Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501935 Publicitat i Relacions Públiques | FB | 1 | 2 |
És recomanable el seguiment de les informacions d’actualitat sobre el sistema de mitjans i el sector publicitari, principalment a Catalunya, Espanya i Europa.
Aquesta assignatura introdueix l’alumnat en el coneixement de les indústries comunicatives i culturals i, més concretament, dels sistemes de mitjans de comunicació i del sector publicitari, així com dels actors polítics, econòmics i socials que els modelen amb el seu comportament i estratègies (organismes reguladors, grups de comunicació, entitats empresarials i professionals...).
A banda de descriure els trets estructurals dels sistemes de mitjans, s’aporten claus d'interpretació sobre els perquès de la seva configuració, per la qual cosa es té en compte el marc històric, econòmic, polític, social, cultural i tecnològic en què es desenvolupen.
L'atenció es focalitza principalment en els contextos català i espanyol, emmarcant-los dins de l'Europa occidental i, particularment, dels països mediterranis. Amb tot, també es tenen presents els àmbits internacional i transnacional.
L'objectiu central de l'assignatura és desenvolupar una actitud reflexiva i la capacitat de poder analitzar críticament fets comunicatius d'actualitat.
1. Delimitació conceptual i perspectives teòriques. ¿Què és un sistema de mitjans? Tipologia i característiques. Sistemes mediàtics comparats.
2. Anàlisi d’actors que contribueixen a l’articulació dels sistemes de mitjans. El paper de l’Estat i dels reguladors independents. Grups de comunicació, associacions empresarials, organismes de mesura d’audiències i empreses de telecomunicacions amb negocis a l’àmbit audiovisual. La ciutadania i els drets de la comunicació.
3. Anàlisi de sectors mediàtics (premsa, ràdio i televisió) i la indústria de la publicitat. Panorama i característiques de l’oferta. Nous serveis i nous mitjans. Transformació dels models de consum i de negoci.
Dos terços de la docència presencial es desenvoluparan amb el grup complet i un terç en seminaris amb grups reduïts.
Les sessions amb tot el grup es portaran a terme fonamentalment a partir de classes magistrals centrades en els blocs temàtics apuntats a l'apartat "continguts". També s'aclariran els dubtes relatius a les lectures obligatòries que hagi de fer l'alumnat i al treball d'autoaprenentatge.
Als seminaris es realitzaran activitats d'aprofundiment en els temes ja tractats a partir de l'anàlisi pautat de recursos documentals (notícies, textos acadèmics o altres). En tots dos casos es posaran en comú i es discutiran qüestions d'actualitat, amb la participació activa de l'alumnat, per tal d'actualitzar el temari i identificar elements clau referents a l'evolució dels sistemes de mitjans.
El plantejament de l'assignatura incorporarà la perspectiva de gènere en totes les vessants possibles, des dels continguts a les metodologies aplicades a les dinàmiques de treball i participació de l'alumnat a l'aula, de manera que es faciliti una interacció igualitària.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Seminaris | 17 | 0,68 | 1, 2, 3, 4, 6, 9, 10, 12, 13, 14, 15 |
Teoria | 34 | 1,36 | 1, 3, 4, 10, 12, 13, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Avaluació | 7 | 0,28 | 3, 4, 6, 9, 10, 12, 13 |
Tutories | 5 | 0,2 | 1, 3, 4, 10, 12, 13, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 80 | 3,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 12, 13, 15 |
L'assignatura consta de les activitats d'avaluació següents:
1. Diversos exercicis relatius a les qüestions tractades al seminari, que suposaran el 30% de la qualificació. Pel seu caràcter vinculat a l'actualitat, aquestes activitats d’avaluació no seran recuperables.
2. Intervenció als seminaris. Es valorarà de manera qualitativa la intervenció dels seminaris (10% de la nota final). Aquesta activitat d’avaluació no serà recuperable.
3. Dos exàmens parcials sobre els continguts teòrics, cadascun dels quals representa el 30% de la qualificació final, i que són alliberatoris de matèria.
Per aprovar l'assignatura cal superar obligatòriament aquests dos exàmens. En cas que es suspenguin es pot participar a la recuperació, sempre i quan s’hagi estat prèviament avaluat dels dos exàmens parcials i, almenys, una de les altres dues activitats d’avaluació.
