Logo UAB
2020/2021

Psicologia Cultural i de la Comunicació

Codi: 102564 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502443 Psicologia OT 4 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
José Luis Lalueza Sazatornil
Correu electrònic:
JoseLuis.Lalueza@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

Al grup de teoria, les classes seran en català al matí i en castellà a la tarda

Equip docent

Joan Pujol Tarrés
Joel Feliu Samuel Lajeunesse
Marisela Montenegro Montenegro Martinez
Silvia Camps Orfila

Prerequisits

No s'estableixen prerequisits oficials i/o coneixements necessaris per a seguir correctament l’assignatura.

 

Objectius

Aquesta assignatura forma part tant de la Menció Anàlisi i Intervenció Psicosocial, com de la Menció Anàlisi i Intervenció Psicoeducativa.

La comunicació és un procés central en la construcció social i personal; un procés en el que es produeixen i negocien significats dins d'un context cultural constitutiu i constituït pels mateixos processos comunicatius. Actualment ens trobem en un context on conviuen persones amb múltiples tradicions culturals (context transcultural) i que pertanyen a categories socials múltiples (context interseccional). L'assignatura posa especial èmfasi en l'anàlisi dels actuals models de convivència i en les propostes de millora de la convivència i la inclusió social, així com la legitimació de la diversitat cultural, sociel i sexual.

Aquesta assignatura busca desenvolupar eines teòriques i metodològiques que ens permetin entendre el desenvolupament personal i identitari en aquest context complex i múltiple. Per aquest motiu es revisen les teories bàsiques sobre la producció de significat i les formes d'aproximar-nos al concepte de cultura. Es realitza una anàlisi del context cultural general, tenint en compte els processos de globalització, l'imperialisme cultural i la consolidació de la societat de consum. Es treballarà la constitució de camps culturals específics, com és el cas de les minories sexuals, minories ètniques o les comunitats virtuals. Finalment, es reflexionarà sobre els efectes d'aquest context cultural en la constitució de la persona. El curs parteix d'una perspectiva crítica que identifica els condicionants que estructuren les actuals formes de vida que explora processos comunicatius que permetin transformar l'actual hegemonia cultural.



Objectius Formatius

  • Conèixer les principals corrents teòriques als àmbits de la psicologia cultural i la psicologia de la comunicació.

  • Identificar els processos culturals i de comunicació en la constitució personal i social.

  • Analitzar els actuals models de convivència i generar propostes encaminades cap a la inclusió social.

  • Desenvolupar la reflexió crítica sobre els processos culturals i comunicatius contemporanis i la seva influència.

Competències

  • Comunicar-se eficaçment, fent ús dels mitjans apropiats (orals, escrits o audiovisuals), tenint en compte la diversitat i tots aquells elements que puguin facilitar o dificultar la comunicació.
  • Criticar els efectes de la pròpia pràctica sobre les persones, tenint en compte la complexitat de la diversitat humana.
  • Reconèixer la dimensió social de l'ésser humà, considerant els factors històrics i socioculturals que intervenen en la configuració psicològica humana.
  • Treballar en equip.
  • Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i de la comunicació amb finalitats diverses.
  • Utilitzar les eines adequades per a comunicar-se.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar diferents pràctiques de socialització.
  2. Analitzar el fenomen de la comunicació social en el context contemporani.
  3. Aplicar conceptes i identificar processos en l'anàlisi del comportament de la persona en relació amb la seva pertinença a categories socials i al seu context social.
  4. Aplicar conceptes i identificar processos psicosocials en l'anàlisi dels elements que faciliten i obstaculitzen la comunicació social.
  5. Criticar els efectes de la pròpia pràctica sobre les persones, tenint en compte la complexitat de la diversitat humana.
  6. Identificar conceptes i processos psicosocials que mostren la dimensió social i cultural del comportament.
  7. Reconèixer diferents teories relacionades amb els processos de comunicació social.
  8. Relacionar els diferents factors sociohistoricoculturals que fan possible el desenvolupament de l'ésser humà.
  9. Treballar en equip.
  10. Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i de la comunicació amb finalitats diverses.
  11. Utilitzar les eines adequades per a comunicar-se.
  12. Utilitzar les eines de les tecnologies de la informació i la comunicació per a comprendre'n la influència en els processos comunicatius actuals.

