Logo UAB
2020/2021

Orientació Escolar

Codi: 103525 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500261 Pedagogia OB 3 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Sebastia Sanchez Marin
Correu electrònic:
Sebastia.Sanchez@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Patricia Olmos Rueda

Prerequisits

No hi ha cap requisit.

Objectius

Aquesta assignatura, obligatòria de tercer curs del grau de pedagogia pretén formar orientadors i orientadores escolars que 
treballaran en col·laboració amb mestres, famílies i professionals vinculats al món escolar del territori. Per això es tractaran 
els fonaments de l’orientació en totes les etapes obligatòries i els principals recursos i estratègies de col·laboració. 
L’estudiant acabarà l’assignatura amb una visió del conjunt de possibilitats d’acció orientadora en aquest context.
L’assignatura d’Orientació Escolar, conjuntament amb la d’Orientació Professional és fonamentadora de la menció de 
Quart curs anomenada “Orientació Educativa”.

Aquesta assignatura, obligatòria de tercer curs del grau de pedagogia pretén formar orientadors i orientadores escolars que treballaran en col·laboració amb mestres, famílies i professionals vinculats al món escolar del territori. Per això es tractaran els fonaments de l’orientació en totes les etapes obligatòries i els principals recursos i estratègies de col·laboració. L’estudiant acabarà l’assignatura amb una visió del conjunt de possibilitats d’acció orientadora en aquest context. L’assignatura d’Orientació Escolar, conjuntament amb la d’Orientació Professional, és fonamentadora de la menció de Quart curs anomenada “Orientació Educativa”.

Competències

  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats) per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el seu exercici i desenvolupament professional.
  • Aplicar estratègies i tècniques d'assessorament, orientació, consulta i mediació educativa en àmbits professionals i institucions i serveis educatius i de formació.
  • Diagnosticar les necessitats i possibilitats de desenvolupament de les persones per a fonamentar el desenvolupament de les accions educatives i formatives.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Desenvolupar correctament estratègies d'orientació, consulta i mediació, d'acord a criteris professionals preestablerts.
  2. Identificar els principis deontològics presents en els processos de mediació i orientació.
  3. Identificar fortaleses i debilitats per afrontar processos d'orientació i mediació.
  4. Identificar necessitats formatives i d'orientació a partir d'estratègies predissenyades.
  5. Mostrar una actitud de respecte cap als principis deontològics de l'orientació i la mediació.
  6. Programar la tutoria d'un curs a partir de paràmetres preestablerts (nivell, context…).
  7. Proposar estratègies i accions d'orientacions i mediació a partir de situacions reals o simulades.
  8. Proposar millores de les potencialitats i minimització de debilitats per a l'orientació i la mediació.
  9. Relacionar necessitats formatives i d'orientació amb estratègies d'orientació.
  10. Simular el treball multiprofessional o interprofessional en relació a processos d'orientació o mediació.

Continguts

Bloc 1

Bloc 1

  • 1. Principis i fonaments de l’orientació educativa i acadèmica
  • 2. Models i enfocaments d’orientació.
  • 3. Tècniques i programes d’orientació. 

Bloc 2

  • 4. La tutoria i l’acció tutorial.
  • 5. Orientació familiar, mediació i conflicte.
  • 6. L’orientació i la tutoria en l’escola inclusiva.

Metodologia

El protagonista  en el procés d’ensenyament aprenentatge és l’estudiant i és sota aquesta premissa s’ha planificat  la 
metodologia de l’assignatura tal i com es mostra en el quadre que hi ha a continuació:  

El protagonista en el procés d’ensenyament aprenentatge és l’estudiant, sota aquesta premissa s’ha planificat la metodologia de l’assignatura tal i com es mostra en el quadre que es troba seguidament. 

