Logo UAB
2020/2021

Processos Electorals en el Món

Codi: 104514 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503778 Relacions Internacionals OB 2 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Francisco Xabier Meilán
Correu electrònic:
Xabier.Meilan@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
anglès (eng)
Grup íntegre en anglès:
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Francisco Xabier Meilán

Prerequisits

Nocions bàsiques de ciència política

Objectius

Conèixer els principals components i tipus de sistemes electorals existents
Comprendre l’efecte que pot tenir l’elecció del sistema electoral sobre el sistema de partits polítics, així com sobre les relacions entre l’executiu i el poder legislatiu
Saber aplicar la metodologia per observar els processos electorals
Entendre el paper del sistema de mitjans de comunicació en la vida política i familiaritzar-se amb les eines metodològiques per analitzar la cobertura mediàtica i l'accés als mitjans de comunicació per part de candidats i partits polítics

Competències

  • Aplicar tècniques d’anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  • Aprehendre i analitzar els impactes del procés de globalització als sistemes polítics domèstics, i al comportament dels actors polítics i els ciutadans.
  • Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  • Elaborar i preparar la presentació d’informes i/o propostes d’intervenció.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar tècniques d’anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  2. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  3. Elaborar i preparar la presentació d’informes i/o propostes d’intervenció.
  4. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  5. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  6. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  7. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  8. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  9. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.

Continguts

Bloc 1. Sistemes electorals i el seus efectes en el sistema polític.

Models de organismes de gestió electoral

Sistemes electorals de pluralitat/majoria

Sistemes electorals proporcionals. Fragmentació del sistema de partits i governabilitat.

Sistemes electorals mixtes

La reforma electoral

           

Bloc 2. Comunicació política i campanyes electorals

Comunicació i coneixement polítics. Sistemes de mitjans del món.

Notícies polítiques i rutines de producció d’informació.

Efectes dels mitjans. Agenda setting i agenda building. Framing.

Campanyes electorals i mitjans de comunicació.

 

Bloc 3. Integritat electoral i observació electoral.

Com mesurar la integritat electoral. L’observació electoral.

Marc legal per a les eleccions

Campanya i jornada electoral

L’observació del mitjans i les xarxes socials

 

Bloc 4. Comportament electoral comparat.

Efectes de les clivelles en el vot

Líders, temes i comportament electoral

El vot econòmic. El vot estratègic.

El vot dual i les eleccions de segon ordre. Participació electoral.

Metodologia

Hi haurà classes magistrals per introduir un tema.
Després de cada classe magistral (o classes), hi haurà presentacions programades per estudiants sobre lectures acadèmiques escollides anteriorment. Les lectures estaran relacionades amb el tema introduït durant la sessió de classe magistral anterior i seguiran un debat.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 32 1,28 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Presentació i discussió de lectures 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Tipus: Supervisades      
Examen 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Tutories 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Tipus: Autònomes      
Estudi dels materials docents introduïts a classe 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Lectures obligatòries 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Presentació de lectures 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

Avaluació

1. Examen escrit (60%). Es valorarà els coneixements adquirits pels estudiants tant en les classes magistrals com en les presentacions i discussió de lectures acadèmiques.

2. Presentació (40%). Aquesta nota inclourà la pròpia presentació de l’estudiant i la seva participació en els comentaris sobre les lectures d'altres.

3. Participació en discussions de lectures (10%). Aquest percentatge podria ser atribuit al examen si no hi ha un nombre adequat de classes presencials.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen escrit 50% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Participació en discussió de lectures 10% 0,6 0,02 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Presentació i discusió de lectures 40% 2,4 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

Bibliografia

Bàsica

European Union (2016), Compendium of International Standards for Elections. Antwerpen: European Union. Disponible en línia.

European Union (2016), Handbook for European Union Election Observation (third edition) . Vottem: European Union. Disponible en línia.

Farrell, D. M. (2001), Electoral Systems: A Comparative Introduction. London and New York: Palgrave. Disponible en format e-book.

International Institute for Democracy and Electoral Assistance (2005), Electoral System Design: The New International IDEA Handbook. Stockholm: International IDEA. Disponible en línia.

Lange, B.P., and Ward, D. (2004). The Media and Elections. A Handbook and Comparative Study. New Jersey: Lawrence Erlbaum Associates Publishers. Disponible en format e-book.

VVAA (1993), "Choosing an Electoral System" in Journal of Democracy, 4/1, pp. 53-91. Disponible en línia.

Norris, P. (2004),Electoral Engineering: Voting Rules and Political Behaviour. Cambridge: Cambridge University Press. Disponible en format e-book.

OSCE Office for Democratic Institutions and Human Rights (ODIHR) (2012), Handbook On Media Monitoring for Election Observation Missions. Warsaw: OSCE. Disponible en línia.

Perloff, R.M. (2014), The Dynamics of Political Communication. Media and Politics in a Digital Age. New York: Routledge. Disponible en format e-book.

Riker, W. H. (1982), “The Two-party System and Duverger's Law: An Essay on the History of Political Science”, in American Political Science Review, 76/4, pp. 753-766. Disponible en línia.

 

Complementària

Golder, M. (2005), ‘Democratic Electoral Systems Around the World 1946–2000’, Electoral Studies, 24/1, pp. 103–121. Disponible en línia.

Horowitz, D. L. (2003) ‘Electoral Systems: A Primer for Decision Makers’, Journal of Democracy, 14, pp. 115–127. Disponible en línia.

Lijphart, A. (2004), “Constitutional Design for Divided Societies”, Journal of Democracy, 15/2, pp. 96-109. Disponible en línia.

Michael, G. (1992), ‘Comparing Proportional Representation Electoral Systems: Quotas, Thresholds, Paradoxes, and Majorities’, British Journal of Political Science, 22, pp. 469–496. Disponible en línia.

Moser, R. G. and Scheiner, E. (2004), ‘Mixed Electoral Systems and Electoral System Effects: Controlled Comparison and Cross-National Analysis’, Electoral Studies, 23/4, pp. 575–600. Disponible en línia.