Societat de la Informació
Codi: 102142 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501232 Empresa i Tecnologia | OB | 3 | 1 |
| 2501233 Gestió Aeronàutica | OT | 4 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francesc Xavier Rambla Marigot
- Correu electrònic:
- Xavier.Rambla@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Arnau Palou Fons
Prerequisits
Reunir les condicions per cursar assignatures del tercer curs del grau.
Objectius
Les tecnologies de la informació no han estat inventades per una ment aïllada sinó per diversos nuclis d'enginyers, matemàtics, informàtics i altres especialistes que treballaven sobre criptografia, censos de població i gestió empresarial. Més endavant s'han desenvolupat fins a generar els ordinadors personals, internet, els llocs web, i finalment els web 2.0
A la vegada que es concebien aquestes eines, s'esdevenia un seguit de transformacions socials que n'han esperonat l'ús i n'han inspirat altres desenvolupaments. L'estructura econòmica ha passat de basar-se en la indústria a basar-se en els serveis. La geografia dels estats nacionals, amb les seves xarxes de ciutats i de transports centralitzades entorn de la capital, on es van formar les primeres grans empreses, ha estat substituïda per una geografia de nodes (p. ex., ciutats globals, centres tecnològics), fluxos (p. ex., trànsit aeri i terrestre), escales globals de decisió (p. ex., creixement del capital financer, multiplicació dels organismes internacionals, desplaçament de les sobiranies nacionals per diverses formes d'autoritat) i noves matrius territorials (p. ex., moviments socials, migracions i religions transnacionals). Les infotecnologies han contribuït a tots aquests processos, i n'han experimentat les conseqüències, fins al punt que el seu potencial és indestriable d'aquests canvis socials.
L'assignatura és una introducció a la sociologia i a les ciències socials que intenta donar eines conceptuals per comprendre la relació entre l'empresa i la tecnologia en aquest context. Per això es concentra en els conceptes de globalització, economia del coneixement, mercat laboral, organització i desigualtats socials (entre classes, entre gèneres, i entre majories i minories ètniques). S'hi fan servir aquestes eines intel·lectuals per (aprendre a) interpretar diversos discursos oficials, polítics i professionals sobre tot plegat, entre altres, el European Framework for Quality Management, els sistemes regionals de recerca i d'innovació, el pensament sobre les “smart cities”, la OCDE Skills Strategy, la 2020 Strategy de la Unió Europea, els Millennium Development Goals o el Human Development Development Program de les Nacions Unides.
Competències
- Empresa i Tecnologia
- Demostrar motivació per la qualitat en els objectius i en el desenvolupament del treball.
- Demostrar que es comprenen els aspectes fonamentals de l'entorn social i les seves principals transformacions en el que es coneix com a societat de la informació, així com les principals tendències pel que fa a les relacions socials en aquest context.
- Demostrar que es comprenen els comportaments humans, individuals i de grup, en entorns professionals.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Treballar en equip, compartint els coneixements i sabent-los comunicar a la resta de l'equip i l'organització.
- Utilitzar els mitjans tècnics més efectius i al dia en la comunicació oral i escrita.
- Gestió Aeronàutica
- Comunicació.
- Hàbits de treball personal.
- Treballar en equip.
Resultats d'aprenentatge
- Comunicar eficientment de forma oral i/o escrita coneixements, resultats i habilitats, tant en entorns professionals com davant de públics no experts.
- Demostrar motivació per la qualitat en els objectius i en el desenvolupament del treball.
- Demostrar que es comprenen els aspectes fonamentals de l'entorn social i les seves principals transformacions en el que es coneix com a societat de la informació, així com les principals tendències pel que fa a les relacions socials en aquest context.
- Demostrar que es comprenen els comportaments humans, individuals i de grup, en entorns professionals.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Fer un ús eficient de les TIC en la comunicació i la transmissió d'idees i resultats.
- Gestionar el temps i els recursos disponibles. Treballar de manera organitzada.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Treballar cooperativament.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip, compartint els coneixements i sabent-los comunicar a la resta de l'equip i l'organització.
