Educació Comparada
Codi: 103527 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500261 Pedagogia | OB | 3 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Edgar Quilabert Argudo
- Correu electrònic:
- Edgar.Quilabert@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
És molt recomanable haver aprovat l’assignatura "Bases Sociopolítiques de l’Educació". Els seus continguts i competències es donen per assolits en aquesta assignatura.
Objectius
Aquesta assignatura s’imparteix en un nivell avançat del pla d’estudis de Pedagogia, i amb caràcter obligatori. Es considera imprescindible per a la formació de qualsevol pedagog/a el coneixement i la capacitat de comprensió dels sistemes educatius d’altres països, especialment de l’àmbit europeu.
La mirada internacional sobre els fenòmens educatius constitueix l’eix central d’aquesta assignatura. Els objectius formatius són els següents:
1.- Conèixer i aplicar els fonaments teòrics de l'Educació Comparada.
2.- Conèixer, analitzar i comprendre la problemàtica educativa del món d'avui, des d’una perspectiva internacional, entenent les interrelacions que es donen amb els factors econòmics, polítics, històrics i culturals.
3.- Conèixer, analitzar i comprendre els sistemes educatius de certs països de rellevància internacional.
4.- Analitzar i comprendre el sistema educatiu espanyol i l’educació a Catalunya a partir de referents internacionals.
Competències
- Analitzar i comprendre els referents teòrics, històrics, culturals, polítics, ambientals i legals que conformen situacions i propostes educatives i formatives.
- Avaluar polítiques, institucions i sistemes educatius.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar plantejaments i problemes educatius, indagar sobre ells: obtenir, registrar, tractar i interpretar informació rellevant per emetre judicis argumentats que permetin millorar la pràctica educativa i formativa.
- Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.
Resultats d'aprenentatge
- Avaluar els sistemes educatius des de la perspectiva política, econòmica i internacional.
- Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i la seva incidència en la formació integral, tot assumint que l'exercici de la funció educativa ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
- Incorporar a les seves anàlisis els referents de planificació, econòmics i internacionals vinculats a problemes i propostes concretes sobre el sistema educatiu.
- Lliurar en temps i forma les activitats proposades.
- Mostrar un pensament educatiu propi a partir del coneixement dels referents teòrics i històrics de l'educació.
- Organitzar el treball de forma estructurada en relació a les demandes.
- Planificar el sistema educatiu emprant les dades existents i posant-les en relació amb el context.
- Saber expressar oralment i per escrit les seves idees i coneixements amb suficient fonament teòric i argumental.
Continguts
A.- Fonaments teòrics de l’Educació Comparada.
B.- Panoràmica mundial de l’educació.
C.- Sistemes educatius d’àmbit internacional.
D.- Anàlisi comparativa de sistemes educatius en el context internacional.
E.- El sistema educatiu espanyol i l’educació a Catalunya a l’entorn internacional.
Metodologia
L'activitat dirigida es desenvolupa a partir de l'exposició docent i l'anàlisi conjunt de lectures i altres materials.
El seminaris són espais de treball per a un subgrups (un terç del gran grup). Es proposen diferents activitats d'aprofundiment i discussió de la matèria treballada.
A banda de la matèria de tipus teòric, l'assignatura contempla la realització d'un projecte tutoritzat, que tindrà el seguiment del docent.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe magistral | 30 | 1,2 | 1, 3, 5, 7 |
| Seminaris (grups reduïts) | 15 | 0,6 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Projectes tutoritzats i realització d'activitats | 30 | 1,2 | 1, 3, 4, 6, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura d'articles, llibres i elaboració de treballs | 75 | 3 | 1, 3, 4, 5, 6, 8 |
Avaluació
El treball grupal s'elabora en relació amb una temàtica concreta a escollir en el marc del sistema educatiu, d'acord als paràmetres presentats en les sessions teòriques. El treball s'haurà de presentar als seminaris de la setmana anterior a l'examen final.
Els exercicis avaluatius es realitzen de forma individual i es basen en l'anàlisi de lectures d'aprofundiment i/o dels debats de classe.
És necessari obtenir com a mínim un 5 a cadascuna de les activitats d'avaluació.
L’assistència a classe és obligatòria.
El plagi és motiu de suspens. En cas de plagi no es podrà repetir el treball.
