Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502443 Psicologia | OT | 4 | 2 |
No hi ha prerequisits.
Intervenció en psicologia de la salut és una assignatura de caràcter optatiu que forma part del Bloc A de la "menció de psicologia de la salut" i s'imparteix al segon semestre del quart curs.
En el context de la menció aquesta assignatura te un caràcter formatiu generalista, aportant un marc conceptual centrat en la salutogènesis i eines metodològiques per intervenir fonamentalment en la promoció de la salut. Inclou tres blocs temàtics:
(1) Fonaments sobre els determinants de salut, la psicologia positiva i els comportaments saludables
(2) Desenvolupament de tècniques i procediments metodològics per les intervencions en l'àmbit de la promoció i prevenció de la salut, així com per dissenyar i avaluar programes de salut comunitari
(3) Analitzem un àmbit aplicat de gran interès com són les conductes additives.
En finalitzar l’assignatura, l'estudiant serà capaç de:
BASES CONCEPTUALS
Tema 1. Prevenció i promoció de la salut: Els determinants socials de la salut.
Tema 2. Introducció a la Psicologia Positiva: Qualitat de vida i benestar psicològic.
DISSENY, PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE PROGRAMES
Tema 3. Disseny i planificació de programes de salut.
Tema 4. Avaluació de programes de salut.
HABILITATS PER A LA VIDA I ADAPTACIÓ AL CANVI
Tema 5. Intel·ligència emocional.
Tema 6. Autoestima.
Tema 7. Entrevista motivacional.
Tema 8. Consciència plena (Mindfulness).
APLICACIONS
Tema 9. Prevenció del consum de drogues.
Tema 10. Intervenció psicològica en alcoholisme.
Tema 11. Addicció a noves tecnologies.
La metodologia de treball combinarà tècniques didàctiques tradicionals amb metodologies més actives:
Dirigides:
Supervisades:
Autònomes:
Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral | 24 | 0,96 | 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16 |
Seminaris d'anàlisis i debat | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 4, 8, 9, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 12 | 0,48 | 3, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 46 | 1,84 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 19 |
Lectura de textos | 20 | 0,8 | 6, 7, 10, 11, 19 |
Realització treballs | 32 | 1,28 | 1, 3, 8, 11, 12, 13, 14, 18, 19 |
A més d'aquestes indicacions pots consultar les pautes d'avaluació de la Facultat.
Les evidències d’aprenentatge
Evidència |
Descripció |
Autoria |
Pes (%) |
Format |
Via de presentació |
Temporització |
EV1 |
Prova tipus test |
individual |
30% |
escrit |
presencial |
1er periode avaluatiu |
EV2 |
Exposició resumida d'un article |
grup de 2 |
10% |
oral i escrit |
presencial i virtual |
triar tema i setmana del total programat |
EV3.1 |
Exposició pòster |
grup de 3-4 |
10% |
oral |
presencial |
Setmanes 13 o 14 |
EV3.2 |
Informe |
grup de 3-4 |
20% |
escrit |
presencial |
Setmanes 13 o 14 |
EV4 |
Prova tipus test |
individual |
30% |
escrit |
presencial |
2on periode avaluatiu |
La nota final és la suma ponderada de totes les evidències: (EV1*0,30)+(EV2*0,1)+(EV3.1*0,1)+(EV3.2*0,2)+(EV4*0,30)
Definició d’assignatura superada enl’avaluació continuada: implica la presentació mínima de 3 evidencies, sent obligatòria la presentació de la Ev1 i la EV4, i nota final igual o superior a 5 sobre 10. En cas de no assolir aquests requisits, la nota màxima a consignar a l’expedient acadèmic serà de 4.9 punts. No es poden establir sistemes per millorar la qualificació final a l'avaluació continua.
Descripció del sistema de recuperació final:
Definició d'estudiant no-avaluable: estudiant que ha lliurat evidències amb un pes inferior al 40%.
No se prevé que el estudiantado de 2ª matrícula o posterior se evalúe mediante una única prueba de síntesis no recuperable.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Evidència 1 | 30% | 2 | 0,08 | 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 14, 15, 16, 19 |
Evidència 2 | 10% | 0 | 0 | 1, 3, 17, 18 |
Evidència 3.1 | 10% | 0 | 0 | 6, 8, 13, 17, 18 |
Evidència 3.2 | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 8, 11, 13, 14, 16, 17, 19 |
Evidència 4 | 30% | 2 | 0,08 | 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 19 |
Anguera, M.T.,Chacón, S. y Blanco, A (2008). Evaluación de programas sociales y sanitarios. Madrid: Síntesis.
Costa, M y López E. (2008). Educación para la salud. Guía práctica para promover estilos de vida saludables. Madrid: Pirámide.
Extremera, N. y Fernández Berrocal, P. (2008). Inteligencia emocional, afecto positivo y felicidad. En Fernández-Abascal, E. (coordinador). Emociones positivas. Madrid: Pirámide.
Echeburúa, E., labrador, F.J. y Becoña, E. (2009). Adicción a las nuevas tecnologías en adolescentes y jóvenes. Madrid: Pirámide.
Forshaw, M. & Sheffield D. (2013). Health Psychology in Action. Oxford: Wiley-Blackwell.
Lyons, A.C. and Chamberlain, K. (2006). Health psychology: a critical introduction. London: Sage.
Marks, D.F., Murray, M., Evans, B. & Vida Estacio, E. (2011) Health Psychology. Theory, Research and Practice. London: Sage. (3rd edition).
Morgado, I.(2010). Emociones e inteligencia social. Barcelona: Ariel.
Taylor, S. E. (2009). Health psychology (7th ed.). New York: McGraw Hill.
Toro, J. (2010) El adolescente en su mundo. Riesgos, problemas y trastornos. Madrid: Pirámide.
Seligman, M. (2007). Aprenda optimismo. Haga de la vida una experiencia gratificante. Barcelona: Debolsillo.
Siegel, R.D. (2011). La solución mindfulness. Prácticas cotidianas para problemas cotidianos. Bilbao: DDB.
Vazquez,C. y Hervás, G. (Coords.) (2009). La ciencia del bienestar. Fundamentos de psicología positiva. Madrid: Alianza Editorial