Lingüística Aplicada a l'Ensenyament de la Llengua Francesa
Codi: 103328 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2502533 Estudis Francesos | OT | 3 | 0 |
| 2502533 Estudis Francesos | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mercè Oliva Bartolomé
- Correu electrònic:
- Merce.Oliva@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- francès (fre)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Mercè Oliva Bartolomé
Prerequisits
No s'escau
Objectius
Aquesta assignatura, inclosa en la matèria de Lingüística Francesa Aplicada i formant part de la Menció que rep el mateix nom, té com a objectiu principal donar a l'estudiant informació sobre els pressupòsits teòrics i els enfocaments metodològics que existeixen actualment en l'ensenyament del Francès llengua estrangera (FLE). Es reflexionarà sobre el procés d'ensenyament/ aprenentatge de llengües i els seus components fonamentals: l'aprenent, el professor i les tasques.Les activitats de pràctica de classe (reflexió sobre les diverses activitats presents en els manuals, observacions de classes, etc)proporcionaran eines i recursos als estudiants interessats a esdevenir futurs ensenyants de FLE.
Competències
- Estudis Francesos
- Aplicar les metodologies científiques pròpies dels diferents àmbits de la lingüística francesa aplicada.
- Dominar la llengua francesa a nivell professional i conèixer les tècniques i els mètodes per assolir la màxima capacitació en l'expressió oral i escrita.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els diferents mecanismes de les produccions orals o escrites en llengua francesa.
- Analitzar i aplicar les metodologies dels diferents àmbits de la lingüística francesa aplicada.
- Analitzar un fet d'actualitat relacionant-lo amb els seus antecedents històrics.
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
- Expressar-se oralment i per escrit amb un nivell de llengua francesa corresponent al nivell d'usuari experimentat.
- Preparar una exposició a partir de l'anàlisi de la situació més actual d'algun aspecte professional relacionat amb la matèria.
- Proposar aplicacions per a les diferents necessitats específiques de la llengua francesa.
Continguts
1. Teories sobre l’adquisició i l’aprenentatge de segones llengües
El conductisme
El mentalisme de Chomsky
El model del monitor de Krashen
La interllengua
El cognitivisme i el constructivisme
El constructivisme social
2. Evolució dels corrents metodològics en l’ensenyament de llengües
El mètode tradicional de Gramàtica i Traducció
El mètode directe
El mètode Audio-Oral
El mètode Audio-visual SGAV
Els enfocaments comunicatius
La perspectiva Accional
Els enfocaments plurilingües. La intercomprensió.
El MECR i el PortFolio Europeu de lles llengües. El CARAP.
3. El professor i l’alumne com agents dels procés d’aprenentatge
La contribució de l’aprenent al procés d’aprenentatge:
La motivació
Estils i estratègies d’aprenentatge.
L’autonomia de l’aprenent. Aprendre a aprendre
La contribució del professor al procés d’aprenentatge:
Les creences del professor
La mediació
4. L’organització de l’ensenyament
La gestió de la comunicació a l’aula: les tasques del professor
La programació
Els materials per a l’ensenyament de llengües estrangeres
5. Les destreses, les tasques i el context d’aprenentatge
Les destreses de la comunicació oral. Tipologia d’activitats interactives.
Les destreses de la comunicació escrita. Activitats d’escriptura
Els projectes d’aprenentatge.
Els entorns d’aprenentage
6. L’avaluació
Funcions de l’avaluació: avaluació formativa i sumativa.
L’autoavaluació.
Procediments de recollida d’informació: les proves,el portafoli, les entrevistes, les anotacions, el diari del professor.