La data de l'examen final serà el 14/01 i la recuperació el 28/01.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitat individual | 20% | 0 | 0 | 4, 5, 6, 8 |
| Examen final | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8 |
| Treball grupal tutoritzat | 30% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 7 |
Bibliografia
Apple, M. W. (2004). Creating Difference: Neo-Liberalism, Neo-Conservatism and the Politics of Educational Reform. Educational Policy, 18(1), 12–44. https://doi.org/10.1177/0895904803260022
Avelar, M., & Ball, S. J. (2019). Mapping new philanthropy and the heterarchical state: The Mobilization for the National Learning Standards in Brazil. International Journal of Educational Development, 64, 65–73. https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2017.09.007
Ball, S. J., & Junemann, C. (2012). Networks, new governance and education. Bristol, UK: Bristol University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctt9qgnzt
Ball, S. J., & Youdell, D. (2007). Hidden privatisation in public education. Brussels.
Beech, J., & Barrenechea, I. (2011). Pro-market educational governance: is Argentina a black swan? Critical Studies in Education, 52(3), 279-293. http://doi.org/10.1080/17508487.2011.604077
Bonal, X. Tarabini, A., Verger, A.(comp.). (2007). Globalización y Educación. Textos Fundamentales. Buenos Aires: Miño y Dávila.
Bonal, X., & Tarabini, A. (2013). The Role of PISA in Shaping Hegemonic Educational Discourses, Policies and Practices: The Case of Spain. Research in Comparative and International Education, 8(3), 335–341. https://doi.org/10.2304/rcie.2013.8.3.335
Bray, M., Adamson, B., Mason, M. (2010). Educación comparada. Enfoques y métodos. Buenos Aires: Granica
Brenner, N., Peck, J., & Theodore, N. (2010). After Neoliberalization? Globalizations, 7(3), 327–345. https://doi.org/10.1080/14747731003669669
Carnoy, M. (1999).Globalization and Educational Reform: what planners need to know. Paris: UNESCO. [CHAPTERS 3&4]
Chubb, J. E., & Moe, T. M. (1990). Politics, Markets, and America’s Schools. Washington DC: The Brookings Institution.
Dale, R. (1999). Specifying globalization effects on national policy: a focus on the mechanisms. Journal of Education Policy, 14(1), 1–17. https://doi.org/10.1080/026809399286468
Di John, J. (2007). Albert Hirschman’s exit-voice framework and its relevance to problems of public education performance in Latin America. Oxford Development Studies, 35(3), 295–327. https://doi.org/10.1080/13600810701514860
Edwards, D. B., & Moschetti, M. C. (2019). Global Education Policy, Innovation, and Social Reproduction. In Encyclopedia of Educational Innovation (pp. 1–6). Singapore: Springer Singapore. https://doi.org/10.1007/978-981-13-2262-4_111-1
European Commission. (2011). Progress towards the common European objectives in education and training (2010/2011) Indicators and benchmarks. En línia:
Ferrer, F. (2002). La educación comparada actual. Barcelona: Ariel
Ferrer, F., Castel, J. L., Valiente, O. (2009). Equitat, excel·lència i eficiència educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Friedman, M. (1997). Public Schools: Make Them Private. Education Economics, 5(3), 341–344. https://doi.org/10.1080/09645299700000026
Ganimian, A., & Murnane, R. (2014). Improving Educational Outcomes in Developing Countries: Lessons from Rigorous Impact Evaluations. Cambridge, MA. https://doi.org/10.3386/w20284
García Garrido, J.L. (2004). Sistemas educativos de hoy. Madrid: Dykinson.
http://www.includ-ed.eu/sites/default/files/documents/report_llp_policy_2010.pdf
http://www.oecd.org/education/education-at-a-glance-19991487.htm/?refcode=20190209ig
Languille, S. (2017). Public Private partnerships in education and health in the global South: a literature review. Journal of International and Comparative Social Policy, 33(2), 142–165. https://doi.org/10.1080/21699763.2017.1307779
Levin, H. M. (2002). A Comprehensive Framework for Evaluating Educational Vouchers. Educational Evaluation and Policy Analysis, 24(3), 159-174. http://doi.org/10.3102/01623737024003159
Lubienski, C. (2003). Innovation in Education Markets: Theory and Evidence on the Impact of Competition and Choice in Charter Schools. American Educational Research Journal, 40(2), 395-443. http://doi.org/10.3102/00028312040002395
Martinez Usarralde, M.J. (2009). Educación internacional. València: Tirant lo Blanch.
Morduchowicz, A., & Iglesias, G. (2011). Auge y avance de los subsidios estatales a las escuelas privadas en la Argentina. In R. Perazza (Ed.), Mapas y recorridos de la educación de gestión privada en la Argentina. Buenos Aires: Aique.
