Logo UAB
2020/2021

Història de la Psicologia

Codi: 102580 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502443 Psicologia FB 1 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Monica Balltondre Pla
Correu electrònic:
Monica.Balltondre@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
Sí

Altres indicacions sobre les llengües

El grup 3 i el grup 4 seran íntegrament en castellà. En el grup 5, els grups partits 1/2 (Pràctiques d'Aula) seran en anglès.

Equip docent

Sergi Mora
Silvia Cora Levy Lazcano
Berta Conill Purgimon

Prerequisits

Cal poder llegir textos en anglès. No hi ha cap altre prerequisit obligatori per a cursar aquesta assignatura. 

Objectius

Es tracta d’una assignatura de primer amb la que l’estudiant entra en contacte a l'iniciar els seus estudis. A través d’ella coneixerà la psicologia com una ciència que té una llarga història i un determinat desenvolupament a través del temps. Al final del semestre l’alumne ha de ser capaç de:

1. Identificar algunes figures històriques rellevants que configuren la Història de la Psicologia i coneixement sobre experiències, trajectòries i rols de algunes dones en l'àmbit de la psicologia al mòn modern.

2. Identificar els diferents sistemes i teories psicològics produïts al llarg del temps.

3. Distingir els diferents moviments i corrents psicològiques dins del desenvolupament històric de la Psicologia.

4. Coneixement i reflexió sobre les consequencies de les teories psicològiques en relació a les desigualtats de gènere. i les diferents formes de sexisme a les societats.

5. Relacionar els diferents enfocaments i tradicions psicològiques, els seus acords i els seus desacords, dins del recorregut de la Història de la Psicologia.

6. Descriure les diferents propostes de la psicologia aplicada i professional produïdes dins de la Història de la Psicologia.

7. Identificar els diversos models epistemològics de la ciència i la seva aparició dins del marc de la Història de la Psicologia.

8. Relacionar els diferents mètodes d’investigació psicològica, les seves funcions, característiques i limitacions dins del marc de desenvolupament de la Història de la Psicologia.

Competències

  • Aplicar de manera crítica, reflexiva i creativa els coneixements, habilitats i valors adquirits.
  • Distingir i relacionar els diferents enfocaments i tradicions teòrics que han contribuït al desenvolupament històric de la psicologia, i conèixer la influència que han tingut en la producció del coneixement i en la pràctica professional.
  • Reconèixer els fonaments epistemològics dels diferents mètodes de recerca en psicologia, i la funció, les característiques i les limitacions que tenen.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar de manera crítica, reflexiva i creativa els coneixements, habilitats i valors adquirits.
  2. Classificar els diferents mètodes de recerca que s'han desenvolupat al llarg de la història de la psicologia.
  3. Descriure les diferents propostes de la psicologia aplicada i professional al llarg de la història de la psicologia.
  4. Distingir els diferents moviments i corrents psicològics al llarg del desenvolupament històric de la psicologia.
  5. Distingir els fonaments epistemològics que hi ha darrere de les diferents teories i sistemes dels moviments o corrents psicològics dins del desenvolupament històric de la psicologia.
  6. Identificar els diferents autors que configuren la història de la psicologia.
  7. Identificar els diferents models epistemològics de la ciència i la seva aparició en el marc de la història de la psicologia.
  8. Identificar els diferents sistemes i teories psicològics produïts al llarg de la història de la psicologia.
  9. Relacionar els diferents enfocaments i tradicions psicològics, els seus acords i desacords, al llarg de la història de la psicologia.
  10. Relacionar els diferents mètodes de recerca psicològica, les seves funcions, característiques i limitacions en el marc del desenvolupament de la història de la psicologia.

Continguts

Tema 1. Història, ciència i psicologia

Tema 2. L’ésser humà a l’Edat Mitjana

Tema 3. El subjecte modern

  3.1. Descartes

  3.2. Poscartesianisme

Tema 4. El subjecte modern II

  4.1. Fisiognomia i frenologia

  4.2. Mesmerisme

Tema 5. El subjecte evolutiu

  5.1. Darwin

  5.2. Darwinisme social. Degeneració i eugenèsia

Tema 6. La bogeria a la Modernitat

  6.1. Segle XVIII-primera mitat del segle XIX

  6.2. Segona mitat del segle XIX

Tema 7. La psicologia com a ciència

  7.1. Primers laboratoris de psicologia

  7.2. Profesionalizació de la ciència i exclusió femenina

  7.3. Experimentació animal

Tema 8. La psicologia al segle XX

  8.1. Primera Guerra Mundial i l’auge de la psicotècnia i la psicoteràpia

  8.2. Corrents i tradicions psicològiques contemporànies

Tema 9. La bogeria al segle XX

Metodologia

Es faran servir els següents recursos didàctics per a desenvolupar les competències definides als apartats anteriors:

Activitat dirigida:

  • Grups 1/1: Classes invertides i magistrals amb o sense suport multimèdia.
  • Grups de pràctiques d'aula: Exercicis i discussió de textos. Elaboració d'un curtmetratge. Activitats grupals. 
  • Grups petits de pràctiques de laboratori: Rèplica d’experiments clàssics i anàlisi de diverses metodologies psicològiques.

