Logo UAB
2020/2021

Economia i Planificació de l'Educació

Codi: 103528 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500261 Pedagogia OB 3 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Rafael Merino Pareja
Correu electrònic:
Rafael.Merino@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Rafael Merino Pareja

Prerequisits

Es recomana haver aprovat les assignatures Educació i Contextos Educatius -1er-, i Bases Sociopolítiques de l’Educació -2n-

Objectius

L’assignatura pretén desenvolupar en els futurs professionals les competències bàsiques per a comprendre, analitzar i gestionar els aspectes econòmics i la planificació dels processos educatius, amb la finalitat de possibilitar una intervenció eficaç en els diferents àmbits de l’educació des d’una òptica econòmica i de planificació.

Així, els objectius de l’assignatura son que els estudiants adquireixin les capacitats bàsiques d’anàlisi i gestió dels aspectes econòmics i de planificació dels processos educatius i de formació, així com les capacitats per valorar les seves conseqüències individuals i socials.

Competències

  • Analitzar i comprendre els referents teòrics, històrics, culturals, polítics, ambientals i legals que conformen situacions i propostes educatives i formatives.
  • Avaluar polítiques, institucions i sistemes educatius.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Identificar plantejaments i problemes educatius, indagar sobre ells: obtenir, registrar, tractar i interpretar informació rellevant per emetre judicis argumentats que permetin millorar la pràctica educativa i formativa.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar els sistemes educatius des de la perspectiva política, econòmica i internacional.
  2. Incorporar a les seves anàlisis els referents de planificació, econòmics i internacionals vinculats a problemes i propostes concretes sobre el sistema educatiu.
  3. Lliurar en temps i forma les activitats proposades.
  4. Organitzar el treball de forma estructurada en relació a les demandes.
  5. Planificar el sistema educatiu emprant les dades existents i posant-les en relació amb el context.
  6. Saber expressar oralment i per escrit les seves idees i coneixements amb suficient fonament teòric i argumental.

Continguts

1. Fonaments teòrics de l'economia i la planificació en educació.

Teories sobre les funcions econòmiques de l'educació.

Teories i models sobre planificació educativa. Els indicadors educatius.

L'educació avui: tendències en la planificació i l'economia de l'educació.

 

2. Educació, planificació i rendiment econòmic.

Educació i creixement econòmic.

Educació i desenvolupament social.

Efectes de la planificació en els rendiments de l'educació.

 

3. Oferta, demanda i planificació de l'educació.

Factors determinants de l'oferta i la demanda educativa.

Models i eines per a la planificació de l'oferta educativa.

La planificació estratègica en educació.

La inspecció en la planificació del sistema educatiu.

 

4. Mercat de treball, educació i planificació.

Relacions entre el mercat de treball i l'educació.

Educació, planificació i polítiques d'ocupació.

La inserció professional dels joves i els titulats universitaris.

 

5. Gestió econòmica dels centres educatius i estratègies de planificació.

Els costos i rendiments de l'educació.

Elaboració de pressupostos.

Planificació educativa i gestió econòmica de centres  educatius.

 

 

6. El finançament de l'educació.

La inversió educativa.

Equitat i educació.

Intervenció del sector públic en educació.

Models de finançament de l'educació obligatòria i postobligatòria.

Programes d'ajut financer a l'estudi.

Metodologia

Activitat

Hores

Metodologia

Resultats

Aprenentatge

Presencial en gran grup

30

Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet l’exposició dels principals continguts a través d’una participació oberta i activa per part dels estudiants. Malgrat ser una tipologia d’activitat on el protagonisme recau en la figura docent, es fomentarà la participació activa de l’alumnat, compartint els aprenentatges que s’estan assolint

G1.3, G2.1, G2.2, EP1.2, EP10.2

Seminaris

15

Espais de treball en grup reduïts (25 estudiants aprox.)  supervisat pel professorat on s’aprofundeix en els continguts i temàtiques treballades en el gran grup. Les activitats a realitzar seran anàlisi de documents, interpretació d’informes i dades, discussions en grup i activitats pràctiques de creació d’eines per a la gestió econòmica i la planificació de l’educació

G1.3, G2.1, G2.2, EP1.2, EP10.2, EP18.6

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Presencial en gran grup 30 1,2 1, 2, 3, 6
Seminaris 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6
Tipus: Supervisades      
Tutories 30 1,2 2, 3, 5
Tipus: Autònomes      
Treball autònom 75 3 1, 2, 3, 5, 6

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats que es mostren en la graella que hi ha a continuació.