Moschetti, M. C., & Verger, A. (2020). Opting for Private Education: Public Subsidy Programs and School Choice in Disadvantaged Contexts. Educational Policy, 34(1), 65–90. https://doi.org/10.1177/0895904819881151
Moschetti, M., Fontdevila, C., & Verger, A. (2017). Manual para el estudio de la privatización de la educación. Bruselas: Education International.
Narodowski, M., Moschetti, M., & Gottau, V. (2017). The growth of private education in Argentina: eight paradigmatic explanations. Cadernos de Pesquisa, 47(164), 414-441.
Naya, L.M. (2003): La educación para el desarrollo en un mundo globalizado. Donostia: Erein
Nusche, D. (2009), What Works in Migrant Education?: A Review of Evidence and Policy Options. OECD Education Working Papers Series, No. 22, OECD Publishing.
OECD (2013).Synergies for Better Learning: An International. Perspective on Evaluation and Assessment. OECD: Paris.
OECD (2019). Education at a glance 2019. OECD Indicators. En línia:
OECD. (2011). School autonomy and accountability: Are theyrelated to student performance? Pisa in Focus 9. http://www.oecd.org/pisa/48910490.pdf
Parcerisa, L., & Verger, A. (2016). Rendición de cuentas y política educativa: Una revisión de la evidencia internacional y futuros retos para la investigación. Profesorado: Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 20(3).
Patrinos, H. A., Barrera Osorio, F., & Guáqueta, J. (2009). The role and impact of public-private partnerships in education. Washington D.C.: World Bank Publications.
Prat, Enric (2013). L'educació, una qüestió d'estat. Una mirada a Europa. Barcelona: UB.
Rizvi, F., & Lingard, B. (2009). Globalizing education policy. London: Routledge. [CHAPTER 1]
Schleicher, A., & Zoido, P. (2016). The policies that shaped PISA, and the policies that PISA shaped. In: Mundy, K., Green, A., Lingard, B., & Verger, A. (Eds.) The handbook of global education policy. London: Wiley.
Tarabini, A., & Bonal, X. (2011). Globalización y política educativa:los mecanismos como método de estudio. Revista de Educación, 355(2), 235-255.
Taylor, S., Rizvi, F., Lingard, B., & Henry, M. (1997). Educational policy and the politics of change. London: Routledge. [CHAPTER 1 & 2]
Termes, A., Bonal, X., Verger, A., & Zancajo, A. (2015). Public-Private Partnerships in Colombian Education: The Equity and Quality Impications of "Colegios en concesión." London: Open Society Foundations.
Tolofari, S. (2005). New Public Management and Education. Policy Futures in Education 3(1), 75-89.
UNESCO. (2013). Informe de 2013/4. Enseñanza y aprendizaje: Lograr la calidad para todos. En línia: http://unesdoc.unesco.org/images/0022/002261/226159s.pdf
UNESCO. (2015). Rethingking Education: Towards a global common good? Paris: UNESCO Publishing. Retrieved from https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000232555
Valiente, O. (2014). The OECD skills strategy and the education agenda for development. International Journal of Educational Development, 39, 40-48.
Verger, A. (2012). Framing and selling global education policy: the promotion of public-private partnerships for education in low-income contexts. Journal of Education Policy, 27(1), 109-130.
Verger, A., Fontdevila, C., & Zancajo, A. (2016).The privatization of education: A political economy of global education reform. New York: Teachers College Press.
Verger, A., Fontdevila, C., Rogan, R., & Gurney, T. (2019). Manufacturing an illusory consensus? A bibliometric analysis of the international debate on education privatisation. International Journal of Educational Development, 64, 81–95. https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2017.12.011
Verger, A., M. Novelli and H. K. Altinyelken. (2012). Global Education Policy and International Development: An Introductory Framework. In: Verger, A., M. Novelli and H. K. Altinyelken (Eds.). Global Education Policy and International Development: New Agendas, Issues and Policies. London: Continuum
Verger, A., Moschetti, M. C., & Fontdevila, C. (2020). How and why policy design matters: understanding the diverging effects of public-private partnerships in education. Comparative Education, 56(2), 278–303. https://doi.org/10.1080/03050068.2020.1744239
Vior, S. E., & Rodríguez, L. R. (2012). La privatización de la educación argentina: un largo proceso de expansión y naturalización. Pro-Posições, 23(2), 91-104.
Waslander, S., C. Pater, and M. van der Weide. 2010. Markets in Education: An Analytical Review of Empirical Research on Market Mechanisms in Education. OECD EDU Working Paper 52.[PAGES 28-45]