Si no es fa un dels dos exàmens parcials la qualificació final serà "no avaluable".
En el supòsit que no se superi la recuperació d’un dels dos exàmens, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (o la mitjana, si queden tots dos suspesos).
Les dates de les activitats d’avaluació i de recuperació seran anunciades el dia de presentació de l’assignatura. La informació també serà disponible al campus virtual.
Estudiants a partir de la segona matrícula
A partir de la segona matrícula l’alumnat pot optar a l'avaluació mitjançant una prova de síntesi, amb opció a recuperació sempre i quan s’hagi presentat prèviament. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi, sobre la qual es donaran més detalls a l’inici de curs.
S'entendrà que l'alumnat a partir de la segona matrícula que no comuniqui explícitament per correu electrònic i en el termini anunciat a principi de curs la seva opció d'avaluació farà la prova de síntesi.
Plagi
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació tindrà una qualificació de 0 en aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercicis dels seminaris | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 12, 13, 14, 15 |
Exàmens parcials | 30% + 30% | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Intervenció al seminaris | 10% | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 6, 9, 10, 12, 13 |
AGUADO-GUADALUPE, Guadalupe (2018). Las relaciones Prensa-Estado en el reparto de publicidad institucional en España. Estudios sobre el Mensaje Periodistico, 24(2), 993.
ALBORNOZ, Luis y GARCÍA LEIVA, Trinidad (eds.) (2017) Diversidad e industria audiovisual. El desafío cultural del siglo XXI, México: Fondo de Cultura Económica.
ALMIRON, Núria (2010) Journalism in crisis. Corporate Media and Financialization. Cresskill: Hampton Press.
BIRKINBINE, Benjamin; GÓMEZ, Rodrigo; y WASKO, Janet (2016) Global media giants, Londres; Nueva York: Routledge.
BUSTAMANTE, Enrique (2013). Historia de la radio y la televisión en España: una assignatura pendiente de la democracia. Barcelona: Gedisa.
CIVIL i SERRA, M.; LÓPEZ, B., eds. (2019) Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Col·lecció Lexikon Informes, 6: http://incom.uab.cat/informe
FERNÁNDEZ, Isabel (coord.) (2017). Austeridad y clientelismo. Política audiovisual en España en el contexto mediaterráneo y de la crisis financiera. Barcelona: Gedisa.
GARCÍA SANTAMARÍA, José Vicente (2016). Los grupos multimedia españoles. Análisis y estretegias. Barcelona: Editorial UOC. Disponible en llibre electrònic: https://cataleg.uab.cat/iii/encore/record/C__Rb1991834?lang=cat
GUTIÉRREZ MONTES, Eladio (coor.) (2017) Televisión abierta. Situación actual y tendencias de futuro de la TDT, Madrid: Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicaciones.
HALLIN, Daniel i MANCINI, Paolo (2008). Sistemas de medios comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Hacer.
HAVENS,Timothy; LOTZ, Amanda (2012) Understanding Media Industries. New York: Oxford University Press.
JONES, Daniel E. (2005). "Aproximación teórica a la Estructura de la Comunicación Social". Sphera Publica: Revista de Ciencias Sociales y de la Comunicación, núm. 5, pàgs. 19-39.
LAMUEDRA, María (coord.)(2012). El futuro de la televisión pública. La necesaria alianza con la ciudadanía. Madrid: Editorial Popular.
MIGUEL DE BUSTOS, Juan Carlos i CASADO DEL RÍO, Miguel Ángel. (coords.) (2012). Televisiones autonómicas. Evolución y crisis del modelo público de proximidad. Barcelona: GEDISA.
REIG, Ramón i alt. (2012). "Concentración global del negocio de la publicidad. Los cuatro principales grupos: WPP, Omnicom Group, Interpublic y Publicis". Global Media Journal, vol. 9, núm. 18, pàgs. 35-51.
ZALLO, Ramón (2011). Estructuras de la comunicación y la cultura. Políticas para la era digital. Barcelona: Gedisa.
ZALLO, Ramón (2016): Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder. Barcelona: Gedisa.
Durant el curs es suggeriran altres referències bibliogràfiques complementàries i fonts en línia per aprofundir en els continguts tractats.