Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502442 Medicina | OB | 3 | 0 |
No hi ha prerequisits, però és altament recomanable que l’estudiant hagi assolit unes competències bàsiques en:
1. Bioquímica
2. Bioestadística
3. Epidemiologia
4. Biologia molecular
5. Biologia cel.lular
6. Anglès
És també aconsellable haver assolit uns coneixements suficients en:
1. Anatomia general i específica dels diferents òrgans i sistemes.
2. Histologia general i específica de diferents òrgans i sistemes
L'estudiant adquirirà el compromís de preservar la confidencialitat i secret professional de les dades que pugui tenir accés per raó dels aprenentatges als serveis assistencials. També en mantenir una actitud d'ètica professional en totes les seves accions.
L'assignatura es programa a tercer curs del Grau de Medicina, que correspon a l’inici del període clínic, un cop s’han assolit els coneixements bàsics sobre l’estructura i funció del cos humà i abans d’introduir-se en l’estudi de les diferents patologies mèdiques i quirúrgiques i en la pràctica clínica.
L’Anatomia Patològica és la part de les ciències mèdiques en què a través de la correlació de les alteracions estructurals de las organel•les, les cèl•lules, els teixits, els òrgans i els sistemes amb les alteracions bioquímiques, genètiques, moleculars, clíniques i radiològiques, proporciona les bases científiques per a la comprensió de l’etiopatogènia i la fisiopatologia dels processos patològics. Des d’ un punt de vista pràctic, la Anatomia Patològica te un paper rellevant en el diagnòstic definitiu d’un gran nombre de malalties.
L’objectiu concret és proporcionar a l’estudiant un coneixement global de les bases morfològiques i moleculars de la patologia dels òrgans i sistemes, així com els coneixements de les tècniques bàsiques utilitzades als laboratoris d´Anatomia Patològica. L’alumne haurà de poder reconèixer les alteracions morfològiques fonamentals dels diferents teixits de l’organisme i interpretar-les adequadament. A més, l’estudiant haurà de familiaritzar-se amb la histopatologia de les malalties més freqüents, la seva gradació i el seu pronòstic, així com l’ús de la correlació clínicopatològica.
L'assignatura consta de dues parts: una General, que té com a objectiu l'aprenentatge dels conceptes bàsics, el llenguatge i els conceptes etiopatogènics de les malalties, i una Específica, que tracta dels aspectes etiopatogènics bàsics, morfològics, diagnòstics i pronòstics de les malalties pròpies de cada òrgan i sistema.
Classes teòriques: 64 hores
I. Patologia estructural i molecular general:
II. Patologia estructural i molecular específica d'òrgans i sistemes:
Seminaris de casos clínics: 7 hores
Pràctiques d'habilitats cliniques avançades: 5 hores
Pràctiques clíniques: 14 hores
Aquesta Guia descriu el marc, continguts, metodologia i normes generals de l'assignatura, d'acord amb el pla d'estudis vigent. L'organització final de l'assignatura pel que fa al nombre i mida de grups, distribució en el calendari i dates d'exàmens, criteris específics d'avaluació i revisió d'exàmens, es concretaran a cada una de les Unitats Docents Hospitalàries (UDH), que ho explicitaran a través de les seves pàgines web i el primer dia de classe de cada assignatura, a través del professors responsables de l'assignatura a les UDH.
Pel present curs, els professors designats pels Departaments com a responsables de l'assignatura a nivell de Facultat i de les UDH són:
Departament responsable: Ciències Morfològiques:
Responsable de Facultat: Cleofé Romagosa Perez-Portabella
Responsables UDH:
UD Vall d'Hebron: Santiago Ramón y Cajal Agüeras i Ines De Torres
UD Germans Trias i Pujol: Aurelio Ariza Fernández
UD Sant Pau: Enrique Lerma Puertas
UD Parc Taulí: Maria Rosa Bella Cueto
DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS DOCENTS
Classes teòriques
Les classes teòriques hauran de proporcionar coneixements de les bases morfològiques i moleculars de les malalties i ajudar l'alumne a adquirir coneixements específics sobre l'etiologia, diagnòstic histopatològic, gradació i pronòstic de les malalties més freqüents.