Activitat supervisada:

  • Tutories: Seguiment del progrés de l'aprenentatge del alumne a nivell individual a través del Campus Virtual, via e-mail i/o presencialment.

 Activitat autònoma:

  • Lectura de textos, visió de gravacions, exercicis on-line; comprensió i resum de fonts secundàries i primàries.
  • Estudi del material proporcionat  a les classes amb manuals i altres lectures recomenades de la matèria.

La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Pràctiques d'aula 12 0,48 1, 4, 5, 8, 9
Pràctiques de laboratori en grup petit 3 0,12 2, 3, 10
Teoria en classes magistrals (grups 1/1) 37,5 1,5 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Tipus: Supervisades      
Tutories 7,5 0,3 4, 5, 9, 10
Tipus: Autònomes      
Elaboració de resums i esquemes 18 0,72 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9
Estudi 39 1,56 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Lectura de textos 29 1,16 4, 6, 8, 9

Avaluació

El sistema d’avaluació d’aquesta assignatura compren:

1)     Evidència 1: prova escrita individual de preguntes obertes (35% de la nota final). Es farà durant el primer periode avaluatiu.

2)     Evidència 2: prova escrita individual de preguntes obertes (35% de la nota final). Es farà durant el segon periode avaluatiu.

3)     Evidència 3: realització d'un curtmetratge en grup dins de les classes de pràctiques d'aula (grups 1/2) (30% de la nota final). Es lliurarà a la setmana 18. 

 

Definició d’assignatura superada

Per a considerar l’assignatura com a superarada serà necessari que, un cop aplicats els percentatges de cada evidència, la nota obtinguda sigui un 5,0 o superior. Són obligatòries les evidències 1 i 2, però no la 3. 

Definició d’estudiant avaluable

Es considerarà avaluable aquell estudiant que hagi lliurat evidències d’aprenentatge en pes igual o superior al 40%.

Definició de prova de recuperació 

L’estudiant té la possibilitat de recuperar l’assignatura amb una única prova escrita final que avalua tot el temari en cas que la seva nota final sigui superior a 3'5 i inferior a 5.  

La nota que obtingui en aquest examen valdrà un 70%. A aquesta nota se li sumarà el 30% de la nota de l'evidència 3 en cas que l'alumne l'hagi realitzada. Aprovarà l’assignatura sempre que, aplicant els dos percentatges anteriors (70% més 30%), la nota sigui superior a 5 i a més, hagi superat la prova de recuperació amb un 5. 

Segones matrícules: recomanem a l'estudiant que no ha superat l'assignatura i ha de matricular-la de nou que canvii de professor (grup) i la segueixi de nou com si fos la primera vegada que la matricula. No obstant, si ho prefereix, es pot acollir a la modalitat d'avaluació prova única de síntesi que consistirà en una sola prova escrita individual que avalua tot el temari (10 preguntes obertes), sense possibilitat de recuperació. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.      

Més informació sobre les pautes d'avaluació de les titulacions de la facultat a: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EVIDENCIA 1. Prova escrita individual 35% 2 0,08 4, 5, 6, 7, 8
EVIDENCIA 2. Prova escrita individual 35% 2 0,08 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9
EVIDENCIA 3. Realització d'un curtmetratge 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10

Bibliografia

Bibliografía básica

Greenwood, J.D. (2009). Historia de la Psicología. Un enfoque conceptual. Madrid, España: McGraw Hill, 2011.

Hergenhahn, B. (2014). Introducción a la historia de la psicología. Madrid, España: Paraninfo.
 
Leahey, TH. (2013). Historia de la Psicología. Madrid, España: Pearson Educación, 7ª ed.
 
Pickren, Wade E. & Alexandra Rutherford (2010). A History of Modern Psychology in Context. Jersey: John Wiley & Sons.

Schultz, Duane P. y Schultz, Sydney Ellen (2011). A History of Modern Psychology. Tenth edition. Belmont: Wadsworth.