Continguts

 Continguts grup sencer

- Psicologia Cultural i de la Comunicació. Marcs conceptuals: teories clàssiques, modernes i postmodernes
- De la Psicologia Cognitiva a la Psicologia Cultural.
- De les diferències culturals a l'explicació cultural de la ment. Narrativa i identitat
- Enfocament històric-cultural dels fenòmens socials. Teoria de l'activitat.
- Diversitat cultural i desenvolupament minoritari.
- Signes i significats. Processos de comunicació i mètodes d'interpretació en les ciències socials.
- Ideologia, hegemonia, génere i poder. Processos culturals i de la comunicació.
- TICs i comunicació. Noves tecnologies i nous espais de definició subjectiva i de relacions socials i de génere.
- Processos culturals i de la comunicació al món global. Globalització i societat de consum.
- Postcolonialisme i pensament decolonial. Imperialisme cultural i minories. Desenvolupament del pensament crític i la perspectiva de génere

Continguts del grup partit

Les pràctiques s'orienten a l'anàlisi de pràctiques socials i culturals a través de l'etnografia.

Metodologia

Seminari teòric (grup sencer) en el qual es desenvoluparan els elements teòrics de l'assignatura. Cada tema serà introduït en una classe magistral i desenvolupat a través de la participació en fòrums i debats virtuals promoguts pels estudiants a partir d'una presentació oral.

Seminaris pràctics en grups reduïts en els quals el procés de recerca es durà a terme utilitzant la metodologia de l'etnografia. A partir de les eines metodològiques en el camp de l'auto-etnografia, els estudiants hauran de registrar i analitzar diferents aspectes de la seva inserció cultural tenint en compte els processos de comunicació propis del seu entorn cultural. Tot això es farà a partir de l'estudi d'algunes característiques d'altres grups culturals. L’avaluació es basarà en l’assistència i la participació de classe, exercicis d’escriptura individuals i la presentació opcional d’una assignació final, individual o de grup al final del semestre, en què reflexionarà sobre l’experiència basada en les eines teòriques de la psicologia cultural i comunicació.

El treball autònom consistirà en el material bibliogràfic i la realització de treballs d'avaluació.

Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.

 

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Seminaris en grup petit 12 0,48 1, 3, 4, 5, 6, 8
Sessions grup sencer 24 0,96 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12
Tipus: Supervisades      
Participació en fòrums virtuals 22 0,88 2, 7, 10, 11, 12
Tipus: Autònomes      
Lectura i anàlisis 22 0,88 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12
Preparació de presentacions orals 20 0,8 2, 7, 9, 10, 11, 12
Treballs d'avaluació 50 2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12

Avaluació

Les competències seran avaluades mitjançant les evidències: Ev1 aportacions individuals als fòrums de discussió (com a mínim 4 per tal de ser avaluat en aquesta evidència), Ev2 una presentació oral d'un dels temes de l'assignatura (obligatòria) Ev3 informes d'activitat en pràctiques etnogràfiques. Sense completar amb èxit cadascuna d'aquestes tres evidències, no es pot superar l'assigantura.

Ev1 Participació en fòrums virtuals (40%)

Cada setmana hi ha una lectura necessària per poder seguir la propera classe. En total són 10 lectures. De forma individual, els estudiants hauran de fer, com a mínim, i en els terminis establerts, 4 aportacions als fòrums virtuals, discutint aspectes rellevants de la lectura corresponent. Només està permès fer una aportació per cadascun dels temes de l'assignatura i no es podrà fer l'aportació en referència al tema sobre el qual es faci la presentació oral. La nota d'aquesta activitat serà el resultat de la mitjana aritmètica de les 4 millors aportacions de cada estudiant.

 

Ev2 Presentació Oral (20%)

Presentar de manera grupal i utilitzant alguna eina de presentació oral (power point, vídeo, jocs, drama, etc.) un dels 10 temes del conjunt dels continguts. Hi ha una presentció per tama, de manera que cada estudiant haurà de presentar aquesta evicència en data corresponent al tema a presentar.

 

Ev3 Informes de pràctiques (40%)

Consten de tres parts:

Ev3a: Registre de l'activitat amb pes del 20% de la nota final. Aquesta evidència suposa lliurament de 5 exercicis d'escripturas al llarg del semestre

Ev3b: Participacíó amb pes del 8%. S'avalua de manera continuada.

Ev3c: Treball de síntesi final, amb pes del 12%. El lliurament es farà la setmana 15.

Per superar aquesta assignatura caldrà que l'estudiant evidenciï haver aconseguit les competències avaluades. Haurà de tenir una nota igual o superior a 5 en cadascuna de les tres activitats d'avaluació: les 4 participacions al fòrum virtual, la presentació oral i la nota global de pràctiques- En cas de no assolir aquests requisits la nota màxima que es pot obtenir és de 4.9 punts.

Per considerar un estudiant com avaluable, haurà d'haver complert amb, com a mínim, el 40% de les activitats d'avaluació.

