Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501933 Periodisme | OT | 4 | 0 |
L'únic prerequisit d'aquesta assignatura és que l’estudiant estigui interessada/interessat en descobrir i aprofundir en un enfocament de la comunicació i del periodisme orientat a promoure els processos de canvi social, i un model de desenvolupament sostenible basat en els drets humans, la igualtat de gènere i la justícia global.
L'alumnat ha de tenir curiositat pel paper dels professionals de la comunicació i el periodisme en les diferents institucions i organitzacions que actuen en el sistema de cooperació internacional i entitats que treballen per a la cohesió social (vist també com oportunitat laboral), així com per la funció dels mitjans i els continguts que contribueixen a generar consciència social sobre els reptes del món actual.
Objectiu general de l'assignatura:
Dotar a l'alumnat de coneixements i eines per a un perfil professional diferenciat i especialitzat, orientat tant a les funcions clàssiques del periodisme com a d'altres sortides laborals en organismes internacionals, organitzacions socials, ONGs, entitats de cooperació internacional, etc.
Objectius específics dels i les estudiants:
Temari general
L'ordre dels temes indicats podrà variar segons la planificació definitiva de l'assignatura. El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Els continguts de l'assignatura seran sensibles a l'enfocament de drets humans i la perspectiva de gènere.
La metodologia docent de l'assignatura combina diferents sessions d'exposicions orals, explicacions teòriques, estudis de cas i debat, així com seminaris/tallers participatius i sessions de treball pràctic en l’aula informatitzada. El principi fonamental és establir i compartir una base comuna de coneixements perquè, durant el curs, l'alumnat pugui aprofundir en els aspectes que prioritzi i aplicar-los als temes que més li interessin.
Tota la informació i documentació necessària per al seguiment del curs serà facilitada per l'equip docent presencialment en classes, tutories i/o via Campus Virtual.
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 15 | 0,6 | 3, 6, 7, 8, 9 |
Seminaris, tallers i pràctiques de laboratori | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Recerca, selecció i lectura de bibliografia i altres recursos. Estudi personal. Planificació i treball individual / en equip. | 91 | 3,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
L'assignatura segueix un sistema d'avaluació continuada, per la qual cosa es dóna per descomptat que l'assistència de l'alumnat a totes les activitats formatives abans esmentades és obligatòria.
La qualificació final de l'assignatura serà calculada per mitjana ponderada, a partir de les següents activitats d'avaluació:
- Activitat A. Exercicis pràctics: 25% sobre la qualificació final;
- Activitat B. Exàmens individuals: 30% sobre la qualificació final;
- Activitat C. Participació activa en seminaris, tallers i tutories: 15% sobre la qualificació final;
- Activitat D. Treball de curs en equip: 30% sobre la qualificació final.
Per aprovar l'assignatura, serà necessari:
a) haver realitzat i lliurat totes les activitats d'avaluació. En cas d'absència per motius de força major justificats, s'ha de presentar el corresponent justificant a l'equip docent; en cas contrari, les activitats constaran com No Realitzades.
b) obtenir una nota/mitjana mínima de 5 en cadascuna de les activitats A, B, C i D.
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Sistema de recuperació
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Les activitats C i D queden excloses del procés de recuperació.
Segona matrícula
En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà realitzar una única prova de síntesi sobre tot el temari de l'assignatura. La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova síntesi.
Plagi
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixi més d'una irregularitat, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
A) Pràctiques de laboratori | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
B) Exàmens individuals | 30% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 5, 6, 7 |
C) Participació activa en seminaris, tallers i tutories | 15% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9 |
D) Treball final en equip | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Bibliografia recomanada
Alfaro, Rosa María (2010). El desarrollo que no llega: el papel de la comunicación. En: Raquel Martínez-Gómez y Mario Lubetkin (2010). Comunicación y Desarrollo: pasos hacia la coherencia. Sevilla-Zamora: Comunicación social, pp. 42-58.