Aquestes clases s'impartiràn de manera semipresencial, de manera equitativa per tots els estudiants i adaptades a la organització de cada unitat docent.
64 sessionsde 1 hora.
Seminaris de casos clínics (sessions clinicopatològiques)
Les sessions clinicopatològiques proporcionaran a l'estudiant les habilitats necessàries per utilitzar els coneixements adquirits a les classes teòriques, mitjançant l'anàlisi i resolució d'una sèrie de casos relacionats amb els diferents blocs de l'assignatura, i familiaritzar-se amb el procés de correlació clinicopatològica. La matèria treballada pot ser avaluada a l'examen teòric-pràctic.
Els seminaris seràn presencials*.
7 hores.
Pràctiques Clíniques Assistencials
Mitjançant aquestes pràctiques els estudiants han d'assolir el coneixement de la tècnica autòpsica, així com conèixer el procediment d'estudi i maneig de les citologies, biòpsies i peces quirúrgiques, els seus processos de tecnificació, l'aplicabilitat de les tècniques complementàries i moleculars, i adquirir unes capacitats bàsiques.
14 hores.
Seràn pràctiques presencials*
Pràctiques d'habilitats clíniques avançades
Aquestes pràctiques han de capacitar als estudiants per familiaritzar-se amb la manipulació prèvia a la valoració histo-patològica, l'estudi al microscopi i conèixer el seufuncionament i les seves possibilitats. També han d'aconseguir que l'estudiant sigui capaç de reconèixer microscòpicament els diferents teixits, d'avaluar diferents alteracions histopatològiques bàsiques i de realitzar una adequada correlació clinicopatològica.
5 hores.
Seràn pràctiques presencials*
* Les pràctiques i seminaris seràn presencials, però en funció del número d'estudiants a cada unitat docent i amb la finalitat de mantenir la seguretat de l'alumnat i el profesorat, la mida dels grups i la duració de les pràctiques quedarà oberta a modificacions sempre que sigui necessari.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
PRÀCTIQUES CLÍNIQUES ASSISTENCIALS (PCAh) | 14 | 0,56 | 2, 5, 7, 8, 13, 14, 15, 17, 19, 20, 25, 26 |
Practiques d'habilitat clíniques avançades (PHCA) | 5 | 0,2 | 4, 6, 7, 10, 11, 14, 17, 18, 19, 20, 25 |
SEMINARIS DE CASOS CLÍNICS (SCC) | 7 | 0,28 | 5, 13, 14, 17, 19, 21, 26 |
TEORIA (TE) | 64 | 2,56 | 5, 6, 10, 11, 13, 14, 16, 17, 19, 21, 22, 23, 25, 26 |
Tipus: Autònomes | |||
ELABORACIÓ DE TREBALLS | 10 | 0,4 | 1, 3, 4, 5, 9, 10, 12, 18, 21, 26, 28 |
ESTUDI PERSONAL / LECTURA D'ARTICLES / INFORMES D'INTERÈS | 90 | 3,6 | 24, 27, 28 |
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades amb un pes relatiu de l’examen teòric del 75%, de l’examen pràctic del 20%, i de la realització de treballs (registres narratius) del 5%;
L’examen teòrico-pràctic constarà d'ítems d'elecció múltiple i de preguntes restringides.
A les preguntes tipus test d'elecció múltiple, les respostes errònies restaran 0.25.
Hi haurà un mínim de dues avaluacions parcials (avaluació continuada), al final de cada quadrimestre, així com una prova final de recuperació.
Cal superar l’avaluació parcial amb una nota igual o superior a 5 sobre 10 per a alliberar matèria.