Tindrá dret a la recuperació aquell estudiant que, un cop presentat a les activitats d'avaluació amb al menys el 68% del pes del total, hagi aconseguit una nota superior a 3,5 en el conjunt de les avaluacions de l'assignatura i tingui una evidència no superada. A la recuperació l'alumnat presentarà una nova evidència en substitució de la que hagi suspès previament. En el cas de les pràctiques només es podrà recuperar l'Ev3c, ja que la participació continuada a les activitats de pràctiques (Ev3a i Ev3b) no es pot substituir per cap prova puntual. La recuperació, si es supera, permet obtenir un 5 de nota final.

El sistema d'avaluació d'aquesta assignatura s'ha elaborat de manera subordinada als requisits que s'exposen a les Pautes d’avaluació de les titulacions de la Facultat de Psicologia, que es poden consultar en https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Ev1 Participació en fòrums virtuals 40 0 0 2, 10, 11, 12
Ev2 Presentació Oral 20 0 0 2, 7, 9, 10, 11, 12
Ev3 Informes de pràctiques 40 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA FONAMENTAL

Barley, Nigel (1989). El Antropólogo inocente: notas desde una choza de barro. Barcelona: Anagrama.

Cerreruela, Emilio; Crespo, Isabel et al. (2001). Hechos gitanales. Conversaciones con tres gitanos de Sant Roc. Barcelona: UAB.

Esteban Guitart, Moisès (2010). Geografías del desarrollo humano. Una aproximación a la psicología cultural. Madrid: Editorial Aresta

Mendoza, Eduardo (1991). Sin noticias de Gurb. Barcelona: Seix Barral.

 

LECTURES DEL CURS

Bruner, Jerome S. (1991).: Actos de significado. Alianza. Madrid. Capítulo I: El estudio apropiado del hombre.

Bruner, Jerome S. (1990). La autobiografía y el “Yo”. En Jerome Bruner Actos de significado, pp. 101-134. Madrid: Alianza

Campàs Montaner, Joan (2005). Paper d’Internet en la cultura emergent del món actual (1945-2003), El. Instal·lacions interactives, NetArt i hipertextos en línia com a estudis de cas. Barcelona, Universitat de Barcelona, http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0510105-120517 , pàgines 509-600.

Crespo, Isabel; Lalueza, José Luis; Sánchez-Busqués, Sònia & Padrós, Marta (2013). Multiplicidad de voces e identidad étnica en los procesos de cambio en la cultura gitana. Athenea Digital, 13(3), 159-177.

de Miguel, Jesús M. (1996). Sociología Cualitativa. En Jesús M. de Miguel Auto/biografías, pp. 9-19. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas (Col·lecció: Cuadernos Metodológicos).

de Sousa Santos, Boaventura (2003). La caída del Angelus Novus: Ensayos para una nueva teoría social. Colección En Clave de Sur. 1ª ed. ILSA, Bogotá D.C. Colombia.

García-Olivares, Antonio (2007). Metáforas del saber popular(III): el amor en el tango . Acciones e Investigaciones Sociales, 23, 139-179.

Gómez, Andres (2011). Experimentar y codificar: consecuencias simbólicas del artefacto tecnológico. Revista Teknokultura 8 (2): 67-80.

Hughes, Sherick A. & Pennington, Julie L. (2017). Autoethnography. Introduction and Overview. E Sherick A. Hughes & Julie L. Pennington, Autoethnography. Process, Product, and Possibility for Critical Social Research, pp. 4-32 London: Sage.

Kaufmann, Jean-Claude (2003). La Mañana siguiente: cómo nace una historia de amor. Barcelona: Gedisna.

Lakoff, George. i Johnson, Mark. (1980/2017). Metáforas de la vida cotidiana. Madrid: Cátedra.

Lalueza, José Luis (2012). Modelos psicológicos para la explicación de la diversidad cultural.Cultura & Educación 24(2),149-162

Macías Cortés, Gerardo Javier (2003). Teorías de la comunicación grupal en la toma de decisiones: contexto y caracterización. p. 52-153

Noguera, Albert (2011). La teoría del Estado y del poder en Antonio Gramsci. Claves para descifrar la dicotomía dominación-liberación. Nómadas, 29. Disponible en: http://www.redalyc.org/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=18118941013

Reynoso, Carlos (2007). Elementos de linguistica y semiotica. (Capítulo 7).

Rogoff, Barbara (2003). The Cultural Nature of Human Development.Oxford NY: Oxford University Press.

Santamaria, Enrique (2002). Inmigración y barbarie. La construcción social y política del inmigrante como amenaza. Papers, 66. 59 – 75.

Wertsch, James (1991): Voces de la mente. Madrid: Aprendizaje-Visor. Capítol III