La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Activitats destinades a la verificació i qualificació dels assoliments. 0 0 5, 6, 7, 8
Classes magistrals en gran grup 30 1,2
Presentacions dels estudiants 15 0,6 1, 2, 5, 6, 7, 9, 10
Tipus: Supervisades      
Treball no presencial 30 1,2
Tipus: Autònomes      
Treball propi 75 3 1, 3, 5, 6, 7

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats que es mostren a continuació: 

  • Una primera l'avaluació es realitzarà una vegada acabat el bloc A, una segona avaluació quan finalitzi el bloc B, la reavaluació uns dies desprès d'acabar el segon bloc (bloc B).
  • Els blocs es refereixen als continguts de l’assignatura (veure apartat 5).
  • Les pràctiques, casos i problemes estaran distribuïts al llarg de tota l’assignatura, temporitzades en la data d’inici de la pràctica i la data de lliurament. La devolució i el seguiment de les activitats que formen part de la qualificació serà inferior a un mes. 
  • Els estudiants que durant el curs hagin fet un seguiment adequat de l’assignatura i tot i així els quedi algun aspecte no assolit se’ls donarà la oportunitat de superar la matèria refent l’activitat o activitats no superades. 
  • La còpia o plagi de material, tant en el cas de treballs, pràctiques o exàmens implica una qualificació final de suspès de l’assignatura.
  • La nota final de l’assignatura serà la mitjana de les notes d’ambdós blocs. Es farà el promig a partir d’una puntuació mínima de 4 en cada activitat d’avaluació. S’aprovarà l’assignatura amb una puntuació mínima de 5.
  • L’assistència a classe és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a un mínim d’un 80% de classes, en cas contrari es considerarà no presentat.
  • Els blocs es refereixen als continguts de l’assignatura (veure apartat 5).
  • Tots els aspectes no recollits en les anteriors normes seran resolts d'acord amb la normativa de la facultat: (http://www.uab.cat/web/informacio-academica/avaluacio/normativa-1292571269103.html), i de la universitat: (http://www.uab.cat/web/informacio-academica/avaluacio/normativa-1292571269103.html).  

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Bloc 1: examen de continguts 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 10
Bloc 1: treballs individuals. 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 10
Bloc 2: Examen de continguts 20% 0 0 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Bloc 2: Treball grupal 30% 0 0 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Bibliografia