Activitat d’Avaluació

 

% de la nota

Resultats

Aprenentatge

Prova teòrica de les unitats 1 a la 6 (data prova: 10/6/21, data de recuperació: 1/7/21)

50%

G1.3, G2.1, G2.2, EP1.2, EP10.2

 

Treball grupal que es va elaborant al llarg del curs acadèmic en relació a una temàtica concreta a escollir entre diverses que presenta el professorat. 

30%

G1.3, G2.1, G2.2, EP1.2, EP10.2, EP18.6

Treball individual a partir de lectures

20%

L’assistència a classe és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a un mínim d’un 80% de classes, en cas contrari es considerarà no avaluable.

En el cas dels estudiants que han seguit adequadament tota l’assignatura, la no superació de la prova teòrica podrà donar lloc a  una prova de recuperació al finalitzar l’assignatura.

La nota final de l'assignatura serà la mitjana ponderada de les tres activitats d'avaluació, i la mitjana es farà a partir de 5.  L’estudiant  rebrà feedback de les activitats d'avaluació en un termini raonable, 15 dies hàbils en el cas de la prova teòrica i 20 dies hàbils en el treball de grup. El treball individual rebrà feedback qualitatiu en la presentació a l'aula i la nota quan s'acabin totes les presentacions.

 El plagi serà motiu de no superació de l’assignatura.

 

 

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova teòrica 50% 0 0 1, 2, 6
Treball grupal 30% 0 0 1, 3, 4, 5, 6
Treball individual 20% 0 0 1, 2, 5, 6

Bibliografia

Bjornavold J. (2001) “The changing institutional and political role of non-formal learning: European trends” in Descy P. Tessaring M. “Training in Europe. Second report on vocational training research in Europe 2001. Background report. Cedefop reference series. Office for Official Publications of the European Comunities

Belfield, C. R., & Levin, H. M. (Eds.). (2007). The Price We Pay: Economic and Social Consequences of Inadequate Education. Washington DC: Brookings Institution Press.

Bonal, X. (2013) (dir.) Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Col·lecció Polítiques 78.

Bonal, X- Essomba, M.A.- Ferrer, F. (2004) Política educativa i igualtat d’oportunitats. Ed. Mediterrànea, Barcelona

Brown P.; Lauder H. (2007 /1997) “Educación, globalización y desarrollo económico” En Bonal et al (ed ) Globalización y educación. Textos fundamentales. Ed. Miño y Dávila. Buenos Aires.

Carnoy M. and Levin, H. (1985), Schooling and Work in the Democratic State. Palo Alto, Calif.: Stanford University Press.

Carnoy, M.  (coordinador) (2006) Economía de la educación Publicació UOC, Barcelona

Hartog, J. (2000), “Overeducation and earnings: where we are, ewhere we should go?”, Economics of Education Review, vol.19, no. 2, pp.185-194.

Hartog, J. (2001), “On Human Capital and Individual Capabilities”, Review of Income and Wealth, vol. 47, no. 4, pp. 515-540.

Moreno Becerra, J.L. (1998) Economía de la Educación. Pirámide, Madrid.

Oroval, E. (ed) (1996) Economía de la educación. Barcelona: Ariel.

Oroval,E. - Escardibul, O. (1998) Economía de la Educación . Ed. Encuentro. Madrid.

Pastor, A. (2007) La CienciaHumilde. Noema. Crítica. Barcelona

Planas J. (2011) « La relación entre educación y empleo en Europa”. PAPERS Revista de Sociología nº102

Ruesga, B.,  da Silva, J. y Monsueto, S. (2014). “Estudiantes universitarios, experiencia laboral y desempeño académico en España”. Revista de Educación, 365,  67-95

Sala G.; Planas J.,Van Rompaey E. (2010) “Especialidad de formación, especialidad de empleo y resultados de inserción. ¿Trabajan los jóvenes dónde “deberían”?. Sociología del Trabajo nº 70

Salas, M. (2008) Economia de la Educación. Pearson. Madrid.

San Segundo, Mª J. (2001) Economía de la educación Síntesis, Madrid .

Ventura, J. (1998) Perspectivas Económicas de la Educación. Ediciones Universidad De Barcelona, Barcelona

Enllaços web:

http://cedefop.europa.eu//

http://www.siteal.iipe-oei.org

http://www.mec.es

http://www.mtas.es

http://www.gencat.cat/ensenyament