Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 3 | 0 |
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 4 | 0 |
2502533 Estudis Francesos | OT | 3 | 0 |
2502533 Estudis Francesos | OT | 4 | 0 |
No s’escau.
L'èpica és un dels gèneres literaris més importants de l’edat mitjana europea. Neix com a manifestació literària i lingüística pròpia de la zona nord de l’actual França a final del segle XI, es desenvolupa amb una extraordinària riquesa qualitativa i quantitativa al llarg del segles XII i XIII, i es perllongarà fins al segle XV. Aquesta assignatura pretén introduir-se en aquest univers heroic i guerrer medieval, fent atenció a la diversitat lingüística i cultural de la romània.
1. Característiques generals de la poesia heroica: la figura de l'heroi; el problema dels orígens, ideologia i teoria; esdeveniment històric i llegenda; èpica, gènere universal?
2- La poesia heroica des de la perspectiva de gènere: societat feudal i èpica
3. Els orígens de la poesia heroica europea: la tradició llatina, germànica i anglosaxona.
4. Hagiografia i èpica romànica medieval: el cas de la Vida de santa Fe i la Vida de sant Alexis.
5. Caracterització formal del poema heroic: la laisse o tirada; el vers èpic, la mètrica i la rima; estereotips narratius i retòrics; i marques d'oralitat en el cantar de gesta.
6. La Chanson de Roland:Tradició manuscrita, el cicle carolingi; i història i epopeia.
7. La configuració cíclica: els principals cicles de l'èpica francesa; evolució temàtica i formal de l'èpica francesa i europea; Cicle de Guillem (La Chançun de Guilelme); Cicle del barons rebels (El Raoul de Cambrai)
8. Les croades i el seu ressò èpic
En termes generals, es dirigirà l’aprenentatge mitjançant el següent conjunt de tècniques i accions:
- Classe magistral amb suport TIC i discussió col·lectiva
- Pràctica d’expressió escrita i oral
- Realització d’exercicis individuals i en grup, tant escrits como orals
- Realització d’activitats autònomes: lectures de fonts primàries i crítiques, redacció i recerca bibliogràfica.
- Sessions pràctiques de correcció i seguiment d'exercicis.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitat participativa a la classe i coordinada amb d'altres companys. | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Comentaris de textos èpics aplicant el coneixement del context històric i sòcio-cultural | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Realització d'activitats autònomes: lectures de fonts primàries i crítiques, redacció i recerca bibliogràfica. | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Les competències d'aquesta assignatura seran avaluades a través de proves escrites, treballs individuals i en grup, comentaris de text i presentacions.
-Mòdul de lliurament de treballs: en aquest mòdul s'avaluaran dos o més treballs amb un pes global del 45%.
-Mòdul de presentacions de textos a l'aula, amb un pes global del 25%.
-Mòdul de proves escrites, amb un pes global del 30%.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà els estudiants (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Es considerarà 'no avaluable' quan l'alumne hagi lliurat menys d'un 30% dels treballs assignats al curs i hagi realitzat menys del 30% de les proves. Per tant, si l'alumne ha fet més d'un 30% de cada part, se l'avaluarà.
Per participar a la recuperació, l'estudiant ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes dels quals equivalgui a un mínim de les 2/3 parts de la qualificació total. Només tindran dret a recuperació els estudiants que tinguin una nota mitjana igual o superior a 3'5. Poden quedar excloses del procés de recuperació les activitats que es consideri que no són recuperables (per exemple, presentacions orals, treballs en grup o activitats relacionades amb la tasca docent diària)
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. El plagi total i parcial de qualsevol dels exercicis es considerarà automàticament un SUSPENS (0) de l’exercici plagiat. PLAGIAR és copiar de fonts no identificades d’un text, sigui una sola frase o més, que es fa passar per producció pròpia (això inclou copiar frases o fragments d’Internet i afegir-los sense modificacions al text que es presenta com a propi), i és una ofensa greu.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Comentaris de textos èpics aplicant el coneixement del contetx històric i sociocultural. | Recerca bibliogràfica autònoma | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Dos (mínim) comentaris de textos èpics. | Avaluació amb orientació instrumental i bibliogràfica | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Dos (mínim) comentaris de textos èpics. | Aproximació bibliogràfica autònoma a la matèria. | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
AA.VV. 1984. Essor et fortune de la chanson de geste dans l'Europe et l'Orient latin. Modena.
AA.VV. 1985. Les épopées romanes, GRLMA, Heidelberg, C. Winter, 1985, vol. VIII, t.2.
BÉDIER, Joseph. 1926 Les légendes épiques. Recherches sur la formation des Chansons de geste, 4 vols. Paris, Champion, 3ª ed.
COHEN,Walter. 2017. A History of European Literature: The West and the World from Antiquity to the Present. Oxford.
DUGGAN, Joseph J., A guide to Studies on the Chanson de Roland, London, 1976.
FLORIO, Rubén.2002. Waltharius, Madrid / Bellaterra.
FRAPPIER, Joseph, 1965 Les Chansons de geste du cycle de Guillaume, Paris.
GRISWARD, Joël H. 1981., Archéologie de l'epopée médiévale, Paris, Payot.
JONIN, Pierre. 1965. Pages épiques du Moyen Age français. Le Cycle du Roi, Paris, SEDES.
KRAUSS, Henning. 1980. Épica feudale e pubblico borghese. Per la storia di Carlomagno in Italia, Padova.
LAFONT, Robert. 1991.La Geste de Roland, Paris.
LEJEUNE, Rita. 1972 «Le problème de l'épopée occitane», Cahiers de Saint Michel de Cuxa, III, p. 147-179.
LIMENTANI, Alberto, e INFURNA, Marcos. 1986, L'epica, Bologna, Il Mulino.
MENÉNDEZ PIDAL, Ramón, La “Chanson de Roland” y el neotradicionalismo, Madrid, Espasa-Calpe, 1959.
PAQUETTE, Jean-Marcel. 1988. "Définition du genre" dins L'Epopée, Typologies des Sources de Moyen Âge Occidental, 49, Brepols.
REAL, Elena. 2002. Épica medieval francesa, Madrid.
RIQUER, Martín de, Los cantares de gesta franceses, Madrid, 2009.
RIQUER, Martín de,1978. «El caso particular de Cataluña», Le Roman jusqu'a la fin du XIIIe siècle, GRLMA, vol.IV, t.1, Heidelberg, C. Winter, p. 665-666.
RYCHNER, Jean. 1955., La chanson de geste. Essai sur l'art épique des jongleurs, Ginebra, Droz.
VALLCORBA, Jaume. 2010. Lectura de la Chanson de Roland, Barcelona, Acantilado.