  • Ainscow, M. (2005). Developing inclusive education systems: what are the levers for change? Journal of Educational Change. 6: 109–124.
  • Alvarez, M., Riart, J, Martínez, M. I Bisquerra, R. (2001). El modelo de programas. A Bisquerra, R. (Coord). Modelos de orientación psicopedagógica. Barcelona: Práxis. Pp. 85  – 101.Antúnez, S. (2007). La transición entre etapas. Reflexiones y prácticas. Barcelona. Graó.
  • Vallejo, J.M., González, F. (2018). Los secreots del fracaso escolar: Cómo hackear la mennte del alumnado. https://tustutores.com/presentacion-del-libro-los-secretos-del-fracaso-escolar/
  • Bravo, F., & Comellas, M. J. (2003). Estrategias para la constitución de una red intermunicipal sobre la mejora del éxito escolar. J. Gairín (coordinador), Estrategias de formación para el cambio organizacional (pp. 356-364). Barcelona: Praxis.Barcelona: Paidós.
  • Calderón, I, (2016). Fracsi escolar y desventaja sociocultural. UOC
  • Colomer, F. (2003). Las redes institucionales en educación. J. Gairin (Coordinación), Estrategias de formación para el cambio organizacional (pp. 319-334). Barcelona: Praxis.
  • Comellas, M. J. (Coord.) (2002). Las competencias del profesorado para la acción tutorial. Barcelona. Praxis.
  • Comellas M. J. i Lojo, M. (2006).  Un observatorio abierto a la participación.  Cuadernos De Pedagogía, 359, 79-84.
  • Comellas M. J. i Lojo, M. (2009).  Un cambio de mirada para afrontar y prevenir la violencia en las escuelas. Octaedro. Barcelona.
  • Comellas, M.J. (2009). Educar en la comunidad y en la familia. Valencia. Nau llibres.
  • Diputació de Barcelona (2007). Participación y corresponsabilidad. Los proyectos educativosde ciudad.  Balance del Programa de Actuación del Área de Educación 2004-2007. Barcelona. Diputació de Barcelona.
  • Durán, D.; Giné, C. y Marchesi, A. (2010).  Educació Inclusiva. Guia per  a l’anàlisi, la reflexió i la
  • valoració de pràctiques inclusives. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
  • Figueras, P. (2007). Ciudades educadoras, una apuesta por la educación en Participación Educativa, 6, noviembre 2007, pp. 22-27 (MONOGRÁFICO.
  • Giné, C.(Coord.) (2009).  La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado. Cuadernos de Educación 56. Barcelona: ICE UB – Horsori.
  • Gordó,G. (2010). Centros educativos: ¿islas o nodos? Barcelona Graó.
  • Grañeras, M. y Parras, A. (Coords.) (2009).Orientación educativa: fundamentos teóricos, modelos institucionales y nuevas perspectivas. CIDE. Ministerio de Educación. Gobierno de España. Secretaría General Técnica. http://www.educacion.gob.es/cide/espanol/publicaciones/estudios/inv2008oeftminp/inv2008oeftminppc.pdf
  • Hargreaves, A. i Fink, D. (2006). Estrategias de cambio y mejora en educación caracterizadas por su relevancia, difusión y continuidad en el tiempo. Revista de Educación, 339, pp. 43-58.http://dpto.educacion.navarra.es/coeducando/wp-content/uploads/2010/08/De-lengua-diferencia-ycontexto1.pdf (consultat agost 2011)
  • Martin, E. i Solé, I. (Cords.) (2011). Orientación Educativa. Modelos y estrategias de intervención. Barcelona: Graó.
  • Martin, E. i Solé, I. (Cords.) (2011). Orientación Educativa.  Atención a la diversidad y educación inclusiva. Barcelona: Graó.
  • Martin, E. i Solé, I. (Cords.) (2011). Orientación Educativa.  Procesos de innovación y mejora de la enseñanza. Barcelona: Graó
  • Molina Contreras, D.L. (2004). Concepto de orientación educativa:Diversidad y aproximación. Revista Iberoamericana de Educación, 33,6 1-22. http://www.rieoei.org/deloslectores/736Molina108.PDFUniversidad Nacional Experimental de los Llanos Occidentales
  • Ezequiel Zamora, VenezuelaRoset, M.; Pagès, E.; Lojo, M. i Cortada, E. (2008). Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones y Departament d’Educació.
  • Sánchez, S. (2019). Tú decides, tú cambias, tu vives. Amazon.
  • Santana Vega, L. (2009). Orientación educativa e intervención psicopedagógica. Cambian los tiempos, cambian las responsabilidades profesionales. Madrid: Pirámide.
  • Secanilla E. (2019). Supermentes. Reconocer las altas capacidades en la infancia. Barcelona: Gedisa.
  • Santos Guerra, M. A. (2010). Educar y orientar en la diversidad. Conferencia inaugural V Encuentro Nacional de Orientación “Educar y orientar en la diversidad”. Sevilla, 12, 13 i 14 de marzo  de 2010. Universidad Pablo de Olavide.
  • Tonucci, F. (2001). La ciudad de los niños. Madrid: Fundación German Sanchez.
Ainscow, M. (2005). Developing inclusive education systems: what are the levers for change? Journal 
of Educational Change. 6: 109–124.
Alvarez, M., Riart, J, Martínez, M. I Bisquerra, R. (2001). El modelo de programas. A Bisquerra, R. 