Metodologia
|
L’assignatura de Lingüística aplicada a l’ensenyament de la llengua francesa és de caire teòric i pràctic. L’èmfasi en les activitats formatives es posarà en la participació activa de l’alumnat per poder assolir les competències previstes en aquesta guia docent. En termes generals, es dirigirà l’aprenentatge mitjançant el següent conjunt de tècniques i accions: - Classe magistral amb suport TIC i discussió col·lectiva - Lectura comprensiva de textos - Realització d’exercicis individuals i en grup - Realització d’activitats autònomes - Realització d’esquemes, mapes conceptuals i resums - Intercanvis a classe (professor-estudiant, estudiant-estudiant) |
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Anàlisi valoració i discussió de documents escrits i documents audiovisuals en llengua francesa | 10 | 0,4 | |
| Classe magistral amb suport TIC i discussió col·lectiva | 15 | 0,6 | |
| Presentacions orals a classe individuals i en grup | 9 | 0,36 | |
| Realització a classe d'activitats individuals i en grup | 15 | 0,6 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Observació de classes | 5 | 0,2 | |
| Preparació de treballs i exposicions orals: anàlisi de material pedagògic | 10 | 0,4 | |
| Tutories | 5 | 0,2 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi | 15 | 0,6 | |
| Lectura de textos | 15 | 0,6 | |
| Preparació de treballs | 20 | 0,8 | |
| Realització d'exercicis pràctics | 15 | 0,6 | |
| Recerca d'informació | 10 | 0,4 |
Avaluació
L’avaluació del curs serà contínua i inclourà tant les diverses proves com els treballs/exercicis/comentaris lliurats durant tot el semestre i presentats oralment a classe, que es detallen a continuació :
- Un examen realitzat a classe (50%).
- Presentació d'un treball a classe (30%)
- Lliurament de 2 activitats proposades a classe com à mínim (20%)
L'assignatura s'aprova amb un 5 sobre 10 a la nota final, composta per la suma de totes les proves mencionades.
El professor o professora informarà l'alumnat del calendari de les activitats d'avaluació el primer dia de classe i mitjançant el Moodle.
RECUPERACIÓ : Per participar a la recuperació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. Només tenen dret a la recuperació els/les alumnes que, havent suspès, tinguin almenys una nota mitjana final de 3,5. La recuperació consistirà en un examen final de síntesi de la part recuperable de la recuperació. Les presentacions orals i les tasques relacionades amb l’activitat docent diària queden excloses de la recuperació.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
PLAGI: El plagi total i parcial de qualsevol dels exercicis es considerarà automàticament un SUSPENS (0) del’exercici plagiat. PLAGIAR és copiar de fonts no identificades, sigui una sola frase o més, fent-ho passar per producció pròpia (això inclou copiar frases o fragments d’Internet i afegir-los sense modificacions al text que es presenta com a propi), i és una ofensa greu.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Casos particulars: Els estudiants francòfons hauran de complir les mateixes condicions d’avaluació que la resta d’estudiants. La responsabilitat del seguiment de les activitats formatives i d’avaluació recau exclusivament en l’estudiant.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la
UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats pràctiques proposades a classe o al campus virtual | 20% | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Lliurament / Presentació d'un treball a classe | 30% | 1 | 0,04 | 3, 4, 5, 6 |
| Realització d'1 prova d'avaluació | 50% | 4,5 | 0,18 | 2, 3, 5, 7 |
Bibliografia
Astolfi, J.P : L’erreur, un outil pour enseigner. ESF éditeurs. Collection : Pratiques et enjeux pédagogiques nº 8. Paris.
Bailly, B et Kahler, T (1999) : Enseigner, une affaire de personnalité. Nathan. Paris.
Beacco, J.C et Bouquet, S. (2002) : Théories linguistiques et enseignement du FLE. Coll. Recherches et Applications. Le Français dans le Monde. Clé International. Paris.
Bérard, É. (1991) : L’approche communicative, Théorie et pratiques. Clé international. Paris.
Besse, H. et Porquier, R (1984) : Grammaire et didactique des langues. Hatier. Paris. (Coll. LAL).
Besse, H (1985) : Méthodes et pratiques des manuels de langue. Didier. Hatier.
Bogaards, P (1988) : Aptitude et affectivité dans l’apprentissage des langues étrangères. Hatier. Paris. (Coll. LAL).
Boyer, H; Butzbach, M; Pendanx, M (1990) : Nouvelle introduction à la didactique du français langue étrangère. Clé International. Paris.