- Utilitzar els mitjans tècnics més efectius i al dia en la comunicació oral i escrita.
Continguts
1. Organització, treball i ocupació.
2. Economia del coneixement i innovació.
3. Innovació, globalització i governança.
4. Desigualtats i desenvolupament sostenible.
Metodologia
La docència d'aquesta assignatura es basarà en classes magistrals, seminaris de treball, aprenentatge basat en problemes i elaboració de portafolis de l'estudiant.
Les classes magistrals s'alternaran amb els seminaris per presentar i discutir els principals conceptes, i comentar una selecció de lectures obligatòries en català, castellà i anglès. Si és necessari, es poden organitzar sessions especials de suport, especialment per garantir la comprensió dels textos escrits en anglès.
L'aprenentatge basat en problemes consistirà tant en resoldre exercicis com en elaborar un portafoli. Els exercicis consistiran en estudis de cas sobre les connexions entre la globalització, l'economia del coneixement, l'organització i els mercats laborals, i les desigualtats socials. L'anàlisi d'estudis de cas, presentada en format de portafoli, també serà una oportunitat per a l'aprenentatge a partir de problemes concrets.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 33 | 1,32 | 3, 4, 12 |
| Seminaris de treball | 13 | 0,52 | 2, 4, 8, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutoria | 5 | 0,2 | 2, 12 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball en equip | 50,5 | 2,02 | 2, 3, 4, 8, 12 |
| Treball individual de l'estudiant | 45 | 1,8 | 2, 3, 4, 8, 12 |
Avaluació
Activitats d’avaluació
- Examen(s) sobre diverses preguntes conceptuals (40%).
- Anàlisi col·lectiva d'una innovació social digital (30%).
- Elaboració d'un diari personal d'aprenentatge sobre la innovació social digital (30%).
Criteris d'avaluació:
-
Superareu l'assignatura si la vostra nota final és igual o superior a 5.
Si la vostra nota és inferior a 3,5, haureu de repetir l'assignatura en el següent curs. -
Si la vostra nota se situa entre 3,5 i 4,9, podreu presentar-vos a la recuperació, d'acord amb el procès que s'explica més avall
Calendari d’activitats d’avaluació
Les dates de les diferents activitats d'avaluació (exercicis, lliurament de treballs, ...) s'anunciaran amb suficient antelació durant el semestre.
La data de la prova final de l'assignatura està programada en el calendari d'exàmens de la Facultat.
"La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat pel qual no es pugui realitzar un acte d’avaluació. En aquest cas, les persones responsables de les titulacions, prèvia consulta al professorat i a l’estudiantat afectat, proposaran una nova programació dins del període lectiu corresponent." Apartat 1 de l'Article 115.
Calendari de les activitats d’avaluació (Normativa Acadèmica UAB)
Els i les estudiants de la Facultat d'Economia i Empresa que, d'acord amb elparàgraf anterior, necessitin canviar una data d'avaluació han de presentar la petició omplint el document Sol·licitud reprogramació prova que trobaran a https://eformularis.uab.cat/group/deganat_feie/reprogramacio-proves
Procediment de revisió de les qualificacions
Coincidint amb l'examen final s'anunciarà el dia i el mitjà en que es publicaran les qualificacions finals. De la mateixa manera s'informarà del procediment, lloc, data i hora de la revisió de les mateixes d'acord amb la normativa de la Universitat.
Procés de Recuperació
“Per participar al procés de recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats que representi un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.” Apartat 3 de l'Article 112 ter. La recuperació (Normativa Acadèmica UAB). Els i les estudiants han haver obtingut una qualificació mitjana de l’assignatura entre 3,5 i 4,9.
La data d’aquesta prova està programada en el calendari d'exàmens de la Facultat. L'estudiant que es presenti i la superi aprovarà l'assignatura amb una nota de 5. En cas contrari mantindrà la mateixa nota.
Irregularitats en actes d’avaluació
Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, "en cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0". Apartat 10 de l'Article 116. Resultats de l'avaluació. (Normativa Acadèmica UAB).