(Coord). Modelos de orientación psicopedagógica. Barcelona: Práxis. Pp. 85  –
101.Antúnez, S. (2007). La transición entre etapas. Reflexiones y prácticas. Barcelona. 
Graó.
Bonal, J. (1996). El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó.
Bravo, F., & Comellas, M. J. (2003). Estrategias para la constitución de una red intermunicipal sobre 
la mejora del éxito escolar. J. Gairín (coordinador), Estrategias de formación para el 
cambio organizacional (pp. 356-364). Barcelona: Praxis. Barcelona: Paidós.
Colomer, F. (2003). Las redes institucionales en educación. J. Gairin (Coordinación), Estrategias de 
formación para el cambio organizacional (pp. 319-334). Barcelona: Praxis.
Comellas, M. J. (Coord.) (2002). Las competencias del profesorado para la acción tutorial. Barcelona. 
Praxis.
Comellas M. J. i Lojo, M. (2006).  Un observatorio abierto a la participación.  Cuadernos De 
Pedagogía, 359, 79-84.
Comellas M. J. i Lojo, M. (2009).  Un cambio de mirada para afrontar y prevenir la violencia en las 
escuelas. Octaedro. Barcelona.
Comellas, M.J. (2009). Educar en la comunidad y en la familia. Valencia. Nau llibres. 
Departament d’Ensenyament (2011).  Resolució de 16 de juny de 2011 per la qual s’aprova el 
document per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària 
per al curs 2011-2012.
http://www.acesc.net/SPUB_2011_2012%5B1%5D.pdf (data de consulta: 12 de setembre 
de 2011).
Diputació de Barcelona (2007). Participación y corresponsabilidad. Los proyectos educativos de 
ciudad.  Balance del Programa de Actuación del Área de Educación 2004-2007. 
Barcelona. Diputació de Barcelona.
Durán, D.; Giné, C. y Marchesi, A. (2010).  Educació Inclusiva. Guia per  a l’anàlisi, la reflexió i la 
valoració de pràctiques inclusives. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
Figueras, P. (2007). Ciudades educadoras, una apuesta por la educación en Participación Educativa, 
6, noviembre 2007, pp. 22-27 (MONOGRÁFICO.
Giné, C.(Coord.) (2009).  La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el 
alumnado. Cuadernos de Educación 56. Barcelona: ICE UB – Horsori.
Gordó,G. (2010). Centros educativos: ¿islas o nodos? Barcelona Graó.
Grañeras, M. y Parras, A. (Coords.) (2009).Orientación educativa: fundamentos teóricos, modelos 
institucionales y nuevas perspectivas. CIDE. Ministerio de Educación. Gobierno de 
España. Secretaría General Técnica.
http://www.educacion.gob.es/cide/espanol/publicaciones/estudios/inv2008oeftminp/inv200
8oeftminppc.pdf
Hargreaves, A. i Fink, D. (2006). Estrategias de cambio y mejora en educación caracterizadas por su 
relevancia, difusión y continuidad en el tiempo. Revista de Educación, 339, pp. 43-58.
http://dpto.educacion.navarra.es/coeducando/wp-content/uploads/2010/08/De-lengua-diferencia-ycontexto1.pdf (consultat agost 2011)
Lojo, M. (2005)  Atenció a la diversitat de l'alumnat de l'ESO des d'una perspectiva de gènere. 
Orientació i intervenció psicopedagògica. Departament d’Educació de la  Generalitat de 
Catalunya. 
http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200405/memories/977m.pdf (consultat agost 2011)
Martín  - Moreno, Q (1996).  Desarrollo organizativo de los centros educativos basados en la 
comunidad. Madrid. Sanz y Torres.
Martin, E. i Solé, I. (Cords.) (2011). Orientación Educativa. Modelos y estrategias de intervención. 
Barcelona: Graó.
Martin, E. i Solé, I. (Cords.) (2011).Orientación Educativa.  Atención a la diversidad y educación 
inclusiva. Barcelona: Graó.
Martin, E. i Solé, I. (Cords.) (2011). Orientación Educativa.  Procesos de innovación y mejora de la enseñanza. Barcelona: Graó
Molas Batllori,I (1990). “La ciudad y la ciudadanía democrática. Una perspectiva política”. A  La 
Ciudad Educadora. Barcelona. p. 48.
Molina Contreras, D.L. (2004). Concepto de orientación educativa:Diversidad y aproximación. Revista 
Iberoamericana de Educación, 33,6 1-22. 
http://www.rieoei.org/deloslectores/736Molina108.PDF
Universidad Nacional Experimental de los Llanos Occidentales Ezequiel Zamora, VenezuelaRoset, M.; 
Pagès, E.; Lojo, M. i Cortada, E. (2008). Guia de coeducació per als centres educatius: 
pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre. Barcelona. 
Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones y Departament d’Educació.
Santana Vega, L. (2009). Orientación educativa e intervención psicopedagógica. Cambian los 
tiempos, cambian las responsabilidades profesionales. Madrid: Pirámide.
Santos Guerra, M. A. (2010). Educar y orientar en la diversidad. Conferencia inaugural V Encuentro 
Nacional de Orientación “Educar y orientar en la diversidad”. Sevilla, 12, 13 i 14 de marzo 
de 2010. Universidad Pablo de Olavide.
Tonucci, F. (2001). La ciudad de los niños. Madrid: Fundación German Sanchez.