Bufe, W et Giessen, H. W. (2003) : Des langues et des médias. Presses Universitaires de Grenoble.
Carton, F. (2001) : Oral : variabilité et apprentissages. Le Français dans le monde. Recherches et applications. Numéro spécial. Clé International. Paris.
Chalvin, M-J (2000) : Deux cerveaux pour la classe. Nathan. Paris.
Champagne-Muzar, C ; Bourdages, J.S. (2001) : Le point sur la phonétique. Collection Outils. Didactique des Langues Étrangères. Clé International. Paris.
Cornaire, C : La compréhension orale. Clé International. Collection : Didactique des langues étrangères. Paris.
Cornaire, C et Raymond, P. M :La production écrite. Clé International. Collection : Didactique des langues étrangères. Paris.
Courtillon, J (2005) : Élaborer un cours de FLE. F Nouvelle formule. Hachette. Paris.
Cuq, J. P : Une introduction à la didactique de la grammaire du français langue étrangère. Collection Didactique du français. Didier. Paris.
Cuq, J. P . (2006) : Cours de didactique du français langue étrangère et seconde. Presses Universitaires de Grenoble.
Cyr, P ; Germain, Cl. (2001) : Les stratégies d’apprentissage. Collection Outils. Didactique des langues étrangères. Clé International. Paris.
Dabène, L: Repères sociolinguistiques pour l’enseignement du français. Collection F. Références. Hachette. Paris.
De Carlo,M : L’interculturel. Clé International. Collection : Didactique des langues étrangères. Paris.
Demongin, F; Dumont, P. (1999) : Cinéma et chanson : pour enseigner le français autrement. CRDP Midi Pyrénées.
De la Garanderie, A (1984) : Les profils pédagogiques. Le Centurion. Paris.
Develay, M : Peut-on former les enseignants ? ESF éditeurs. Collection : Pédagogies. Paris.
Duda, R et Riley, P (1990) : Learning styles. Nancy, Presses Universitaires de Nancy.
Dufeu, B (1996) : Les approches non-conventionnelles. Collection F. Références. Hachette. Paris.
Evano, C (2000) : La gestion mentale. Nathan. Paris.
Gadenne, J.E; Sotivakis, B. (2003) : J'enseigne avec l'internet en français-lettres. CRDP de Bretagne.
Gaonac’h, D. (1987) : Théories d’apprentissage et acquisition d’une langue étrangère. Hatier. Paris. (Coll. LAL).
Godard, E, Liria, P, Mistichelli, M et Sigé, J.P. (2006) : Les clés du nouveau DELF. Niveau A1. Presses Universitaires de Grenoble.
Godard, E, Liria, P, Mistichelli, M et Sigé, J.P. (2006) : Les clés du nouveau DELF. Niveau A2. Presses Universitaires de Grenoble.
Godard, E, Liria, P, Mistichelli, M et Sigé, J.P. (2006) : Les clés du nouveau DELF. Niveau B1. Presses Universitaires de Grenoble.
Godard, E, Liria, P, Mistichelli, M et Sigé, J.P. (2006) : Les clés du nouveau DELF. Niveau B2. Presses Universitaires de Grenoble.
Gajo, L; Matthey, M; Moore, D; Serra, C. (2005) : Un parcours au contact des langues. Paris. Didier-Hatier.
Germain, C. (1993) : Évolution de l’enseignement des langues : 5 000 ans d’histoire. Clé International. Paris.
Germain, C ; Seguin, H (2001) : Le point sur la grammaire. Collection Outils. Didactique des Langues Étrangères. Clé International. Paris.
Guyot-Clément, C; Penfornis, J.L; Le Fort, P. (2003) : Les 500 sites Internet. Paris. Belin.
Holec, H. (1989) : Implications de l’apprentissage autodirigé, dans : Autonomie et enseignement / apprentissage des langues étrangères. Didier-Hatier. pp.115-119.
Holec, H. (1992) : Apprendre à apprendre et apprentissage auto-dirigé, nº spécial, Recherches et Applications. Revue Le français dans le monde.