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Anàlisi col·lectiva d'una innovació social digital | 30 | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Elaboració d'un diari personal d'aprenentatge | 30 | 1 | 0,04 | 2, 3, 4, 6, 8, 12 |
| Examen escrit | 40 | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 8, 12 |
Bibliografia
Aquest curs requereix que els estudiants facin un seguit de lectures obligatòries. Totes estaran disponibles per almenys una d'aquestes tres vies: (1) en obert; (2) a la biblioteca digital de la UAB; (3) a les fotocopiadores del campus de Sabadell.
Sostenibilitat
DIAMOND, J. 2006. Colapso. Por qué unas sociedades duran y otras desaparece. Barcelona: Debate.
NACIONES UNIDAS. 2015. Objetivos de desarrollo sostenible. URL: https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sostenible/ (Consultado el 10 enero 2019).
SEN, A. 2000. Desarrollo y libertad. Barcelona: Planeta.
Les transformacions del treball i la gestió del coneixement
ACKER, J. 1990. Hierarchies, Jobs, Bodies: A Theory of Gendered Organizations. Gender and Society. 4(2): 139-158.
DRUCKER, P.F. (2002) The Discipline of Innovation, Harvard Business Review. August Issue.
KÖHLER D-A; MARTÍN ARTILES, A. (2003) Manual de la sociología del trabajoyde las relaciones laborales. Madrid: Delta Publicaciones Universitarias.
MCELROY, M. W. 2000. Integrating Complexity Theory, Knowledge Management, and Organizational Learning. Journal of Knowledge Management. 4(3): 195-203.
NONAKA, I. & von KROGH, G. 2009. Tacit Knowledge and Knowledge Conversion: Controversy and Advancement in Organizational Knowledge Creation Theory. Organization Science. 20(3): 635–652.
PORTER, M. 2008. The Five Competitive Forces that Shape Strategy. Harvard Business Review. January: 25-41.
SENNETT, R. (2012) El triángulo social. De cómo las relaciones sociales se resienten en el trabajo. A: Sennett, R. Juntos. Rituales, placeres y política de cooperación. Barcelona: Anagrama. pp. 210-253.
La globalització i l’economia del coneixement
CASTELLS, M. 2003. La societat de la informació. Economia, societat i cultura (3 vols) Barcelona: UOC.
GEREFFI, G. 2014. Global value chains in a post-Washington Consensus world. Review of International Political Economy. 21(1): 9-37, DOI: 10.1080/09692290.2012.756414
HALL, P. & SOSKICE, D. (2001) Varieties of Capitalism.Oxford: Oxford University Press.
LORENZ, E. 2015. Work Organisation, Forms of Employee Learning and Labour Market Structure: Accounting for International Differences in Workplace Innovation. Journal of the Knowledge Economy. 6: 437–466.
LUNDVALL, B-A (2007) National Innovation Systems- Analytical Concept and Development Tool. Industry and Innovation, 14(1): 95-119.
SASSEN, S. (2012)Interactions of the technical and the social, Information, Communication and Society, 4: pp. 1-14.
SCHOLTE, J. A. 2018. Global Governance 2030. In: S. Mair, D. Dressner & L. Meyer. (orgs) Germany and the World in 2030. What Will Change. How We Must Act. Berlin: German Development Institute.
Les desigualtats a la societat de la informació
FLORIDA, R. 2002. Bohemia and Economic Geography. Journal of Economy Geography. 2: 55-71.
LUENGO, F. 2016. Las raíces de la desigualdad. Sin Permiso, 25/08/2016. (accés obert)
MILANOVIC, B. 2016. Una 'tormenta perfecta' de desigualdad en el horizonte. Entrevista. Sin Permiso, 7/05/2016.
RAMBLA, X. (coord.); Mora, E.; Moreno, S.; Parella, S.; Tarabini, A.; Verger, A. 2008. Les fractures de l'estructura social. Barcelona: Servei de Publicacions de la UAB.
TORNS, T. & RECIO, C. 2012. Desigualdades de género en el mercado de Trabajo entre la continuidad y la transformación, Revista de Economía Crítica, 14: 178-202.