Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501933 Periodisme | OB | 3 | 1 |
Les classes s'impartiran en català i/o castellà. S'han de tenir coneixements d'aquestes llengües per a poder seguir correctament la docència.
L’assignatura s’integra dins de la matèria de “Producció periodística”. Aquesta matèria, en el grau de Periodisme, la formen les següents assignatures:
L’assignatura, dins del bloc formatiu, aporta els conceptes generals i les bases teòriques de com construir un programa informatiu, tant a ràdio com a televisió.
Els continguts de l'assignatura ofereixen els coneixements essencials per a la concepció i producció de programes informatius audiovisuals convencionals pels mitjans ràdio i televisió.
Tema 1
-La informació com a fonament de les graelles dels mitjans audiovisuals
-Actualització de la Informació
Tema 2
-Tipologia de programes informatius
Tema 3
-Tipologia de programes informatius
Tema 4
-La hibridació de la informació: l'infoentreteniment.
El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
L'adquisició de coneixements es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen diferents tipus d’activitats, agrupades en classes magistrals, seminaris i pràctiques en els laboratoris de ràdio i televisió.
En les sessions teòriques es farà l'exposició dels continguts del programa, propiciant d'aquesta manera els elements necessaris per dur a terme els exercicis pràctics als laboratoris. Pel que fa a les pràctiques, serviran per aplicar a casos reals allò après a les sessions teòriques. En els seminaris s’afavorirà a l'anàlisi, el debat i la reflexió crítica d'exemples i productes informatius actuals relacionats amb els continguts del programa.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l'alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Pràctiques de Laboratori | 21 | 0,84 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11 |
Seminaris | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 |
Sessions Teòriques | 15 | 0,6 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Avaluació | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11 |
Tutories | 3 | 0,12 | 4, 6, 7 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitat Autònoma | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11 |
Les competències d’aquesta assignatura s’avaluaran mitjançant diferents activitats:
- Prova teòrica (25%)
- Proves pràctiques de laboratori (40%)
- Treballs lliurats i intervenció als seminaris (35%)
La nota final serà la suma de la puntuació obtinguda. És imprescindible realitzar les tres parts corresponents a les proves d'avaluació per a superar la assignatura.
Es farà la ponderació de les tres parts avaluables, encara que una d'elles estigui suspesa. Però no es realitzarà la ponderació si dues estan suspeses.
El sistema d'avaluació d'aquesta assignatura es correspon a avaluació continuada.
SISTEMA DE RECUPERACIÓ OPTATIU:
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. Només es podran recuperar les pràctiques de laboratori suspeses i la prova escrita, sempre i quan en aquesta última l'alumnat hagi obtingut una nota mínima de 3,5. Els seminaris no són recuperables i per tant no són reevaluables.
D'altra banda, els alumnes que en la prova teòrica hagin obtingut una nota mínima de 8 podran presentar-se de nou a aquesta activitat per a pujar nota.
La nota obtinguda en les activitats recuperades serà la nota final d'aquestes activitats.
Assistència: L'assistència a les classes de seminaris i pràctiques de laboratori és obligatòria. L'absència no justificada de l'alumnat en aquestes sessions comporta un 0 a la nota del seminari o pràctica específica.
Plagi: L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Defensa i exposició de treballs i participació activa en seminaris | 35% | 3,5 | 0,14 | 1, 2, 3, 7, 9, 10, 11 |
Prova teòrica | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 4, 5, 6, 7, 8 |
Proves pràctiques de laboratori | 40% | 13 | 0,52 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11 |
Bibliografia
Alsius, Salvador (ed.). (2010). The ethical values of journalists. Field research among media professionals in Catalonia. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Cebrián, Mariano (2013). Información en radio. Madrid: Síntesis.
Cebrián, Mariano (2004). La información en televisión. Obsesión mercantil y política. Barcelona: Gedisa.
Cebrián, Mariano (1995). Información radiofónica: mediación técnica, tratamiento y programación. Madrid: Síntesis.
Marín, Carles (2017). El informativo de televisión. Producción, guión y edición audiovisuales. Barcelona: Gedisa.
Marín, Carles (2017). Reporterismo en televisión. Guía de buenas prácticas del reportero audiovisual. Barcelona: Gedisa.
Merayo, Arturo (2000). Para entender la radio. Salamanca: Servicio de Publicaciones de la Universidad Pontificia de Salamanca.
Milià, Ramón. (2002). La realitat en directe. Realització d’informatius diaris a televisió. Barcelona: Pòrtic.
Orduña, Guillermo (2016). El periodista de radio. Madrid: IORTV.
Soengas, Xose (2003). Informativos radiofónicos. Madrid: Cátedra.
Salgado, Alejandro (2007). La credibilidad del presentador en programas informativos en televisión. Definición y cualidades constitutives. Comunicación y Sociedad, 20(1), 145-180.
VVAA: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2011). Llibre d'estil de la CCMA. Manual d'ús. Disponible en: http://www.ccma.cat/llibredestil/
Bibliografia complementària
Balsebre, Armand, Mateu, Manel y Vidal, David (2008). La entrevista en radio, televisión y prensa. Madrid: Cátedra.
Cuní, Josep (1999). La ràdio que triomfa: l'abecedari d'alló que en diem magazín. Barcelona: Pòrtic.
Ferrer, Carme (ed). (2013). Infoentretenimiento. El formato imparable de la era del espectáculo. Barcelona: Ed. UOC.
García Avilés, José Alberto (2007). El infoentretenimiento en los informativos líderes de audiencia en la UE. Análisi, 35, 47-63.
Martí, Josep María (1990). Modelos de programación radiofónica. Barcelona: Feed-Back.
Martín Sabaris, Rosa María (1999). La organización informativa y los procesos de producción de la notícia. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.
Monclús, Belén y Vicente Mariño, Miguel (2009). Mensajes y masajes: la expansión del infoentretenimiento en los noticiarios televisivos españoles. Trípodos, extra 2009, 1, 467-480.
Pestana, José. (2008) Tendencias actuales en la estructura y contenidos de los informativos de televisión. Revista Latina de Comunicación Social, 63, 453-462.
Rodríguez Pastoriza, Francisco (2003). La mirada en el cristal. La información en televisión. Madrid: Fragua.
Soengas, Xose (2003). El tratamiento informativo del lenguaje audiovisual. Madrid: Ediciones del Laberinto.
Toral, Gotzon (1998). Tertulias, mentideros y programas de radio. Irún: Alberdania.
Vicente Mariño, Miguel y Monclús, Belén (2009). Noticiarios televisives en España: mayor oferta, menor diversidad. Comunicação e Sociedade, 15, 77-101.
VVAA: Codi deontològic dels Periodistes de Catalunya. Disponible en:
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/MC/SMC/Documents/Arxius/codi%20deontologic%20periodistes.pdf
VVAA: UNESCO (1983). Código Unesco de ética periodística.