Logo UAB
2020/2021

Llengua Catalana: Cultura i Societat

Codi: 103567 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502758 Humanitats OB 2 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Mar Massanell Messalles
Correu electrònic:
Mar.Massanell@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Daniel Casals Martorell

Prerequisits

No n'hi ha.

Objectius

L’assignatura Llengua catalana: cultura i societat té com a objectius oferir una visió panoràmica de la situació actual del català, analitzar els principals fets històrics que n’han condicionat l’ús, aprofundir en els conceptes d’estàndard i normativa, identificar les obres que conformen el corpus normatiu del català, conèixer els prinicipals trets de l'estàndard oral català, endinsar-se en els àmbits d’ús de l’estàndard i tenir notícia les institucions més rellevants relacionades amb la llengua catalana.

Competències

  • Identificar les característiques de l'espai i del territori per a poder gestionar els recursos per al desenvolupament local i territorial.
  • Interpretar la diversitat social i cultural.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Utilitzar adequadament els recursos i les metodologies que s'empren en l'estudi de la cultura contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i interpretar textos orals de diferent naturalesa.
  2. Aplicar i adaptar de manera coherent les característiques de la llengua estàndard en diferents situacions comunicatives.
  3. Conèixer les principals dades sobre la situació actual de la llengua (estatus jurídic, extensió territorial, nombre de parlants, etc.).
  4. Conèixer les principals institucions vinculades a la llengua (acadèmies, administracions públiques, fundacions, consorcis, etc.) i conèixer-ne les funcions i la trajectòria.
  5. Dominar els principals paràmetres de variació lingüística.
  6. Dominar les varietats del discurs oral, el nivell d'adequació i els graus de formalitat.
  7. Entendre el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo.
  8. Expressar continguts i arguments de manera raonada en discursos (orals i escrits) de caràcter formal.
  9. Expressar-se de manera correcta, organitzada i adequada en una conversa o una presentació oral.
  10. Saber detectar i corregir qualsevol tipus d'inadequació (gramatical, ortogràfica, estilística, pragmàtica, argumentativa, etc.) en un text.

Continguts

1. Situació actual de la llengua catalana. Estatus jurídic, extensió territorial i nombre de parlants.

2. La divisió geolectal del català i la seva justificació històrica.

3. La llengua catalana durant la història. Fets que n’han condicionat l’ús.

4. L’autoritat i el corpus normatiu de la llengua catalana. L’obra de Pompeu Fabra. La difusió de la normativa.

5. La varietat estàndard: definició, procés de construcció i àmbits d’ús.

6. L’estàndard oral de la llengua catalana.

7. L’estàndard als mitjans de comunicació de massa. Els llibres d’estil.

8. Institucions i organismes vinculats a la llengua catalana.

Metodologia

L’assignatura Llengua catalana: cultura i societat combina dos tipus d’activitats formatives: (a) dirigides (33%), com classes teòriques i resolució d'exercicis elaborats a casa, i (b) autònomes (66%), com la lectura de bibliografia, l’elaboració d’exercicis i l’estudi.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, resolució a l'aula d'activitats elaborades a casa 45 1,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tipus: Autònomes      
Lectura de bibliografia, elaboració d'exercicis, estudi 100,5 4,02 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Avaluació

L’avaluació d’aquesta assignatura comprèn tres activitats que es faran a classe en les dates fixades: (1) qüestionari (25%), (2) exposició oral (35%) i (3) test (40%).

A l’inici de cada activitat d’avaluació, el professor o la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.

Si un estudiant ha estat avaluat de menys de 2/3 de l’assignatura, rebrà la consideració de “no avaluable”. Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys de 2/3 de l’assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,9. La qualificació màxima de la recuperació és 5.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Primera prova puntuable 25% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Segona prova puntuable 35% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tercera prova puntuable 40% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10

Bibliografia

Casals, Daniel [ed.] (2015): Quan la llengua ven. Estudis de llenguatge publicitari català. Aachen: Shaker.

Casals, Daniel.; Faura, Neus. (2010): El català als mitjans de comunicació. Barcelona: Editorial UOC.

Casals, Daniel; Massanell, Mar [eds.] (2020): La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casals, Daniel; Massanell, Mar; Segarra, Mila [eds.] (2018): L'extensió social de la normativa als mitjans de comunicació. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casals, Daniel; Torrent, Anna M.; Bassols, Margarida (2017): Allò que el corrector no s'endugué. La correcció postdigital. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

Coromina, Eusebi. (2008): El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Eumo Editorial.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2006): ésAdir. Barcelona [en línia: http://esadir.cat]

Fabra, Pompeu (1918 [1933]7): Gramàtica catalana. Barcelona: IEC [edició facsímil].

Ferré, Carme.; Nogués, Anna. (2010). Llibre d'estil. Agència Catalana de Notícies. Barcelona: UOC, INCOM.

Ferrando, Antoni.; Nicolás, Miquel. (1993): Panorama d'història de la llengua catalana. València: Tàndem.

Institut d'Estudis Catalans (1990 [1999]4): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica.Barcelona: IEC [www.iec.cat].

Institut d'Estudis Catalans (1992 [1999]3): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC [www.iec.cat].

Institut d'Estudis Catalans (2018): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III Lèxic. Barcelona: IEC [www.iec.cat]

Institut d'Estudis Catalans (1995 [2007]2): Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: IEC, PAMSA, Edicions 62. Edició en línia [www.iec.cat]

Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC.

Institut d'Estudis Catalans (2017): Ortografia catalana. Barcelona: IEC.

Institut d'Estudis Catalans (2018): Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: IEC.

Segarra, Mila. (1998): Pompeu Fabra. Barcelona: Empúries.

Solà, Joan. (1987): L'obra de Pompeu Fabra. Barcelona: Teide.

Solà, Joan. [dir.] (1995): Llibre d'estil de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Veny, Joan.; Massanell, Mar. (2015): Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona, Alacant i València: Universitat de Barcelona, Universitat d'Alacant i Universitat de València.