable'.
Sistemes de recuperació
Es farà un control de teoria i un control de pràctiques similars als controls del curs. El control de teoria tindrà un valor del 40% i el de pràctiques, del 60%. L'alumnat que superi la reavaluació obtindrà un 5 de nota final.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats específiques | 10 | 2 | 0,08 | 1, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Controls | 90 | 4 | 0,16 | 2, 4, 5, 8, 9, 10 |
Avui (1997). Llibre d'estil. Empúries. Barcelona.
Badia Margarit, Antoni Maria (1994). Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Badia, Jordi et al. (1997). El llibre de la llengua catalana. Barcelona: Castellnou.
Bassols, Margarida; Segarra, Mila [ed.] (2009). El col·loquial mediatitzat.Vic: Eumo Editorial.
Bau, Montserrat; Pujol, Montserrat; Rius, Agnès (2007). Curs de pronunciació: exercicis de correcció fonètica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Bibiloni, Gabriel (1997). Llengua estàndard i variació lingüística. València: Edicions 3 i 4.
Bibiloni, Gabriel (2006). "L'ús de la llengua catalana a IB3 Televisió". A: <http://bibiloni.cat/blog/?p=239>
Bonet, Eulàlia et al. (1997). Manual de transcripció fonètica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònomade Barcelona.
Casals, Daniel; Torrent, Anna Maria; Bassols, Margarida (2017). Allò que el corrector no s'endugué. La correcció postdigital. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
Castellanos, Josep Anton (1997). Quadern: normativa bàsica de la llengua catalana. Bellaterra: Institut de Ciències de l'Educació, Universitat Autònoma de Barcelona.
Castellanos, Josep Anton (2004). Manual de pronunciació. Vic: Eumo.
Company, Catalina; Puigròs, M. Antònia (2006). Llibre d'estil d'IB3. Palma: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears.
Consell de Mallorca; Universitat de les Illes Balears (2009). Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits. Palma: Consell de Mallorca, Universitat de les Illes Balears.
Coromina, Eusebi (2008). El 9 Nou, El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Premsa d'Osona.
Creus, Imma; Romero, Sílvia (1999). "Els mitjans de comunicació orals a Lleida". Llengua i Ús , núm. 14, p. 31-36.
Creus, Imma, Julià, Joan i Romero, Sílvia (2000). Llengua i ràdio. Lleida: Pagès Editor.
Cros, Anna; Segarra, Mila; Torrent, Anna Maria (eds.) (2000). Llengua oral i llengua escrita a la televisió. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Cuenca, Maria Josep (1996). Sintaxi fonamental. Barcelona: Empúries.
Enciclopèdia Catalana (1985). Diccionari castellà-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Fité, Marcel (2014). Proudubtes.cat. Barcelona: Barcanova
Ginebra, Jordi (2017). La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. [http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/book/274]
Institut d'Estudis Catalans (1990). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Institut d'Estudis Catalans (1990). "La llengua catalana en els mitjans de comunicació de massa i especialment en la televisió". A: Documents de la Secció Filològica I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 137-140.
Institut d'Estudis Catalans (1992). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Institut d'Estudis Catalans (1993). "La llengua catalana i els mitjans de comunicació de massa". A: Documents de la Secció Filològica II. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 31-36.
Institut d'Estudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, Palma de Mallorca, València.
Institut d'Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans (2017). Ortografia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Institut d'Estudis Catalans (2018). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III. Lèxic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Llibre d'estil. El Periódico de Catalunya (2002). Barcelona: Ediciones Primera Plana.
Lacreu, Josep (2008). Manual d'ús de l'estàndard oral. 8a edició corregida. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Marí, Isidor (2007). "La consolidació d'un estàndard oral: límits i condicions". Quaderns del CAC, núm. 28. Pàg. 31-37.
Mestres, Josep M. et al. (2009). Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. 4a edició. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Mollà, Toni (2007). "El model lingüístic oral: el cas de Canal 9 o el nivell (lingüístic) desnivellat". Quaderns del CAC, núm. 28. Pàg. 13-19.
Ortega, Rudolf (2008). Tinc un dubte. El petit llibre del català correcte. Barcelona: La Magrana.
Paloma, David; Rico, Albert (2000). Diccionari de pronunciació en català. Barcelona: Edicions 62.
Paloma, David; Rico, Albert (2005). No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen. Barcelona: Empúries.
Paloma, David; Rico, Albert (2008). Diccionari de dubtes i barbarismes. Barcelona: Edicions 62.
Paloma, David (2010). 50 obres de llengua del segle XXI. Ressenyes i propostes de recerca. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Paloma, David (2015). Personatges convertits en paraules. Barcelona: Barcanova.
Pujol, Josep M.; Solà, Joan (1995). Ortotipografia. Barcelona: Columna.
Saborit, Josep (2009). Millorem la pronúncia. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Solà, Joan (1994). Sintaxi normativa. Barcelona: Empúries.
Solà, Joan et al. (2002). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.
Vallverdú, Francesc (2000). El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona: Edicions 62 - Televisió de Catalunya. Pràctiques Lingüístiques, 3.
webgrafia
Bibiloni, Gabriel. Guia de correcció fonètica. [http://bibiloni.cat/correcciofonetica/ index.html]
Centre de Terminologia Termcat [http://www.termcat.cat]
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: Portal lingüític [http://esadir.cat]
Enciclopèdia Catalana: Gran enciclopèdia catalana [http://www. enciclopedia.cat]
Enciclopèdia Catalana: Diccionari de la llengua catalana [http://www. enciclopedia.cat]
Institut d'Estudis Catalans: Diccionari de la llengua catalana [https://mdlc.iec.cat/]
Institut d'Estudis Catalans: Gramàtica essencial de la llengua catalana [https://geiec.iec.cat/]
Mestres, Josep M. et al. (2009). Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos [https://estil.lloc.iec.cat]
Paloma, David; Mas, Josep Àngel; Montserrat, Mònica (2017). Diccionari de dubtes del català oral. [http://www.llengua.info/ddcor].
Puigdomènech, Laura; Solís, Marina (2005). Proposta de llibre d'estil per a Andorra Televisió. [http://www4.uji.es/~al058181/Llibre_estil_ Andorra.pdf]
Secretaria de Politica Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Centre de Terminologia Termcat. Optimot [http://optimot.gencat.cat]
Universitat de Barcelona: Els sons del català. [http://www.ub.edu/sonscatala/ca/ presentacio]
Vilaweb: Llibre d'estil [http://www.uic.es/sites/default/files/uic/llibreestil-vilaweb1.pdf]