Logo UAB
2020/2021

Institucions i Polítiques Mediambientals en l'Àmbit Internacional

Codi: 102814 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2501915 Ciències Ambientals OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Oriol Costa Fernández
Correu electrònic:
Oriol.Costa@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

No hi ha prerequisits acadèmics

Objectius

L’assignatura vol familiaritzar els/les estudiants amb els principals actors, interessos i institucions presents a la política internacional i global del medi ambient. Això significa prestar atenció a:

1) el funcionament general del sistema internacional (la qual cosa inclou una ràpida familiarització amb la disciplina de les Relacions Internacionals);

2) els principals actors i forces polítiques de l’esfera internacional rellevants per a les qüestions mediambientals;

3) la pauta d’anàlisi que explica com es produeixen les interaccions entre aquests actors, com evoluciona l’entorn del sistema i com els actors s’adapten a l’evolució;

4) les regles, règims i normes establertes per tal de facilitar la cooperació ambiental, amb una especial consideració a la dinàmica present a les negociacions mediambientals internacionals i globals;

5) les institucions – en un sentit no necessàriament formal- internacionals que s’han creat per aplicar aquestes regles, normes i règims; i

6) alguns dels principals factors i problemes vinculats a problemàtiques mediambientals generadores de conflictes internacionals, amb particular atenció als conflictes susceptibles d’esdevenir virulents.

Competències

  • Analitzar i utilitzar la informació de manera crítica.
  • Demostrar iniciativa i adaptar-se a problemes i situacions nous.
  • Demostrar interès per la qualitat i la praxi de la qualitat.
  • Demostrar un coneixement adequat i utilitzar les eines i els conceptes de les ciències socials més rellevants en medi ambient.
  • Obtenir informació i textos escrits en llengües estrangeres.
  • Transmetre adequadament la informació, de forma verbal, escrita i gràfica, i utilitzant les noves tecnologies de comunicació i informació.
  • Treballar amb autonomia.
  • Treballar en equip desenvolupant els valors personals quant al tracte social i al treball en grup.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i utilitzar la informació de manera crítica.
  2. Analitzar i valorar críticament el funcionament de les diferents institucions polítiques estatals.
  3. Analitzar problemes derivats de l'aplicació de polítiques públiques i de situacions de conflicte reconeixent la complexitat dels fenòmens socials i de les decisions polítiques que afecten la democràcia, els drets humans, la justícia social i el desenvolupament sostenible.
  4. Demostrar iniciativa i adaptar-se a problemes i situacions nous.
  5. Demostrar interès per la qualitat i la praxi de la qualitat.
  6. Demostrar si aquestes polítiques provoquen conflictes o responen a un consens.
  7. Descriure els actors polítics i valorar críticament el comportament polític en diferents contextos sociopolítics i històrics.
  8. Descriure els principals elements del procés polític: socialització, actituds i ideologies polítiques.
  9. Fer un diagnòstic de les problemàtiques de conflictivitat i de cooperació als països, regions i àmbits del sistema internacional que calgui.
  10. Fer un diagnòstic de les problemàtiques de seguretat i de desenvolupament als països, regions i àmbits del sistema internacional que calgui.
  11. Obtenir informació i textos escrits en llengües estrangeres.
  12. Transmetre adequadament la informació, de forma verbal, escrita i gràfica, i utilitzant les noves tecnologies de comunicació i informació.
  13. Treballar amb autonomia.
  14. Treballar en equip desenvolupant els valors personals quant al tracte social i al treball en grup.
  15. Utilitzar aquesta demostració per interpretar com es posa en pràctica una decisió política.

Continguts

BLOC I. RELACIONS INTERNACIONALS I MEDI AMBIENT

1. Introducció a la política internacional del medi ambient: l’evolució de la problemàtica mediambiental en les relacions internacionals. Estocolm (1972), Río (1992), Johannesburg (2002) i Río (2012)

2. Les Relacions Internacionals com a realitat i com a disciplina.

 

BLOC II. ELS ACTORS DE LA POLITICA INTERNACIONAL DEL MEDI AMBIENT

3. El concepte d’actor internacional: definició i aplicació genèrica al cas mediambiental

4. Els estats en la política mediambiental.

5. Les organitzacions internacionals com actors mediambientls.

6. Les empreses i les organitzacions no governamentals.

 

BLOC III. COOPERACIO I CONFLICTE A LA POLITICA INTERNACIONAL DEL MEDIAMBIENT

7. El desenvolupament de règims mediambientals; casos d’estudi (canvi climàtic, contaminació atmosfèrica transfronterera; reducció de la capa d’ozó; protecció de les balenes; l’Antàrtida; el transport i comerç internacional de residus tòxics; comerç i protecció d’espècies en perill; biodiversitat; desertificació).