 
Bibliografía recomendada
Ash, M., & Sturm, T. (2012). Psychology's territories: Historical and contemporary perspectives from different disciplines. Psychology Press.
Baker, D. (ed) (2012). The Oxford Handbook of the History of Psychology: Global perspectives. New York, USA: Oxford UniversityPress.
Benjamín, L.T. (2007). A brief history of modern psychology. Malden, USA: Blackwell Publishing.
Brett, D., Wayne, V. & Douglas, W. (2008). A history of psychology: ideas and context. USA: Allyn & Bacon, 4ª ed.
Campos, R. y Gonzáles de Pablo, A. (2016). Psiquiatría e higiene mental en el primer franquismo. Catarata.
Carpintero, H. (2004). Historia de la psicología en España. Madrid, Madrid: Pirámide.
Carson, J. (2007). The measure of merit: Talents, intelligence, and inequality in the French and American republics, 1750-1940. Princeton University Press.
Danziger, K. (1994). Constructing the subject: Historical origins of psychological research. Cambridge University Press
García Dauder, Sílvia (2005). Psicología y feminismo. Historia olvidada demujeres pioneras en Psicología. Madrid: Narcea.
Gondra, J. Mª (1997/1998). Historia de la Psicología. Introducción al pensamiento moderno. Volumen I y II. Madrid, España: Síntesis.
Green, C.; Shore, M. & Teo, T. (2001). The transformation of psychology: influences of 19th century philosophy, technology and natural science. Washington: APA.
Hock, R. (2008). Forty studies that changed psychology: explorations into the history of psychological research. Upper Saddle River, USA: Prentice-Hall
Hothersall, D. (1997). Historia de la Psicología. Madrid, España: McGraw Hill.
Jansz, J. y Van Drunen, P. (2004). A social history of psychology. Malden, USA: Blackwell.
Lafuente, Enrique; Loredo, José Carlos; Castro, Jorge y Pizarroso, Noemí (2017). Historia de la Psicología. Madrid: UNED
Mandler, G. (2007). A history of modern experimental psychology: from James and Wundt to Cognitive Science. Cambridge, USA: MIT Press.
Malone, J.C. (2009). Psychology: Pythagoras to present. Cambridge, USA:MIT Press.
Munger, M. (2003). The history of psychology: Fundamental questions. New York, USA: Oxford University Press.
O’Boyle. Ch. G. (2006). History of psychology: A cultural perspective. Mahwah, USA: L.E.A.
Porter, R. (2002). Breve historia de la locura. Madrid, España: Turner (F.C.E.).
Reed, E. (1997). From soul to mind: the emergence of psychology from Erasmus Darwin to William James. London, England:Yale University Press.
Rivière, A. (1991). Objetos con mente. Madrid, España: Alianza.
Sáiz, M., Sáiz, D. y Mülberger, A. (coords.) (1995). Historia de la Psicología: Manual de prácticas. Barcelona, España: Avesta.
Searle, J (1994). Mentes, cerebro y ciencia. Madrid, España: Cátedra.
Smith, R.(1997). The Norton history of the human sciences. WW Norton & Company.
Slater, L. (2004). Opening Skinner’s box. Great psychology experiments of the twentieth century. Nueva York, USA: WW. Norton & Co.
 
Textos originales
Benjamin, L.T. (2009), A History of Psychology, Original Sources and Contemporary Research. Malden, USA: Blackwell Publishing, 3ª ed.
Brennan, J.F. (2000). Psicología. Historia y Sistemas. Lecturas. Madrid, España: Prentice Hall.
Ferrándiz, A.; Lafuente, E. y Loredo, J.C. (2001). Lecturas de Historia de la Psicología. Madrid, España: UNED.
Gentile, B. y Millar, B. (2009). Foundations of psychology thought: A history of psychology. Thousand Oak, USA: Sage.
Goddwin, C.J. (2010). Annotated readings in the history of modern psychology. Hoboken, USA: John Wiley & Sons.
Gondra, J.Mª (1982). La psicología moderna. Bilbao, España: Desclée de Brouwer.
Lafuente, E., Loredo, J.C., Herrero, F. y Castro, J. (2005). De Vives a Yela: Antología de textos de historia de la psicología en España. Madrid, España: UNED.
Pickren, W. y Dewsbury, D. (2002). Envolving perspectives on the history of psychology. Washington, USA: A.P.A.
Quiñones, E., Tortosa, F. y Carpintero, H: (1993). Historia de la Psicología. Textos y Comentarios. Madrid, España: Tecnos.
Sahakian, W.S. (1982). Historia de la Psicología.Ciudad de México, México: Trillas.