Alfaro, Rosa María (2013). Ciudadanías y Medios: Veedurías desde la participación ciudadana. Commons: revista de comunicación y ciudadanía digital, 2 (1), pp. 2-20. Disponible en: http://ojs.uca.es/index.php/cayp/issue/view/27
Autheman, Charles; Del Río, Olga & Tayah-Gueneau, Latifa (coords) (2012). Public Service Broadcasting Mission in the MENA Region. Paris-Barcelona: Consortium IPP-OMEC. Versió en català: La missió de Servei Públic Audiovisual a la regió del Magreb i el Mashrek. Informe regional. Barcelona-París: Consorci IPP-OMEC. Disponible en: http://www.omec.es/Documentos/Informe_SPA_IPP_OMEC_CA.pdf
Carniel Bugs, Ricardo & Velázquez, Teresa (2018). Objetivos de Desarrollo Sostenible: una agenda emergente para repensar la docencia universitaria en comunicación. En: Elena Jiménez Pérez, María Elena del Valle Mejías y Andrea Felipe Morales (coords.). Los nuevos retos en Ciencias Sociales, Artes y Humanidades. Barcelona: Gedisa.
Enghel, Florencia (2017). El problema del éxito en la comunicación para el cambio social. Commons. Revista De Comunicación Y Ciudadanía Digital, 6 (1), pp. 11-22. Disponible en: https://revistas.uca.es/index.php/cayp/article/view/3389
GómezGalán, Manuel & Sanahuja Perales, José Antonio (1999). El sistema internacional de cooperación al desarrollo. Una aproximación a sus actores e instrumentos. Madrid: CIDEAL.
Gumucio-Dagron, Alfonso (2011). Comunicación para el cambio social: clave del desarrollo participativo. Signo y Pensamiento, vol. XXX, núm.58, enero-junio: pp. 26-39. Disponible en: http://www.redalyc.org/pdf/860/86020038002.pdf
Huarcaya, Gloria (2006). El comunicador para el desarrollo y el cambio social. Apuntes para la construcción de un perfil. Revista de Comunicación, 5, pp. 29-39. Disponible en: https://pirhua.udep.edu.pe/bitstream/handle/11042/1743/Gloria_Huarcaya__El_comunicador_para_el_desarrollo_y_el_cambio_social.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Murciano, Marcial (dir.) (2010). La prensa y la cooperación internacional. Cobertura de la cooperación para el desarrollo en nueve diarios europeos. Sevilla-Zamora: Comunicación social.
Obregón, Rafael & Ángel Botero, Adriana (2011). ¿Diálogo o comunicación para el desarrollo y cambio social? Reflexiones e implicaciones. En: José Miguel Pereira y Amparo Cadavid (eds.). Comunicación, desarrollo y cambio social. Interacciones entre comunicación, movimientos ciudadanos y medios. Bogotá: Editorial Pontificia Universidad Javeriana, pp. 113-131.
Restrepo, Natalia (2011). Comunicación para el cambio social y Nuevas Tecnologías para la Información y la Comunicación. Revista Etic@net, año IX, n.11: 158-175. Disponible en: http://www.ugr.es/~sevimeco/revistaeticanet/numero11/Articulos/Formato/articulo7.pdf
Santolino, Montse (2010). Recuperando la esencia: las ONGD como agentes de comunicación para el cambio social. En T. Burgui y J. Erro Sala (coords.), Comunicando para la solidaridad y la cooperación: cómo salir de la encrucijada (pp. 221-256). Pamplona: Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía
Servaes, Jean (2000). Comunicación para el desarrollo: tres paradigmas, dos modelos. Temas y Problemas de Comunicación, 10. Disponible en: https://www.researchgate.net/publication/274222965_Comunicacion_para_el_dearrollo_tres_paradigmas_dos_modelos
Souter, David (2007). ¿De quién es la cumbre? Los países en desarrollo y la sociedad civil se hacen oír en la Cumbre Mundial sobre la sociedad de la Información. APC, “Temas emergentes”. Disponible en: http://rights.apc.org/documents/whose_summit_ES.pdf
Tufte, Thomas (2015). Comunicación para el cambio social: la participación y el empoderamiento como base para el desarrollo mundial. Barcelona: Icaria.
UNESCO. Programa Internacional para el Desarrollo de la Comunicación (PIDC) (2008). Indicadores de desarrollo mediático: Marco para evaluar el desarrollo de los medios de comunicación social. París: UNESCO. Disponible en: http://unesdoc.unesco.org/images/0016/001631/163102S.pdf
Al llarg del curs, el professorat actualitzarà la bibliografia obligatòria per a l'assignatura, així com facilitarà recursos complementaris específics segons els temes tractats.