Intravaia,P. (2003) : Formation des professeurs de langue en phonétique corrective. Le système verbo-tonal. Bruxelles. Ed. du CIPA.
Kramsch, C. (1984) : Interaction et discours dans la classe de langue. Hatier. Paris. (Coll. LAL).
Lamailloux, P ; Arnaud, M.H ; Jeannard, R. (1993) : Fabriquer des exercices de français. Hachetteéducation. Paris.
Lepineux, R et Soleilhac, N (1998) : La programmation neuro-linguistique. Nathan. Paris.
Lussier, D. (1992) : Évaluer les apprentissages dans une approche communicative. Hachette. Paris.
Moirand, S. (1982) : Enseigner à communiquer en langue étrangère. Hachette. Paris.
Moirand, S. (1995) : Enseigner l’oral en interaction. Hachette. Paris.
Mucchielli, R : Méthodes actives dans la pédagogie des adultes. ESF éditeurs. Collection : Formation permanente.
Perdue, C. (1980) : L’analyse des erreurs : un bilan pratique. Dans : Langages nº 57.
Poisson-Quinton, S ; Mimran, R ; Malhéo-Le Coadic, M. (2002) : Grammaire expliquée du français. Clé International. Paris.
Porquier, R; Py, B. (2005) : Apprentissage d'une langue étrangère : contextes et discours. Didier-Hatier.(collection LAL)
Porcher, L. (2004) : Le français langue étrangère : émergence et enseignement d’une discipline. Hachette, Paris.
Puren, C. (1988) : Histoire des méthodologies de l’enseignement des langues. Clé International. Nathan. Paris.
Renard, R. (1992) : Variations sur la problématique SGAV. Essais de didactique des langues. Didier Érudition. C.I.P.A., Mons.
Richterich, R. (1985) : Besoins langagiers et objectifs d’apprentissage. Hachette. Paris.
Roesch, R, et Rolle-Harold, R. (2006) : Cinq sur cinq. Évaluation à la compréhension orale au niveau B2. Presses Universitaires de Grenoble.
Roulet, E. (1980) : Langue maternelle et langues secondes : vers une pédagogie intégrée. Hatier. Paris. (Coll. LAL).
Salins, G.D (de) (1992) : Une introduction à l’ethnographie de la communication pour la formation à l’enseignement du FLE. Didier. Paris.
Schiffler, L. (1984) : Pour un enseignement interactif des langues étrangères. Hatier. Paris. (Coll. LAL).
Tagliante, C (1994) : La classe de langue. Clé International. Paris.
Tomassone, R. (2005) : rands repères culturels pour une langue : le français. Hachette. Paris.
Trankiem, B (1997) : Stress, attention, action. Nathan. Paris.
Trocmé-Fabre, H (1992) : Le savoir-apprendre. Paris, Se Former +
Vanoye, F ; Mouchoa, J ; Sarrazar, J.P. (1981) Pratiques de l’oral. Coll. U. Paris
Veltcheff, C ; Hilton, S. (2005) : L’évaluation en FLE. Collection F nouvelle formule. Hachette. Paris.
Vicher, A. (2002) : Grammaire progressive du français pour adolescents. Niveau débutants et intermédiaires. Clé International. Paris.
Vigner, G. (2001) : E·nseigner le français comme langue étrangère. Collection Outils. Didactique des Langues Étrangères. Clé International. Paris.
Vigner, G (2005) : La grammaire en FLE. Collection F nouvelle formule. Hachette. Paris.
Williams, M; Burden, R. (1999): Psicología para profesores de idiomas. Cambridge.
Zarate, G. (1993) : Représentations de l’étranger et didactique des langues, Collection. Essais, Crédif-Didier.
Revues :
Le Français dans le Monde, revue et numéros spéciaux : “Recherches et Applications” ; Études de linguistique appliquée ; Langue Française ; Pratiques; Mélanges; Les cahiers du CIEP (Didier-Hatier); La revue internationale d'éducation- Sèvres (Didier-Hatier)
Collections :
Collection “LAL”, Hatier, Didier; “Essais” , “Didactique du Français”, “Fenêtres sur cours”. Didier.