8. Els conflictes “verds” i la noció de seguretat ambiental

Metodologia

Vegi's el quadre

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 30 1,2 2, 3, 7, 8, 9
Problemes 10 0,4 1, 3, 15
Seminaris de treball en grups reduïts 10 0,4 1, 4, 5, 6, 9, 11, 12, 13, 14, 15
Tipus: Supervisades      
Tutories al despatx en grups petits (treball) 4 0,16 1, 3, 8, 13, 14, 15
Tipus: Autònomes      
Estudi autònom 50 2 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 13
Treball autònom per a la preparació del treball escrit 40 1,6

Avaluació

L’avaluació combinarà un examen parcial no memorístic (20% de la nota), un examen final també no memorístic (40% de la nota) i un treball pràctic (40% de la nota). Aquest treball s’elaborarà en grup (màxim tres persones) i versarà sobre algun aspecte de les negociacions que tindran lloc a la Conferència de les Parts del Conveni Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. A classe es farà un seguiment detallat d’aquestes negociacions.

Si un dels exàmens, o tots dos, queda per sota del 5, es podrà recuperar en una prova de recuperació, sempre i quan l'estudiant interessat s'hagi avaluat prèviament d'activitats d'avaluació que equivalguin a un mínim del 60% de la nota final.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen final no memorístic 40% 3 0,12 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 15
Examen parcial no memorístic 20% 3 0,12 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 15
Treball sobre les negociacions internacionals del clima(en grups de màxim 3 persones) 40% 0 0 1, 4, 5, 11, 12, 13, 14

Bibliografia

Al campus virtual s'oferiran lectures sobre els aspectes clau del curs.

 

Bloc 1.

 

Barbé, Esther (2007), Relaciones Internacionales (3a edición), Madrid: Tecnos

 

Chasek, Pamela S. (2001), Earth Negotiations: Analyzing Thirty Years of Environmental Diplomacy, Nueva York (etc): United Nations University Press.

 

Oberthür, Sebastian and Thomas Gehring (2004), Reforming International Environmental Governance: An Institutionalist Critique of the Proposal for a World Environment Organisation”, International Environmental Agreements: Politics, Law and Economics, 4, 359–381

 

Seyfang, Gill (2003), “Environmental mega-conferences -from Stockholm to Johannesburg and beyond”,  Global Environmental Change, 13, 223-228

 

 

Bloc 2.

 

Andresen, Steinar and Shardul, Agrawala (2002), “Leaders, ushers and laggards in the making of the climate regime”, Global Environmental Change, 12, 41-51.

 

Haas, Peter M. (2004), “Science policy for multilateral environmental governance”, in Norichika Kanie and Peter M. Haas (eds), Emerging Forces in Environmental Governance, Tokyo/New York/Paris: United Nations University Press.

 

Kauffman, Joanne M. (1997), “Domestic and International Linkages in Global Environmental Politics: a case-study of the Montreal Protocol”, in Miranda A. Schreurs and Elizabeth C. Economy (eds), The Internationalization of Environmental Protection, Cambridge: Cambridge University Press, 74-96.

 

Lidskog, Rolf and Sundqvist, Goran (2002), “The Role of Science in Environmental Regimes: the Case of LRTAP”, European Journal of International Relations, 8, 77-101.

 

Najam, Adil (2004), Dynamics of the Southern Collective: Developing Countries in DesertificationNegotiations, Global Environmental Politics, 4(3), 128-154.

 

Peterson, MJ (1992), “Whalers, Cetologists, Environmentalists, and the International Management of Whaling”, International Organization, 46, 147-186.

 

Schreurs, Miranda and Tiberghien, Yves (2007), “Multi-level reinforcment: explaining Euroepan Union leadership in climate change mitigation”, Global Environmental Politics, 7, 19-46.

 

Sprinz, Detlef and Vaahtoranta, Tapan (1994), “The interest-based explanation of international environmental policy”, International Organization, 48, 77-105.

 

 

Bloc 3.

 

Barnett, Jon (2000), “Destabilizing the environment-conflict thesis”, Review of International Studies, 26, 271-288.

 

Haas, Peter M, Keohane, Robert O, and Levy, Marc A. (eds.) (1993), Institutions for the Earth: sources of effective international environmental protection, Cambridge, MA: The MIT Press.

 

Homer-Dixon, Thomas (1994), “Environmental Scarcities and Violent Conflict: Evidence from Cases”, International Security, 19, 5-40.

 

Porter, Gareth, Brown, Janet Welsh and Chasek, Pamela S. (2013), Global EnvironmentalPolitics, Boulder, CO: Westview Press, 2013