Els estudiants que no hagin superat la matèria mitjançant l'avaluació continuada, es podran presentar a la prova final de recuperació, sempre i quanhagin estat previament avaluats en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'asignatura.
En situacions excepcionals (impossibilitat manifesta d’assistir a l’examen, i sempre a criteri del professor responsable de l’assignatura a la Unitat Docent), es considera la possibilitat de fer un examen oral especial.
Es considera alumne no avaluable aquell que no es presenta a cap avaluació de coneixement (parcial o prova final de recuperació).
De manera opcional, es poden fer proves d’avaluació continuada no programades, durant les classes teòriques, que en cas de resultat satisfactori poden servirpera apujar nota, fins a un màxim del 5% de la nota final. En cap cas baixaran la nota dels exàmens parcials o de la prova final de síntesi.
Requeriments mínims: per a superar l’assignatura, cal haver assistit al 80% de les activitats pràctiques i seminaris, i haver presentat el treball (registre narratiu).
Avaluació de registres narratius: es valorarà la presentació dels treballs, en funció de l’estructuració, cohesió, veracitat de la informació, i qualitat de la presentació.
Qualificació final: suma ponderada de les avaluacions teòrico-pràctiques de coneixements (95%) i de l'avaluació dels registres narratius (5%).
Qualificació qualitativa: no avaluable, suspens, aprovat, notable, excel·lent, matrícula d’honor.
Sistema de revisió d’exàmens: La revisió de l’examen es farà de manera individual amb l’alumne. Quan es publiquin les notes provisionals, s’indicarà l’horari i lloc on es durà a terme la revisió.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació de registres narratius | 5% | 2 | 0,08 | 1, 3, 9, 10, 12, 18, 24, 27, 28 |
Avaluació pràctica mitjançant proves objectives | 20% | 2 | 0,08 | 4, 11, 14, 15, 19, 21 |
Avaluació teòrica mitjançant proves objectives | 75% | 6 | 0,24 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 19, 20, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 |
BIBLIOGRAFIA
Bibliografia específica
- Kumar V, Abbas A, Fausto N, Aster J. Robbins y Cotran. Patología Estructural y Funcional (9ª edición + students consult). Barcelona. Saunders-Elsevier. 2015.
- Kumar V. Abbas A, Aster J. “Robbins”. Patología Humana. Barcelona. Elsevier. 2013.
Bibliografia de consulta
- GJ Netto, I. Schrijver. Genomic Applications in Pathology. New York. Springer. 2015.
- Rubin R, Strayer D, Rubin E. Patología. Fundamentos clinicopatológicos en medicina. &º ed. Philadelphia. Lippincott. 2012.
- Mohan. Patología. 6ª ed. Buenos Aires. Ed. Médica Panamericana. 2012.
- Klatt E. Robbins y Cotran. Atlas de Anatomía Patológica. 3ª ed. Barcelona. Elsevier. 2016.
- F.J. Pardo-Mindan. Mind Maps en Anatomía Patológica. Barcelona. Elsevier. 2010.
- Strachan T, Read AP. Human Molecular Genetics (4th ed). New York. Taylor & Francis Inc. 2010.
- Weinberg RA. The Biology of Cancer. (2nd ed.) New York. Taylor & Francis Inc. 2014.
Recursos d’Internet
https://accessmedicina-mhmedical-com.are.uab.cat/content.aspx dins d'aquest enllaç trobareu: Patología. PF Valencia Mayoral, J Ancer Rodriguez
http:/ www.acmcb.es/societats/anatomia
https://www.seap.es
http://www.telepatologia.es
https://www.voxel-man.com/gallery/visible-human
https://www.le.ac.uk/pathology/teach/va/titlpag1.html
http://www.pathologylearning.org/trig/about
Aquestes adreces permeten entrar en contacte amb nombroses www relacionades amb l’Anatomia Patològica.